Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

1. JORNADA: Eines de suport per a l’avaluació ambiental de parcs
eòlics
Avaluació i seguiment dels impactes dels parcs eòlics sobre
l’avifauna
Barcelona, 15 d’octubre de 2013

2. Marc on es desenvolupa la implantació de l’energia eòlica a Catalunya

3. PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE LA IMPLANTACIÓ
AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA
Criteris per a la zonificació del territori per a la
implantació de l’energia eòlica
•Pla d’espais d’interès natural (PEIN)
•Espais naturals de protecció especial (ENPE):
Parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, parcs naturals i reserves
naturals i altres espais assimilables (plans especials de protecció del medi
natural i del paisatge, reserves naturals de fauna salvatge...)
•Espais proposats a la Comissió Europea com a
Xarxa Natura 2000
•Reserves nacionals de caça
•Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
•Zones humides d’interès internacional
•Ocells amenaçats

4. Criteris per a la zonificació del territori
•
•
•
•
•
•
•
Àliga cuabarrada (Aquila fasciata)
Àliga daurada (Aquila chrysaetos)
Voltor comú (Gyps fulvus)
Aufrany (Neophron percnopterus)
Esparver cendrós (Circus pygargus)
Xoriguer petit (Falco naumanni)
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Bases de dades de vulnerabilitat eòlica
Amb efectes informatius. Faciliten la redacció de projectes i EIA i
condicionen l’AIA
...
Altres vertebrats:
•Quiròpters
•Llangardaix àgil
•Tortuga mediterrània

5. Prioritats d’actuació per al desenvolupament de l’energia eòlica
Criteris energètics
Criteris socioeconòmics
Criteris ambientals
•Elevat rendiment energètic i un mínim impacte ambiental.
•Fora d’espais naturals d’interès natural i d’hàbitats d’interès
comunitari i en àrees d’escassa vàlua natural.
•Situats en zones de baix potencial faunístic.
•Que es provoqui menor impacte visual i paisatgístic.
• Menor obertura o ampliació dels accessos: que es produeixi un menor impacte sobre el
substrat i la seva coberta.
•
Proximitat a la xarxa elèctrica d’alta tensió, menor línia d’evacuació i que aquesta discorri
per espais de menor vàlua natural o paisatgística.
•
Efecte dels impactes deguts a l’acumulació d’infraestructures eòliques.
•
Evitar la massificació i garantir que la implantació de l’energia eòlica es formula dins la
capacitat de càrrega del territori.

10. Possibles impactes ambientals de l’energia eòlica
...
Flora i fauna
•Els principals afectats són les aus, per alteracions de
zones migratòries i de nidificació.
•Cal respectar les ZEPA i les zones de pas migratori.
Diversos estudis en instal·lacions en funcionament
indiquen que aquest impacte té una incidència limitada.
•Efectes sobre altres espècies de fauna: pertorbacions
per increment de presència humana.
Mesures per tal de prevenir, reduir i compensar els
efectes ambientals
Criteris generals
...
•Impedir possibles afeccions a les zones d’especial
interès natural i de protecció a les aus

11. Mesures generals de prevenció i reducció dels impactes
...
Fauna i flora
•Es fomentaran els projectes d’energia que siguin compatibles
amb els valors naturals de l’entorn.
•S’elaboraran estudis d’afecció de les diferents tecnologies sobre
els espais d’especial interès ambiental.
•S’intentaran evitar entorns caracteritzats per la seva importància
en especies protegides i l’existència d’ecosistemes singulars.
•Es deuran analitzar els efectes sinèrgics i acumulatius derivats de
la instal·lació de noves infraestructures.
Mesures relatives als parcs eòlics
Fase de construcció
...
•Minimitzar fins on sigui possible l’afectació a la fauna silvestre i
arbres.
Fase de funcionament
...
•Establiment d’un Pla de vigilància ambiental

12. Directrius generals pels espais de muntanya interior
En el cas concret dels parcs eòlics només es podran autoritzar, en
espais de la xarxa Natura 2000, en les àrees definides en la
planificació de la implantació de l’energia eòlica del Govern de la
Generalitat.
Aquestes àrees hauran de ser imprescindibles per assolir l’objectiu
de producció de 8.800 GWh d’electricitat d’origen eòlic amb 3.500
MW de potència instal·lada perquè no tenen solucions alternatives
fora de la xarxa Natura 2000.
Així mateix, també es podran autoritzar tots aquells parcs eòlics
que, en el moment de designació de l’espai de Natura 2000,
comptin amb informe favorable de la Ponència Ambiental eòlica
condicionat a un informe de seguiment faunístic sempre que es
tingui en compte les condicions que aquest acabi determinant.

13. Objectius de conservació: espècies
Baldriga mediterrània * (Puffinus yelkouan)
Baldriga balear * (Puffinus mauritanicus)
Tortuga babaua (Caretta caretta)
Dofí mular (Tursiops truncatus)

14. Pla de determinació de les zones de desenvolupament prioritari
(ZDP)
a) Recurs eòlic suficient.
b) Capacitat i punt d’evacuació de l’energia elèctrica produïda.
c) Viabilitat urbanística.
d) Viabilitat paisatgística.
e) Viabilitat ambiental.
Criteris per a la delimitació de les ZDP

15. Criteris per a la delimitació de les ZDP

16. Memòria ambiental. Pla de determinació de les ZDP
Mesures protectores, correctores i compensatòries
•Priorització els treballs més sorollosos en èpoques de menys
afecció a la fauna. Evitar o minimitzar les actuacions durant les
èpoques de reproducció i en horaris nocturns.
•Inspecció prèvia a l’inici de les obres de la zona d’influència del
parc eòlic per detectar existència de nius i establir un perímetre de
protecció al seu voltant.
•Realització d’un seguiment en la fase d’execució i explotació del
parc eòlic i establir les restriccions temporals per no afectar el
procés reproductiu.
Mesures correctores específiques per a cada ZDP
...

17. Memòria ambiental. Pla de determinació de les ZDP
Mesures protectores, correctores i compensatòries
•Prospecció de totes les ocupacions i afectacions del projecte
permanents o temporals, per a detecció d’espècies protegides de
fauna (també petits vertebrats, amfibis, etc.). S’establiran mesures
preventives per evitar impactes negatius a les espècies
amenaçades, en especial envers els territoris de reproducció i les
àrees de campeig de les més vulnerables.
•Preservació de les zones més sensibles per a l’avifauna: zones de
nidificació o cria, zones de concentracions i els seus entorns, àrees
de pas freqüent (zones migratòries), entre d’altres.
•Prospeccions per a cercar nius d’aus protegides que puguin estar
en època de nidificació abans d’iniciar les obres.
•Adopció de distàncies de seguretat en cas d’afectació.

18. “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental (EIA) dels parcs eòlics a
Catalunya» (ICO, 2009)
Anàlisi de 33 EIA en diverses fases de tramitació

19. “Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a
Catalunya» (ICO, 2009)

20. Alguns resultats
“Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009)
Tramitació
•Gairebé la meitat dels EIA (42 %) va haver de tornar-se a presentar. D’aquests per manca
d’informació general (42 %) o el seguiment faunístic (21 %).
Alternatives
•No es descriuen alternatives reals, sinó que es justifica les del projecte amb relació a altres
alternatives ja desestimades en fase d’avantprojecte (100 %)
Sensibilitat ambiental de l’àrea d’afectació
•Segons criteris del Mapa eòlic (71 %), d’aquests segons altres (IBA) (10 %) o altres índexs
basats a partir del grau d’amenaça o estatus de les espècies (16 %)
Àrea d’afectació
•Acotació d’un polígon (66 %) que abasta instal·lació però no respon a límits naturals
•No tipificació dels hàbitats segons el valor ecològic per a l’avifauna, com exclusivitat,
idoneïtat, etc. (85 %).
•Valoració dels hàbitats segons nidificació i campeig (100 %) especialment per rapinyaires .

21. Alguns resultats
“Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009)
Fases del parc eòlic considerades
•Construcció i explotació (100 %) i a més el desmantellament (30 %)
Cicles biològics de l’avifauna
•Valoració dels impactes segons alguna fase del cicle biològic (60 %), bàsicament l’època de
reproducció i d’altres també l’època de migració (40 %). Valoració també del període
d’hivernada (15 %).
•Valoració dels hàbits nocturns dels ocells (12 %)
•Valoració dels dormiders o concentracions d’ocells (0 %)
Obtenció de dades
•Inventari de fauna (bibliografia, etc.) (100 %), però d’aquests consulta no actualitzada o de
baixa resolució (50 %).
•Estudis de camp específics com a font principal font de dades (33 %) però manca detallar
metodologia, esforç i temporalitat i especialment enfocada a rapinyaires.
Mesures correctores i vigilància ambiental
•Proposta d’estudi de l’avifauna en construcció i explotació del parc eòlic (66 %) però amb
metodologia diferent
•Proposta de seguiment de les col·lisions (27 %)
•Detall de mesures correctores concretes (52 %)

22. Valoració
“Estudi i avaluació dels estudis d’impacte ambiental dels parcs eòlics a Catalunya» (ICO, 2009)
•Calen directrius clares per a desenvolupar els EIA respecte l’avifauna. Disposar de la
informació centralitzada (base de dades) per al seguiment de la tramitació.
•Avaluació conjunta de parcs situats de manera consecutiva en especial a l’efecte barrera
per proximitat aerogeneradors, continuïtat de l’hàbitat dins de l’àrea de campeig,
presència d’hàbitats alternatius i capacitat de mobilitat de les espècies.
•Existència d’eines cartogràfiques que ajudarien a l’anàlisi d’alternatives: Servei
d‘informació ornitològica, programes de seguiment (Pernis, seguiment d’ocells comuns...)
•Delimitació de l’àrea d’afectació que respongui a límits ecològics i l’àrea de campeig de
les espècies i a partir de quadrícules UTM 1 km x 1 km.
•Identificar els recursos que ofereixen els diversos hàbitats (refugi, alimentació,
nidificació) per a totes els espècies, no només els rapinyaires i els hàbitats alternatius.
•Elaborar un indicador complex que permeti valorar la sensibilitat vers els parcs eòlics,
que integri vulnerabilitat de les espècies, mobilitat, estatus de conservació, continuïtat
dels hàbitats, col·lisió, etc.
•Incloure la fase de desmantellament en l’AIA.

23. “Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els
EIA d’infraestructures eòliques» (ICO, 2010)
Metodologia estandaritzada per:
•Anàlisi d’alternatives
•Identificació dels principals impactes
•Plans de vigilància ambiental
Anàlisi d’alternatives
•Àrea d’afectació que respongui a límits ecològics i quadricules UTM 1 x 1 km
•Definició de buffers (quadrícules) al voltant de la instal·lació fins a 15 km.
•Ús d’informació de bases de dades: Atles d’ocells nidificants; Atles d’ocells a Catalunya
a l’Hivern; ús d’índex valor de conservació de l’avifauna (Herrando, 2007); Seguiment
ocells comuns (SOCC); anellament d’estacions d’esforç constant a la primavera i hivern;
seguiment de rapinyaires i planadors; dades locals; BDBC.

24. «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures
eòliques» (ICO, 2010)
Identificació dels principals impactes
Impacte 1. Destorb sobre les poblacions d’ocells a nivell de l’àrea d’afectació:
•Anàlisi de l’efecte barrera. Percentatge d’ocells que travessen enmig de les pales
respecte del total que passen per l’alineació dels aerogeneradors.
•Alteracions de les rutes de moviment. Nombre de planadors i rapinyaires que passen
per l’àrea d’afectació i segons el seu valor de conservació.
•Efecte sinèrgics amb altres parcs eòlics. Sumatori d’un factor de pes segons proximitat.
Impacte 2. Pèrdua d’hàbitat en les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació
•Alteració de l’àrea de cria. Percentatge de territori alternatiu al voltant de l’àrea
d’afectació.

25. «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures
eòliques» (ICO, 2010)
Impacte 3. risc de col·lisió en les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació
•Col·lisions. Percentatge de d’ocells que potencialment passen enmig de les pales i de la
línia elèctrica respecte la població de Catalunya.
Impacte general avifauna = [3*Destorb + 5*pèrdua hàbitat + 4*Risc de Col•lisió)]
+ efecte sinèrgic amb d’altres aerogeneradors

26. «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures
eòliques» (ICO, 2010)
Plans de vigilància ambiental
Anàlisi de 29 informes de seguiment corresponents a 19 parcs eòlics diferents
Ús de quadrícules UTM (24 %) amb diferent retícula.

27. «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures
eòliques» (ICO, 2010)
Metodes de seguiment: avistament (escolta), transectes i col·lisions
Consideració dels períodes del cicle vital dels ocells dels informes de seguiment

28. «Guia per a l’anàlisi, avaluació i seguiment d’impactes sobre l’avifauna en els EIA d’infraestructures
eòliques» (ICO, 2010)
Alguns resultats
•L’àrea d’afectació de l’EIA ha de ser la
mateixa que la del PVA.
•Abast de totes les espècies i tot el cicle
vital.
•Cal disposar de dades de l’estat previ a
la construcció i usar la mateixa
metodologia.
•Base de dades unificada amb tots els
resultats dels seguiments.
•Proposta d’indicadors d’impacte de
l’efecte dissuasiu segons índex de valor
de conservació, de canvis en els hàbitats
i de col·lisions.

29. Algunes dades sobre els informes de seguiments avifaunístics en fase
d’explotació (març 2013)
•45 parcs eòlics en funcionament
•25 parcs eòlics amb seguiments faunístics en fase d’explotació
•6 parcs eòlics amb mesures compensatòries

30. Idoneïtat de les metodologies usades
Metodologia I (exemple) Freqüència setmanal
•Seguiment de la població d’ocells en l’entorn del parc eòlic:
•Cens d'aus amb punt fixe d'observació proper a cada aerogenerador (5
minuts) i càlcul de les densitats de cada espècie.
•Anàlisi de creuaments dels ocells amb els aerogeneradors. Alçada i
distància als aerogeneradors i combinació d’ambdós.

31. • Ús de l'espai. Punts d'observació fixes (25 – 30 min), amb seguiment de
desplaçaments de rapinyaires amb anotació d’alçada de vol, distància a
aerogeneradors i comportament per la seva presència.
• Estudi específic de l’avifauna nocturna, 2 campanyes (gener-febrer i maig), 5
punts escolta, separats 1.500 m i durant 10 minuts (programa Noctua).
• Inventari de fauna amb categoria d’amenaça (Catàleg espanyol i UICN).

32. • Col·lisions. 114 aerogeneradors, 61 exemplars localitzats (2012)

33. Idoneïtat de les metodologies usades
Metodologia II (exemple). Freqüència mensual (i setmanal durant un mes).
•Seguiment de la utilització de l’espai per part de les aus amb recorregut de la
instal·lació, anotació de distància als aerogeneradors.
•Col·lisions. Revisió en un radi de 60 m al voltant dels aerogeneradors.
No es detecta cap col·lisió.
•Control de permanència i detectabilitat de cadàvers.
Es comprova que entre 3 i 7 dies desapareix la meitat dels individus (mida d’una guatlla).
Als 15 dies només en quedarien un 13 %.
•Eficàcia de l’observador per a la detecció del 64 %.

34. Mesures compensatòries (exemple)
Pla de millora de la disponibilitat d’aliment
d’àligues cuabarrades (conill)
Seguiment amb telemetria via satèl·lit de
l’àliga cuabarrada
Treballs de gestió.
•Exclusió d’una part del territori de la pressió
cinegètica de les espècies presa de l’àliga
cuabarrada (acords amb societat de caçadors) amb
creació de refugis interns de caça menor (240 Ha).
Treballs d’intervenció
•Desbrossades per creació de prats, sembres de
cereals i lleguminoses.
•Construcció de lludrigueres (106) i de refugis de
pedres i branques, abeuradors (27) i basses
d’aigua (2).
•Repoblació amb conills, construcció d’un tancat.

35. Resposta positiva i immediata de les àligues a les actuacions de maneig
de l’habitat amb la reducció de l’àrea de campeig
Ubicació llorigueres

36. Gràcies per l’atenció !