1. Art povera proposta conceptual

2. L’art on els materials són els protagonistes. Utilitzaren generalment materials d'origen natural o materials industrials en brut. El terme povera no ve tant de la pobresa del materials sinó de la simplificació en el procés de transformació d'aquests materials que, en molts casos, eren presentats sense ésser modificats, simplement eren escollits, col·locats, combinats. En alguns casos fins i tot es concep, com passa en el land art , que els materials poden variar, degradar-se i modificar l'aspecte de l'obra. ARTISTES Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Jan Dibbets, Luciano Fabro, Hans Hacke, Jannis Kounellis , Mario Merz , Marisa Merz, Robert Morris, Giulio Paolini, Michelangelo Pistoletto i Gilberto Zorio.

3. Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Torí va experimentar un profund procés de transformació en convertir-se en un nucli industrial gràcies a l’assentament de grans empreses. La bonança econòmica va atraure una població immigrant que va començar a instal·lar-se en els suburbis urbans perifèrics, amb el consegüent canvi del paisatge urbà i social i que, amb el temps, va tenir un pes específic molt important. La politització de la vida quotidiana, especialment remarcable en la segona meitat de la dècada dels seixanta, es va manifestar en la importància del Partit Comunista en aquells anys, en les revoltes dels estudiants, les manifestacions i les vagues dels treballadors i la creació de grups molt compromesos políticament que, fins i tot, eren partidaris de la lluita armada. L'art póvera, concepte encunyat pel crític Germano Celant, va sorgir a Itàlia el 1967, és una nova modalitat d'art objectual i es va consagrar en l'exposició del Museo Civico de Torí, el 1971. .

4. Durant la dècada dels anys seixanta i setanta els artistes van començar a examinar des d’una perspectiva crítica la seva pròpia actitud en la societat industrialitzada, qüestionant-ho tot. Dirigida a tots aquells que pensen que l’art contemporani és una merda. El missatge és clar; fins i tot la merda és art. Reivindiquen un art antimercantilista i qüestionaven la tradició i el passat. "Merda de l’artista nº 3". Maig de 1961. Llauna de 5 cm d’alt i un diámetre de 6,5 cm. Manzoni fa una sèrie de 90 llaunes de conserva de 90 grams cada una amb excrements conservats al natural. Cada llauna es venia a pes segons la cotització diària de l’or. “ Merde d’artista” 1961 Suposa una de les crítiques més radicals a la valoració de l’obra d’art en funció del valor mercantil de la firma de l’artista. Què fer, en un món en què res no canvia i que tothom en tingui desig? Piero Manzoni

5. PIERO MANZONI “ Magisk sokkel” 1961 Base màgica PIERO MANZONI “ Socle du Monde” 1961 Base per al Món Qualsevol persona podia pujar a la base i convertir-se en obra d’art. Base invertida, amb una inscripció que permetia que l’artista es convertís en Déu, o Déu en un gran artista.

7. Mario Merz MARIO MERZ “ L’iglú de Giap” 1968 Fa referència al comentari que va dir el general vietnamita Giap, al referir-se a l'exèrcit americà a la guerra del Vietnam: “ Si l'enemic es concentres, perdria terreny; si es separes perdria força”. Merz defineix l’iglú com "la forma orgànica ideal. És simultàniament un món i un petit habitatge". L’iglú és la síntesi del seu pensament i de la seva producció artística. En l’esforç per produir obres allunyades de la tradició escultòrica, va crear els hemisferis, (iglús) uns espais absoluts en ells mateixos. Construïdes amb armadures de metall segmentades, aquestes estructures hemisfèriques es recobreixen amb xarxes, argila, cera, vidre o branquillons. Sovint també incorporen frases polítiques o literàries fetes de neó.

8. MARIO MERZ “ Citta’ irreale” MARIO MERZ “ Igloocon pianta” MARIO MERZ “ Da Continente a Continente”

9. MARIO MERZ “ Ombrello” 1967 ombrel·la perforada amb tubs de neó MARIO MERZ “ Che fare ?” 1968 Cera, tub lluminós fluorescent, receptacle de metall.

10. Jannis Kounellis Galerija L'Attico El 1969 va posar, a la Galeria de L'Attico a Roma, dotze cavalls vius que contrastaven amb les blanques parets del recinte, amb la finalitat de crear una tensió suficientment forta per a generar una ruptura en el fenomen de la comunicació artística. Jannis Kounellis va néixer al Pireu, Grècia, el 1936. Vint anys després decideix traslladar-se a Roma, ciutat on va donar-se a conèixer com a artista. Jannis Kounellis

11. Jannis Kounellis “ Senza titolo” 1967 Galeria de L'Attico a Roma Ferro, terra i cactus G

12. El llenguatge de Kounellis requereix, en primer lloc, d’un nou suport pictòric i, segonament, d’un nou alfabet de signes. Per això a principis de la dècada dels seixanta va optar per substituir el full de paper tradicional o la tela per una planxa de ferro on aplicava l’abecedari kounellià compost de foc, terra, carbó, llana, plantes i animals vius i morts, entre d’altres elements.

13. Michelangelo Pistoletto M. PISTOLETTO “ Venere degli stracci” 1967 Venus dels draps. Reproducció de la Venus clàssica recoberta de draps.

14. ALIGHIERO BOETTI “ Legnetti Colorati” 1968 Bastonets de fusta pintats i cautxú. ALIGHIERO BOETTI “ Catasta” 1967 Alighiero Boetti

15. GIOVANNI ANSELMO “ Senza titolo” 1969 Pedra i cable d’acer. Giovanni Anselmo GIOVANNI ANSELMO “ Senza titolo” (Struttura che mangia) 1968 Dos blocs de granit i un enciam fresc. Clar contrast entre l’element mineral, sovint utilitzat en l’art funerari i l’enciam fresc, senyal de vitalitat. És necessari canviar sovint l'enciam per mantenir l’equilibri precari de l’escultura.

16. Marisa Merz Escultures fetes de làmines d’alumini que penjaven del sostre i les parets.