SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Download to read offline
Podem emmalaltir
          per estar exposats
                      a certs factors de risc ?




      Ens podem protegir?
                                           Com saber-ho?
      Freqüències de malalts exposats
      Freqüències de malalts no exposats
      Risc relatiu
      Fracció etiològica
      Risc atribuïble
      Causalitat epidemiològica


Promoció salut CGFS                                        Montse Lanau
Freqüència de malalties

     Amb quina freqüència ens refredem quan som exposats als riscs de
                          malalties respiratòries?

Per estudiar el pes que els diferents factors de risc tenen sobre les malalties respiratòries,
o qualsevol altra malaltia, és necessari quantificar l'exposició de cada factor de risc.

En els estudis epidemiològics, per esbrinar en quin percentatge les persones exposades
a cert risc manifesten una malaltia o no, es fan taules de contingència 2 x2 on en les
columnes es recullen els dos grups de població corresponents als afectats i no afectats
per la malaltia i en les fileres la població exposada i no exposada al risc que es vol valorar,
així doncs tindrem:


                           Malalts          No malalts           Total
          Exposats            A                 B                A+B
         No exposats          C                 D                C+D
            Total           A+ C               B+D           A+B+C+D


En l'activitat anterior hem après que entre els diferents riscs que poden desencadenar
malalties respiratòries com ara són el fumar, el no rentar-se les mans després d'habitar
espais tancats i multitudinaris com el metro, el no abrigar-nos, hidratar-nos i el no prendre
vitamina C són, tots ells, factors que sumen alhora de refredar-nos o engripar-nos, és a
dir que sinó els evitem tindrem força probabilitats d' emmalaltir. Anem a veure què faríem
per a comprovar objectivament i quantificar quant cert és això estudiant dos grups de
població a qui anomenarem població malalta i població no malalta o saludable, les dades
de les quals són les següents:

                         Pb. Malalta      Pb. Saludable          Total
          Exposats           457               362               819
         No exposats          26                85               111
            Total            483               447               930

Per quantificar entre la població malalta qui ha emmalaltit per haver estat exposat als
factors de risc indicats anteriorment i qui no, calcularem la freqüència dels exposats i no
exposats que han emmalaltit sobre el total de la població que els representa:

 Quina és la freqüència dels exposats a patir la malaltia?               f= 457 / 819 = 0,55

 Quina és la freqüència dels no exposats a patir la malaltia?            f= 26 / 111 = 0,23

 Quina és la freqüència de malalts de tot el co.lectiu estudiat?         f= 483 / 930 = 0,51

 Quina és la freqüència de sans de tot el col.lectiu estudiat?           F = 447 / 930 = 0,48


Promoció salut CGFS                                                               Montse Lanau
Risc absolut - Risc relatiu- Risc atribuïble

Risc absolut, RA

Definim risc absolut com la tasa d'incidència o freqüència amb la que una malaltia es
manifesta.

                           RA = ( nº malalts / població total ) x 1000


Exemple:
Calcula el RA, d'una població de majors de 65 anys, a patir la grip estacional sabent que
enguany l'han presentat 5000 persones entre una població de 30.000 habitants majors de
65 anys.

 RA = (5.000 / 30.000 ) x 1000 = 166,66

Resposta:

166 persones de cada 1000 habitants majors de 65 anys

Exercici:

Calcula el RA a contreure malalties respiratòries que presenta el col·lectiu anterior
exposat al grup de riscs respiratoris :




Risc relatiu, RR
Definim risc relatiu a la proporció entre la incidència del grup que té el factor de risc i la del
grup sense aquest factor.

                        RR=       freqüència dels exposats a patir la malaltia
                                 freqüència dels no exposats a patir la malaltia

Exercici

Calcula el RR del col·lectiu anterior a presentar malalties respiratòries.


Què ens indica aquest valor?

Risc atribuïble

El risc atribuïble mesura la part del risc absolut que pot atribuir-se a un factor particular
respecte a la resta de malalts no exposats.

 R atribuïble = freqüència de la malaltia en exposats – freqüència de la malaltia en no exposats


Promoció salut CGFS                                                                Montse Lanau
Percentatge de risc atribuïble a un factor de risc determinat o fracció
                          etiològica en exposats

Aquest percentatge ens dóna la relació existent entre els qui presenten la malaltia per
exposició a un factor determinat sobre la totalitat dels malalts exposats.

           Fracció etiològica en exposats = Risc atribuïble / freqüència de la malaltia en exposats

                % Risc atribuïble al factor determinat = fracció etiològica en exposats x 100


Exemple

Calcula la fracció etiològica dels malalts exposats a risc.

                      FE = ( 0,55 – 0,23 ) / 0,55 = 0,58

Resposta
La fracció és de 0,58, expressat en % ( sobre 100 persones) diríem que un 58% dels
malats ho són per haver estat exposats al factor de risc determinat o factor en estudi.



Exercici

Calcula el percentatge de risc atribuïble a la població general i als exposats a risc.
Analitzant els dos resultats, quin dels dos grups presenta major percentatge de risc?


Resposta:
El percentatge de risc atribuïble a la població general és de 7,51 %
El percentatge de risc atribuïble a la població d'exposats és del 58%

Presenta major percentatge de risc la població d'exposats al factor de risc.

Exercici
Podem afirmar que el fet d'estar exposats a certs factors de risc comporta un risc a patir
malalties respiratòries com el refredat o la grip?

Quines solucions es podrien aplicar per a disminuir el factor de risc?

                                      Causalitat epidemiològica

El model causal de Rothman intenta explicar i representar les causes que generen o
determinen un problema de salut. Considera que una malaltia pot estar motivada per
diferents causes a les que anomena “causes suficients” i aquestes al seu torn poden
generar-se per diverses causes complementàries o factors de risc. La suma de les causes
suficients haurà de sumar el 100% de la casuística determinant a generar el problema de
salut en estudi. El model de Rothman utilitza diagrames de sectors on cada sector d'un
diagrama representa una causa complementària i el diagrama en el seu conjunt una
causa suficient per el problema de salut que manifesta un col.lectiu en estudi.

Promoció salut CGFS                                                                         Montse Lanau
Problemes

1.- En un estudi realitzat en un polígon industrial de 2000 treballadors es va trobar que
d'un total de 250 treballadors exposats a torres de refrigeració sense tractament per
legionel.losi 100 van emmalaltir i 150 no ho van fer, mentre 10 persones de la resta de
treballadors van caure malalts i els altres 740 no van caure malalts.

 a) Realitza la taula de contingència

 b) Calcula:
  la freqüència de malalts dels exposats
  la freqüència de malalts dels no exposats
  la freqüència de malalts totals que presenta el
  col.lectiu en estudi

 c) Quin és el risc relatiu a patir la malaltia entre
 els exposats i els no exposats?

 d) Quina és la fracció etiològica de la malaltia
 per haver estat exposat al factor de risc?

 e) Calcula el percentatge de risc atribuïble a la població general i als exposats.

 f) Què cal fer per a prevenir-la?

R/ b) 0,4; 0,013; 0,11 c) 36,36 d) 0,97 e) 97%

2.- D'una població de 888 dones embarassades, 122 d'elles es declaraven fumadores, 27
van donar a llum nadons de baix pes, mentre que de les 766 restants, 63 van tenir nadons
de baix pes. Calcula el risc relatiu, el risc atribuïble i la fracció etiològica dels exposats.
R/ RR= 2,695 ; RAt= 0,139; FE= 0,628

                                             3.- Analitza els teus hàbits de risc per a
                                             contreure malalties cardiovasculars o
                                             malalties respiratòries, com es van originar?
                                             has pensat en modificar-los i en el seu lloc
                                             prendre     hàbits     saludables?   Quines
                                             estratègies proposaries per a modificar
                                             aquests hàbits?




       4.- A Catalunya en els darrers anys la
    prevalença per els malalts de tuberculosi ha
     augmentat. Què és la tuberculosi, com es
      diagnostica? com es pot prevenir el seu
      contagi? Quins són els mecanismes que
   permeten fer el control i seguiment d'aquestes
                    malalties?

Promoció salut CGFS                                                            Montse Lanau
5.- Quin són els factors sinèrgics de risc que augmenten la probabilitat de contreure un
accident de trànsit?




6.- Què són els factors risc competitius ? Quins factors coneixes que puguin causar tant
una malaltia com una altra?

7.- Fes un esquema dels factors de risc epidemiològic a tenir en compte en tot estudi de
morbiditat.


8.-




      http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/Ficheros/601a700/ntp_614.pdf




Promoció salut CGFS                                                                             Montse Lanau
D'un total de 100 treballadors d'una central nuclear, 45 persones exposades a radiacions
anuals > 50mSv/any van presentar càncers mentre altres 30 no en van presentar. 10
persones sotmeses a radiacions < 1mSv / any també van presentar-ne i altres 15
sotmeses a aquests nivells no en van presentar. Calcula el RA, RR, R At, F et, % R.
Atribuïble.

R/ RA= 0,55, RR= 1,5, R.At= 0,20, F.et= 0,33, % RA= 33%

9.- Què faries per a controlar el factor de risc d'exposició a radiacions? Pots consultar la
font de referència al peu de la imatge.


10.- Indica a quin tipus de factor de risc pertanyen les variables que a continuació
s'indiquen com a variables o factors de risc modificables causants de les malalties
cardiovasculars:




Promoció salut CGFS                                                          Montse Lanau
11.- Llegeix el text adjunt i analitza'l. A quin tipus de text correspon? Quin és el seu
objectiu? Manifesta cap estat d'opinió? De quin altre factor de risc europeu de càncer
parla el text ?




Promoció salut CGFS                                                       Montse Lanau
12.-Segons el model causal determinista de Rothman què determina emmalaltir de cirrosi per les
figures aquí representades ?. Indica les causes suficients i les causes complementàries que poden
generar cirrosi. Quines són les fraccions etiològiques?. Hi ha cap factor de risc a eliminar? I a
prioritzar?
                  Causa suficient I per contreure cirrosi
                                    6%                                      A: menjar
              15%                           2%                              greixos
                                                                            B: beure alcohol
                                                                            C: medicaments
                                                10%                         D: diabetis
                                                                            E: dieta rica
                                                                            vitamines


                          20%




               Causa suficient II per contreure cirrosi
                           11%
                                             21%

                                                                              A: menjar
                                                                              greixos
                                                                              B: beure alcohol
                                                                              C: medicaments
              43%                                 21%                         D: diabetis
                                                                              G: Hepatitis B
                                      4%
13.- Una quarta part del col·lectiu d'estudi de 100 persones que menja greixos diàriament té el fetge
gras, mentre altres 40 persones que mengen equilibradament però beuen més de 6 UBE durant els
caps de setmana (unitats estàndard de beguda) també el presenten i altres 20 no el presenten.
Calcula el RR i el R.Atribuïble a presentar fetge gras per menjar greixos i el RR i RAt a presentar
fetge gras per beure més de 6 UBE. Quin ha estat el major factor de risc a generar fetge gras?

14.- Llegeix el cas següent i determina què li va poder passar al Marc així com de què està malalt.
En Marc estava molt il·lusionat per començar la seva estada a l'estranger quan es va començar a
trobar malament sortint d'un àpat quan ja portava mes i mig fora de casa. Es queixava de dolor a la


Promoció salut CGFS                                                                 Montse Lanau
part superior dreta de l'abdomen i també es trobava força cansat, així que va anar a visitar-se al
centre mèdic del campus on s'allotjava. Curiosament, va ser la cinquena persona atesa aquella tarda
per una mateixa simptomatologia. Els altres afectats, la majoria noies, havien passat el darrer cap de
setmana a la platja i s'havien allotjat en una pensió a règim de mitja pensió, al tornar al campus
s'havien aturat a beure una coca-cola al bar del pavelló municipal on en Marc treballava unes
horetes.
Així que el centre mèdic va tenir el diagnòstic i va confirmar que tots ells s'havien infectat per el
virus de l'hepatitis B van cursar la declaració obligada de la malaltia a l'oficina corresponent i
aquesta no va trigar ni 24 hores en declarar un brot local d'hepatitis B. Les primeres dades que es
van recollir van ser aquestes:
       Malalt             Consum d'alcohol            Dieta greixos         Altres observacions
  home         dona
X                     4 UBE/ dia                  -                         60 anys, havia esmorzat al
                                                                            bar del pavelló
           X          2 UBE/dia                   X                         20 anys amb tatuatge
                                                                            recent
X                     6 UBE / cap setmana         -                         55 anys, havia esmorzat al
                                                                            bar del pavelló
           X          5 UBE / cap setmana         X                         20 anys, monitor
                                                                            d'escalada
X                     -                           -                         25anys, monitor d'esports
           X          3 UBE / dia                 X                         22 anys, fractura accident
                                                                            trànsit
X                     -                           -                         18 anys, esportista
           X          -                           -                         20 anys, campiona de
                                                                            natació
X                     3 UBE / dia                 X                         35 anys, conserge del
                                                                            pavelló
X                     3 UBE / dia                 -                         40 anys, amb tatuatge
                                                                            recent
X                     3 UBE / dia                 X                         45 anys, alt de pressió
X                     3 UBE / dia                 X                         45 anys, Salmonel.losi
                                                                            recentment superada
           X          -                           -                         40 anys, monitora d'esplai
X                     7 UBE / cap setmana         X                         30 anys, al.lèrgic
                                                                            productes químics
           X          1 UBE / cap setmana         -                         diabètica
X                     7 UBE / cap setmana         X                         alt de pressió
           X          -                           -                         -
X                     7 UBE / cap setmana         -                         lesionat, recent accident
                                                                            de cotxe


1UBE: 1 unitat beguda estàndard equivalent a 1 copa de vi, 1 cervesa, 1 xopet o 1 cigaló
2UBE: 1 whisky o 1 conyac          màxim permès

Promoció salut CGFS                                                                     Montse Lanau
a) Què en pots treure de la informació detallada?
   Quines dades resulten rellevants des d'un punt de vista epidemiològic? Per què?
   8 persones malaltes semblen tenir una relació o una altra amb el pavelló, podríem afirmar que
   aquesta relació els ha suposat un risc?

b) Calcula el percentatge de malalts, d'homes i dones, per l'hepatitis B que consumeixen quantitats
no superiors a la UBE diària permesa

c) Calcula el percentatge de malalts, homes i dones, per l'hepatitis B que consumeixen quantitats no
superiors a les UBE permeses durant el cap de setmana

d) Calcula el percentatge d'homes i dones malaltes per l'hepatitis B i que consumeixen dietes riques
en greixos

e) Quines conclusions en traieu?

f) Faríeu cap consideració important atenent a les observacions recollides?

g) En marc continuava anant a treballar a fer aquelles poques horetes que tant bé li anaven fins que
el seu amic Jan del “shop center” va anar-lo a visitar després de tornar de vacances de casa seva ,
vacances que havia allargat per haver estat hospitalitzat per una hepatitis. Quina investigació
portaries a terme per a descobrir si hi ha hagut cap contagi entre els malalts?




Promoció salut CGFS                                                                 Montse Lanau

More Related Content

Similar to Estudi de risc epidemiològic

Informacio sobre tbc
Informacio sobre tbcInformacio sobre tbc
Informacio sobre tbcLaura Clotet
 
Investiga la vacuna de la malària
Investiga la vacuna de la malàriaInvestiga la vacuna de la malària
Investiga la vacuna de la malàriaXplore Health
 
Seguretat Clínica
Seguretat ClínicaSeguretat Clínica
Seguretat Clínicajescarra
 
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartidaSobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartidaJordi Varela
 
VACUNES
VACUNES VACUNES
VACUNES carmeac
 
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...Pediatriadeponent
 
Informacio sobre tbc
Informacio sobre tbcInformacio sobre tbc
Informacio sobre tbcpinetons
 
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...Societat Gestió Sanitària
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaJordi Varela
 
Practicum 3 males noticies guia del alumne-final[1]
Practicum 3  males noticies guia del alumne-final[1]Practicum 3  males noticies guia del alumne-final[1]
Practicum 3 males noticies guia del alumne-final[1]Institut Català de la Salut
 
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...Jordi Varela
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaJordi Varela
 
Salut i estils de vida
Salut i estils de vidaSalut i estils de vida
Salut i estils de vidamontsejaen
 
Salut - Documento
Salut - DocumentoSalut - Documento
Salut - Documento20minutos
 

Similar to Estudi de risc epidemiològic (20)

Tipus d'estudis
Tipus d'estudisTipus d'estudis
Tipus d'estudis
 
Informacio sobre tbc
Informacio sobre tbcInformacio sobre tbc
Informacio sobre tbc
 
Investiga la vacuna de la malària
Investiga la vacuna de la malàriaInvestiga la vacuna de la malària
Investiga la vacuna de la malària
 
Seguretat Clínica
Seguretat ClínicaSeguretat Clínica
Seguretat Clínica
 
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartidaSobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida
Sobrediagnòstic, comprensió del risc i decisió clínica compartida
 
VACUNES
VACUNES VACUNES
VACUNES
 
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada...
 
Informacio sobre tbc
Informacio sobre tbcInformacio sobre tbc
Informacio sobre tbc
 
Ebola2
Ebola2Ebola2
Ebola2
 
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...
Recolzem al professional. Creació d'una unitat de suport a les segones víctim...
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
 
Medimundi
MedimundiMedimundi
Medimundi
 
ENTREVISTA CLÍNICA: guia de l'Alumne
ENTREVISTA CLÍNICA: guia de l'AlumneENTREVISTA CLÍNICA: guia de l'Alumne
ENTREVISTA CLÍNICA: guia de l'Alumne
 
Practicum 3 males noticies guia del alumne-final[1]
Practicum 3  males noticies guia del alumne-final[1]Practicum 3  males noticies guia del alumne-final[1]
Practicum 3 males noticies guia del alumne-final[1]
 
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...
Els valors de la pràctica clínica i les pràctiques clíniques de valor - Jordi...
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
 
Salut i estils de vida
Salut i estils de vidaSalut i estils de vida
Salut i estils de vida
 
Preguntes i respostes CMC
Preguntes i respostes CMCPreguntes i respostes CMC
Preguntes i respostes CMC
 
Leishmaniosi
LeishmaniosiLeishmaniosi
Leishmaniosi
 
Salut - Documento
Salut - DocumentoSalut - Documento
Salut - Documento
 

More from mlanau5

Gea i les roques sedimentàries
Gea i les roques sedimentàriesGea i les roques sedimentàries
Gea i les roques sedimentàriesmlanau5
 
Atmosfera 0
Atmosfera 0Atmosfera 0
Atmosfera 0mlanau5
 
Activitat camp magnètic
Activitat camp magnèticActivitat camp magnètic
Activitat camp magnèticmlanau5
 
Camps vectorials, exercicis.
Camps vectorials, exercicis.Camps vectorials, exercicis.
Camps vectorials, exercicis.mlanau5
 
Camp elèctric de partícules
Camp elèctric de partículesCamp elèctric de partícules
Camp elèctric de partículesmlanau5
 
Gravity and orbits
Gravity and orbitsGravity and orbits
Gravity and orbitsmlanau5
 
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.mlanau5
 
Exercicis normativa plaguicides
Exercicis normativa plaguicidesExercicis normativa plaguicides
Exercicis normativa plaguicidesmlanau5
 
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)Malalties parasitàries infeccioses (OMS)
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)mlanau5
 
Malalties infeccioses parasitàries
Malalties infeccioses  parasitàriesMalalties infeccioses  parasitàries
Malalties infeccioses parasitàriesmlanau5
 
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.mlanau5
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folchmlanau5
 
Aparell urinari
Aparell urinariAparell urinari
Aparell urinarimlanau5
 
Artròpodes i salut pública, les xinxes
Artròpodes i salut pública, les xinxesArtròpodes i salut pública, les xinxes
Artròpodes i salut pública, les xinxesmlanau5
 
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.mlanau5
 
Ocells, plagues comuns.
Ocells, plagues comuns.Ocells, plagues comuns.
Ocells, plagues comuns.mlanau5
 
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.mlanau5
 
Diagnòstic clínic per determinació de la LDH
Diagnòstic clínic per determinació de la LDHDiagnòstic clínic per determinació de la LDH
Diagnòstic clínic per determinació de la LDHmlanau5
 

More from mlanau5 (20)

Gea i les roques sedimentàries
Gea i les roques sedimentàriesGea i les roques sedimentàries
Gea i les roques sedimentàries
 
Atmosfera 0
Atmosfera 0Atmosfera 0
Atmosfera 0
 
Activitat camp magnètic
Activitat camp magnèticActivitat camp magnètic
Activitat camp magnètic
 
Camps vectorials, exercicis.
Camps vectorials, exercicis.Camps vectorials, exercicis.
Camps vectorials, exercicis.
 
Camp elèctric de partícules
Camp elèctric de partículesCamp elèctric de partícules
Camp elèctric de partícules
 
Massa 1
Massa 1Massa 1
Massa 1
 
Gravity and orbits
Gravity and orbitsGravity and orbits
Gravity and orbits
 
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.
Tècniques d'investigació social. Epidemiologia.
 
Exercicis normativa plaguicides
Exercicis normativa plaguicidesExercicis normativa plaguicides
Exercicis normativa plaguicides
 
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)Malalties parasitàries infeccioses (OMS)
Malalties parasitàries infeccioses (OMS)
 
Malalties infeccioses parasitàries
Malalties infeccioses  parasitàriesMalalties infeccioses  parasitàries
Malalties infeccioses parasitàries
 
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.
Homòpters: cigales, pugons, cotxinilles.
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
 
Aparell urinari
Aparell urinariAparell urinari
Aparell urinari
 
Artròpodes i salut pública, les xinxes
Artròpodes i salut pública, les xinxesArtròpodes i salut pública, les xinxes
Artròpodes i salut pública, les xinxes
 
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.
Funció hepàtica. Diagnòstic clínic.
 
Àcars
ÀcarsÀcars
Àcars
 
Ocells, plagues comuns.
Ocells, plagues comuns.Ocells, plagues comuns.
Ocells, plagues comuns.
 
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.
Fenilcetonúria. Diagnòstic bioquímic.
 
Diagnòstic clínic per determinació de la LDH
Diagnòstic clínic per determinació de la LDHDiagnòstic clínic per determinació de la LDH
Diagnòstic clínic per determinació de la LDH
 

Estudi de risc epidemiològic

  • 1. Podem emmalaltir per estar exposats a certs factors de risc ? Ens podem protegir? Com saber-ho? Freqüències de malalts exposats Freqüències de malalts no exposats Risc relatiu Fracció etiològica Risc atribuïble Causalitat epidemiològica Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 2. Freqüència de malalties Amb quina freqüència ens refredem quan som exposats als riscs de malalties respiratòries? Per estudiar el pes que els diferents factors de risc tenen sobre les malalties respiratòries, o qualsevol altra malaltia, és necessari quantificar l'exposició de cada factor de risc. En els estudis epidemiològics, per esbrinar en quin percentatge les persones exposades a cert risc manifesten una malaltia o no, es fan taules de contingència 2 x2 on en les columnes es recullen els dos grups de població corresponents als afectats i no afectats per la malaltia i en les fileres la població exposada i no exposada al risc que es vol valorar, així doncs tindrem: Malalts No malalts Total Exposats A B A+B No exposats C D C+D Total A+ C B+D A+B+C+D En l'activitat anterior hem après que entre els diferents riscs que poden desencadenar malalties respiratòries com ara són el fumar, el no rentar-se les mans després d'habitar espais tancats i multitudinaris com el metro, el no abrigar-nos, hidratar-nos i el no prendre vitamina C són, tots ells, factors que sumen alhora de refredar-nos o engripar-nos, és a dir que sinó els evitem tindrem força probabilitats d' emmalaltir. Anem a veure què faríem per a comprovar objectivament i quantificar quant cert és això estudiant dos grups de població a qui anomenarem població malalta i població no malalta o saludable, les dades de les quals són les següents: Pb. Malalta Pb. Saludable Total Exposats 457 362 819 No exposats 26 85 111 Total 483 447 930 Per quantificar entre la població malalta qui ha emmalaltit per haver estat exposat als factors de risc indicats anteriorment i qui no, calcularem la freqüència dels exposats i no exposats que han emmalaltit sobre el total de la població que els representa: Quina és la freqüència dels exposats a patir la malaltia? f= 457 / 819 = 0,55 Quina és la freqüència dels no exposats a patir la malaltia? f= 26 / 111 = 0,23 Quina és la freqüència de malalts de tot el co.lectiu estudiat? f= 483 / 930 = 0,51 Quina és la freqüència de sans de tot el col.lectiu estudiat? F = 447 / 930 = 0,48 Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 3. Risc absolut - Risc relatiu- Risc atribuïble Risc absolut, RA Definim risc absolut com la tasa d'incidència o freqüència amb la que una malaltia es manifesta. RA = ( nº malalts / població total ) x 1000 Exemple: Calcula el RA, d'una població de majors de 65 anys, a patir la grip estacional sabent que enguany l'han presentat 5000 persones entre una població de 30.000 habitants majors de 65 anys. RA = (5.000 / 30.000 ) x 1000 = 166,66 Resposta: 166 persones de cada 1000 habitants majors de 65 anys Exercici: Calcula el RA a contreure malalties respiratòries que presenta el col·lectiu anterior exposat al grup de riscs respiratoris : Risc relatiu, RR Definim risc relatiu a la proporció entre la incidència del grup que té el factor de risc i la del grup sense aquest factor. RR= freqüència dels exposats a patir la malaltia freqüència dels no exposats a patir la malaltia Exercici Calcula el RR del col·lectiu anterior a presentar malalties respiratòries. Què ens indica aquest valor? Risc atribuïble El risc atribuïble mesura la part del risc absolut que pot atribuir-se a un factor particular respecte a la resta de malalts no exposats. R atribuïble = freqüència de la malaltia en exposats – freqüència de la malaltia en no exposats Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 4. Percentatge de risc atribuïble a un factor de risc determinat o fracció etiològica en exposats Aquest percentatge ens dóna la relació existent entre els qui presenten la malaltia per exposició a un factor determinat sobre la totalitat dels malalts exposats. Fracció etiològica en exposats = Risc atribuïble / freqüència de la malaltia en exposats % Risc atribuïble al factor determinat = fracció etiològica en exposats x 100 Exemple Calcula la fracció etiològica dels malalts exposats a risc. FE = ( 0,55 – 0,23 ) / 0,55 = 0,58 Resposta La fracció és de 0,58, expressat en % ( sobre 100 persones) diríem que un 58% dels malats ho són per haver estat exposats al factor de risc determinat o factor en estudi. Exercici Calcula el percentatge de risc atribuïble a la població general i als exposats a risc. Analitzant els dos resultats, quin dels dos grups presenta major percentatge de risc? Resposta: El percentatge de risc atribuïble a la població general és de 7,51 % El percentatge de risc atribuïble a la població d'exposats és del 58% Presenta major percentatge de risc la població d'exposats al factor de risc. Exercici Podem afirmar que el fet d'estar exposats a certs factors de risc comporta un risc a patir malalties respiratòries com el refredat o la grip? Quines solucions es podrien aplicar per a disminuir el factor de risc? Causalitat epidemiològica El model causal de Rothman intenta explicar i representar les causes que generen o determinen un problema de salut. Considera que una malaltia pot estar motivada per diferents causes a les que anomena “causes suficients” i aquestes al seu torn poden generar-se per diverses causes complementàries o factors de risc. La suma de les causes suficients haurà de sumar el 100% de la casuística determinant a generar el problema de salut en estudi. El model de Rothman utilitza diagrames de sectors on cada sector d'un diagrama representa una causa complementària i el diagrama en el seu conjunt una causa suficient per el problema de salut que manifesta un col.lectiu en estudi. Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 5. Problemes 1.- En un estudi realitzat en un polígon industrial de 2000 treballadors es va trobar que d'un total de 250 treballadors exposats a torres de refrigeració sense tractament per legionel.losi 100 van emmalaltir i 150 no ho van fer, mentre 10 persones de la resta de treballadors van caure malalts i els altres 740 no van caure malalts. a) Realitza la taula de contingència b) Calcula: la freqüència de malalts dels exposats la freqüència de malalts dels no exposats la freqüència de malalts totals que presenta el col.lectiu en estudi c) Quin és el risc relatiu a patir la malaltia entre els exposats i els no exposats? d) Quina és la fracció etiològica de la malaltia per haver estat exposat al factor de risc? e) Calcula el percentatge de risc atribuïble a la població general i als exposats. f) Què cal fer per a prevenir-la? R/ b) 0,4; 0,013; 0,11 c) 36,36 d) 0,97 e) 97% 2.- D'una població de 888 dones embarassades, 122 d'elles es declaraven fumadores, 27 van donar a llum nadons de baix pes, mentre que de les 766 restants, 63 van tenir nadons de baix pes. Calcula el risc relatiu, el risc atribuïble i la fracció etiològica dels exposats. R/ RR= 2,695 ; RAt= 0,139; FE= 0,628 3.- Analitza els teus hàbits de risc per a contreure malalties cardiovasculars o malalties respiratòries, com es van originar? has pensat en modificar-los i en el seu lloc prendre hàbits saludables? Quines estratègies proposaries per a modificar aquests hàbits? 4.- A Catalunya en els darrers anys la prevalença per els malalts de tuberculosi ha augmentat. Què és la tuberculosi, com es diagnostica? com es pot prevenir el seu contagi? Quins són els mecanismes que permeten fer el control i seguiment d'aquestes malalties? Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 6. 5.- Quin són els factors sinèrgics de risc que augmenten la probabilitat de contreure un accident de trànsit? 6.- Què són els factors risc competitius ? Quins factors coneixes que puguin causar tant una malaltia com una altra? 7.- Fes un esquema dels factors de risc epidemiològic a tenir en compte en tot estudi de morbiditat. 8.- http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/FichasTecnicas/NTP/Ficheros/601a700/ntp_614.pdf Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 7. D'un total de 100 treballadors d'una central nuclear, 45 persones exposades a radiacions anuals > 50mSv/any van presentar càncers mentre altres 30 no en van presentar. 10 persones sotmeses a radiacions < 1mSv / any també van presentar-ne i altres 15 sotmeses a aquests nivells no en van presentar. Calcula el RA, RR, R At, F et, % R. Atribuïble. R/ RA= 0,55, RR= 1,5, R.At= 0,20, F.et= 0,33, % RA= 33% 9.- Què faries per a controlar el factor de risc d'exposició a radiacions? Pots consultar la font de referència al peu de la imatge. 10.- Indica a quin tipus de factor de risc pertanyen les variables que a continuació s'indiquen com a variables o factors de risc modificables causants de les malalties cardiovasculars: Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 8. 11.- Llegeix el text adjunt i analitza'l. A quin tipus de text correspon? Quin és el seu objectiu? Manifesta cap estat d'opinió? De quin altre factor de risc europeu de càncer parla el text ? Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 9. 12.-Segons el model causal determinista de Rothman què determina emmalaltir de cirrosi per les figures aquí representades ?. Indica les causes suficients i les causes complementàries que poden generar cirrosi. Quines són les fraccions etiològiques?. Hi ha cap factor de risc a eliminar? I a prioritzar? Causa suficient I per contreure cirrosi 6% A: menjar 15% 2% greixos B: beure alcohol C: medicaments 10% D: diabetis E: dieta rica vitamines 20% Causa suficient II per contreure cirrosi 11% 21% A: menjar greixos B: beure alcohol C: medicaments 43% 21% D: diabetis G: Hepatitis B 4% 13.- Una quarta part del col·lectiu d'estudi de 100 persones que menja greixos diàriament té el fetge gras, mentre altres 40 persones que mengen equilibradament però beuen més de 6 UBE durant els caps de setmana (unitats estàndard de beguda) també el presenten i altres 20 no el presenten. Calcula el RR i el R.Atribuïble a presentar fetge gras per menjar greixos i el RR i RAt a presentar fetge gras per beure més de 6 UBE. Quin ha estat el major factor de risc a generar fetge gras? 14.- Llegeix el cas següent i determina què li va poder passar al Marc així com de què està malalt. En Marc estava molt il·lusionat per començar la seva estada a l'estranger quan es va començar a trobar malament sortint d'un àpat quan ja portava mes i mig fora de casa. Es queixava de dolor a la Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 10. part superior dreta de l'abdomen i també es trobava força cansat, així que va anar a visitar-se al centre mèdic del campus on s'allotjava. Curiosament, va ser la cinquena persona atesa aquella tarda per una mateixa simptomatologia. Els altres afectats, la majoria noies, havien passat el darrer cap de setmana a la platja i s'havien allotjat en una pensió a règim de mitja pensió, al tornar al campus s'havien aturat a beure una coca-cola al bar del pavelló municipal on en Marc treballava unes horetes. Així que el centre mèdic va tenir el diagnòstic i va confirmar que tots ells s'havien infectat per el virus de l'hepatitis B van cursar la declaració obligada de la malaltia a l'oficina corresponent i aquesta no va trigar ni 24 hores en declarar un brot local d'hepatitis B. Les primeres dades que es van recollir van ser aquestes: Malalt Consum d'alcohol Dieta greixos Altres observacions home dona X 4 UBE/ dia - 60 anys, havia esmorzat al bar del pavelló X 2 UBE/dia X 20 anys amb tatuatge recent X 6 UBE / cap setmana - 55 anys, havia esmorzat al bar del pavelló X 5 UBE / cap setmana X 20 anys, monitor d'escalada X - - 25anys, monitor d'esports X 3 UBE / dia X 22 anys, fractura accident trànsit X - - 18 anys, esportista X - - 20 anys, campiona de natació X 3 UBE / dia X 35 anys, conserge del pavelló X 3 UBE / dia - 40 anys, amb tatuatge recent X 3 UBE / dia X 45 anys, alt de pressió X 3 UBE / dia X 45 anys, Salmonel.losi recentment superada X - - 40 anys, monitora d'esplai X 7 UBE / cap setmana X 30 anys, al.lèrgic productes químics X 1 UBE / cap setmana - diabètica X 7 UBE / cap setmana X alt de pressió X - - - X 7 UBE / cap setmana - lesionat, recent accident de cotxe 1UBE: 1 unitat beguda estàndard equivalent a 1 copa de vi, 1 cervesa, 1 xopet o 1 cigaló 2UBE: 1 whisky o 1 conyac màxim permès Promoció salut CGFS Montse Lanau
  • 11. a) Què en pots treure de la informació detallada? Quines dades resulten rellevants des d'un punt de vista epidemiològic? Per què? 8 persones malaltes semblen tenir una relació o una altra amb el pavelló, podríem afirmar que aquesta relació els ha suposat un risc? b) Calcula el percentatge de malalts, d'homes i dones, per l'hepatitis B que consumeixen quantitats no superiors a la UBE diària permesa c) Calcula el percentatge de malalts, homes i dones, per l'hepatitis B que consumeixen quantitats no superiors a les UBE permeses durant el cap de setmana d) Calcula el percentatge d'homes i dones malaltes per l'hepatitis B i que consumeixen dietes riques en greixos e) Quines conclusions en traieu? f) Faríeu cap consideració important atenent a les observacions recollides? g) En marc continuava anant a treballar a fer aquelles poques horetes que tant bé li anaven fins que el seu amic Jan del “shop center” va anar-lo a visitar després de tornar de vacances de casa seva , vacances que havia allargat per haver estat hospitalitzat per una hepatitis. Quina investigació portaries a terme per a descobrir si hi ha hagut cap contagi entre els malalts? Promoció salut CGFS Montse Lanau