Contes per parlar_2

1.
Converses de dracsJan Grau Història d’un voluntari Laura Jaime i Femenia Miralls M. Mercè Roca i Perich Il·lustracions Raimon Juventeny 2 Contes per parlar El Juli s’acaba de jubilar i decideix participar en el programa “Voluntaris per la llengua”, on acabarà fent amistat amb la Graciela, argentina, el Will, un periodista francès, la Narcisa, d’Equador, i el Nor- berto de Bilbao... El drac Yué Liang Yú és un drac blanc que fa poc que ha arribat d’Orient, per conèi- xer la llegenda de sant Jordi explicada pel nostre drac i també per conèixer la princesa... I la noia que després de voltar per les botigues de la ciutat i d’emprovar-s’hi roba per estar ben maca, s’adona que no li cal perquè al seu Eduard ja li agrada així com és... Cada conte es complementa amb unes propostes per fomentar la conversa, una recomanació de llibres, una selecció de fragments literaris d’autors catalans i una tria de webs relacionats amb el tema que planteja cada narració Contes per parlar 2

2.
Converses de dracsJan Grau Història d’un voluntari Laura Jaime i Femenia Miralls M. Mercè Roca i Perich Il·lustracions Raimon Juventeny 2 Contes per parlar El Juli s’acaba de jubilar i decideix participar en el programa “Voluntaris per la llengua”, on acabarà fent amistat amb la Graciela, argentina, el Will, un periodista francès, la Narcisa, d’Equador, i el Nor- berto de Bilbao... El drac Yué Liang Yú és un drac blanc que fa poc que ha arribat d’Orient, per conèi- xer la llegenda de sant Jordi explicada pel nostre drac i també per conèixer la princesa... I la noia que després de voltar per les botigues de la ciutat i d’emprovar-s’hi roba per estar ben maca, s’adona que no li cal perquè al seu Eduard ja li agrada així com és... Cada conte es complementa amb unes propostes per fomentar la conversa, una recomanació de llibres, una selecció de fragments literaris d’autors catalans i una tria de webs relacionats amb el tema que planteja cada narració Contes per parlar 2

3.
2 Jan Grau Converses dedracs Laura Jaime i Femenia Història d’un voluntari M. Mercè Roca i Perich Miralls Il·lustracions Raimon Juventeny

4.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA.DADES CIP (revisades per al volum 2) Contes per parlar Conté: 1. Un àpat diferent / Laura Jaime i Femenia. Els gegants / Enric Larreula i Vidal. L'aprenent ambulant / Matthew Tree -- 2. Converses de dracs / Jan Grau. Història d'un voluntari / Laura Jaime i Femenia. Miralls / M. Mercè Roca i Perich Bibliografia ISBN 84-393-7089-X I. Catalunya. Secretaria de Política Lingüística 1. Català Llibres de lectura 804.99 © dels textos: Jan Grau, Laura Jaime i Femenia, M. Mercè Roca i Perich © de l’edició: Generalitat de Catalunya © de les il·lustracions: Raimon Juventeny Disseny gràfic de la col·lecció: Pepa Estrada Col·lecció Contes per parlar, 2 Primera edició: desembre 2006 © Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència Impressió: Romargraf, SA Dipòsit legal: B. 55.737-2006

5.
Presentació 7 Converses dedracs. Jan Grau 9 De què parlem 17 Bibliografia temàtica 18 Fragments literaris 20 Webs relacionats 21 Història d’un voluntari. Laura Jaime i Femenia 23 De què parlem 33 Bibliografia temàtica 34 Fragments literaris 36 Webs relacionats 39 Miralls. M. Mercè Roca i Perich 41 De què parlem 48 Bibliografia temàtica 49 Fragments literaris 51 Webs relacionats 53 5 Sumari

6.
Presentació Presentem el número2 de la col·lecció Contes per parlar, material que va adreçat a parelles lingüístiques que par- ticipen en el programa “Voluntaris per la llengua” i , en general, a totes les persones que volen reforçar l’aprenen- tatge del català. A partir de la lectura de tres contes nous i de les propostes que hi fem, els lectors tindran suficients motius i suggeriments per poder encetar una conversa. Per als autòctons, els temes culturals proposats pertanyen a la història i a les tradicions nostres i no tindran cap difi- cultat per poder-ne parlar des de l’experiència viscuda. Per als aprenents serà una manera d’adquirir aquests coneixements de la mà d’una persona del país, sense deixar de banda l’objectiu primer de practicar la llengua, agafar fluïdesa, ampliar vocabulari, perdre la vergonya, alhora que podran intercanviar experiències de cultures diferents, cosa que enriqueix la relació entre les persones i fet que fa possible la convivència entre els pobles. Cada llibre conté tres contes de tres autors diferents i els apartats De què parlem, en què presentem propostes rela- cionades amb el tema del conte, Bibliografia temàtica, on recomanem els llibres que serviran per ampliar coneixements sobre aspectes culturals, conèixer autors catalans o simplement per gaudir de la lectura, Fragments literaris, breu selecció de fragments d’escriptors catalans que fa referència al tema de la narració i, finalment, Webs relacionats, on facilitem adreces d’Internet per ampliar la informació. Esperem que les propostes us siguin útils tant per facili- tar l’ús del català com per contribuir al coneixement i a l’apropament de la societat catalana. 7

8.
Jan Grau Com cadaany, el drac havia caigut a cops de llança després d’una intensa batalla amb sant Jordi i, com cada any, de la sang vessada n’havia nascut una estesa de roses roges. Hores després i ja a la seva cova, cansat i satisfet, el drac es banyava per treure’s tota la ronya de sobre. Després d’un matí de baralles, de rebolcar-se per terra entre bramuls i bafarades de foc, anava d’allò més brut. Dret, dins de la bassa que tenia a la cova, frega que fregaràs, es netejava totes les escates i pels racons on no s’arriba- va en Yué Liang Yú l’ajudava a fer-ho. En Yué Liang Yú era un drac blanc que feia poc que havia arribat d’orient, s’havien conegut per casualitat i havien fet amistat. Mentre no troba- va lloc on viure, el Drac li havia ofert la seva cova i ara feia pocs mesos que la compartien. – Frega ben fort aquest tros de sota la cua, que no m’hi arribo bé. – Com t’ho fas altres vegades? – Per rentar-me normalment ja em basto jo sol, però una vegada a l’any, quan hem de reviure la llegenda, quedo tan llardós que fa falta una neteja a fons, però sempre trobo algú que m’hi ajudi —el Drac va desplegar les ales i, estirant-se en tota la seva magnitud de tal manera que gairebé 9 ronya Brutícia. bramuls Crits. bafarades Aire dels pulmons llançat a fora. escates Petites plaques que tenen a la pell alguns animals vertebrats. llardós Brut de greix. Converses de dracs

9.
tocava les paretsde la cova, es va deixar caure amb un terrabastall en un racó entapissat de branques i fulles—. M’ajec una mica, que estic baldat. En Yué es va ajeure amb parsimònia davant seu, ell era molt diferent d’aquell drac occidental, era un drac de lluna, de fet el nom de Yué Liang Yú vol dir Lluna de Jade. No acabava de fer-se als cos- tums d’aquell drac verd, que no tenia nom, només Drac i prou. Aquell matí el Drac s’havia empolainat i s’havia encaminat bramulant i llançant foc per la boca cap a l’indret on hi havia la donzella esperant ser devorada. Quan hi era a tocar s’havia aturat i després de rostir uns matolls que hi havia allà prop, aixecant-se sobre les potes de darrere, va bramular en direcció al rei i als vilatans. La princesa es va posar a xisclar i el Drac va bramular encara més, va ser llavors quan va aparèixer sant Jordi a cavall, abraçant l’escut amb força i enfilant la llan- ça cap al Drac. Es van enfrontar una bona estona en una lluita aferrissada que en principi no s’ende- vinava qui la guanyaria. Finalment, i al cap de bona estona, el Drac amb un cop de cua va desca- valcar sant Jordi i ell enarborant la llança va enfonsar-la al pit de la bèstia. Amb uns quants bramuls i escarafalls, el drac havia quedat estès, mentre de la ferida sortia sang que s’anava convertint en roses roges. – Realment m’heu impressionat amb la baralla! Si no fos que quan sant Jordi i la princesa han marxat t’has aixecat i t’has tret la llança, hauria cre- gut que t’havia matat —comentà admirat Yué—. A Orient els dracs som immortals. – I a Occident també en som, d’immortals, sinó no n’hagués sortit viu. El que passa és que cal 10 terrabastall Soroll fort que fa una cosa grossa en caure a terra. parsimònia A poc a poc. empolainat Vestit amb roba i ornaments elegants. donzella Dona que no ha conegut home, verge. xisclar Emetre un so de veu agut produït per un gran espant. enarborar Fer pujar enlaire. escarafalls Demostracions exagerades d’un sentiment amb els gestos.

10.
reviure la llegendai la llegenda diu que he de morir, així que em moro una estona i ja està. – Però sant Jordi t’atacava amb molta fúria i la princesa xisclava de veritat... —insistí Yué. – Sí i no. Sant Jordi m’atacava amb molta fúria, però fa tants anys que ens barallem que ja ens ho tenim molt après i aconseguim molt de rea- lisme. La princesa és diferent, perquè ella no sabia com acabaria la baralla. – Però, i si un dia no apareix sant Jordi, te la menjaràs la princesa? Què faries si sant Jordi no es presentés? – Espero que no passi mai això. La tradició és la tradició i a vegades pot ser cruel. De fet és tan cruel menjar-se la princesa com la meva mort —va respondre el drac amb to reflexiu. – La tradició és molt complicada —va dir sant Jordi, que acabava d’entrar per la porta i s’havia entrebancat amb la cua del drac—. Hola, Yué, i tu, Drac, a veure si treus la cua del mig. Au, deixa’m 11 fúria Ira violenta. cruel Que es complau a fer sofrir.

11.
passar que jotambé tinc dret a fer-me un bany i a canviar-me de roba. – Endavant, sant, com si fossis a casa teva, i ja et convé ja que et rentis una mica, que fas una fila ben llastimosa —va dir el drac apartant la cua. – A tu què et sembla... i no em diguis sant, que ja saps que no m’agrada que em cridin pel meu ofici! —li etzibà sant Jordi mentre s’anava traient les peces de l’armadura i les deixava en un racó—. Estic masegat de dalt a baix, l’edat no perdona. – Au va! No et queixis, que els sants també sou immortals —el drac li va seguir fent la guitza—. No em diràs que a aquestes alçades te’n sents dels meus cops de cua... I per cert, com és que ja ets aquí? No hi havia el banquet per celebrar la teva victòria sobre el drac, és a dir, sobre mi? – La princesa d’aquest any era inaguantable. Em sembla que mai no m’havia trobat amb una princesa tan pesada i curta de gambals, a més, era lletja com ella sola —contestà sant Jordi mentre es treia la camisa i entrava a la bassa amb una esgarri- fança—. Òndia! Que freda... – Ja ho deia jo que era una escandalosa. Però em sembla que t’has passat una mica dedicant-li impertinències, potser t’has tornat massa exigent —li va dir el Drac intentant picar-lo mentre s’aco- modava una altra vegada al seu racó. – La tradició no demana que m’hagi de quedar més tard de quan acabi el banquet. Yué Liang Yú se’ls mirava divertit com man- tenien la seva amistosa discussió. Sant Jordi es ren- tava amb ganes i el Drac rosegava unes arrels aro- màtiques, mentre no deixaven de discutir. Les tradicions d’Occident el sorprenien i tenia moltes pre- 12 fila Cara, aspecte, d'una persona etzibar Dir amb decisió. masegar Li fa mal tot, a causa de cops i caigudes. banquet Gran àpat amb molts convidats. curta de gambals Que té poca intel·ligència. esgarrifança Sensació intensa de fred. picar-lo Provocar.

12.
guntes a fer,però no gosava interrompre’ls. – Mira, Drac, hauríem de repassar la baralla i buscar nous moviments —sant Jordi havia sortit de la bassa i s’anava vestint—. Per cert, Yué, què t’ha semblat la llegenda d’aquest matí? – Molt maca, però hi ha coses que no acabo d’entendre. Per exemple, per què de la sang del drac neixen les roses? O senzillament, per què ha de morir el drac? – És una llegenda i una tradició i, com tota tradició, cada any mor i cada any torna renovada, és simbòlic —sant Jordi un cop vestit s’havia asse- gut entre els dos dracs—. Que no en teniu de tradicions i llegendes a Orient? – I tant! Però són diferents —en Yué es va tustar els bigotis pensativament—. La tradició és l’expressió de la manera de ser de la gent. El Drac va deixar de rosegar i, encarant-se amb Yué, li va preguntar: – Se m’acaba d’acudir que... ja que vius amb nosaltres, podries participar de les nostres tradicions. – Què us sembla si sortim a prendre l’aire? —va proposar sant Jordi— aquí comença a fer calor. Es van aixecar tots tres i van sortir a l’exte- rior on ja era negra nit. La lluna il·luminava els prats de sota la muntanya on el Drac tenia la cova. A la llunyania, la intensitat de llumetes de la ciutat indicava que encara estaven de celebració. Van passejar sense rumb concret i en silenci, fins que al cap d’una estona en Yué va dir: – La lluna, el meu símbol, i avui és plena. Us adoneu de la fila que fem tots tres? Un drac blanc 13 bassa Sot amb aigua. tustar Tocar, donar copets.

13.
oriental, un dracverd occidental i un cavaller pas- sejant sota la llum de la lluna. Junts i tan diferents. – Només és qüestió de convivència i de res- pecte —va apuntar sant Jordi, i adreçant-se al Drac li va preguntar: – Per cert, què volies dir abans quan propo- saves a Yué que participés de les nostres tradicions? – Doncs això, que ja que és aquí podria exer- cir de drac com jo. Hi ha moltes poblacions necessi- tades de refermar les seves tradicions i un drac sempre hi ajuda. Tu podries buscar-li un sant Jordi... – Què vols dir? —sant Jordi no acabava de veure per on anava el Drac—. Que potser pretens que sigui el drac de la llegenda de l’any que ve? – I per què no? —li respongué el Drac amb resolució. – Doncs, perquè és un drac blanc i a Orient els dracs blancs són bons... – En Yué és un drac, tant se val del color que sigui, i aquí els dracs som dolents... —el Drac es repensà el que acabava de dir i corregí—. Vull dir que aquí hem de fer el paper de dolents per mantenir l’harmonia de les tradicions. – No sé si m’hi veuria amb cor —intervingué en Yué—. Sóc un drac oriental, un drac blanc que cavalca els núvols i quan jo intervinc en les llegendes de la meva terra, la gent celebra festes... A més no sé si sabria fer de dolent. – Mira, Yué, vols passar-te una bona temporada amb nosaltres, qui sap si t’hi quedaràs, aquí, —el Drac intentava ser convincent— i si t’hi vols quedar, bo seria que participessis del que fem. A més, adona’t que la gent està celebrant la festa encara, i és per la meva intervenció. 14 veure’s amb cor Sentir-se capaç de fer una cosa.

14.
– Però jono vull deixar de ser com sóc. – Naturalment que no, a més, segur que és impossible, però pots identificar-te en com som nosaltres, en les nostres tradicions, sense renun- ciar, ni oblidar les teves —el Drac ho deia ben con- vençut—. Què hi dius tu, sant? – Al marge que no m’agrada que em diguis sant, ja ho saps! Pensant-ho bé, per què no? Per viure en un indret que no és el teu has de conviu- re i participar de les tradicions. Com en Yué molt bé ha dit, les tradicions són l’expressió de la manera de ser d’un país i si es perden o s’adulteren la gent perd els seus orígens. – I si tu passes a formar part d’aquest país, sense perdre els teus orígens, bé t’hi pots identificar i participar —afegí Yué. 15

15.
– Bé, usdeixo. Aquí tinc el meu cavall i ja és hora que vagi cap a casa —el cavall que estava pas- turant mansament se li va acostar i sant Jordi va muntar-lo d’un salt—. Drac, ja vindré a buscar-te l’armadura que m’he deixat a la cova i tu, Yué, què hi dius, m’he d’ocupar de buscar-te un cavaller per l’any vinent? En Yué es va mirar sant Jordi, es va mirar el Drac i, després de donar un cop d’ull als llumets de la ciutat, va girar els ulls cap a la lluna i amb ferme- sa va dir: – Drac, puc comptar amb tu perquè em donis un cop de mà per aprendre a ser un drac com els d’aquí? 16 pasturar Menjar l’herba dels camps. cop d’ull Mirada ràpida. donar un cop de mà Ajudar en una feina.

16.
De què parlem? —Expliqueu alguna llegenda dels vostres països. — Hi ha dracs que protagonitzen llegendes i aquestes són la inspiració de festes? — Com són representats els dracs del vostre país? N’hi ha de diverses menes? — Quines són les motivacions que originen les festes al vostre país? — Teniu alguna tradició o llegenda que tingui el mateix significat que de la sang del drac neixen les roses? — I alguna llegenda similar a la de sant Jordi i el drac? — Coneixeu les tradicions catalanes? Us agradaria fer cas- tells, portar gegants o ballar sardanes? — Què t’ha sorprès més de les tradicions de Catalunya? — Us ha semblat poc seriós el tractament de la llegenda? 17 Converses de dracs.

17.
Bibliografia temàtica Sant Jordi.La diada. La tradició. L’actualitat. Joan Soler Amigó. Generalitat de Catalunya. Col·lecció 2000 Obra de caràcter divulgatiu que explica l’arrelament de la figura de sant Jordi a Catalunya, la festa i la seva projec- ció internacional. La història del sant i la llegenda popu- laritzada a partir del segle XIII en la qual allibera la princesa després de matar el drac. La seva incidència en el costumari popular català i el seu paper com a símbol nacional català, hi són tractats combinant els textos amb els dibuixos de Carles Vallalta, aconseguint una obra a l’abast de tots els públics. Fauna fantàstica de Catalunya. Núria Domedel. Terra Nostra És un dels pocs llibres que recull l’ampli ventall de bès- ties festives existents a Catalunya. Complementat amb una profusió de fotografies de Ramon Samuell, s’expli- quen les diverses tipologies del bestiari festiu i el seu paper a les festes i celebracions. Bestiari simbòlic, bestiari de foc...el drac, la víbria, la mulassa, l’àliga, els cava- llets, el lleó... són explicats en funció del seu significat i el seu protagonisme dins la festa. Els col·lectius que se’n fan càrrec i el seu sentit com a icona identitària de la població a la qual pertanyen. 18 Converses de dracs.

18.
El llibre deles bèsties. Zoologia fantàstica catalana. Xavier Fàbregas. Edicions 62 La Bíblia i Darwin coincideixen almenys en una cosa: que al món primer foren els animals, i després l’home. Amb aquest plantejament inicial, Xavier Fàbregas resu- meix la història de les relacions entre l’home i l’animal. Aquest llibre, escrit amb un estil amè i suggestiu, de lectura apassionant, no és pas un bestiari tradicional ni un assaig antropològic ni és ben bé una zoologia fantàstica, encara que contingui ingredients de tots aquests gèneres. De fet és un intent de posar a l’abast del lector uns temes que tenen un pes específic dins la cultura catalana, però que sovint no són tractats amb la importància que es mereixen. El llibre conté fotografies de Jordi Gumí, que són un complement imprescindible per aproximar-nos a tots els aspectes explícits i misteriosos de les relacions de la gent del nostre país amb les bèsties. 19

19.
Fragments literaris Les presènciessecretes Joan Perucho La Xina és plena de dragons i són el símbol de la saviesa mil·lenària. El Tao-Te-Kin fou escrit i divulgat per la profunditat de la ment del dragó, que flota per damunt de les experiències i la ment humanes. He vist dragons a la Xina a la porta de les cases, abocats a la finestra, escoltant les converses dels pagesos i dels funcionaris, sobretot dels recaptadors d’impostos, que odia. En cada escola n’hi ha un al pati, que somica a les nits de lluna clara. Extret de: Les presències secretes. Columna, 1995 Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Jordi Suades i David Sanz En sentir-se descoberta, la bestiassa alçà el vol i es precipità xisclant i bufant contra els soldats, que es defensaren llençant nombroses sagetes i oposant les seves llances contra el feixuc cos del drac. Tot i així, la seva pell era tan dura i impene- trable, que les llances s’esmussaren i les fletxes rebotaren com si res. Tan sols la llança del cavaller Spes aconseguí travessar la cuixa de l’animal, que —rabiós de dolor— alçà novament el vol i es dirigí al lloc on el cavaller i els seus homes havien deixat els cavalls, els quals atacà amb fúria. Extret de: Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Farell, 2000 20 Converses de dracs.

20.
Webs relacionats Sant Jordii els dracs http://www.bibgirona.net/salt/dracs/ Mitologia catalana http://members.fortunecity.es/mitcat/dracs.html El món dels dracs http://www.lamalla.net/canal/petita_malla/hem_escollit/article?ids=130423 Les festes catalanes http://www.festes.org La llegenda de sant Jordi http://www.cavallfort.net/cavallfort/ca/sant-jordi/cf-sant-jordi-llegenda.html Llegenda del drac de Sant Llorenç http://agora.ya.com/mitcat/animal.html#drac Llegenda del drac de Banyoles http://www.ddgi.cat/plaestany/text/clegdrac.htm 21 Converses de dracs.

22.
Laura Jaime iFemenia Història d’un voluntari El Juli anava llegint encuriosit una entrevis- ta a una parella lingüística, que publicava el diari gratuït que li havien donat a la sortida del metro. Li havia cridat l’atenció el nom, perquè coneixia molts tipus de parelles, però de lingüístiques, no n’havia sentit a parlar mai. Els entrevistats explicaven que participar en aquell programa de manera altruista els havia obert moltes portes mentals. Era una experiència nova i es tractava d’oferir el teu temps per conversar amb una persona que ja parlava català i necessitava un interlocutor per poder-lo practicar. Només s’hi havia d’esmerçar una hora a la setmana. No dema- naven cap titulació, només això, conversar. El Juli va rumiar que era una bona pensada, perquè, a més d’ajudar a mantenir viu el català, tin- dria ocasió de conèixer gent d’altres països i altres maneres de fer. Alhora també podria donar a conèi- xer les peculiaritats del nostre país, de la nostra cultura, de la història, la mica que en coneixia, és clar, perquè ell no n’era un erudit, però per explicar qui era Gaudí, Josep Pla o el president Macià, encara s’hi veia amb cor... Va retallar la pàgina del diari i se la va desar a la butxaca. Hi havia un telèfon d’informació i qui 23 altruista Que mira pel bé dels altres. esmerçar Emprar, invertir. erudit Entès en alguna cosa, especialista. veure's amb cor Sentir-se capaç, de fer una cosa, atrevir-s’hi.

23.
sap, si araque estava a punt de jubilar-se, no s’hi decidiria a trucar. Ocupacions en perspectiva en tenia moltes. Que si viatges programats amb la dona, que si anar a recollir els néts a l’escola i portar-los a les activitats extraescolars, que si Juli “mira aquell interruptor que no funciona gaire bé”... Això sol ja faria que estigués molt entretingut. També havia pensat inscriure’s a unes classes d’història per a gent gran que feien a la universitat. I, sobretot, li havia de quedar temps per complir amb l’e- terna assignatura pendent, fer una mica d’esport. Amb tots aquests encàrrecs, no sabia si faria millor de continuar treballant a l’empresa. Preveia que no li quedaria temps per fer un sospir. Sort que només era una hora a la setmana… Com més voltes hi donava, més s’hi anava engrescant i més es convencia que ho havia de fer. Una barreja de sentiment i de convicció l’empenyia a agafar el telèfon i inscriure-s’hi. A l’endemà mateix, abans que els fills, la dona, els gendres, les joves i tots els que volien participar en la distribució del seu temps lliure ho fes- sin, va pensar que ja hi hauria trucat. Tant que havia esperat a tenir el seu propi temps i, ara, tothom l’hi volia administrar.... Havia d’evitar com fos que li encolomessin tots els encàrrecs que la família no podia fer. I què millor que organitzar-se de seguida i, així, quan els altres volguessin dir-hi la seva, ja no hi serien a temps. Entraria a la nova etapa amb la tria d’activitats feta per ell mateix. Li agradava també que darrere d’aquesta ini- ciativa hi hagués l’administració catalana, perquè donava un aire de seriositat a l’experiència. Quan 24 sospir Inspiració profunda. donar voltes (a alguna cosa) Pensar-hi molt. encolomar Passar a algú la càrrega d'un altre.

24.
hi va trucar,li van explicar que havia d’emplenar una butlleta d’inscripció amb les seves dades personals, que trobaria en un web. El Juli va pensar que si ho feia per internet, potser hauria de demanar ajuda al fill i llavors se li veuria el llautó. I va preferir que li emplenés la noia que l’havia atès. Li va anar donant les dades que ella li dema- nava: el nom, l’adreça, els telèfons, l’any de naixe- ment, si pertanyia a alguna entitat... – No sé si ser soci del Barça... – I l’activitat professional? – Em falten dos mesos per jubilar-me, gaire- bé que ja ho puc posar: jubilat. – Aficions? – Miri, tot m’agrada. Jo no sé per què la gent s’avorreix tant. No sé si posar-hi les aficions condicionarà la tria de la persona, o que et vegis amb l’obligació de fer allò que hi posi. A mi m’a- grada llegir, però si quedo per parlar no m’agradaria haver-hi d’anar a llegir. Prefereixo compro- metre’m a passejar per la ciutat, seure en un jardí, o en un banc a la Rambla, o anar a prendre un cafè siguem on siguem... – Sexe de preferència? – Potser un home, estaria bé, perquè podrí- em parlar de futbol, de política. És clar que, no en sé gaire, de política, i si a ell no li interessa el futbol, aviat ho tindrem tot dit... Potser millor, una dona. Tenen més conversa, més imaginació. És natural, perquè toquen més tecles. Però tampoc no vull que se m’interpreti malament... Posi-hi indis- tintament i que sigui l’atzar que ho determini. Si de cas, després d’aquestes deu hores, en puc fer deu 25 veure’s el llautó Es veu allò que realment hi ha sota l'aparença enganyosa d'algú. avorrir-se Sentir tedi. siguem on siguem En qualsevol lloc. tocar més tecles Fer moltes coses.

25.
més, oi? Llavors,ja demanaré que sigui del sexe contrari. Per variar. Al cap d’uns dies el van trucar per telèfon per avisar-lo que dimarts següent, a les set de la tarda, havia d’anar al Centre d’Art Santa Mònica, al capdavall de la Rambla, perquè li presentarien la seva parella. Reconeix que aquell dia estava una mica ner- viós perquè, al principi, potser seria una mica vio- lent. No conèixer una persona i haver-hi de parlar... així, de sobte, potser li costaria una mica, però, depèn de com fos ella, no li costaria gens. El Juli es considerava una persona oberta i de seguida podia engegar una conversa amb qui fos i del tema que fos. S’ho havia de mirar així, per tranquil·lit- zar-se una mica. Quan va arribar, mitja hora abans del que li havien dit, ja hi havia tot de gent esperant. Mai no s’havia imaginat que fos una presentació multitu- dinària. Els van fer esperar en una cafeteria i els van convidar a prendre un refresc. De seguida els avisa- rien que passessin a una sala d’actes. Quan hi entressin, havien de seure a la cadira que portés el mateix número de la targeta de color taronja que els havien donat a l’entrada i que la duguessin a la mà. Allà, a la cadira del costat, amb la targeta de color verd pistatxo, i amb el mateix número, trobarien la seva parella lingüística. Mentre els voluntaris s’esperaven a la cafeteria, els aprenents havien estat escoltant les recoma- nacions per poder participar al programa de voluntaris per la llengua que els feia l’organització. Ells, alhora, podien aprofitar per fer les preguntes que 26 persona oberta Persona comunicativa. multitudinària Amb moltes persones.

26.
creguessin oportunes i,d’aquesta manera, aclarir tots els dubtes que podien tenir. I va arribar el moment. Es van obrir les portes de la sala d’actes, i van començar a entrar els voluntaris que, amb il·lusió alguns, amb emoció uns altres i amb nerviosisme i expectació la majo- ria, buscaven atabalats el número del seient assig- nat. Els organitzadors els havien advertit que hi habia la possibilitat que la cadira estigués buida. Volia dir que l’aprenent no havia pogut acudir a la cita, però que, de vegades podia passar que arribés més tard per qüestions de feina o de transport. I si al cap d’una estona la cadira encara era buida, que no s’amoïnessin, perquè els organitzadors ho reso- lien aparellant les persones que havien quedat soles, si els anava bé l’horari, o bé que ja els torna- rien a avisar. Eren imprevistos inevitables. El Juli, per sort, va trobar la seva cadira amb el número disset ocupat per una senyora molt elegant i riallera que l’esperava amb ulls de sorpresa. – Hola, em dic Graciela. Com estàs? – Molt bé. Jo em dic Juli... i tu, com estàs? – Bé, molt bé, esperant, nerviosa, veure com és una persona bona, que vol donar el seu temps desinteressadament, perquè una altra, jo, en aquest cas, pugui parlar millor el català... – El Juli va respirar fondo... Trobar una persona d’un país llunyà, que feia l’esforç de parlar la seva llengua i que d’entrada li agraís que ell li par- lés en català, el va refer del tot i de cop li van marxar els nervis, la inquietud i el neguit, i li va venir una alegria que li pujava de l’estómac, que no es podia explicar. 27 atabalats Torbats per la confusió. amoïnar-se Preocupar-se. neguit Inquietud per impaciència o excitació.

27.
– Graciela, m’hasdit, oi? Doncs, jo també estic molt content que t’hagis apuntat al programa i que vulguis parlar català. Que ja el parles molt bé, per cert. Tindré poca feina, veig... D’on ets?, Graciela. – Jo sóc de l’Argentina. Fa quatre anys que vaig venir per motius de feina i sempre vull parlar en català, però la gent catalana em recorda a cada moment que no sóc d’aquí, o que no ho dec fer gens bé, perquè jo començo a parlar en català on sigui, a les reunions de la feina, als restaurants, a l’Administració fins i tot, i de seguida, la resposta immediata és que em canvien de llengua. Llavors què he de pensar, jo? Que ho faig tan malament que els catalans no voleu que el parli. També penso que ho feu perquè potser no teniu gaire paciència... – Tens raó, Graciela, però no és perquè pen- sem que ho feu malament, és perquè hem estat 28

28.
educats en lacreença que és de persona ben educa- da canviar de llengua amb els de fora. Perquè, per als catalans no representa cap esforç fer-ho, però, en canvi, no ens adonem que estem negant que persones com tu el puguin practicar fàcilment, amb naturalitat, i tampoc no ens adonem que ens estem perjudicant nosaltres mateixos i el futur de la nostra llengua. Ara em sento malament de pensar que no ho fem gens bé... – Bé, però aquí estem, per posar-hi... com es diu? – Remei, diu el Juli. – Això, remei, no em sortia la paraula, de vegades em costa dir la paraula exacta. I sobretot, ja ho veuràs, la conjugació d’alguns verbs... Van sortir del Centre d’Art Santa Mònica i van anar caminant Rambla amunt. Van sentir les campanades de la plaça Catalunya que tocaven les deu del vespre. El Juli va fer les deu hores amb la Graciela i les quinze i les vint, i ho van haver de deixar quan la Graciela va haver de marxar al seu país per motius laborals i s’hi havia d’estar uns quants mesos. Van quedar que, quan tornaria, continua- rien el voluntariat. A partir d’aquella primera vegada, el Juli ja no va poder deixar el programa. La segona parella lingüística que va tenir va ser un noi francès. En Will era periodista, destinat a cobrir les notícies de Catalunya per al seu diari. També el va conèixer a la sala d’actes, aquesta vegada d’un Palau que hi ha també al capdavall de la Rambla. El Will parlava un català perfecte, la sorpresa del Juli va ser quan li va dir que només feia cinc mesos que havia arribat a 29 remei Qualsevol mitjà per alleu- jar un estat. vespre Primeres hores de la nit.

29.
Catalunya, que s’haviainscrit a un curs de tres mesos de durada i que, com que li agradava tant el català, s’havia posat a estudiar pel seu compte a casa, per internet. Que llegia cada dia el diari i que ara ja podia llegir un llibre sense gaires dificultats. Bé, potser d’algun verb o d’alguna paraula, no en sabia el significat, però reconeixia que la llengua catalana li agradava molt. – Però, ara volia fer més pràctiques amb una persona real, de carn i os, i deixar una mica l’ordi- nador —li explicava en Will. Amb ell també van acabar fent ben bé vint hores o trenta, perquè encara que les recomana- cions que havien rebut diguessin que havien de conversar una hora, ells moltes vegades n’hi estaven dues o més, fins que els feien fora dels locals on anaven a parlar: al bar de la biblioteca Jaume Fuster, a la plaça Lesseps, al pati de l’Ateneu, al claustre de la catedral. La tercera parella que va tenir el Juli va ser una senyora de l’Equador, la Narcisa. Amb ella va passar una anècdota ben curiosa, producte dels cos- tums de cada país. Havien quedat que es trobarien a la sortida d’una parada de metro a les vuit del vespre. Aquell dia el Juli la va esperar i esperar, potser mitja hora, fins que se’n va cansar. En veure que ella no hi acudia, va pensar que no s’havien entès o que potser havia tingut feina i no l’havia pogut avisar. El Juli se’n va anar cap a casa. Més tard, li truca la Narcisa i li pregunta que com és que no hi havia anat. El Juli, sorprès, li va respondre que a les vuit del vespre ell hi era com un clau i que s’havia esperat fins a dos quarts de nou. Era ella que no hi havia aparegut. 30 ser-hi com un clau Arribar puntualment.

30.
Home, li diula Narcisa. Jo he plegat de treballar una mica abans del que és habitual... i a dos quarts de vuit he passat pel metro... i no hi eres. He anat a casa a preparar una mica el sopar... He tornat a baixar i tampoc no hi eres. Ja devien ser dos quarts de nou.... El Juli va pensar que el temps no era entès de la mateixa manera a l’Equador que a Catalunya i va fer l’esforç d’explicar-li que una hora determinada, era una hora determinada, no una d’aproximada. A partir de llavors, en totes les altres trobades que van tenir, la Narcisa va ser d’allò més puntual. El quart aprenent que va tenir el Juli era un noi de Bilbao, en Norberto, una persona que tenia molta cultura i molt d’interès per la nostra.... En Juli va tenir èpoques que tenia dues parelles simultànies, el dilluns el Norberto i el dimecres la Graciela, que havia tornat de viatge i li havia trucat per tornar-hi. 31

31.
Tots van fergrans progressos i es desempalle- gaven perfectament en qualsevol tipus de conversa, perquè tots havien demostrat que tenien moltes ganes d’aprendre i de participar en els projectes del lloc d’acollida. De tots ells el Juli va aprendre coses. Amb la Graciela va conèixer com es viu en un país tan gran com l’Argentina, amb climes tan diferents segons visquis al nord, a la província de Rosario, o al sud, a la Tierra del Fuego. Van acabar prenent mate, tots dos de la mateixa matera, una tarda de primavera. De la Narcisa va aprendre que hi ha gent molt bona, que davant d’una adversitat sempre s’empara amb l’esperança. Quan tenia qualsevol contrarietat, la Narcisa sempre deia: “Bueno, no nos preocupemos porque Dios es bueno y ya pro- veerá”. Era una manera ben positiva d’entomar el que el destí t’havia preparat, de prendre paciència davant d’un fet, de vegades molt rellevant. La Narcisa podia dir aquella frase quan es quedava sense feina i la seva subsistència i la dels seus fills depenia exclusivament del sou que ella guanyava. Era tota una lliçó de bondat. I a tots els va parlar de les nostres festes, del territori, de la història, de maneres de fer, dels tòpics... I va poder veure que les persones, tot i pro- venir de llocs ben diferents, són persones per sobre de tot, i a tot arreu es plora, es riu, es pateix i s’estima. En aquest cas, el Juli contribuïa a fer estimar la llengua i la cultura i que les persones que venien d’altres indrets sentissin que pertanyien a la nostra comunitat. 32 desempallegar-se Sortir-se’n. mate Infusió típica de l’Argentina. adversitat Fet desfavorable. contribuir Tenir part en una obra comuna.

32.
De què parlem? —Com veieu Catalunya, com a país d’acollida? — Quines llengües es parlen als vostres països? — On s’aprenen? Hi ha llocs d’acollida lingüística per als estrangers? — On es relaciona la gent? A casa? A les places? Als bars? — Què en penseu, del voluntariat? És una qüestió personal? Fa un servei social? — Us ha agradat el conte? — Com vau conèixer que hi havia voluntaris lingüístics? — Llegiríeu per a una persona cega? — A quina edat se solen jubilar les persones? Què fan des- prés? Es dediquen a la família? — Aquí hi ha les llars i els casals per a gent gran. Allà també n’hi ha? 33 Història d’un voluntari.

33.
Bibliografia temàtica Moros, negresi altres forasters. Jordi Ortiz. Comte d’Aure Com que els personatges i les situacions són molt diver- sos, cada història està contada d’una manera diferent. Així, hi trobareu relats llargs i curts, que abasten vides completes o tan sols minuts, tristos i alegres... Per cert, qui pensi que els contes confirmaran tòpics sobre els estrangers va errat. Igualment s’equivoca qui cregui que els desmentiran. A la vida real, i en aquest llibre també, no hi ha una clara divisòria per qualificar la moralitat dels nostres actes. Situacions i actituds se suc- ceeixen sense temps per a reflexionar-hi, i el “bé” i el “mal” s’entremesclen en proporcions indefinides. Els altres catalans del segle XXI. Francesc Candel i J. M. Cuenca. Planeta Els altres catalans del segle XXI recull testimonis personals dels immigrants que han d’integrar-se a la societat catalana en l’àmbit escolar, laboral o religiós, entre d’altres. Aquest és un llibre valent, que no defuig els conflictes i explica en veu alta si cal la cara més crua de la situació, però també mostra les iniciatives i actituds que fan creï- ble el repte d’una Catalunya plural i integradora. 34 Història d’un voluntari.

34.
Patrimoni natural. Elogii defensa de la diversitat lin- güística. Jesús Tuson. Empúries A Patrimoni natural Jesús Tuson reivindica la pluralitat de llengües, les diferents maneres de dir el món, els sistemes de comunicació i d’expressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lennis, com a manifes- tacions i concrecions del nostre senyal més distintiu: el llenguatge, sense el qual no seríem humans. Tots els colors de la llengua. Mariona Casas i Agustí Danés. Edicions l’Àlber El llibre recull el testimoni d’una quinzena de persones de països diferents, d’edats diverses i de classes socials distintes que han decidit acollir-se al programa del voluntariat lingüístic... I darrere de cada conversa s’hi amaga una història: el drama d’haver de viure d’amagat per la falta de papers, el xoc emocional de trobar-se sol en un entorn desconegut o la decisió d’anar-se’n a fer de camàlic en un magatzem per poder tenir un plat a taula cada dia tot i haver fet carrera universitària. És la història de persones de tots colors que s’entenen perquè parlen una mateixa llengua. 35

35.
Fragments literaris Carta almeu nét Isabel-Clara Simó A mi sempre m’ha agradat molt llegir, i a casa, com a tot arreu, no hi havia cap llibre en valencià; així doncs vaig suposar que era una llengua que no s’escrivia, només es parlava. Perquè te’n facis una idea, sàpigues que la primera vegada que vaig veure la meva llengua impresa tenia divuit anys i era estudiant de la Facultat de Lletres de València [...]. I jo em deia: si el que volem és la llibertat, com podem esquarterar-la, i parlar, els uns només de llibertat de classe, els altres només de llibertat nacional, i els altres només de llibertat de la dona? La llibertat no es subdivideix, si és que no volem ser hipòcrites. I jo el que volia, i el que vull, és la llibertat de les persones, no la d’alguns aspectes de les persones. Extret de: Carta al meu nét. Columna, 2000 Històries naturals de la paraula Jesús Tuson La dona, però, ha estat genial quan ha afirmat: “Tengo un sobrino que vive en el barrio de La Vinagreta”. Passa que aquesta persona viu en un dels racons més ama- gats i oblidats de la gran ciutat, muntanya amunt, ben lluny del qualsevol mitjà de comunicació: allà on la pell de la metròpoli, en pendent suau, canvia i s’arruga i es retorça. Viu en les casetes que van ser construïdes de manera furtiva i amb nocturnitat per acollir tota la gent que anava allà on fos hi havia feina [...]. Per últim hi ha el territori immens del vocabulari ignorat, sigui de la pròpia llengua o bé d’una llengua aliena, com era el cas de la senyora que havia trans- format un barri en una salsa feta amb ceba, all, julivert i ou dur, barrejats amb vinagre, oli i sal. Extret de: Històries naturals de la paraula. Empúries, 1998 36 Història d’un voluntari.

36.
Vint-i-set poemes entres temps i altres reculls Miquel Martí i Pol No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa... Extret de: Vint-i-set poemes en tres temps. Edicions 62, 1988 Jo també sóc catalana Najat El Hachmi — Mira, mama, tinc axan! Ara ja no barreges tant les dues llengües, però hi ha paraules que sempre dius en amazic; encara que sàpigues dir ungles, sempre t’agrada fer servir el mot axan. Potser perquè sempre et vaig parlar com qui parla amb un company de viatge, des 37

37.
del primer dia,des que te’m van posar al pit amb el cap una mica abonyegat pel teu pas per la vagina... No donar-te l’oportunitat d’aprendre la llengua dels teus avantpassats hauria sigut un crim contra la teva formació i contra els llaços cada vegada més febles que t’u- neixen amb el Marroc. Extret de: Jo també sóc catalana. Columna, 2004 38

38.
Webs relacionats Pàgina oficialdel programa Voluntaris per la llengua http://www.gencat.net/presidencia/llengcat/voluntaris Porta d'entrada al món de l'associacionisme, el voluntariat, el civisme i la soli- daritat. http://www.xarxanet.org/xarxanet/inici Plataforma per la llengua http://www.plataforma-llengua.cat/nova/contacte/collabora.php Creu Roja http://www.creuroja.org/cat/voluntariat/fer_volu.asp Participació Ciutadana http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/participacio/index.jsp ONCE http://www.once.es/vocacion/webcatalan/default.htm 39 Història d’un voluntari.

40.
M. Mercè Rocai Perich Miralls No tinc més remei que anar-me a comprar roba. D’avui no passa. Fa una setmana que ho demoro amb excuses barates: em dic que hi aniré demà al matí però ho deixo per la tarda; després em juro a mi mateixa que hi aniré l’endemà sens falta, però al matí em surten quaranta coses per fer i a la tarda estic tan cansada que ho deixo per l’endemà —“de demà no passa”, em dic— però, no sé com, el matí s’esmuny i de cop m’adono que ja són quasi tres quarts d’una, i a aquesta hora no val la pena d’anar a mirar res... Ahir a la tarda, justa- ment, vaig veure que el gat coixejava una mica de la pota del davant, o sigui que el vaig posar a din- tre la gàbia i el vaig portar al veterinari: resulta que hi havia una urgència, un gos pigall, preciós, i a la clínica tothom anava de bòlit i quan vam tornar a casa —em van dir que el gat no tenia res—, era molt tard, o sigui que vaig decidir deixar-ho per avui. I d’avui no pot passar, perquè dilluns comen- ço a treballar, i la roba la necessito com el pa que menjo per-a-nar-a-tre-ba-llar a la gestoria, la meva gestoria, un lloc on fins fa quatre dies m’hi sentia tan bé que em pensava que m’hi jubilaria i on tothom era tan amable: la Teresa, la treballadora més gran, era una mica la mare de tots, i el senyor 41 esmunyir-se S’escapa. pigall El gos que acompanya les persones cegues. anar de bòlid Anar molt de pressa, pre- cipitat. com el pa que menjo Imperiosament. quatre dies Molt poc temps.

41.
Miralles, l’amo, detant en tant portava galetes de santa Coloma i per sant Jordi ens deixava una rosa a sobre la taula... Ara això s’ha acabat. Ara la gestoria Miralles s’ha fusionat amb la gestoria Feixes i ens diem Miralles i Feixes Associats; la Teresa s’ha jubilat, la Mercè se n’ha anat a la sucursal de Figueres, a en Joan i la Míriam els han canviat de departament, al senyor Miralles li han donat un càrrec honorífic i ja no ve mai, i s’han acabat les flors i les galetes. I des de llavors que no visc, per culpa del personal nou, que és... Com puc definir- lo? Amb la nova direcció, ara al meu departament —altes i baixes de la Seguretat Social— hi ha dues noies de la meva edat, trenta-tres anys, noves: la Jesús —sí, Jesús, perquè s’ha tret el Maria, que diu que fa antic—, i la Marta, un noi que es diu Òscar i una dona més gran, que mana molt, que es diu Isabel però li diuen Baby, vés a saber perquè. Tres, i jo. Jo em dic Lídia i porto una vida normal: treba- llo, vaig a córrer, sóc de l’associació de festes del barri i fa quatre anys que visc amb l’Eduard, en un pis de lloguer petit i molt car; sovint parlem de comprar-ne un, quan a ell el facin fix i els preus dels pisos s’abaixin, cosa que de moment sembla que va per llarg, i també parlem de tenir un fill, sobretot els diumenges al matí, quan fem mandres... Però des que hi ha hagut els canvis al despatx, tot ha canviat: em costa llevar-me, no vull anar al despatx, em sento insegura, m’equivoco molt, em poso nerviosa i m’equivoco més... Sé que tot és pel problema de la roba i del meu físic. Ja sé que ja no sóc una adolescent i que ho hauria de superar, però què vols... Si més no, puc posar nom al meu drama, i això ja és un primer pas... La Jesús, 42 fer mandres Gandulejar, fer el gandul.

42.
la Marta ila Baby —i l’Òscar també— em fan de mirall, em veig amb els seus ulls, i no m’agrado. Sóc normal, tirant a baixeta, i peso una mica massa, com tantes noies al món. Posem cinc quilos de més. Tinc el cul gros. Ja està, ja ho he dit. Vesteixo normal, esport, jerseis i samarretes, pantalons o faldilles llargues, una jaqueta o una caça- dora, mocassins i sandàlies planeres... I ara, tot de cop, a la meva edat, m’adono que desentono, em veig com si fos del segle passat, em trobo l’aneguet lleig enmig de la moda rabiosa que vesteixen elles i els seus cossos fashion. Un dia, al matí, al davant de l’armari, posant-me i traient-me roba, veient com anaven passant els minuts i feia tard a la feina i res no m’agradava, vaig pensar que hauria d’anar al psicòleg. “Tu ets tu i ja està”, em diu l’Eduard, però ell no ha de viure vuit hores al dia amb aque- lles noies que semblen sortides d’una revista... Les miro quan entren al despatx al matí, les miro quan tornen d’esmorzar, i van sempre tan ben vestides, tan modernes, tan a l’última, i tot els queda tan bé, 43 posar Suposar.

43.
que em vénenganes de plorar. Si és a l’hivern porten la bufanda del mateix color que les ulleres —no en tenen pas només unes, d’ulleres, com tothom, en tenen tres o quatre, metàl·liques o de pasta, i sempre els fan conjunt amb el que porten— i la bossa, i la bossa lliga amb les botes que porten o amb les sabates de taló, i les sabates amb les arraca- des i l’anell, i l’anell amb el color de les ungles i els mocadors de paper... O sigui que em vaig fer el pro- pòsit, tornant de vacances, de renovar el vestuari. I ha de ser avui: és la meva última oportunitat. Entro a la botiga. És una botiga nova, molt moderna, d’un estil imprecís, però em veig a venir que deu ser “calenta”. Faig el cor fort, i cap a dins. L’Eduard em diu que li agrado molt, que m’estima molt, que l’escalfo molt i que engegui tota aquella pijeria del despatx a pastar fang, que no m’arriben ni a la sola de les sabates, i que l’única cosa que he de fer és trobar el meu estil. A veure si tinc sort, doncs. A la botiga no hi ha ningú, i no sé si és un bon o un mal senyal... Tinc tota la botiga per a mi sola, i només d’entrar la dependenta em demana què vull. Què vull, exactament? Li dic que vull canviar una mica. La noia em mira de dalt a baix, aixe- ca una cella i m’aconsella, amb una veu nasal, mentre va plegant uns mocadors de coll, que faci un cop d’ull i miri si hi ha res que m’agrada. Començo, doncs. A la dreta hi ha tot de pantalons penjats. Vaig passant els dits per sobre les robes, buscant... M’adono que hi ha diferents textures: fil del que s’arruga tant, texà, polièster, vellut i estam. Amples, estrets, pirates, amb butxaques... Pel que fa als colors, hi ha tot l’arc de Sant Martí: blau, negre, vermell, marró, verd molsa, granat, uns de color 44 calenta Excessivament cara. pijeria Persona a qui agrada vestir bé i car. enviar a pastar fang Engegar algú de mala manera. no arribar-li a la sola de les sabata Ser-li molt inferior. l’arc de Sant Martí Arc lluminós que surt al cel després de ploure.

44.
palla, uns decolor vi, molt agosarats, uns de ratlles blanques i negres i uns de flors que no em posaria ni que em matessin. Miro l’etiqueta dels verds, que m’han agradat perquè tenen bon caient i bona forma i van cordats al costat, que trobo que dissi- mula la panxa: 120? 120! De poc que caic a terra, però sento la veu de la dependenta que em diu que, precisament, la peça que tinc als dits, és d’una dis- senyadora gallega que aquesta temporada talla el bacallà. Vés per on!, penso. Em demana la talla que faig. Una quaranta-dos?”, pregunto insegura. Però ella em mira severament i amb desconfiança: “Vols dir? —em diu—. Té, agafa també la quaranta-quatre, per si de cas.” Deixo els pantalons a sobre el taulell i segueixo mirant. En aquesta prestatgeria hi ha jerseis, samarretes, bodys i tops: de llana, de punt, de cotó, de licra, de xeviot, de setí lluent... Jerseis sense mànigues i amb el coll alt, jerseis de coll rodó, samarretes de blonda... Molts colors i molts estampats. Massa, pel meu gust, i massa lluents. Aquest m’agrada, sí... Si més no, és dis- cret, i el trobo modern. Miro l’etiqueta: 90? Com pot ser que una trista samarreta de punt, negre, de coll rodó i màniga ridícula valgui aquesta fortu- na? I ja sento la veu de la dependenta, que està més al cas de mi del que sembla: “Aquesta és mo- níssima —diu—, però per a tu és petita... Quina talla has dit que fas?” Un altre cop la humiliació. Em mira i arrufa el nas: “Ha de ser la gran —asse- gura—, la XL; a veure si al magatzem me’n queda cap.” Mentre l’espero, miro les bruses. N’hi ha per triar i vendre: camiseres bàsiques, camiseres amb els punys molt amples, amb ruixes, amb botons grossos, petits, amb gafets, amb el coll en punta, lli- 45 tallar el bacallà Persona que mana. xeviot Roba de llana de les ovelles de raça xeviot. setí Teixit de superfície llisa i brillant. blonda Roba amb dos tipus de seda. arrufar Arrugar. ruixes Tira de roba per adornar. gafets Peça de metall corbada que serveix per subjectar una peça de vestir o una altra cosa.

45.
ses, amb florsbrodades, de ratlles, bruses curtes, llargues, de roba elàstica, de punt, de cotó, de seda, de gasa transparent... N’hi ha una que fa l’estampat d’un quadre naïf, de tons blaus, que m’agrada. L’agafo. Miro l’etiqueta: 90? La talla: 38. És com si fos per a una nena de primària. No em cordarà ni m’hi entraran els braços. Això comença a ser un suplici”, penso... Però la noia està a l’aguait: diu que la samarreta no la fan, en una talla més, que m‘emprovi la petita, i que la brusa que estic mirant és de Pepón Sancho, una casa de Madrid que fan coses divines. “Vols que et miri si hi ha la teva talla?”, sospiro i li dic que no cal que es molesti... . A l’altra banda de la botiga hi ha faldilles. De faldilles en porto poques vegades per tot això de depilar-me, i les mitges... La Jesús porta unes minis que se li veuen les calces, i la Marta porta faldilles molt llargues, tipus hippy però amb glamour. A mi les curtes no m’afavoreixen; tinc els genolls lletjos i les cames com dues torres de guaita, per tant, la faldilla ha de ser llarga. Aquesta negra, de franel·la, 46 minis Faldilles curtes. franel·la Teixit lleuger i fi de llana.

46.
amb godets, ambun cinturó de la mateixa roba i un petit volant de randa a mitja alçada, no està malament. També agafo aquesta texana, i aquesta vermella de roba de gavardina... Entro a l’emprovador amb valentia. A penes hi cabo, la cortina és estreta i no em tapa del tot, i com que no han posat l’aire condicionat hi fa una calor de mil dimonis. Em poso els pantalons. Són una quaranta-quatre però a penes em corden, i em fan el cul enorme. Me’ls trec ràpidament per no veure el desastre i em poso la faldilla negra. M’arriba a terra; sembla que m’hagi escurçat. Me la trec. Ara la samarreta. Em va curta i petita. Impossible. Ara la brusa estampada: no fa per a mi, no m’escau i em queda fatal. Les altres dues faldilles ja ni em veig amb cor d’emprovar-me-les. Em poso els meus pantalons i la meva samarreta i surto. La dependenta parla amb una amiga per telè- fon i no em fa ni cas. M’espero un moment, però veig que la conversa va per llarg. “No m’hi acabo de veure bé”, li dic, i li deixo les peces a sobre el taulell... Em somriu forçadament i s’oblida de mi de seguida. Surto de la botiga amb el cor encongit. Agafo el mòbil i truco a l’Eduard. “M’estimes molt?”, li pregunto amb urgència i ell em diu que sí, que molt, que sóc la dona de la seva vida, que té ganes d’arribar a casa per dir-m'ho a l'orella. Em poso a riure i la pena i el mal humor desapareixen com per art de màgia. 47 godets Tros de roba triangular que es posa en un vestit per donar-li el vol neces- sari. randa Roba de gran lleugeresa i transparència utilitzada per adornar.

47.
De què parlem? —Hi ha molt comerç a les ciutats d’on veniu? Com és? — Hi ha mercats a l’aire lliure? — Quina imatge voleu donar? Us sembla que depèn només de la roba? — Quan acabeu de conèixer algú, en què us fixeu? En la manera de vestir? En els complements? En els cabells, les mans? — Enteneu què li passa a la protagonista del conte? Ho heu viscut? — Què us sembla la moda del piercing i el tatuatge? — Les passarel·les de moda condicionen la nostra manera de vestir. Què en penseu dels estereotips? — Afortunadament la nostra protagonista té parella i se sent estimada. Us sembla que li és prou consol? 48 Miralls.

48.
Bibliografia temàtica Aventureres dela història. Alba Espargaró i Magda Gassó. L’Esfera dels llibres Aquest llibre recull les històries de vint dones (santa Eulàlia, Gal.la Placídia, Ermessenda de Carcassona, Almadis de la Marca, les abadesses Emma i Ingilberga, Violant d’Hongria, Elisenda de Montcada, Elionor de Sicília...) que visqueren ben bé com si la vida fos una aventura. Dones que es van atrevir a significar-se, que van gosar dir, cadascuna a la seva particular manera, sóc aquí i vull fer-ho saber. Empeses per l’ambició, el sentit del deure, la passió o la necessitat, totes es van compro- metre amb el seu temps i amb el seu entorn, i són les dig- nes representants de milions de dones que al llarg dels segles han estat les protagonistes de la història. Decidides, arriscades, resoltes, compromeses... dones del seu temps que amb llurs vides significades o anònimes han construït, pam a pam, la fesomia de la nostra cultura i el nostre país. Feliçment, sóc una dona. Maria Aurèlia Capmany. Nova Terra Carola, la protagonista, ens posa en contacte amb totes les capes de la societat barcelonina de l’últim mig segle: els dinamiters anarquistes, la burgesia feudal, els capda- vanters de la indústria d’abans i de després de la guerra... I amb tot de personatges, tan reals, que sovint tenim la impressió de trobar algú conegut. 49 Miralls.

49.
Dona alliberada, homeemprenyat. Pilar Rahola. Editorial Planeta L’Alliberament de la dona i el desconcert de l'home són tractats al més pur estil Rahola, que mostra el testimoni valent i controvertit sobre la gran revolució dels nostres dies: els canvis que s'han produït en les relacions personals, socials i laborals entre els homes i les dones. Cinc-cents anys d’indumentària a Catalunya. Cristina Borau. Editorial Labor Visió de la indumentària a Catalunya i la seva evolució des del segle XV fins avui. Els dibuixos i les fotografies il·lustren acuradament la descripció dels textos. 50

50.
Fragments literaris Nahid, lameva germana afganesa Anna Tortajada La Farzana s’acosta una altra vegada a la cortina de roba, clavada a la paret amb uns claus, que fa d’armari. Agafa del prestatge un dels seus conjunts i una muda neta abans d’apagar el llum i anar cap al bany. La vestimenta de les dones afgane- ses, ara que cap d’elles —ni tan sols les que viuen a Peshawar— no es vesteix segons la moda occidental, es compon d’uns pantalons molt amples i un vestit llarg, de la mateixa roba, obert pels costats, de màniga ampla i escot tancat. Els colors i l’estampat del cotó són discrets i menys llampants que els que fan servir les dones pakistaneses. Extret de: Nahid, la meva germana afganesa. Barcanova, 2002 La brusa vermella i altres contes Mercè Rodoreda Un dels meus mots predilectes quan penso en una noia és sirena. Després ve nimfa. Però el preferit és sirena, amb tots els altres que atreu: oceà, marí, nostàlgia, liquen, illa, vela, vaixell, platja. Duia una brusa vermella escotada. Un dels colors que ales- hores m’agradaven menys era el vermell —influències de la meva germana, supo- so que el detestava. Era un color que m’enervava, fos tot un vestit, fos només un detall —i classificava tots aquells que en diuen damunt, com una mena de gent digna de poca consideració—. I paradoxalment una brusa vermella, d’un vermell rabiós, insultant, m’havia de donar moltes nits d’insomni i molts dies de neguit dolorós... Extret de: La brusa vermella i altres contes. Barcanova, 2002 51 Miralls.

51.
L’ombra de l’atzavara PereCalders Es va asseure davant del tocador i es contemplà en el mirall. No hi podia fer més: es considerava atractiva; l’estrany era que el seu marit no se n’adonés sovint. El nou pentinat l’afavoria i el tint del cabell ressaltava el color de la seva pell, el qual —sense deixar-se dur per la passió— era indiscutiblement clar. Un somni d’anti- gues primaveres va elevar-la per damunt del present i començà a pintar-se els lla- vis, es dibuixà el contorn de les celles i s’enfosquí els ulls, les comissures dels quals es va allargar amb un llapis cosmètic. Enduta per una aura, cavalcant una boira, es va canviar el vestit i es posà el millor que tenia. El mirall li retornà tot de mirades aprovadores i la dona, íntimament satisfeta, se’n va anar cap al menjador, segura de rematar la peça... Extret de: L’ombra de l’atzavara (II). Edicions 62, 1980 52

52.
Webs relacionats Museu deltèxtil http://www.museutextil.bcn.es/ Biblioteca del tèxtil en línia http://www.cdmt.es/principalcat.htm Moda Barcelona http://www.moda-barcelona.com/ El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa http://www.terrassa.org/terrassaalmon/museus/textil.htm Vestits tradicionals http://www.firesifestes.com/Fires/F-Encamisada-Falset.htm De la túnica al vestit curt (Vídeo) http://www.xtec.es/cgi/digital?F=F&REGISTRE=1758 53 Miralls.

53.

54.

55.

56.

58.

59.

60.

61.

62.

63.

64.

65.

66.

67.

68.

69.

70.

72.

73.

74.

75.

76.

77.

78.

79.

80.

81.

82.

83.

84.

85.

86.

87.

88.

90.

91.

92.

93.

94.

95.

96.

97.

98.

99.

100.

101.

102.

103.

104.

105.

106.

108.

109.

110.

111.

112.

113.

114.

115.

116.

117.

118.

119.

120.

122.

123.

124.

125.

126.

127.

128.

129.

130.

131.

132.

133.

134.

135.

136.

137.

138.

140.

141.

142.

143.

144.

145.

146.

147.

148.

149.

150.

151.

152.

Contes per parlar_2

More Related Content

What's hot

Similar to Contes per parlar_2

Contes per parlar_2