1. EXPERIÈNCIES
Joan Bustos «Memòries» d’adolescent o com fer-los Llengua/ESO
escriure1
Costa engrescar l’alumnat perquè realitzi les tasques construir la pròpia trajectòria vital. Cal Les alumnes i els alumnes solen re-
de l’aula, i encara més perquè escrigui. A les noies i afegir-hi que la majoria de l’alumnat del accionar-hi amb estranyesa i desorienta-
els nois els falten/fallen mecanismes de planificació, centre és de parla familiar castellana. ció, però un cop aclarit que en les
d’expressió i de revisió del propi treball. I el més im- Després d’una activitat d’avaluació properes sessions se’ls donarà pautes per
portant: la motivació. Es pot aconseguir que s’ex- inicial —com ara que expliquin una fer-ho, demostren curiositat i interès,
pressin per escrit de manera creativa i motivada? Sí, pel·lícula que els hagi agradat—, a fi de perquè tothom té un passat (que per a
si parlen d’ells mateixos. detectar les mancances i les qualitats del ells és la infantesa) i aspira a un futur (el
discurs oral, s’enuncia la proposta: «Tens que es miraran des d’aquella senectud
vuitanta anys i escrius les primeres pàgi- fingida que construirem entre tots ple-
Context de l’experiència nes de la teva autobiografia». gats).
Aquestes «Memòries» s’emmarquen
dins del crèdit variable de llengua ano-
menat «Narrar i descriure», els objectius
bàsics del qual són conèixer els trets fo-
namentals de la narració i la descripció i
produir textos orals i escrits.
El crèdit variable referit permet as-
solir una gran llibertat de moviment per
la varietat de textos que es poden ana-
litzar i eventualment imitar. Se n’han
dut a terme tres «edicions» en cursos al-
terns, i l’únic tema repetit ha estat preci-
sament el de memòries.
L’alumnat amb qui s’ha treballat és
de segon cicle, perquè als catorze o
quinze anys els nois i noies comencen a
assolir una certa maduresa i a voler
63 | Guix Núm. 284. P. 63-66. Maig 2002

2. EXPERIÈNCIES
Llengua/ESO
Pressupòsits per a memòries jectives: nom, data Es vol evitar que emplenin més propi rol i interac-
Es vol evitar que emplenin més o de naixement (algun o menys fulls sense cap mena tuen per afavorir
menys fulls sense cap mena de planifica- fet a propòsit del dia de planificació ni revisió. Es l’expressió i el conei-
ció ni revisió. Es pretén que el treball del naixement, real o pretén que el treball serveixi xement personal.
serveixi també per a la introspecció, l’in- inventat 2 ), família també per a la introspecció, Després ve «Què
tercanvi real i efectiu entre l’alumnat i (alguna dada relativa l’intercanvi real i efectiu entre he estat 2065?», amb
l’exercitació de la fantasia. al passat familiar l’alumnat i l’exercitació de la la qual comença la
És per això que es parteix de les llunyà). Un cop em- fantasia fabulació. Hi han
premisses següents: plenada la fitxa, en d’escriure la professió
. Elaboració de fitxes similars a les que què hi han d’incloure una mentida (la que exercien, l’estat civil i un tret de per-
utilitzen els novel·listes. N’hi ha que per- primera), els nois i noies assumeixen el sonalitat (no val a dir «simpàtic» o «bona
meten la interacció oral i que servei-
xen per planificar el treball final que
han d’entregar.
. Hi ha posades en comú periòdiques per
comprovar el desenvolupament de la
(re)construcció de la trajectòria vital.
. Hi ha equilibri entre la imposició de
pautes (prou riques, com es veurà) i la
creativitat.
Les activitats
Al llarg de sis sessions se’ls presenta
un seguit de fitxes de treball. El fet d’anar-
les omplint els servirà per començar a ima-
ginar un jo de més enllà de l’adolescència.
En la primera, que s’anomena «Qui
sóc jo 2002?», s’hi consignen dades ob-
64 | Guix Núm. 284. Maig 2002

3. EXPERIÈNCIES
Llengua/ESO
persona», sinó alguna cosa més elaborada, Al conte tradicional sempre hi ha (tres o quatre fulls com a màxim), es
com ara «Jo sempre he estat una per- un enemic. La fitxa 5 incorpora «L’adver- queixen. Normalment se solen plànyer
sona molt constant, per exemple, quan era sari». Al llarg de la vida és fàcil topar-se pel contrari.
jove...»). I també el motiu per posar-se a es- amb algú que ens fa la guitza. Han d’i- El dia de recollida han de lliurar les
criure les memòries. Balanç d’una vida? maginar-se com és (físicament, moral- fitxes, l’esborrany i la còpia en net. Des-
Afany d’exemplaritat? Final imminent? ment), les circumstàncies en què l’han prés d’haver estat testimonis de la ges-
«Records, matèria primera» és la conegut, el mal que els ha infligit. Els tació de les memòries dels companys i
tercera fitxa. S’hi evoquen records de nois i noies han d’assumir un rol en rela- companyes, els nois i noies demanen lle-
la «llunyana» infància. Per afavorir el ció amb el «dolent»: els ha decebut, mal- gir-ne la resta enmig d’un silenci acla-
procés la classe s’omple d’«antiguitats» tractat, abandonat, ofès? parador.
aportades per l’alumnat, com ara pòs- Per acabar aquest procés previ a
ters, joguines oblidades, vídeos, cançons. l’escriptura, s’ha d’omplir la fitxa 6, «En- Avaluació
Cal posar negre sobre blanc imatges es- cadenament dels fets», en què es duu a Són diversos els processos que es
pontànies: olors infantils, noms d’ami- terme la previsió de l’estructura del que posen en marxa a l’hora de valorar les
guetes i amiguets del parvulari, hàbits explicaran: identificació, explicitació del memòries. Les alumnes i els alumnes co-
oblidats. Perquè la vellesa i la infància es motiu per escriure, infància, adolescèn- menten informalment la feina dels com-
donen la mà. L’alumnat evoca espontà- cia, frase que marca una vida, primer panys i les companyes. En una
niament, amb un somriure als llavis, i no amor, topada amb el dolent... Per des- entrevista posterior, se’ls demana que
cal demanar-li que interactuï. comptat, pot haver-hi variacions. formulin què han experimentat durant
La fitxa 4, «Frases que marquen una En acabar aquest procés, els nois i el procés de creació i quin és el grau
vida», recull enunciats literals. L’avi (o la les noies acostumen a tenir material de satisfacció en acabar. I, per des-
mare, o la senyoreta de primer) sempre abundant i ric, fruit comptat, hi ha l’ob-
els deia allò de: «Vés amb compte amb els de l’experiència (es- Després d’haver estat testi- servació sistemàtica
nois. Mira de fer el que realment vols fer cassa) i de la imagi- monis de la gestació de les de les intervencions
i no el que queda bé...». I no va ser fins nació (de vegades memòries dels companys i orals i la correcció
que va passar una cosa (terrible, increï- exuberant). companyes, els nois i noies del treball escrit. Els
ble, divertidíssima, irreparable...) que no Quan se’ls limita demanen llegir-ne la resta en- paràmetres per a
ho van entendre. la longitud del treball mig d’un silenci aclaparador això darrer són:
65 | Guix Núm. 284. Maig 2002

4. EXPERIÈNCIES
Llengua/ESO
. La subjecció a les consignes. Per últim, destacaria que permet a
. L’adequació a les convencions gràfi- l’ensenyant conèixer una mica més els
ques. nois i les noies: qui són i què voldrien
. La coherència del relat. ser, les seves pors i les seves il·lusions. I si
. La creativitat. això s’aconsegueix fent-los escriure, en-
cara millor.
Sempre hi ha contrast entre les expecta-
tives i els resultats obtinguts. Malgrat la HEM PARLAT DE:
insistència s’hi troba barreja de registres, . Llengua.
personatges estereotipats i detalls que . Producció de textos orals i escrits.
traspuen ingenuïtat (per falta de conei- . Interacció oral.
xement del món adult). I també hi ha re-
peticions, interferències lingüístiques, Notes
inexactitud en l’expressió..., que són fruit 1. El contingut d’aquest article va ser pre-
d’un procés de revisió deficient. sentat als X Tallers de Llengua i Literatura
Catalanes a l’Ensenyament Secundari el
passat 8 de febrer.
Conclusions 2. Poden consultar, a l’hemeroteca, la por-
tada dels diaris del dia en què van venir al
«Memòries» és un treball que facilita món. Hi influeix?
la introspecció, la interacció oral, la planifi-
cació de les tasques, però sobretot la impli-
cació de l’alumnat. Permet també tractar
de passada diversos raonaments («pensa-
ments», segons la terminologia utilitzada
pel Programa de competència social) rela- Joan Bustos
cionats amb les habilitats socials, com ara Escola Mare de Déu de Lourdes. Mataró
el conseqüencial i el de fi i mitjans. joanbustos@hotmail.com
66 | Guix Núm. 284. Maig 2002