1. 3.2 Estímuls externs
ELS AMICS
Des del punt de vista dels amics, també entenc
que és dur tenir un amic nedador. Bé;
és…diferent. Les amistats són una part molt
important en l’entorn de l’esportista ja que són
aquells que en l’època de l’adolescència
passaràs més hores i influiran en allò que ens
disposem a fer. És un gran suport ja que no
portes una vida igual que els teus companys de
classe: no pots sortir, tens menys disponibilitat
d’horaris tan socialment com a nivell d’estudis,
etc. Per això és molt important que entenguin el significat de l’esport per tu; perquè tu
segueixes sent la mateixa persona que necessita sentir-se recolzada i que quan no tinguis
ànims, siguin ells els que te’ls aportin un cop més.
Per això, quan ets nedador es pot observar que hi ha grans diferències entre les persones que
et relaciones a l’escola i amb les del club. Aquells amics que també fan natació acaben formant
una part de tu, perquè t’entenen en tot moment i els hi ha nascut les mateixes sensacions que
a tu. D’altre banda, són detalls que manquen en les persones que no viuen dins d’aquest “món
aquàtic”.
He demanat l’opinió d’alguns amics respecte que la meva posició com a nedadora i
aquí les tenim:
“¿Como vivir que una de mis amigassea nadadora?(Por decirlo de alguna manera) ¿Que se
sacrifique con el sudeporte que tantole gusta y que es supasión? Pues es genial tener una
amiga así, ya que yojuego al futbol y es mi vida y también sacrifico muchascosas por ello, y
entiendo que alguna vezalguno de susamigos o amigaslereprochen que no sale, o que esta
demasiado por elloperoyo creo que la entiendo como nadie, ya que si tengo que dejar de
hablar con ella porque se tiene que ir a entreno no ledigo que se quede, aunque me gustaría
seguir hablando con ella, si no queledeseo que levaya fenomenal el entreno porque es lo que
tiene que hacer y sabe que siempretendrá mi apoyo.” Angel Merino.
“Per a mi, tenir una amiga nadadora d’elit és una cosa estranya: no arribo a imaginar com algú
pot tenir mentalitat física i psicològica suficient com per aguantar entrenaments pel matí i per la
tarda, però a la vegada és un exemple a admirar: sacrificar-se per la cosa que més t’agrada,
afegir-li el pes del dia a dia i poder tenir temps per a tu, són qualitats d’una persona molt
completa. És magnífic conèixer gent així.”Joan Sánchez.
“Com a amiga d'una nadadora, puc dir que és un esport que demana moltes hores. Ho dic
perquè moltes vegades, la meva amiga va a entrenar just abans d'anar l'institut. Tot i que
sempre ve més desperta que els altres, penso que no està mai al 100%, perquè moltes
vegades se la nota cansada. Però amb una mica d'orde, es pot dur molt bé aquests horaris tant
sacrificats.”Helena Roig.

2. LA FAMÍLIA
Personalment crec que la família té un pes molt important en la iniciació d’un infant a
l’esport perquè en moltes ocasions són ells els qui introdueixen al nen en les diferents
disciplines, i en molts casos quan ja està introduït en el món de l’esport, la família ha de fer
un ajust important pel que fa a temps, esforç, economia i suport afectiu. Cal dir també que
la família és l’encarregada de formar l’esportista com a persona i d’incentivar valors com el
col·lectivisme, la solidaritat, l’honestedat, la identitat... i en molts casos és la pròpia família
la que contribueix a enfortir l’autoestima de l’esportista i de fer que estigui en un bon
estat d’ànim, tot i que no sempre és així.
He demanat l’opinió d’alguns pares respecte que el seu fill sigui nedador i aquí les tenim:
“Sona el despertador a les 5:15 hores del matí, com molts pares diem, encara no han posat els
carrers... i nosaltres amb la nostra filla ens aixequem! A Alguna gent quan li expliques que ens
aixequem cada dia o quasi cada dia a les 5:15 per anar al Club Natació Calella, a entrenar, ens
diuen que estem bojos. Jo a vegades, ho he pensat... estarem bojos? Però... si és així, és
una bogeria sana!
Veus que els nostres fills estan motivats per anar-hi, i per això no t’importa aixecar-te. Que
aprenen valors molt importants per la vida: esforç, treball, responsabilitat, amistat,
col·lectivisme, metes, fites, objectius, constància, exigència, derrota, lluita, superació...
Per tot això, ja val la pena aixecar-te a les 5:15!
I a la tarda, “santornemi”, però aquesta vegada a una hora més raonable a les 16 hores.
Està clar que hem de recolzar-los en tots els moments, en els de la victòria, però també quan
tenen un mal dia i ajudar-los a superar aquests moments, cal aprendre dels errors. Per a ells,
és molt important que sàpiguen que els pares, la família, sempre estem al seu costat. A la
vida, també es trobaran alts i baixos, però hauran de lluitar per superar-los.
I els pares també fem amistat amb els altres pares nedadors, són moltes hores d’estar junts,
d’entrenament (però nosaltres de llengua), viatges, competicions. I sempre animes a tots i no
només als del teu club. I també coneixes a pares d’altres Clubs i penses, aquests també són
bojos!
El Club Natació Calella, és un petit GRAN Club, és com una família, hi ha molt bon rotllo entre
tots els nedadors, pares, Club i sobretot amb els entrenadors, ells són molt importants, tant
com entrenadors, com a persones.
Quan els nostres fills no poden anar sols a la piscina, perquè està molt lluny per anar caminant,
ens necessiten, ja que els hem de portar en cotxe. Sé que hi ha nedadors que ho han hagut de
deixar, per què a casa no els acompanyaven, que no els han anat mai a veure en una
competició... No saben, els pares, el que s’han perdut!
A vegades m’he preguntat que estaria fent la meva filla
ara, sinó l’hagués apuntat al curset de natació quan
tenia 6 mesos. No ho sé, però el que si que sé, és que
seria diferent. La natació l’ha ajudat molt, ha sabut
compaginar estudis i natació, i tots els valors apresos,
els aplica a la vida diària. Així, que no me’n penedeixo!
I com diu la meva filla: “L’esforç sempre té una
recompensa””Núria Miranda.

3. L’ENTRENADOR
Sempre he considerat
l’entrenador com una peça
fonamental en la vida del
esportista, en el meu cas com a
nedadora, en Jordi Comas –el
meu entrenador- ha
esdevingut un segon pare
degut a tot el que he aprés
amb ell, a la gran quantitat
d’hores que hem conviscut
junts, a les xerrades positives i
negatives sobre les meves
carreres i sobre la meva vida... És una persona que t’entrega part d’ell quan t’ensenya tots els
coneixements que té, que es desespera quan les coses no surten bé i que arriba a confiar més
en tu que tu mateixa. És un gran suport per a tots els esportistes. L’únic inconvenient dels
entrenadors és la seva exigència, comprenc que volen el millor per tu i que per això s’ha
d’entrenar dur, però en ocasions aquesta tensió arriba a un estat que arriba a límits pels
nedadors que deixen d’intentar-ho. Tot i així, molts cops acabem valorant més els moments
agradables que no pas els crits o les exigències.
A continuació us deixo un “text” o una “dedicatòria” que vaig escriure al finalitzar la
temporada passada:
“Gràcies i perdó. Gràcies per confiar en mi, inclús més que jo mateixa. Per tots els
somriures, petons i abraçades. Per mai cansar-te de mi i no enviar-me a pestar fang. Per
mai rendir-te i no perdre l’esperança en el que jo pugui aconseguir. Per sempre donar
ànims. Per cada valor que m’has ensenyat. Cada xerrada que m’ha fet aprendre més allà
de la natació, que m’ha fet aprendre de la vida. Gràcies per cada cop que m’has hagut
d’eixugar les llàgrimes. Gràcies. Gràcies i perdó. Perdó per això mateix, pel simple fet
d’haver-ho de fer. Per cada carrera decebuda. Cada cop que em deies que t’esgotava.
Cada cop que t’he fet cridar o cada cop que t’has sentit inútil. La veritat es que et mereixes
nedadors guanyadors. De cor guanyador. Mai acabaré de donar-te les gràcies, per molt
que cridis, t’enfadis o acabis sospirant per culpa meva. Gràcies i perdó. L’únic que puc dir.
Espero començar la temporada que ve amb més força que mai, i tu segueixis com sempre,
al meu costat, per mai deixar-me anar de la mà.
Sempre el millor, Jordi.”Laia Benítez