Presentació sobre anatomia i fisiologia del sistema ossi de l'aparell locomotor, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Presentació sobre anatomia i fisiologia del sistema ossi de l'aparell locomotor, per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
4. Ronyons
• Dos òrgans simètrics situats a la part
més alta i profunda de la cavitat
abdominal
• Forma característica, similar a una
mongeta
• Orientació: la part més arrodonida
mira capa a l’exterior.
• Mides: 12 cm de llarg, 6 cm d’amplada
i uns 3 cm de gruix
• Pes: 150 g homes i 135 g dones
5.
6.
7. Nefrons
• Mínima unitat funcional del
ronyó
• Al ronyó humà hi ha més
d’un milió de nefrons
• Composició:
– Corpuscle renal o
corpuscle de Malpighi
– Túbul renal
8. Corpuscle renal
• Estructura on es realitza la filtració de la
sang
• L'arteriola aferent dóna pas a la xarxa de
capil.lars que formen el glomèrul.
• Xarxa de capil·lars sanguinis que
constitueixen el glomèrul capil·lar,
envoltada per la càpsula de Bowman
(dilatació del túbul renal)
9. Corpuscle renal
• A l’interior del corpuscle es
ramifica nombroses
vegades, es replega
repetidament i origina una A. aferent
xarxa de capil·lars
sanguinis comunicats entre
si que constitueixen el
glomèrul capil·lar A. eferent
• Els capil·lars conflueixen
finalment en un sol vas que
emergeix del corpuscle,
arteriola eferent
12. Corpuscle renal
• Al microscopi:
– Pol vascular: per on es connecta als vasos
sanguinis
– Pol urinari: que continua pel sistema de túbuls
que condueixen a les vies urinàries
13. Corpuscle renal
• El glomèrul es troba
envoltat completament per
l’anomenada Càpsula de
Bowman
• La càpsula s’obre a partir
del pol urinari, encercla tot
el glomèrul i al pol vascular
es replega cap a dins i
cobreix les parets dels vasos
sanguinis.
14. Corpuscle renal
• El corpuscle renal es compon de cèl·lules
endotelials.
• La superfície de l’endoteli dels capil·lars
glomerulars és interrompuda per nombrosos
porus que faciliten la filtració de
substàncies de la sang.
15.
16. • Les cèl·lules de la part de càpsula de
Bowman replegada cap a l’interior del
corpuscle s’anomenen podòcits
• Els podòcits tenen unes prolongacions
llargues o pedicel·les que envolten els
capil·lars i entre ells hi ha unes fenedures
que permeten el pas de substàncies filtrades
de la sang.
17. • Els podòcits constitueixen la capa visceral de la Càpsula
de Bowman, formen l’epiteli glomerular
• Entre les zones que queden entre els capil·lars no cobertes
per epiteli es troben les cèl·lules mesangials
18. • Les cèl·lules mesangials són cèl·lules del
sistema immunitari que ingereixen les restes
de cèl·lules i partícules, i exerceixen una
acció de neteja.
19. • Totes aquestes capes de cèl·lules delimiten diversos espais
al corpuscle renal:
– Espai endocapil·lar o llum capil·lar: interior dels
capil·lars
– Espai urinari o espai extracapil·lar: espai que queda
entre les dues capes de la càpsula de Bowman per on
circula la filtració glomerular
– Espai mesangial: zones situades entre els capil·lars no
coberts per podòcits
20. Aparell juxtaglomerular (6O)
• Estructura anatòmica-funcional
situada al costat del pol vascular
del glomèrul renal.
• Està format per:
– Cèl·lules juxtaglomerulars,
plenes de petits grànuls que
contenen renina, una substància
que intervé en el control de la
pressió sanguínia
– Cèl·lules tubulars
– Cèl·lules de Goormaghtih,
cèl·lules mesangials
21. Túbul renal
• La càpsula de Bowman
continua directament per
un complex sistema de
túbuls que en conjunt
s’anomenen túbul renal
on la filtració glomerular
constituïda per les
substàncies filtrades de la
sang al glomèrul és
transformada en orina.
22. • A continuació del
corpuscle:
– Túbul contornejat proximal:
adopta una forma tortuosa
amb diversos replecs, aquestes
invaginacions incrementen la
superfície de la membrana i
afavoreixen els processos
d’intercanvi de substàncies
– Nansa de Henle: conducte
en forma de U que
s’introdueix en la zona
medul·lar del ronyó i
torna a la zona cortical
23. • Aquest segment es diferencia:
– Porció descendent gruixuda: part
recta el túbul proximal
– Porció prima de la nansa de
Henle que té una branca
descendent que segueix una
direcció recta capa la centre del
ronyó
– Porció ascendent gruixuda,
anomenada part recta del túbul
distal
24. • Per últim és el túbul
contornejat distal, es
troba a nivell del
glomèrul, té un trajecte
tortuós amb diversos
replecs i desemboca al
túbul col·lector.
25. Circulació sanguínia
• Cada ronyó rep la sang d’una
sola artèria renal, una
ramificació de l’artèria aorta
abdominal.
• Les xarxes capil·lars formades
conflueixen originant vasos
venosos que segueixen un
trajecte paral·lel a les artèries
fins que es reuneixen en una
única vena renal
• Finalment, la vena renal
desemboca a la vena cava
inferior
26. Vies urinàries
• Constituïdes per una sèrie de
vísceres buides que recullen
l’orina elaborada als ronyons,
l’emmagatzemen i la porten a
l’exterior de l’organisme.
• Inicialment són dobles, una via
per a cada ronyó
• Les vies conflueixen en una
sola cavitat on s’emmagatzema
l’orina
27. Pelvis i calzes renlas.Urèters
• Calzes renals menors: tubs
prims amb un extrem en forma
de copa, cadascun dels quals
s’adapta a una papil·la renal
• Calzes majors: situades a
l’altre extrem on desemboquen
les anteriors
• Pelvis renal: té forma d’embut
i canalitza l’orina cap a un altre
conducte
• Urèter: òrgan tubular llarg que
emergeix del ronyó i condueix
l’orina cap a la bufeta urinària
28. Bufeta urinària
• Víscera buida on s’acumula
l’orina procedent dels dos
urèters.
• La forma i la grandària varien:
– Buida, forma triangular
– Plena, forma esfèrica
• Capacitat: 350 cc ( pot superar
els 1000 cc)