Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalánHatsep Sen
Aquí tenéis un cuaderno de ejercicios de lengua de la editorial cruïlla (catalán), que trabaja contenidos relativos al segundo ciclo de Educación Primaria, en concreto para 3º de EP.
Tiene un formato que permite usarlo también en educación Secundaria con los alumnos de PT sin que resulte infantil y es bastante completo. En él encontraréis:
Comparaciones
Ejercicios de ortografía c/qu, r/rr...
La oración
Frases hechas
Palabras compuestas
Separar silabas
Género y número
Sustantivo -común y propio-
El artículo
Aumentativos-diminutivos
El verbo...
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalánHatsep Sen
Aquí tenéis un cuaderno de ejercicios de lengua de la editorial cruïlla (catalán), que trabaja contenidos relativos al segundo ciclo de Educación Primaria, en concreto para 3º de EP.
Tiene un formato que permite usarlo también en educación Secundaria con los alumnos de PT sin que resulte infantil y es bastante completo. En él encontraréis:
Comparaciones
Ejercicios de ortografía c/qu, r/rr...
La oración
Frases hechas
Palabras compuestas
Separar silabas
Género y número
Sustantivo -común y propio-
El artículo
Aumentativos-diminutivos
El verbo...
Podéis encontrar más información y materiales sobre este tema en Aprendiendo desde mi ventana http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Palestra do Prof.Dr. José Reinaldo Silva sobre o Curso de EngenhariaMaria Teresa Thomaz
A palestra realizada no dia 5 de julho de 2013, apresentada pelo Prof. Dr. José Reinaldo Silva, docente do departamento de Engenharia Mecatrônica e Sistemas Mecânicos da Escola Politécnica da Universidade de São Paulo (USP), ...
Palestra do Prof.Dr. José Reinaldo Silva sobre o Curso de EngenhariaMaria Teresa Thomaz
A palestra realizada no dia 5 de julho de 2013, apresentada pelo Prof. Dr. José Reinaldo Silva, docente do departamento de Engenharia Mecatrônica e Sistemas Mecânicos da Escola Politécnica da Universidade de São Paulo (USP), ...
La formació d'espectadors sensibles és una tasca que s'ha de dur a terme entre molts col·lectius: en 1r lloc els els professors que en l'ensenyament de l'art han de donar més importància als aspectes emocionals que cognitius; en 2n lloc que actors que han de buscar un diàleg amb el món educatiu en el camp de la innovació i l'avantguarda com punt de trobada; en 3r lloc els pares o familiar que han de basar el seu desig d'alfabetització cultural en la recerca dels vertaders interessos dels seus fills com a persones (descobrir quien és el seu "element" i desenvolupar-lo); en 4t lloc i no per això menys important, els gestors culturals que hauran d'aprendre a fer servir les eines de la Web 2.0 per fer arribar els missatges i interactuar amb els usuaris de la cultura.
Fina Asusta. Capítulo I. Traducción propia de "La Fina Ensurts"Joanprofe
Fina Asusta Oscuro es una niña mona, se porta bien y lo aprueba todo. Pero eso es un gran problema: en el mundo en que vive, que se llama Horrorlandia, tienes que ser feo, mala persona y suspenderlo todo para no ser friqui. Cansada de que los demás niños y niñas la insulten llamándola guapa y limpia, querría poder hablar con su tutora, la señorita Zarpas. Pero la buena mujer está siempre demasiado ocupada haciéndose la manicura y chateando con el novio zombi que se ha echado. Y que además le tiene sorbido el seso. Un día, cuando llega a casa, sus padres, don Cordulio Asusta y doña Horrorosa Oscuro, le proponen un viaje a un mundo donde ya no será la rara. En ese mundo la gente se levanta por la mañana y no cuando oscurece, se lava a menudo y, por si fuera poco, guapo es un cumplido. Fina tiene miedo de irse a ese mundo diferente pero atractivo para ella. ¿Y si fuera la solución a todos sus problemas?
Un tastet de la novel·la. En uns Estats Units que no han promulgat la Llei Seca, però que sí que han prohibit la lectura, la màfia catalana aconsegueix controlar el lucratiu negoci dels llibres. Però la policia i els patriotes de debò (se'ls reconeix perquè ho cremen tot i perquè repeteixen les consignes fins a l'èxtasi) els ho posaran molt difícil.
Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.
1. {LLIBRES DELS COL·LEGIATS}
Joan Bustos Alba Ambròs Pallarès i Ramon Breu Pañella
Música amagada 10 ideas clave. Educar en medios
de comunicación. La educación
mediática
El noble Hug de Vallplana té que ha somiat des de sempre, la Aquest llibre presenta una pano·
dotze anys, dues germanes més mare decideix enviar·lo al castell ràmica ordenada dels principals
espavilades i més grans que ell i d’un enemic de la família perquè aspectes que conformen l'edu·
un amic, anomenat Ismaïl, que li es converteixi en cavaller. El món cació mediàtica. Es tracta d'un
ensenya a tocar el llaüt. També no necessita cançons, sinó cops conjunt d'aprenentatges, que
aprèn a llegir i a escriure perquè d’espasa, i per això cal deixar de comprèn el coneixement de la
vol ser trobador. La mare sempre banda qualsevol mena de música, gramàtica audiovisual, la pràctica
l’ha tractat amb duresa perquè té amagada o no. El pitjor de tot és de la producció escolar creativa i,
por que creixi encara més feble que una bèstia segueix de ben a especialment, la construcció de la
del que és o perquè creu que així prop els passos del noi. Serà capaç capacitat crítica de l'alumnat en
actuaria el pare, també anomenat d’enfrontar·s’hi, com ho va fer el les seves relacions amb tots els
Hug, que va marxar a Terra San· seu pare? Quin paper té na Lloba, mitjans de comunicació. La ràdio,
Editorial Barcanova
Barcelona, 2011 ta fa anys i de qui no s’ha sabut una misteriosa vella remeiera, en el cinema, la televisió, internet,
96 pp. res des d’aleshores. Mentre el noi la història? I la Lluna, una gossa les xarxes socials, la publicitat,
intenta treure enfora una melodia d’aparença feroç? les novíssimes pantalles... repre·
senten els canals per on discorre
la nostra societat de la informa·
Editorial Graó ció. Es passa revista a aquests
Barcelona, 2011 escenaris, i s’aposta decididament
Eugènia de Pagès 230 pp. perquè la seva implantació a les
La generació Google. De l’educació nostres aules sigui aviat una reali·
permissiva a una escola serena tat que permeti formar una ciuta·
dania competent, creativa i crítica
davant els continguts mediàtics.
Actualment a l’escola, la dispersió mental de l’alumnat més la manca
de límits és una combinació letal per a qualsevol aprenentatge. Què és
pot fer? D’una banda, es proposa revisar l’excessiva permissivitat, a Departament d’Ensenyament i Termcat
la vegada que s’explica d’on arrenca i perquè està tan arrelada a casa
nostra, i de l’altra introduir eines a les aules per actuar contra la manca Diccionari d’educació
d’atenció sostinguda i concentració d’una gran majoria d’alumnes, i
així millorar la seva formació acadèmica i personal. Diccionari terminològic de l'àm·
bit de l'educació amb més de
2.000 denominacions catalanes
Pagès editors corresponents a termes sobre la
Lleida, 2011 pedagogia general, la pedagogia
152 pp. social, la recerca educativa, l'or·
ganització i la gestió educatives,
l'orientació psicopedagògica, la
didàctica, l'educació especial i la
DD AA tecnologia de l'educació. Cada
Física y Química. Investigación, article terminològic inclou, a més
de la denominació catalana, la
innovación y buenas prácticas categoria lèxica, els equivalents
en castellà, francès i anglès, la
definició i, sovint, una nota ex·
Aquest llibre té com a objectiu una àmplia proposta de treballs plicativa o més d'una. Clouen el
donar a conèixer els aspectes més pràctics en forma d'experiències diccionari tres índexs finals que
pràctics de la formació d'un pro· o petites investigacions, realitzats Termcat, Centre de Terminologia permeten accedir al contingut
fessor de física i química, abor· amb material usual en els labo· Barcelona, 2011 dels articles terminològics a partir
dant des del coneixement didàctic ratoris i amb equips de sensors i 388 pp. de les denominacions castellanes,
del contingut fins a les orientaci· de captació de dades, una anàlisi franceses o angleses.
ons per al desenvolupament del dels diferents tipus de simulaci·
pràcticum. Presenta exemples ons informàtiques que es poden
de seqüències didàctiques i pro· utilitzar, etc.
Editorial Graó jectes curriculars de física i quí· DD AA
Col·lecció Formación del Profe-
sorado. Educación Secundaria
mica especialment innovadors,
Física y Química. Complementos
Barcelona, 2011
de formación disciplinar
Aquest llibre té com a objectiu
donar a conèixer la naturalesa de
DD AA la ciència, la història de la física i
Didáctica de la Física y la Química de la química, els seus desenvo·
lupaments recents i camps d'apli·
cació, els problemes ambientals
Aquest llibre s'ocupa dels problemes relatius a què, com i quan en·
actuals i les accions que es poden
senyar i avaluar física i química i, juntament amb això, com orientar
desenvolupar per a la construc·
i implementar la formació del professorat de ciències. S'aborden les
ció d'un futur sostenible. També
qüestions clau que plantegen l'ensenyament d'aquestes disciplines i el
analitza el currículum de física i
cos de coneixements de què es disposa avui en dia. Tracta de les re·
química i de ciències per al món
lacions entre coneixement científic, ciència escolar i ensenyament de
contemporani així com l'enfoca·
les ciències, de competència científica i de competència professional,
ment didàctic més apropiat per al
d'elaboració, experimentació i avaluació de seqüències didàctiques,
seu ensenyament.
etc.
Editorial Graó
Col·lecció Formación del Profe- Editorial Graó
sorado. Educación Secundaria Col·lecció Formación del Profe-
Barcelona, 2011 sorado. Educación Secundaria
Barcelona, 2011
22