SlideShare a Scribd company logo

El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.

1 of 80
El sòl com a proveïdor clau de serveis
ecosistèmics.
Integració en l’avaluació ambiental
estratègica.
Dra. Beatriz Duguy Pedra
Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Barcelona, 7 de novembre 2022
Sabemos más sobre el movimiento de los
cuerpos celestes que sobre el suelo bajo
los pies.
Leonardo Da Vinci (siglo XVI)
Continguts
- Marc de referència: L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de
la UE.
- Situació a Catalunya
- Introducció al coneixement del sòl
- Qué és un sòl?
- Factors formadors
- Principals propietats
- Funcions del sòl (serveis ecosistèmics)
- Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals
- Reptes (amenaces) i Criteris per a la protecció del sòl (des de
l’avaluació ambiental)
L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de la UE
• Fins fa poc temps, absència de reglamentació per a la protecció dels sòls (sí en canvi per l’aigua i l’aire)
• Non obstant les dades mostraven una situació molt negativa (COM(2006)231 final, 22.9.2006):
• 115 M ha (~12% del territori europeu) afectades per erosió per aigua i 42 M ha per erosió per vent
• 1990-2000: la proporció de superfície segellada va variar entre 0.3% i 10% (segons països i regions).
Antecedents (UE)
Commission report on the implementation of the Soil Thematic Strategy (COM(2012)46)
European Soil Partnership (ESP) October 2013
Estratègia per la Protecció del Sòl finalment aprovada- COM(2021) 699 final, 17.11.2021
Els sòls necessiten curar-se. Es vital per la nostra pròpia supervivència.
=> Cal atorgar al sòl el mateix nivell de protecció que a l’aire i l’aigua
=> Cal concedir la mateixa atenció als habitants del sòl que la que atorguem a la
biodiversitat en la superfície
En 2050, todos los suelos están en buen estado y son más resilientes.
La protección, el uso sostenible y la restauración del suelo se han convertido en la
norma.
Los suelos sanos contribuyen a:
-lograr la neutralidad climática y la resiliencia al cambio climático
-desarrollar una (bio)economía limpia y circular
-revertir la pérdida de biodiversidad
-salvaguardar la salud humana
-detener la desertificación y revertir la degradación del suelo
Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030: sòls en bona salut per a les
persones, els aliments, la natura i el clima (COM(2021) 699 final, 17.11.2021)
Estratègia de la UE sobre la
biodiversitat per 2030
https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en
Estratègia d’adaptació al
canvi climàtic de la UE
Objetivos
https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en
EL SUELO COMO SOLUCIÓN CLAVE
PARA NUESTROS GRANDES RETOS
(COM(2021) 699 final, 17.11.2021)
Economía circular
Limitar ocupación de suelo y sellado
Recursos hídricos saludables
IMPEDIR LA DEGRADACIÓN DEL SUELO Y LA TIERRA // RESTAURAR LOS SUELOS
SANOS (gestión sostenible, impedir desertificación y contaminación, restauración)
Mitigación /Adaptación a los
efectos del cambio climático
Biodiversidad del suelo para la salud
humana, animal y vegetal
Promover la investigación e Innovación

Recommended

Local Governance and Sustainability in Municipal Waste Management in the Mfou...
Local Governance and Sustainability in Municipal Waste Management in the Mfou...Local Governance and Sustainability in Municipal Waste Management in the Mfou...
Local Governance and Sustainability in Municipal Waste Management in the Mfou...ijtsrd
 
History of environmental movements
History of environmental movements History of environmental movements
History of environmental movements Mariam Elsadek
 
Political ecology of environmental management; a critical review of some rele...
Political ecology of environmental management; a critical review of some rele...Political ecology of environmental management; a critical review of some rele...
Political ecology of environmental management; a critical review of some rele...caxtonk2008
 
Climate change and Paris Agreement
Climate change and Paris AgreementClimate change and Paris Agreement
Climate change and Paris AgreementIEI GSC
 
Module 10 - Section 1 Introduction: adaptation, mitigation & energy & climate...
Module 10 - Section 1 Introduction: adaptation, mitigation & energy & climate...Module 10 - Section 1 Introduction: adaptation, mitigation & energy & climate...
Module 10 - Section 1 Introduction: adaptation, mitigation & energy & climate...Richard Labelle
 
A Brief History of Climate Change
A Brief History of Climate Change A Brief History of Climate Change
A Brief History of Climate Change John Slifko, Ph.D
 

More Related Content

Similar to El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialInformació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialICGCat
 
El paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticEl paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticICGCat
 
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàticEl paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàticICGCat
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaICGCat
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòls
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòlsNATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòls
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòlsmpmtnz
 
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Vocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitVocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitamelisgalmes
 
Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes
Idea 4   presentacio ecotendencies-projecte_urbesIdea 4   presentacio ecotendencies-projecte_urbes
Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbesEcotendències Cosmocaixa
 
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.AmicsUAB
 
El Projecte Life EBRO-ADMICLIM
El Projecte Life EBRO-ADMICLIMEl Projecte Life EBRO-ADMICLIM
El Projecte Life EBRO-ADMICLIMICGCat
 
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...ICGCat
 
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Sergi Meseguer Costa
 
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdfjordimanero
 

Similar to El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica (20)

Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorialInformació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
Informació de sòls per al coneixement i la planificació territorial
 
El paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàticEl paper dels sòls davant del canvi climàtic
El paper dels sòls davant del canvi climàtic
 
Lvdr47 mar aguilera
Lvdr47 mar aguileraLvdr47 mar aguilera
Lvdr47 mar aguilera
 
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàticEl paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
El paper dels sòls agrícoles en la lluita contra el canvi climàtic
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Jaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitatJaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitat
 
Resum unitat 4
Resum unitat 4Resum unitat 4
Resum unitat 4
 
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòls
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòlsNATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòls
NATURA I MEDI AMBIENT: Degradació i contaminació dels sòls
 
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitatClima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
 
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...
Presentació de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCCAC) a...
 
Pla Natura 2021-2030
Pla Natura 2021-2030Pla Natura 2021-2030
Pla Natura 2021-2030
 
Vocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitVocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definit
 
Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes
Idea 4   presentacio ecotendencies-projecte_urbesIdea 4   presentacio ecotendencies-projecte_urbes
Idea 4 presentacio ecotendencies-projecte_urbes
 
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.
Els canvi climàtic i els ecosistemes mediterranis. Ferran Rodà.
 
El Projecte Life EBRO-ADMICLIM
El Projecte Life EBRO-ADMICLIMEl Projecte Life EBRO-ADMICLIM
El Projecte Life EBRO-ADMICLIM
 
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
Presentació del nou Mapa digital de contingut en Carboni Orgànic en sòls agrí...
 
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
Xarrada Prof. Teresa Vicent (UAB) El sòl com a recurs: Bioremediació i Fitore...
 
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i MediambientGeografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
 
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf3(3)   Desenvolupament I Mediambient   El Desenvolupament Sostenible Pdf
3(3) Desenvolupament I Mediambient El Desenvolupament Sostenible Pdf
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
Tecnogirl: fomentant les vocacions tecnològiques i la sostenibilitat amb pers...
 

El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’avaluació ambiental estratègica

  • 1. El sòl com a proveïdor clau de serveis ecosistèmics. Integració en l’avaluació ambiental estratègica. Dra. Beatriz Duguy Pedra Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Barcelona, 7 de novembre 2022
  • 2. Sabemos más sobre el movimiento de los cuerpos celestes que sobre el suelo bajo los pies. Leonardo Da Vinci (siglo XVI)
  • 3. Continguts - Marc de referència: L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de la UE. - Situació a Catalunya - Introducció al coneixement del sòl - Qué és un sòl? - Factors formadors - Principals propietats - Funcions del sòl (serveis ecosistèmics) - Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals - Reptes (amenaces) i Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental)
  • 4. L’estratègia temàtica per a la protecció del sòl de la UE • Fins fa poc temps, absència de reglamentació per a la protecció dels sòls (sí en canvi per l’aigua i l’aire) • Non obstant les dades mostraven una situació molt negativa (COM(2006)231 final, 22.9.2006): • 115 M ha (~12% del territori europeu) afectades per erosió per aigua i 42 M ha per erosió per vent • 1990-2000: la proporció de superfície segellada va variar entre 0.3% i 10% (segons països i regions). Antecedents (UE) Commission report on the implementation of the Soil Thematic Strategy (COM(2012)46) European Soil Partnership (ESP) October 2013 Estratègia per la Protecció del Sòl finalment aprovada- COM(2021) 699 final, 17.11.2021 Els sòls necessiten curar-se. Es vital per la nostra pròpia supervivència. => Cal atorgar al sòl el mateix nivell de protecció que a l’aire i l’aigua => Cal concedir la mateixa atenció als habitants del sòl que la que atorguem a la biodiversitat en la superfície
  • 5. En 2050, todos los suelos están en buen estado y son más resilientes. La protección, el uso sostenible y la restauración del suelo se han convertido en la norma. Los suelos sanos contribuyen a: -lograr la neutralidad climática y la resiliencia al cambio climático -desarrollar una (bio)economía limpia y circular -revertir la pérdida de biodiversidad -salvaguardar la salud humana -detener la desertificación y revertir la degradación del suelo Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030: sòls en bona salut per a les persones, els aliments, la natura i el clima (COM(2021) 699 final, 17.11.2021) Estratègia de la UE sobre la biodiversitat per 2030 https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la UE Objetivos
  • 6. https://ec.europa.eu/environment/strategy/soil-strategy_en EL SUELO COMO SOLUCIÓN CLAVE PARA NUESTROS GRANDES RETOS (COM(2021) 699 final, 17.11.2021) Economía circular Limitar ocupación de suelo y sellado Recursos hídricos saludables IMPEDIR LA DEGRADACIÓN DEL SUELO Y LA TIERRA // RESTAURAR LOS SUELOS SANOS (gestión sostenible, impedir desertificación y contaminación, restauración) Mitigación /Adaptación a los efectos del cambio climático Biodiversidad del suelo para la salud humana, animal y vegetal Promover la investigación e Innovación
  • 7. Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030 • Luchar contra la desertificación, rehabilitar las tierras y los suelos degradados (desertificación, sequía, inundaciones), y procurar lograr un mundo con una degradación neutra del suelo (Objetivo de Desarrollo Sostenible 15) • Recuperar grandes superficies de ecosistemas degradados y ricos en C. • Lograr una absorción neta de GEI de 310 M de t eq. de CO2/ año para el sector del uso de la tierra, el cambio de uso de la tierra y la silvicultura. • Lograr un buen estado ecológico y químico en las aguas superficiales y un buen estado químico y cuantitativo en las aguas subterráneas de aquí a 2027. • Reducir las pérdidas de nutrientes en un 50% como mínimo, el uso y el riesgo globales de los plaguicidas químicos en un 50%, así como el uso de los plaguicidas más peligrosos en un 50% de aquí a 2030. • Realizar progresos significativos en rehabilitación de terrenos contaminados. Objetivos a medio plazo (2030) Soil strategy (europa.eu)
  • 8. • Para abordar los efectos transfronterizos de la degradación del suelo, garantizar las condiciones de mercado equitativas, fomentar la coherencia de las políticas a escala de la UE y nacional y, por tanto, poder alcanzar los objetivos en materia de cambio climático, biodiversidad, seguridad alimentaria y protección del agua, la Comisión presentará una propuesta legislativa específica sobre la salud del suelo de aquí a 2023 que permitirá cumplir los objetivos de esta estrategia y lograr una buena salud del suelo en toda la UE de aquí a 2050. • Los indicadores de la salud del suelo y el rango de valores que deben alcanzarse de aquí a 2050 deberán ser desarrollados y acordados, y deberán considerarse a escala de la UE en el contexto de la Ley sobre la salud del suelo para garantizar la igualdad de condiciones y un elevado nivel de protección medioambiental y de la salud. Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030 Ley sobre la salud del suelo (2023) Soil strategy (europa.eu)
  • 9. Estratègia per a la Protecció del Sòl per 2030 Objetivos a largo plazo (2050) • Alcanzar la ocupación cero de suelo. • La contaminación del suelo debe reducirse a niveles no perjudiciales para la salud y para los ecosistemas naturales y que respeten unos límites aceptables para nuestro planeta, generando de este modo un entorno sin sustancias tóxicas. • Conseguir una Europa climáticamente neutra y, como primer paso, aspirar a conseguir la neutralidad climática basada en la tierra de aquí a 2035. • Conseguir para la UE una sociedad resiliente frente al cambio climático, plenamente adaptada a los efectos inevitables del cambio climático de aquí a 2050. Soil strategy (europa.eu)
  • 10. Limitar la ocupació de sòl i el segellat amb un ús circular de la terra Jerarquia de la ocupació de sòl https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52021DC0699&from=EN El reciclat del sòl (la construcció en zones ja urbanitzades o la rehabilitació d’aquestes), va representar només el 13,5% dels desenvolupaments urbans a la UE entre 2006 i 2012.
  • 11. Agenda Verda de Catalunya, principal estratègia de creixement econòmic sostenible fins 2030. Es basa en: • l'ús eficient dels recursos • la modernització dels sectors productius • la protecció de la natura • l'augment de l'ambició climàtica Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2021-2030 (ESCACC30) A Catalunya, la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic pretén -reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic -aconseguir que Catalunya redueixi les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni
  • 12. Objectius operatius: Aigua, Boscos, Aliments Aliments – Agricultura i ramaderia Millorar l’estat del sòl com a reservori de carboni i evitar-ne la degradació. Boscos (mesures) Millorar les recomanacions sobre millors pràctiques de gestió forestal per a la protecció del sòl. Potenciar la recerca en el coneixement de l'emmagatzematge de carboni en els sòls i en la biomassa. Procés participatiu per a l’elaboració de l’ESCACC30 Mesures transversals als eixos tractats Gestió holística de tots els àmbits (aigua, sòl, boscos…) tenint en compte les interrelacions i identificar les accions amb més impacte (per exemple, l’agricultura regenerativa). Propostes Afavorir les pràctiques “Regeneratives” del sòl en el món Rural i Urbà. (no és de les que va rebre més adhesions) Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic 2021-2030 (ESCACC30) Es consideren els sòls? Eix 1. Aigua, boscos i aliments Eix 2. Infraestructures Eix 3. Agenda rural, Agenda urbana
  • 13. Article 14 Agricultura i ramaderia h) L'establiment de mesures que evitin la degradació dels sòls i facilitin l'emmagatzematge de carboni als sòls per mitjà d'una millora de la gestió de la matèria orgànica, les cobertes vegetals i el conreu de conservació. Article 19 Energia b) Promoure les energies renovables, que s'han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana a fi de minimitzar l'ocupació innecessària del territori i prioritzar l'ocupació de les cobertes de les edificacions i altres construccions auxiliars, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, i l'ocupació del sòl diferent del no urbanitzable, i, dins el sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús. Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic
  • 14. • Preàmbul: La pèrdua de sòl productiu, a més de la repercussió en la producció d'aliments i matèries primeres, comporta la destrucció d'un bé limitat i escàs que, atesa la seva formació, deriva d'un procés extremament lent i es pot considerar que no és un recurs renovable. El Comitè Econòmic i Social Europeu en el Dictamen sobre l'agricultura periurbana recorda que, juntament amb la cultura de l'aigua, «és necessari introduir en la societat la cultura del sòl com a recurs limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada destruït». • Article 2/Finalitats: f) Preservar els sòls agronòmicament més valuosos i productius. g) Protegir els espais d'alt valor agrari • Article 3 /Definicions: espai d'alt valor agrari, el que assoleix un valor significatiu en els factors socioeconòmics, ambientals i territorials que caracteritzen els espais agraris, és d'interès general per a la societat i ha d'ésser protegit, encara que actualment no s'hi dugui a terme cap activitat agraria. • Article 17 /Obres per a la construcció d'infraestructures d'interès general a l'espai agrari - han de complir el que estableixen el Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i el Pla territorial sectorial agrari específic de la zona on s'instal·li, amb l'objectiu d'adaptar al màxim possible l'afectació d'aquesta infraestructura sobre el sòl agrari, la pèrdua de sòl productiu i la prevenció d'incendis forestals. Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris
  • 15. • Paradoxalment les lleis “relacionades” amb el sòl no parlen pràcticament ni de les seves característiques ni de la seva productivitat. • La Llei dels espais agraris esmenta però no defineix la qualitat del sòl i la capacitat agrològica del sòl. • Tanmateix, la legislació municipal vigent permet la classificació de sòls de protecció especial pel seu valor agrícola i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica (31/1/2017) estableix “la no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt” (en els Criteris generals per a la implantació de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques). Vallejo et al. 2019. El Sòl. NATURA, ÚS O ABÚS? (2018-2019). INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/cartografia-sig/bases-cartografiques/usos-sol-subsol/mapa-possibles-ubicacions-parcs-fotovoltaics
  • 17. • Capa superior de l’escorça terrestre composta per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. • La definició i la percepció varien molt segons l’actor…(agricultor, científic, promotor immobiliari, polític, etc.). Un medi viu, molt complex i variable. Mostra diferències significatives en fondària => medi anisòtrop Qué és un sòl?
  • 18. Es un sistema obert, viu, sotmès a canvis (en l’espai i temps) i a un desenvolupament característic, resultat de la interacció entre tots els subsistemes de la terra (geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera). Qué és un sòl?
  • 19. Horitzons i Perfil del sòl Els horitzons són les capes de sòl disposades aproximadament de forma paral·lela a la superfície del sòl i que tenen característiques que els diferencien de la capa superior i la capa de sota (variació de propietats i components) . => el perfil del sòl és el conjunt dels horitzons superposats
  • 20. Horitzons i Perfil del sòl Sòl fissural format sobre roca calcària - “terra rossa” (Garraf, Barcelona)
  • 21. Els factors formadors són aquells components del medi (abiòtics i biòtics) que influeixen en el desenvolupament d’un sòl al condicionar els processos naturals (físics, químics i biològics) que poden actuar, determinar la seva intensitat i mantenir-los al llarg del temps. sòl = f (cl , s , r , o) dt Hi ha un 6è factor força acceptat avui dia: l’antropogènic!! Al procés de formació i desenvolupament dels sòls se li denomina edafogènesi. Factors formadors Nou model sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Amundson and Jenny 1991; Pouyat 1991 Jenny 1941; 1961
  • 22. • Les característiques de les roques i minerals condicionen • la taxa de meteorització • els productes potencials que en resulten • i influeixen en els processos edafogènics. • Roques • Ígnies: granit i basalt. • Metamòrfiques: esquists • Sedimentaries (calcaries i dolomies): calcària, gres, lutita. Les roques dures requereixen més temps per a meteoritzar-se i, per tant, per formar un sòl. sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Substrat (roca o sediment)
  • 23. sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Relleu (geomorfologia) Col·luvió: Material petri arrencat d’un vessant, procedent de la desagregació de les roques, transportat a poca distancia i acumulat per escorriment difús al peu del vessant per l’acció de la gravetat. Controla la distribució i gruix dels sòls, el transport dels materials, la erosionabilitat (escolament superficial). Al·luvió: Massa de sediments detrítics (grava, sorra, pedruscall, etc.) transportada i sedimentada per les aigües corrents. ULL!! No tots els sòls són autòctons. => el Mapa Geològic no pot substituir el Mapa de Sòls
  • 24. sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Clima (temperatura, humitat, evapotranspiració, tipus i quantitat de precipitació, hores de llum,...)
  • 25. sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Organismes vius Augmenten la porositat i afavoreixen el drenatge i la circulació de l’aire  activen altres organismes cucs de terra (20 al 70% de la biomassa dels sòls fèrtils d’Europa)
  • 26. sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Organismes vius
  • 27. Un sòl madur o jove no fa referència a l’edat del sòl en anys sinó al grau de meteorització i desenvolupament. • Taxa estimada mitjana de formació del sòl ~ 0,1 mm/any (més baixa en climes secs!)  ~100 anys per formar 1 cm de sòl  alta variabilitat (100 a 400 anys per 1 cm de sòl)  El sòl és un recurs NO Renovable (a escala ecològica / humana)!! sòl = f (cl , s , r , o, a) dt Temps
  • 28. Edafogènesi 1-Roca mare; 2-Acció mecànica (canvis de temperatura, gel, etc.); 3-Acció química de l’aigua i de les seves sals minerals; 4-Acció dels éssers vius; 5-Acció conjunta de tots les matèries orgàniques i inorgàniques.
  • 29. • Físiques: Textura, Estructura, Profunditat, Densitat / Densitat apparent,… => capacitat de retenció d’aigua, aireació, resistència a la compactació,… • Químiques: pH, CIC,... => capacitat d’emmagatzemar nutrients i disponibilitat per les plantes • Biològiques (biota del sòl) => fertilitat del sòl, estructura, cicles dels nutrients, fluxos de gasos d’efecte hivernacle, control de contaminants,… Principals propietats
  • 30. Textura (composició granulomètrica) Fracció < 2 mm = terra fina responsable de les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl proporció de components inorgànics de diferents formes i mides com les sorres, llims i argiles
  • 31. Textura (composició granulomètrica) Segons Societat Internacional de la Ciència del Sol (ISSS) Graves Sorres Llims Argiles Pedres > 2 cm Graves > 2 mm Sorres 2-0,02 mm (2-0,2 mm sorres grolleres; 0,2-0,02 mm sorres fines ) Llims 0,02 - 0,002 mm, o 20-2 micras (µm) Argiles <2 µm (argiles grolleres de 2-0,2 µm; argiles fines < 0,2 µm)
  • 32. Graves Sorres Llims Argiles Textura (composició granulomètrica) No proporcionen nutrients. Molt alta permeabilitat i nul·la retenció d’aigua. Mida adient per ser arrossegades i nul.la tendència a unir-se entre sí per formar agregats => erosionable Adsorbeixen ions i molècules, floculen i dispersen. => sòls rics en nutrients, retenen molta aigua, ben estructurats, però impermeables i asfixiants Forta tendència a l’agregació => fixen/transformen els contaminants Nul·la estructuració, sense propietats col·loidals, són impermeables i no tenen bona aeració. No presenten l’alt poder adherent de les argiles; les partícules es mantenen individuals => s’erosionen més fàcilment Els sòls francs són els equilibrats texturalment, adients des del punt de vista agrícola amb propietats compensades.
  • 33. Estructura Granular Prismàtica Mentre la textura és pràcticament invariable per un sòl determinat (no modificable), l’estructura pot variar en l’espai i el temps i pot, per tant, ser modificada per les pràctiques de maneig del sòl. Agregat Condiciona l’aireació, el moviment de l’aigua en el sòl, el creixement radicular, la resistència a la erosió,…
  • 34. La D. aparent reflecteix la compactació, la facilitat de circulació de l’aigua i l’aire, la facilitat de penetració de les arrels i animals. Densitat aparent Densitat = massa / volum Densitat aparent = massa/ volum (incloent-hi els elements sòlids i els porus) La densitat aparent no és una propietat intrínseca d'un material; pot canviar depenent de com es manegi el material.
  • 35. Profunditat Profunditat del sòl = f (D + A - E) Molt variable a escala mundial (alguns cm fins a més de 3 m) D: Desenvolupament per meteorització de la roca subjacent A: aports (col·l.luvis, al·luvis, eòlics) E: pèrdues per erosió Oxisol (Brasil) Sòl esquelètic fissural - Terra rossa (Garraf, Espanya)
  • 36. 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 1995 1996 Limestones Marls % Mortality Intervalos de profundidad (cm) 0-20 20-40 40-60 >60 % Mortalidad 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 1992 1995 1996 1997 1998 Intervalos de profundidad (cm) 0-20 20-40 40-60 >60 % Mortalidad 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 1992 1995 1996 1997 1998 % Mortality Soil depth (cm) Importancia de la profunditat => determina el volum de sòl, el “magatzem” d’aigua i nutrients per les plantes Plantacions: per la majoria d’espècies llenyoses a la Mediterrània Clot de > 40 cm
  • 37. pH Influencia la solubilitat dels nutrients, l’activitat dels micro-organismes responsables de la descomposició de la materia orgànica i la majoria de transformacions químiques en el sòl. Un rang de pH entre 6 i 7 és generalment el més favorable pel creixement vegetal perquè la majoria de nutrients estan fàcilment disponibles.
  • 38. Complex argilo-humic Ca 2+ K + Mg 2+ Na + Al 3+ H + Naturalesa bàsica Naturalesa àcida Capacitat de bescanvi catiònic (CIC) (cmol de càrrega / kg de sòl) Saturació de Bases = (Ca + Mg + K + Na) CIC Capacitat de Bescanvi Catiònic o Capacitat d’Intercanvi Catiònic (CIC) Capacitat d’un sòl per a fer bescanvi (retenir i alliberar) d'ions positius (cations) entre el sòl i una solució de sòl a un pH determinat.
  • 39. Matèria Orgànica del sòl (MO) La taxa de descomposició/mineralització varia: - condicions ambientals (oxigen, Tª, humitat) - textura, drenatge del sòl - qualitat dels residus (composició química) i composició dels organismes del sòl - gestió (tipus/freqüència llaurada, fertilització…) L’aproximació més adient per a definir la qualitat de la matèria orgànica del sòl és reconèixer els diferents compartiments de carboni que es diferencien en la susceptibilitat de ser utilitzats pels micro-organismes. MO ACTIVA (1/2 anys), compostos fàcilment descomposables MO LENTA (15-100 anys) MO PASSIVA (500-5000 anys), molt estable i resistent a l’àtac microbià Tots els organismes vius del sòl i els residus vegetals (necromasa, fullaraca, arrels mortes) i animals. El material que es descomposa al sòl és la font primària de la matèria orgànica del sòl (SOM).
  • 40. • El sòl conté al menys entre 1/4 a 1/3 de tots els organismes vius del planeta, però només ~1% dels micro-organismes del sòl estan identificats (un 80% de les plantes). • Hi han més organismes en un grapat de sòl en bona salut que persones en el planeta. • La majoria de processos ecosistèmics que sostenen la vida (e.g. fertilitat del sòl, cicles dels nutrients, fluxos de gasos d’efecte hivernacle, control de contaminants, etc.) depenen de la biota del sòl. • La degradació del sòl i altres pressions amenaçen la biodiversitat edàfica, per tant la capacitat del sòl per desenvolupar les seves funcions bàsiques i contribuir a proveir els serveis ecosistèmics. Biodiversitat del sòl https://esdac.jrc.ec.europa.eu/content/atlas-soil-biodiversity The variety of life belowground, from genes and species to the communities they form, and the ecological complexes to which they contribute and to which they belong, from soil micro-habitats to landscapes. https://www.fao.org/documents/card/en/c/cb1928en
  • 41. Xarxa tròfica del sòl https://www.fao.org/soils-2015/resources/fact-sheets/en/#c326621
  • 42. Funcions del sòl (serveis ecosistèmics)
  • 43. • Existeix una diferència crucial entre les FUNCIONS del SÒL i els SERVEIS ECOSISTÈMICS. => no és apropiat parlar de “serveis del sòl” (suggereix que el sòl actua independentment) • Un sòl en bona salut que preserva les seves funcions contribueix DECISIVAMENT a molts dels serveis d’un ecosistema. • Per exemple, la producció de biomassa en un camp de conreu no està només determinada pel sòl, també per la vegetació conreada, el clima, la disponibiitat d’aigua, les plagues, etc….també pel context socio-econòmic en el que es produeix. Els sòls en bona salut poden mantenir les seves funcions principals i contribuir a proveir els SERVEIS ECOSISTÈMICS. Funcions del sòl => Serveis ecosistèmics
  • 44. Propietats del sòl Gestió (fertilització, irrigació, etc.) / Context socio-econòmic Factors ambientals Productivitat primària del sistema Els sòls sans contribueixen a proveir molts SERVEIS ECOSISTÈMICS.
  • 45. https://www.eea.europa.eu/themes/biodiversity/where-we-stand/ecosystem-services-in-the-eu/ecosystem-services-in-the-eu#parent-fieldname-title Provisió de SERVEIS ECOSISTÈMICS a la UE (1950-2009) La majoria de serveis estan valorats com degradats o en situació mixta i/o amb tendència negativa. Tot i que sigui necessària més recerca, en molts casos estaria relacionat o seria una conseqüència directa de la degradació dels sòls.
  • 46. Soil health has been defined as the "the continued capacity of soil to function as a vital living system, within ecosystem and land-use boundaries, to sustain biological productivity, promote the quality of air and water environments, and maintain plant, animal, and human health." (Pankhurst et al. 1997) Molts dels nostres sòls no estan per tant en un estat prou “saludable” Qué és un sòl sa? SÒL SA Preserva les funcions SERVEIS ECOSISTÈMICS
  • 47. - Producció de Biomassa: facilita l’ancoratge de la plantes i permet la producció d’aliments, fibres, fusta. - Font de matèries primeres (argiles, sorra, grava,…e.g. a nivell mundial un 80% de les cases estan fetes a partir dels sòls) - Font de fàrmacs (e.g. antibiòtics) Serveis de Provisió
  • 48. - Qualitat de l’aire, aigua i altres recursos => control del clima (inundacions, sequeres…), de malalties i plagues - Bescanvis d’energia, nutrients i aigua entre atmosfera, litosfera i hidrosfera - Font i dipòsit de gasos d’efecte hivernacle (Captació de C) - Capacitat de digestió i control de contaminants (pesticides, residus orgànics,…) - Reserva genètica de germoplasma de la flora i la fauna - Atracció de pol·linitzadors Serveis de Regulació i Manteniment
  • 49. Cicle del Carboni https://www.fao.org/soils-portal/soil-survey/propiedades-del-suelo/propiedades-biologicas/es/ © FAO 2022 Soil captures about 20% of world’s manmade CO2 emissions 1550 billion tonnes some estimations Serveis de Regulació i Manteniment ~760 billion tonnes
  • 50. Serveis Culturals Patrimoni (e.g. conté restes paleontològiques i arqueològiques importants) Gaudi (espiritual, recreatiu, estètic, ...) Educació https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/128849/DT82.+Els+s%C3%B2ls+de+Catalunya/01461035-4c61-4761-9915-ee9919d7251a Paisatge agrari de Gallecs (Vallès Occidental.) Autor: Òscar Marín.
  • 51. Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals
  • 52. Interrelacions entre el sòl i els vectors ambientals AIGUA (qualitat, inundabilitat) BIODIVERSITAT (espècies, hàbitats) Ambient atmosfèric (contaminació, GEH) CONNECTIVITAT (diferents escales) Un sòl sa és un pre-requisit per assolir la majoria dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible (ONU). Salut del sòl
  • 53. Reptes (amenaces) i Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental)
  • 54. • Donar resposta a la demanda creixent d´aliments i fibra ▪ Increment de les terres conreades (possible?)? Augment de la productivitat? Augment de la intensitat de conreu (nº collites/any)? • Impactes de l’ús de les terres per l’home (Degradació = pèrdua de les funcions) ▪ Canvis d’ús del sòl; inclou la desaparició sovint irreversible per construcció (segellat permanent) ▪ Tecnificació creixent dels conreus => contaminació del medi, salut humana ▪ Empobriment en matèria orgànica => erosió, menor productivitat ▪ Desertificació (en semi-àrid)  Disminució de la capacitat de segrestar C  Més conflictes locals /regionals => Més migracions des de zones degradades • Impactes del canvi global (plujes més torrencials => erosió dels sòls => pèrdua de productivitat…) Reptes (amenaces)
  • 55. Canvis d’ús del sòl Segellat Gestió (maneig del sòl) Erosió Pèrdua de MO Aigua Bioversitat Ambient atmosfèric Connectivitat EFECTES GLOBALS (CC) INCERTESA ??
  • 56. Segellat del sòl Recobriment (generalment permanent) de la superfície del sòl amb materials impermeables (e.g. asfalt), conseqüència de la construcció d’edificis, infraestructures lineals, zones industrials. Depenent del grau, pot causar: - Pèrdua irreversible del sòl (segellat permanent) - Reducció o pèrdua completa de les funcions del sòl i serveis ecosistèmics en aquella àrea https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/data/data-viewers/impact-of-soil-sealing-in Cada any desapareixen a Europa uns 1000 km2 de sòl (equivalent a una ciutat com Berlin) degut a l’expansió urbana i les infraestructures. A Catalunya, entre 2001 i 2019, s’han urbanitzat 11.643 ha. Land take in Europe — European Environment Agency (europa.eu) https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/expansion-urbana-descontrolada Idescat. Anuari estadístic de Catalunya
  • 57. Superfície segellada (km2) a la UE 2012-2015 https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/ dashboards/ imperviousness-in-europe 2012-2015 A la provincia de Barcelona es registrà la pèrdua més alta de sòl per segellat 10,37 km2 = 1037 ha
  • 58. https://www.eea.europa.eu/soer/2015/europe/soil AMBarcelona: El Pla General Metropolità de 1976 registrava 10.804 ha d’ús agrícola. A finals de segle XX només quedaven unes 3.000 ha d’ús agrícola (-72% !!!!). Una gran part de la superfície que es perd a la UE per l’ocupació (artificialització) de terres és terra de cultiu => disminució de la capacitat de produir aliments https://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/bases-cartografiques/enllacos-documents/generics/fitxers-binaris/informe- sols-alt-valor-agrologic.pdf
  • 59. • La majoria de funcions del sòl es perden (irreversiblement) degut a la disrupció dels cicles (aigua, nutrients, biologic) i dels fluxos de gasos i energia. • Els majors impactes són: - Reducció/desaparició d’absorció de la precipitació => menor taxa de infiltració d’aigua en el sòl => augment de l’escolament superficial  menor temps d’arribada de l’aigua als rius => major risc de inundacions  disminució de l’aigua disponible en el sòl per les plantes => major incidència de les sequeres => disminució de la productivitat primària - Reducció de l’evapo-transpiració => afecta el microclima (Tª i humitat) => En zones urbanes < “cooling effect” => efectes en salut, > consum d’energia https://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/guidelines/EN%20-%20Sealing%20Guidelines.pdf Segellat del sòl / Múltiples impactes AIGUA (contaminació, inundabilitat), BIODIVERSITAT, Ambient atmosfèric, Connectivitat
  • 60. • Directes sobre la biodiversitat i indirectes (fragmentació de l’hàbitat, destrucció de llocs de nidificació, d’alimentació, etc.) • Processos de descomposició de la MO en el sòl, reciclat dels nutrients, segrest de C (pèrdua també dels stocks de C en les plantes del lloc) • Alteracions de la capacitat de filtratge i depuració (compostos orgànics, metalls pesants…) • Alteracions de la captació de partícules de l’aire i de l’absorció de gasos contaminants (un arbre captura uns 100 g de pols fina/any) https://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/guidelines/EN%20-%20Sealing%20Guidelines.pdf BIODIVERSITAT, Connectivitat a diferents escales AIGUA (contaminació), BIODIVERSITAT, Ambient atmosfèric Segellat del sòl / Múltiples impactes
  • 61. https://www.eea.europa.eu/data-and-maps/data/data-viewers/impact-of-soil-sealing-in Pèrdua estimada de potencial de segrest de carboni per segellat segons ús del sòl a la UE i UK (2012- 2018) > 4 M t de C BIODIVERSITAT Ambient atmosfèric (GEH)
  • 62. • Remoció de la capa superficial del sòl per l'aigua, el vent o activitats agrícoles insostenibles com la llaurada intensiva. • Pot ser natural, però generalment és deguda a activitats humanes insostenibles (sobrepastoreig, agricultura intensiva i desforestació) que poden augmentar la taxa d’erosió del sòl fins un miler de vegades. Les posades en reg, com aquesta de les Garrigues, poden fer desaparèixer obres de conservació de sòls molt efectives com els bancals de pedra, deixant vessants llargs amb poc control de l’escolament i més susceptibles a l’erosió. Autora: Rosa M. Poch. Erosió del sòl https://www.fao.org/fao-stories/article/es/c/1193735/ ~130 M ha afectades per erosió hídrica a la UE (estimació del 2012) A Espanya, la pèrdua mitjana anual de sòl per erosió és ~14,2 t/ha (estimació del 2017). Catalunya registra la major pèrdua (23,7 t/ha) de tot l’estat i una cinquena part del sòl presenta processos erosius alts (> 25 t/ha/any). Límit crític de l’erosió ~12 t/ha/any!! Font : MAPA (2017)
  • 63. Sòls sense coberta vegetal ni mesures de control de les aigües => degradació per erosió per escolament superficial Avellaners (Alt Camp, Tarragona)
  • 64. • restringeix la nostra capacitat per produir aliments nutritius (reducció del rendiment agrícola fins a un 50%; productes de menor qualitat) • condueix a la degradació dels ecosistemes • afecta el subministrament d’aigua (quantitat, qualitat) • malmet les infraestructures • contribueix a la pobresa i pot conduir a la migració Erosió del sòl https://www.eea.europa.eu/soer/2015/europe/soil AIGUA, BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT (diferents escales)
  • 65. • Els canvis recents de usos del sòl i el canvi climàtic han causat la pèrdua de C organic dels sòls a una taxa equivalent al 10% de l’emissió total anual de combustibles fòssils a Europa. • Aquest empobriment pot limitar la capacitat del sòl per proveir nutrients per una producció vegetal sostenible => menors rendiments (pèrdua de sobirania alimentaria) • Pèrdua de pedobiodiversitat • Reducció de la taxa de infiltració d’aigua en el sòl => augment de l’escolament superficial i de l’erosió • L’erosió al seu torn redueix el contingut de MO rentant el sòl més fèrtil (superficial) => risc de desertificació en semi-àrid Empobriment en matèria orgànica https://esdac.jrc.ec.europa.eu/projects/SOCO/FactSheets/ENFactSheet-03.pdf AIGUA (contaminació, inundabilitat), BIODIVERSITAT, Contaminació atmosfèrica, Connectivitat
  • 66. Canvis en el tipus de matèria orgànica amb la gestió del sòl • En uns 100 anys de conreu, es pot perdre el 50% del contingut total de MO!! • Bona part de la pèrdua de MO a causa del canvi en la gestió del sòl es dona a costa de la MO activa. • Es la que augmenta més ràpidament quan millora la gestió de la MO. • Alta susceptibilitat de la fracció activa als canvis ràpids => canvis relativament petits en la MO del sòl poden produir canvis dramàtics en importants propietats del sòl, com l'estabilitat dels agregats i la mineralització de nitrogen. Empobriment en matèria orgànica Brady & Weil, 2014
  • 67. Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental) La protecció del sòl és rellevant (directa o indirectament) en els 10 àmbits temàtics considerats en l’avaluació ambiental a Catalunya. En cada paisatge (o zona de decisió) el grau de protecció a aplicar a cada tipus de sòl (o ús del sòl) derivarà de: - la normativa vigent rellevant - el “valor” (o qualitat) que li atribuïm - o al recurs “terres”, seguint una aproximació més integrada (diferents actors => diferents “valors”?) - la vulnerabilitat (capacitat de resposta en relació a les amenaces que pateix, o les que podem/sabem identificar)
  • 68. Valor del sòl: Criteris/aproximacions possibles
  • 69. • No existeix encara un índex integrat de valor (qualitat) del sòl que ajudi en la presa de decisions en la planificació territorial. • Abordarem aquest “valor” des de dos enfocaments “parcials” però que haurien de ser essencials en la presa de decisions: • Aptitud d’un sòl per un ús agrari (agrícola, ramader o forestal) => Capacitat agrològica Implicacions en soberania alimentaria • Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal de C) del sistema Soil monitoring in Europe. Indicators and thresholds for soil quality assessments — European Environment Agency (europa.eu) Valor del sòl: Criteris/aproximacions possibles
  • 70. Capacitat agrològica Agrupa les terres segons la seva capacitat per l’ús agrari (agrícola, ramader i forestal) i també té en compte la tendència a la degradació.
  • 71. Capacitat agrològica Agrupa les terres segons la seva capacitat per l’ús agrari (agrícola, ramader i forestal) i també té en compte la tendència a la degradació. Considera els aspectes negatius o limitacions de la terra. Les limitacions: Climàtiques (P, Tª) Erosives (taxa d’erosió, grau d’erosió, segellat, encrostament) Humitat (drenatge, entollament, inundació) Edàfiques (emmagatzematge d’aigua en el sòl, gruix efectiu, compactació, permeabilitat, pH, MO, CIC, carbonats, conductivitat elèctrica, % de saturació en sodi) Condicions de llaurada (fragments de roques, pedregositat, pendent) En el cas de terres de regadiu, qualitat de l’aigua de reg. => Calen dades de qualitat i cartografia temàtica.
  • 72. https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Capacitat-agrologica-dels-sols Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Classes de capacitat agrològica dels sòls
  • 73. https://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/bases-cartografiques/enllacos-documents/generics/fitxers-binaris/informe-sols-alt-valor-agrologic.pdf • Catalunya disposa d’uns recursos limitats de sòls de bona qualitat. • 2001-2019: increment de la superfície forestal en 145.350 ha i pèrdua de 96.477 ha de zones cultivables de (-10,4%). • Catalunya es situa en menys de la meitat d’ha/habitant que la mitjana espanyola i la meitat de la UE!! Necessitat de preservar els sòls més apropiats per ús agrícola per apropar- nos a la sobirania alimentaria. Per altres usos caldria prioritzar els sòls ja antropitzats.
  • 74. Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal) • La quantitat de C pot variar de manera substancial, inclús per un mateix tipus de sistema (segons tipus de sòl, gestió, historia de pertorbacions,..). • No està disponible un mapa del contingut de C en sòls pel conjunt del territori català.  Poques mostres i dades => moltes dificultats tècniques/econòmiques per realitzar una avaluació fiable del contingut de CO al sòl amb una inversió de temps i recursos proporcionada  Molta incertesa en la presa de decisions!!! Cal més recerca i més dades. • Segons les dades més actuals i fiables (2016): Sistemes terrestres Estoc mitjà Mg C ha-1 Estoc absolut Tg C Segrest mitjà Mg C ha-1 any-1 Segrest absolut Tg C any-1 Veg. Sòl Veg. Sòl Veg. Sòl Veg. Sòl Boscos 56 93,4 63,5 109,2 1,04 - 1,27 - Matollars 13,6 90,4 5,2 54,7 ~0 - ~0 - Prats/pastures 13,3 121,4 2,1 18,9 ~0 - ~0 - Conreus llenyosos 12,1 100 4 93,9 0,42 - 0,14 - Conreus herbacis 0,8 0,42 0 - 0 - Vayreda, Jordi; Retana, Javier; Savé i Montserrat, Robert; Funes, Inmaculada; Sebastià, Ma. T.; Calvo, Eva... Batalla Mercadé, Meritxell. (2016) . Balanç de carboni: els embornals a Catalunya. Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, p. 65-92. Generalitat de Catalunya ; Institut d'Estudis Catalans.
  • 75. Capacitat de segrest de carboni (capacitat embornal) Estoc absolut: Boscos => major embornal 172,7 Tg, seguit a força distància pels conreus (98 Tg) En estoc/ha: Boscos - 149,4 Mg C ha-1 (v:s = 60:100) Prats - 121,4 Mg C ha-1 (v:s = 11:100) Segrest mitjà: Boscos - 1 Mg C ha-1 any-1 Duplica conreus llenyosos - 0,4 Mg C ha-1 any-1 Vayreda, Jordi; Retana, Javier; Savé i Montserrat, Robert; Funes, Inmaculada; Sebastià, Ma. T.; Calvo, Eva... Batalla Mercadé, Meritxell. (2016) . Balanç de carboni: els embornals a Catalunya. Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, p. 65-92. Generalitat de Catalunya ; Institut d'Estudis Catalans. Els embornals a Catalunya
  • 76. • Els sòls agrícoles són generalment els que tenen l’estoc de C més baix. L’abandonament agrícola i la colonització dels antics conreus (matollars, prats, boscos) es tradueixen en general en un segrest net de C al sòl. • Però….els sòls agrícoles contenen el 31% dels estocs de C dels sòls de la UE. • Tenen un gran potencial per emmagatzemar més carboni. Oscil·la entre les 9 i els 24 Mt CO2-eq/any (depenent de l’evolució dels escenaris climàtics, polítics, econòmics i tècnics). • Si es canviés la gestió actual per una gestió centrada en el segrest de carboni i la regeneració de la fertilitat => potencial de segrest de 67,5 Mt CO2-eq per a les terres de cultiu de la UE • Cal regenerar els sòls menys fertils d’Europa (de l’àrea sud i de la Mediterrània) que han perdut molta MO amb la intensificació agrícola. Research for AGRI Committee: Agricultural potential in carbon sequestration Humus content of land used for agriculture and CO2 storage in soil | Think Tank | European Parliament (europa.eu). 2022. Capacitat de segrest de carboni dels agrosistemes
  • 77. • Evitar o reduir al màxim les actuacions que puguin provocar afectacions rellevants als sòls/sistemes considerats més valuosos i/o vulnerables. Evitar -> Disminuir -> Mitigar / Compensar efectes de les actuacions • Segellat => Promoure l’ÚS CIRCULAR de les terres • Erosió => En sòls erosionables (margues, granits…) i pendent>15%, mantenir el recobriment vegetal > 30%, i evitar moviments de terres i pas de maquinaria. • Segrest de C => no afectar els sistemes amb major capacitat embornal, promoure un maneig del sòl (del sistema) més sostenible i adaptatiu al CC (en l’agricultura i en la gestió forestal) Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental) Reflexions finals
  • 78. • Donat l’estat actual dels coneixements sobre molts dels processos que tenen lloc en el sòl no sempre es pot fer una avaluació quantitativa dels impactes de certes actuacions. • Per millorar la presa de decisions, ens calen més dades (recerca) per establir indicadors (biològics també) basats en el coneixement científic que permetim quantificar amb fiabilitat els efectes en els diferents vectors ambientals (i interrelacions).  A Catalunya, cal elaborar urgentment un mapa de sòls amb continguts aproximats de C en tot el perfil edàfic i potencial de segrest. Aquest mapa s’hauria d’incorporar al procés de presa de decisions dels legisladors i planificadors.  Cal un índex de qualitat del sòl (estàndard a nivell UE), basat en indicadors de la salut del sòl i els seus rangs de valors. => Llei UE sobre la salut del sòl (2023)?? Criteris per a la protecció del sòl (des de l’avaluació ambiental) Reflexions finals
  • 79. Breu bibliografia Amundson, R., Jenny, H. 1991. The place of humans in the state factor theory of ecosystems and their soils. Soil Sci. 151:99– 109. Bouma, J. 2014. Soil science contributions towards Sustainable Development Goals and their implementation: Linking soil functions with ecosystem services. Journal of Soil Fertility and Soil Science. 177. Gallardo, J., Hontoria, C., Almorox, J. 2002. Clasificación de la capacidad agrológica de las tierras. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos, Univ. Politécnica de Madrid, Madrid. Jenny, H. 1941. Factors of soil formation. McGraw-Hill, New York. Jenny, H. 1961. Derivation of state factor equations of soils and ecosystems. Soil Sci. Soc. Am. Proc. 25:385–388. PORTA, J. LOPEZ ACEVEDO, M. 2008. INTRODUCCION A LA EDAFOLOGIA: USO Y PROTECCION DEL SUELO. MUNDI-PRENSA LIBROS. Madrid. PORTA, J. LOPEZ ACEVEDO, M., ROQUERO, C. 2003. EDAFOLOGIA PARA LA AGRICULTURA Y MEDIO AMBIENTE. MUNDI- PRENSA LIBROS. Madrid. Pouyat, R.V. 1991. The urban–rural gradient: An opportunity to better understand human impacts on forest soils. Proc. of the Society of American Foresters, 1990 Annual Conv., Washington, DC. Soc. of Am. Foresters, Washington, DC. Weil, R., Brady, N. 2017. The Nature and Properties of Soils. Pearson Education. 15th edition.