Advertisement
Advertisement

More Related Content

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya(20)

Advertisement

Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.

  1. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels ecosistemes aquàtics Jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019 Manlleu. 25 de novembre de 2022 Antoni Munné (Agència Catalana de l’Aigua)
  2. Temes a analitzar 1. Estat de les masses d’aigua i context internacional 2. Principals problemes i pressions: • Qualitat hidromorfològica • Contaminació difusa • Contaminants emergents • Canvi climàtic / espècies exòtiques 3. Reptes de futur: • Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027) • Co-governança, gestió participada
  3. Context. Aigua al món i biodiversitat Volum de la terra: 1.083.207 milions de Km3 Volum total d’aigua: 1.386 milions de Km3 (0,1%) Aigua dolça: 35 milions de Km3 (2%) Aigua disponible: 10 milions de Km3 (28%) The Water Cycle for Kids. All Earth's Water - Water Resources. Howard Perlman, USGS (2016). • Aigua subterrània: 9,7 milions Km3 (97%) • Aigua superficial: 0,3 milions Km3 (3%) Els ecosistemes d'aigua dolça cobreixen menys de l'1% de la superfície de la Terra, però sostenen el 10% de les espècies identificades. Els ecosistemes marins constitueix més del 90% de l'espai habitable del planeta i conté unes 250.000 espècies conegudes (20%), amb moltes més per descobrir (almenys 2/3 de les espècies marines del món encara no s'han identificat).
  4. Context. Espècies amenaçades Unió Internacional per a la Conservació de la Natura: https://www.iucnredlist.org/
  5. Estat de les masses VIDA aquàtica Nutrients Salinitat Oxigenació Substàncies prioritàries Règim de Cabals Continuïtat longitudinal Substrat Bosc de ribera  Estructura i funció  Elements de qualitat i indicadors  Condicions de referència Molt bo Bo Deficient Dolent Mediocre Directiva Marc de l’aigua (2000/60/EC): Estat ecològic: Expressió de qualitat de l’estructura i funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials Font: Narcís Prat i Maria Rieradevall
  6. Estat de les masses Molt bo Bo Deficient Dolent Mediocre Tipus de rius a Catalunya Desviació de les condicions naturals (referència) 12 (3%) 120 (34%) 123 (35%) 61 (18%) 17 (5%) Estat de les masses d’aigua a Catalunya
  7. Estat de les masses Evolució de l’Estat de les masses d’aigua superficials (rius, llacs, zones humides, llacunes litorals, embassaments i aigües costaneres) al llarg dels 3 cicles de Planificació. Dades 2009, 2015 i 2021:
  8. Estat de les masses Categoria 1r cicle compliment a 2009 2n cicle compliment a 2015 3r cicle compliment a 2019/2021 Rius 37 (15%) 86 (35%) 89 (36%) Embassaments 9 (69%) 10 (77%) 7 (54%)* Zones humides i estanys 13 (25%) 13 (25%) 18 (35%) Costaneres 17 (52%) 16 (49%) 20 (61%) Subterrànies 11 (31%) 13 (35%) 12 (27%)** Total 87 (23%) 138 (36%) 143 (38%) Evolució del compliment del bo o molt bon estat de les masses d’aigua al llarg dels 3 cicles de planificació: = = =
  9. Estat de les masses Els rius han millorar la qualitat fisicoquímica en els darrers 25 anys:
  10. Estat de les masses Amoni a Castellbell i el Vilar Amoni a Olesa de Montserrat MACROINVERTEBRATS a Olesa de Montserrat Font: Carimed FEHM La millora de la qualitat fisicoquímica s’ha traslladat en una millora ambiental i en les comunitats d’invertebrats i algues. Una clara vinculació amb la reducció d’amoni als rius.
  11. Estat de les masses  Qualitat de l’aigua  Qualitat de l’aigua  Quantitat d’aigua  Hàbitats  Història Però amb la millora de la qualitat fisicoquímica no és suficient. Les poblacions de peixos son les que reflecteixen encara un menor grau de recuperació. Susceptibles a l’alteració dels hàbitats, cabals circulants, connectivitat, espècies invasores, etc.
  12. Estat de les masses A Europa, la majoria dels estats membres declaren més del 60% de les seves masses d’aigua en mal estat. Assolir un bon estat ecològic d’acord amb la Directiva marc de l’aigua requereix un esforç considerable en mesures pal·liatives i correctores. És important establir un programa de mesures adequat per assolir objectius establerts. European Environment Agency (2018). Assessment of water status and pressures
  13. Estat de les masses European Environment Agency (2018). Assessment of water status and pressures
  14. Estat de les masses Informe del grado de ejecución de la planificación hidrológica. Consejo Nacional del Agua (Nov. 2022)
  15. Temes a analitzar 1. Estat de les masses d’aigua i context internacional 2. Principals problemes i pressions: • Qualitat hidromorfològica • Contaminació difusa • Contaminants emergents • Canvi climàtic / espècies exòtiques 3. Reptes de futur: • Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027) • Co-governança, gestió participada
  16. Principals pressions Font: document IMPRESS. ACA 2019
  17. European Environment Agency (2018). Assessment of water status and pressures L’Agència Ambiental Europea també identifica a les alteracions hidromorfològiques (manca de cabals ecològics, manca de connectivitat, alteració dels hàbitats i bosc de ribera, gestió de sediments) com les principals dificultats (pressions) per assolir el bon estat, junt amb la contaminació difusa. Principals pressions Principals amenaces que posen el risc l’assoliment del bon estat:
  18. Downstream Upstream Water is diverted Alteració hidromorfològica
  19. J. P. Martin-Vide et al. El delta del Llobregat ha retrocedit gairebé 800m. Des del segle passat. Les rescloses al llarg del riu Llobregat es consideren la principal causa de la pèrdua de sediments i la regressió del litoral al delta del Llobregat. Alteració hidromorfològica. Gestió de sediments
  20. Excedent de Nitrogen (N): Excedents de nitrogen amb risc d’afectar al medi. Gestió dels excedents de N. Adequada integració al medi (Pla de fertilització agrària), bones pràctiques, mesures de reducció i eliminació de l’excés (Programa d’actuació en Zones Vulnerables). Nitrogen (N) production: Potential (N) uptake: Contaminació difusa
  21. El bon estat de les masses d’aigua European Environment Agency (2018). Assessment of water status and pressures
  22. Contaminants prioritaris. Estat químic de les masses d’aigua Classe qualitat Num. masses d’aigua rius (%) Bo 232 (63%) Dolent 89 (24%) Sense dades 48 (13%) • Origen difós: “plaguicides” cipermitrina, terbutilazina, metolaclor, diuron, chlorpirifós, HCH, terbutrina. Zones agrícoles. • Origen puntual: nonylphenol, níquel, cadmi, chloroformfrom. Zones industrials i urbanes. • Compostos persistents i ubics: PFOS, PBDEs, HBCDD, endosulfan, mercuri.
  23. The Catalan Water Agency (ACA) and the Catalan Water Research Institute (ICRA) have collaborated in the analysis and detection of emerging pollutants in the Catalan rivers: (Llorens et al, 2020. Occurrence of regulated pollutants in populated Mediterranean basins: Ecotoxicological risk and effects on biological quality. Science of the Total Environment, 747). The frequency and concentrations detected, and the environmental risk are analyzed: Contaminants emergents. Estat químic de les masses d’aigua
  24. Canvi climàtic An SRES-A1B scenario is considered as reference (equivalent to RCP 6.0), for the horizon 2039 based on projections of the ESCENA model applied on a semi-distributed monthly passage hydrological model (5x5 km).. Basins Average 2021-2050 vs. 1971-2000 Muga -20.9% Fluvià -22.7% Ter a Ripoll -16.0% Ter a Sau -15.4% Ter complet -18.4% Tordera -23.9% Besòs -14.4% Llobregat a Sallent -13.1% Cardener a Cardona -20.7% Anoia complet -13.1% Llobregat complet -14.8% Foix -22.3% Gaià -22.8% Francolí -20.6% Catalan RBD -18.3%
  25. 25 1950-2014: 64 anys Aportació mitjana anuals de 482 hm3 Pendent de la regressió: -3.662 hm3/any Reducció en tot el període: (3.662 x 64) / 482 = 48 % o 7,5% per dècada Tendències de la precipitació decadal del període 1950-2015 APORTACIONS FLUVIALS PLUGES Gairebé la meitat de les reduccions d’aportacions observades podrien explicar-se (al menys a la capçalera del Ter) per reduccions de la precipitació. Si afegim el factor d’increment tèrmic i evapotranspiratiu (fins i tot sense canvis d’usos), molt més de la meitat de les reduccions són de caràcter climàtic. Canvis en la disponibilitat d’aigua
  26. Riscos del canvi climàtic Alteració del funcionament dels ecosistemes. Floracions d’algues tòxiques (cianobacteris). Floració d’algues Microcystis a l’embassament de Sau (Tardor de 2015)
  27. Temes a analitzar 1. Estat de les masses d’aigua i context internacional 2. Principals problemes i pressions: • Qualitat hidromorfològica • Contaminació difusa • Contaminants emergents • Canvi climàtic / espècies exòtiques 3. Reptes de futur: • Planificació: El Pla de conca de 3r cicle (2022-2027) • Co-governança, gestió participada
  28. Pla de gestió de conca de 3r cicle (2022-2027) Codi Descripció Capítol Import altres 2022-2027 Import ACA 2022-27 Import Total 2022-27 A1 Implantació de cabals de manteniment i gestió de sediments 1.800.000 9.556.750 11.356.750 A2 Rehabilitació morfològica dels rius 750.000 44.265.000 45.015.000 A3 Rehabilitació morfològica de zones humides 3.302.000 11.900.000 15.202.000 A4 Control i mitigació d’espècies invasores 192.000 1.656.377 1.848.377 A5-A7 Millora i protecció del litoral i les aigües costaneres i regulació usos recreatius 46.022.986 1.300.000 47.322.986 A6 Protecció d’aqüífers 0 3.880.000 3.880.000 C1 Millora del sanejament nuclis sanejats 0 386.308.650 386.308.650 C2 Sanejament nuclis no sanejats 58.000 116.811.620 116.869.620 C3-C8 Reducció de contaminants industrials d’origen puntual i descontaminació d’aqüífers 0 2.295.676 2.295.676 C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 9.000.000 63.000.000 72.000.000 C5 Reducció nitrats d’origen agrari 11.115.000 2.620.000 13.735.000 C6 Reducció plaguicides d’origen agrari 1.358.470 250.000 1.608.470 C7 Reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat 58.414.853 90.473.686 148.888.539 F1 Millora en la planificació hidrològica 0 350.000 350.000 B1 Gestió coordinada dels recursos hídrics 0 4.579.000 4.579.000 B2 Millora de la garantia de l’abastament 862.832.636 372.061.919 1.234.894.555 B4 Reutilització de l’aigua regenerada 6.340.935 119.005.756 125.346.691 B5 Millora del control i la regulació 0 26.655.543 26.655.543 B6 Modernització dels regadius 26.357.377 0 26.357.377 B3 Gestió de sequeres 3.992.000 9.820.000 13.812.000 D1 Mesures de prevenció i defensa contra les inundacions 2.000.000 127.016.784 129.016.784 D2 Gestió i prevenció de floracions de cianobacteris tòxics 0 1.000.000 1.000.000 D3 Gestió forestal vinculada a la recuperació d'aigua blava 2.600.000 3.210.000 5.810.000 E1 Desenvolupament de la recerca i la innovació 0 3.500.000 3.500.000 E2 Millora en la participació pública 0 100.000 100.000 TOTAL 1.036.136.256 1.401.616.761 2.437.753.017 Assoliment objectius ambientals Atenció demandes i racionalitat ús aigua Adaptació fenòmens extrems Governança
  29. 29 http://aca.gencat.cat/ca/laigua/proteccio-i-conservacio/restauracio-despais-de-ribera-i-connectivitat/custodia-fluvial/ http://custodiaterritori.org Custòdia fluvial
  30. Web: www.gencat.cat/aca E-mail: aca@gencat.cat Twitter: @aigua_cat Instagram: @aigua_cat © L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. Moltes gràcies per la vostra atenció
Advertisement