Excretor i ajudar el pacient a excretar2

1. APARELL EXCRETOR

2. EXCRECIÓ ?
Procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos poden eliminar els
productes de rebuig que es formen a causa de la seva activitat
metabòlica.
Excreció = defecació ?
NONO
LA DEFECACIÓ és l’eliminació de restes d’aliments no digerits al
tub digestiu juntament amb bacteris, a través de l’anus (femta)
1. Concepte d’excreció

3. Substàncies excretades
• CO2  Respiratori .
• H2O  Sobretot amb l’orina i la suor, però també amb l’aire
exhalat.
• Urea  Format a partir d’aminoàcids. S’excreta amb l’orina i amb
la suor.
• Sals i altres substàncies nocives que s’excreten majoritàriament
amb l’orina.
Òrgans excretors: ronyons, pulmons, glàndules sudorípares i fetge.

4. •Obtenció de nutrients i d’aigua  Aparell digestiu
•Aportació d’O2 i eliminació de CO2 Aparell respiratori
•Eliminació de residus i control del volum d’H2O i concentració de
sals Aparell urinari (ronyons)
•Transport de nutrients, O2 i residus  Aparell circulatori
•Regulació de la temperatura corporal  Pell, aparell circulatori i
respiratori
•Control dels processos homeostàtics  Sistema nerviós i
Concepte d'homeòstasi
Equilibri entre els canvis que es produeixen en el medi que envolta la cèl·lula
(intercel·lular) i els mecanismes encarregats de restituir les condicions
adequades perquè puguin sobreviure

5. Funcions de l’aparell excretor
• Funció reguladora: controla la quantitat d’aigua i la proporció de
les substàncies útils contingudes a la sang, com ara la glucosa i les
sals minerals.
• Funció depuradora: elimina les substàncies de rebuig produïdes
per les cèl·lules i els productes nocius presents a la sang.
• Funció endocrina menor: el ronyons secreten algunes hormones

6. • Ronyons (2)
• Vies urinàries:
- Urèters (2)
- Bufeta
- Uretra.
2. Anatomia de l’aparell urinari

7. 2.1. Estructura macroscòpica del ronyó
• Localització: A cada costat de la columna vertebral, entre les
regions dorsal i lumbar. El ronyó dret està una mica més vall
que l’esquerre, sota el fetge.
• Forma: Mongeta.
• Color: vermell violaci.
• Mida en adult: 12 cm (llarg) x 3 cm (gruix) x 7 cm (ample)
• Pes en adult: aprox. 150 gr.
• Funció: Filtrar la sang i separar la urea, l’excés de sals i altres
substàncies residuals, formant l’orina.

8. De dins cap a fora:
-Càpsula renal: Membrana transparent i fibrosa. Aïlla davant
infeccions.
-Càpsula adiposa o greix perirenal: Protecció i fixació.
-Fàscia renal: teixit conjuntiu que separa el greix perirenal del
pararenal
-Glàndules suprarenals, adrenals o càpsules suprarenals:
glàndules endocrines en forma de triangle situades
sobre els ronyons. Síntesi de corticosteroides i
catecolamines (cortisol i adrenalina)

9. 2.2. Estructura microscòpica del ronyó
- Còrtex renal: Part externa i groguenca, d’aspecte granulat
degut a que conté els corpuscles de Malpighi.
- Medul·la renal: Part interna, formada per les piràmides de
Malpighi (túbuls renals)
- Calzes menors: vèrtex de les piràmides, per on desemboca
l’orina formada.
- Calzes majors: formats per la unió de 2 o més calzes menors

11. - Ili renal: Fissura vertical profunda que es troba a la part còncava
del ronyó, per on surten vasos sanguinis, limfàtics, nervis i la pelvis
renal.
- Pelvis renal: Dilatació amb forma d’embut, que continua amb
l'urèter.

13. NEFRONA
-Aproximadament 1.000.000 de nefrones a cada ronyó.
Unitat funcional del ronyó.

14. Corpuscle renal
Glomèrul de Malpighi.
Grup de capil·lars que
reben la sang a través de
l’arteriola aferent, sortint
després per l’arteriola
eferent. Rodejat per la
càpsula de Bowman.
Càpsula de Bowman
Doble capa amb espai lliure a l'interior,
per a la recollida d’orina filtrada.

15. Túbuls renals
• Túbul proximal: Des del corpuscle renal fins a la nansa de Henle.
Té trajectòria espiral
• Nansa de Henle: Té forma de U i consta de:
- Branca descendent. És prima i arriba fins la medul·la renal
- Branca ascendent. Més gruixuda.
• Túbul distal: Part sinuosa propera al seu propi glomèrul.
• Túbul col·lector: És recte i connecta amb els túbuls distals de varies
nefrones.

19. 2.3. Els urèters
• Localització: Conductes que van dels ronyons a la bufeta,
per la cara posterior.
• Longitud: Aproximadament 25 cm.
• Funció: Conduir l’orina fins a la bufeta, on penetren a través
del trígon.
• Musculatura llisa

20. 2.4. La bufeta urinària
• Localització: Part inferior de l’abdomen, darrera el pubis. En l’home una
mica mes amunt, per la pròstata, i en la dona més endavant, per l’úter.
• Longitud: Aproximadament 10 cm.
• Funció: Emmagatzemar l’orina fins al moment de la micció.
• Capacitat: 200-300 ml d’orina. Però les seves parets es poden distendre
fins arribar a els 2 l.
• Musculatura llisa
• Formada per: cos, trígon i coll vesical.
• Esfínter intern (involuntari).

22. 2.5. La uretra
• Conducte fibromusculòs que porta l’orina de la bufeta a l'exterior.
• Dona: 2,5 - 6 cm. Orifici uretral o meat urinari per davant la vagina.
• Home: De 15 a 20 cm de llarg. És un conducte urogenital (orina i semen)
Travessa la pròstata i el penis fins arribar al meat urinari.
- Uretra prostàtica
- Uretra membranosa
- Uretra esponjosa

24. 3. Fisiologia de l’aparell urinari
Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en
composició i volum.
 Control de la pressió arterial
 Control de la hematopoesi
 Conversió de la vitamina D3
 Regulació del PH
 Depuració de la sang mitjançant l’orina

25. Acció hipertensora:
- Renina  Angiotensina  Aldosterona + increment de la P
- Aldosterona  retenció de sals
Acció hipotensora:
Mitjançant prostaglandines que són
vasodilatadores i natriurètiques
(estimulen l’alliberació de Na+ en orina)
S’inhibeix l’absorció de ions en la orina
3.1. Control de la tensió arterial

26. Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior
de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la
sang.
3.2. Control de la hematopoesi

27. La vitamina D3 és l’encarregada de l'absorció intestinal de calci.
3.3. Conversió de la vitamina D3

28. Equilibri àcid-base
-Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni
- PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)
3.4. Regulació del PH

30. Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de
densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6).
- Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la
concentració, alimentació, drogues i malaltia.
- Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH)
- Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions,
alimentació o malalties com la diabetis mellitus.
- El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en
carnívors.
3.5. Formació de la orina

31. L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme
com:
-Urea (digestió proteica)
- Àcid úric (digestió proteica)
-Amoníac (digestió proteica)
-Creatinina (metabolisme del múscul)
Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma

32. Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l.
ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA
1.Filtració  Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren:
- Aigua
- Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+,
No es filtren:
- Glòbuls vermells
-Molècules grans com les proteïnes
1.Reabsorció de soluts  En el túbul proximal. Retornen a la sang:
- Na+
- Glucosa
- Aminoàcids

33. 1. Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi. En el
túbul descendent de la nansa de Henle.
2. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua  En
la resta del recorregut i també per osmosi:
- Túbul ascendent de la nansa d'Henle
- Túbul distal
- Túbul col·lector
ETAPES DE LA MICCIÓ
1. Ompliment  La bufeta es distén a mesura que s’acumula
l’orina. És involuntari.

34. 1. Buidatge  L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de
la uretra i el meat urinari. Voluntari.
• Medul·la sacra  reflex medul·lar de contracció:
- Contrau bufeta
- Relaxa esfínter urinari intern
• Cervell  Necessitat d’orinar

35. • Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa
s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell
urinari.