Revista nº 1 Cepa Sant Antoni. Curs 2014-2015

1. 1r CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL CEPA SANT ANTONI
CURS 2014/2015
1r premi: Anna Tur, alumna d'Anglès "Ales de llibertat"
2n premi: Pilar Boned, alumna de PAGFGS "Es varador al cel"
3r premi: Isabel Valcárcel, alumna d'ESPA "Pau i repòs"

2. LA REVISTA DEL CEPA SANT ANTONI
NÚM. 1, MAIG DEL 2015
Es BogamaríEs Bogamarí
www.cepasantantoni.cat

3. 2
SUMARI
-EDITORIAL 2
-SANT JORDI 3
-RACÓ LITERARI 4
-CREACIÓ LITERÀRIA 5
-RACÓ CIENTÍFIC 6-7
-CUINA 8-9
-FOTOS JORNADES
CULTURALS 10-11
-RECOMANEM 12-13
-HEM VIST, HEM LLEGIT 14
-ENTRETENIMENTS 15
-ENTREVISTA AL PROFESSOR 16-17
-ENTREVISTAA L'ALUMNE 18
-LA PSICÒLOGA RESPON 19
EQUIP DE REDACCIÓ
Comissió lingüística
EDITA
CEPA Sant Antoni
A començament de curs, des de la Comissió
Lingüística, ens vam plantejar l’objectiu
d’elaborar una revista del CEPA Sant Antoni,
amb la finalitat que la Comunitat Educativa del
nostre centre tingués un canal on poder
expressar-se a diferents nivells i que servís, a
la vegada, perquè els nostres alumnes es
poguessin conèixer una mica més entre ells i
per donar-nos a conèixer a la resta de la
comunitat. D’antuvi, la idea era poder treure
una revista cada quadrimestre, donat que la
majoria dels ensenyaments estan organitzats
de manera quadrimestral, encara que
enguany això no ha estat possible; ja sabem
que l’arrencada sempre sol ser el més
dificultós.
Finalment, però, després de posar-hi molta
il•lusió i, no cal dir, molta feina, us podem
presentar el primer número d’aquesta revista,
“Es Bogamarí”, que ha comptat amb la
col•laboració del professorat i de l’alumnat de
l’escola.
El nom de “ES BOGAMARÍ” va ser escollit
entre diverses opcions, entre les quals també
hi havia “Sa Conillera”, “Sargantana”, “Es
Calamar” o “Migjorn”, totes relacionades amb
la temàtica de les Pitiüses i la mar, al voltant
de la qual s’han desenvolupat les Jornades
Culturals d’aquest any i que també és present,
com podreu veure, en aquesta revista.
Volem donar les gràcies a totes les persones
que hi han participat i us animam a què, de
cara als propers números, ens faceu arribar els
vostres suggeriments i les vostres aportacions,
per tal que esdevingui un veritable espai de
trobada i participació de tots els membres de la
comunitat educativa del centre (tant si són de
Sant Jordi, de Sant Josep, de Cala de Bou o
de Sant Antoni).
La Comissió de Redacció
EDITORIAL

4. LA PSICÒLOGA RESPON
19
Aquesta és una secció en la qual la nostra
orientadora, na Montse Rovira, respon les
preguntes que podeu enviar‐li a l'adreça
ceparevista@gmail.com
1) Com puc memoritzar millor el que estudio?
És important preparar l'ambient per estudiar: buscar
un lloc ben il.luminat, ben ventilat i tranquil. Posar-se
en condicions per estudiar: preparar tot el material
necessari (llibre, llibreta, diccionari, llapis, bolígrafs,
etc). Preparar-se mentalment per aconseguir la major
concentració possible: evitar distraccions i disposar-se
a centrar-se en el tema. Fer primer una lectura
comprensiva i després comprovar què recordes del
que has llegit; dir-ho amb les teves paraules si és
possible. A la pàgina web del CEPA Sant Antoni, a
l'apartat del Departament d'Orientació, a l'enllaç
Aprendre a estudiar, pots trobar tècniques i trucs per
afavorir la memorització. Hi ha jocs i activitats
divertides. Anima't i practica!
També hi trobaràs material que t'ajudarà a preparar un
examen, a fer esquemes i resums, etc. Sobretot, no
esperis el dia abans de l'examen per estudiar.
2) Creus que a la societat li falta un poc
d'empatia?
Crec que sí, que actualment, en general, costa
empatitzar. Voldria matisar que tenir empatia és
posar-se en el lloc de l'altre sense patir les mateixes
emocions que ell (llavors seria identificació), és a dir,
comprendre el que li passa. Tenir empatia implica
interessar-se d'una manera autèntica i profunda per
saber què li passa a l'altre, per conèixer-lo. En la
meva opinió, avui en dia es tendeix a funcionar de
manera bastant egoista, és a dir, tothom s’interessa
gairebé exclusivament en si mateix.
Una característica que ens defineix com a éssers
humans és que som socials, per tant, la manca
d'empatia és un problema. Però cadascun de
nosaltres pot posar el seu granet de sorra per millorar-
ho. Un mateix pot reflexionar i plantejar-se el valor de
tenir empatia i, això, probablement li permetrà tenir-
ne. Si som empàtics, propiciarem una societat amb
millors competències socials. A tots ens fa falta en
determinats moments tenir la certesa que algú altre
ens comprèn, té empatia amb el moment que estem
vivint; aquesta vivència no només ens consola sinó
que ens aporta la calidesa emocional necessària.
3) Fa molt de temps que estic allunyada del món
laboral per diferents motius (canvi de país,
maternitat...). Com ho puc fer per guanyar
confiança, ser competent i retornar al mercat
laboral?
Tenir confiança en si mateix és fonamental per assolir
èxits en tots els àmbits, però en especial per trobar
feina, perquè a la persona que vol contractar algú li fa
una impressió més bona una persona que es mostri
confiada en les seves capacitats que algú que es
mostri insegur.
El que els psicòlegs anomenem autoestima és
fonamental. Per tenir autoestima cal plantejar-se la
necessitat de trobar les pròpies habilitats, les virtuts i
valorar-ho. Els aspectes negatius o els errors ens els
hem de prendre com una oportunitat d'obtenir un
guany perquè ens poden permetre millorar, corregint-
los. Per guanyar confiança et pot anar molt bé, a més,
recolzar-te en familiars i/o amics, persones properes
que et valorin i et facin sentir que vals. Per millorar les
teves competències, has de procurar formar-te, fent
cursos, llegint...
Per acabar, voldria recomanar-te el fet que buscar
feina t’ho prenguis com una tasca activa. T'hi has de
dedicar sense donar importància a quantes portes
hagis de trucar. Prepara't bé el currículum, però
sobretot, prepara't bé anímicament. Has d'evitar el
desànim. No t'ha d'importar si trobaràs feina en la
quarta entrevista o en la vintena, l'important és persistir
fins que ho aconsegueixis. Ànims, podràs!
4) Si veig el CEPA només com una manera
d'obtenir el graduat de secundària i no m'interessa
gaire la seva vessant social, això és preocupant?
Jo no ho plantejaria en termes de si és preocupant o
no, ja que de cara a aconseguir l'objectiu de treure't el
graduat, estrictament parlant, pot semblar que no és
perjudicial, per tant que no és important. El tema de la
vessant social, me'l plantejaria en termes dels guanys
que m'ofereix, és interessant que tinguis en compte el
que et perds. Et posaré un exemple: imagina't que el
metge et recomana que vagis a banyar-te al mar i tu et
preguntes si és preocupant que vagis a banyar-te
sense gaudir del sol, del paisatge, de la transparència
de l'aigua, de la calma que et pot aportar el so de les
onades... Podent tenir molt més que el benefici del
bany amb aigua salada, per què perdre-t'ho? Si, a més
del benefici per a la salut, pots gaudir mirant, sentint,
per què perdre-t'ho? La vessant social et pot aportar:
comunicació, aprenentatge, diversió, amistat, bons
moments... Podent tenir molt més que el graduat, per
què no aprofitar-ho?

5. ENTREVISTA A L'ALUMNE
FERNANDO ROMERO MARCHANTE
18
1) ¿Cómo has llegado al CEPA?
Después de ser un vago y no encontrar
trabajo de ningún tipo, decidí estudiar y
poder aspirar a algo más en la vida.
2) ¿Qué característica destacarías de tu
manera de ser?
Soy muy soñador y creo firmemente en
mis cualidades para conseguir las cosas.
3) ¿Qué valoras más en una persona?
Su sinceridad y que no espere conseguir
algo de mi. Me gusta que sean personas
auténticas y no un copia y pega de la
sociedad "guay".
4) ¿Cuál es tu mayor defecto?
Lo extremista que soy: o algo es
maravilloso o es horrible. Me cuesta darme
cuenta del sarcasmo o de las bromas. Hay
gente que no tiene gracia, pero supongo
que no lo hacen con maldad.
5) ¿En qué prefieres pasar el tiempo?
Me gusta dedicarlo a mis proyectos:
escribir, grabar con la cámara algunos
cortos, e incluso componer canciones que
canto a mis amigos. Me hace sentir vivo.
6) ¿Dónde te gustaría vivir?
En Estados Unidos, para trabajar en el
cine, aunque pienso que Canadá tiene que
ser muy bonito.
7) ¿Si volvieses a nacer qué te gustaría
ser?
Yo otra vez y evitar muchos de mis errores.
8) ¿Qué país te gustaría conocer?
Italia, es un lugar muy romántico, perfecto
para un poeta y artista.
9) ¿Qué película recomendarías?
Recomendaría un montón de ellas,
imposible elegir una.
10) ¿Y qué libro?
El último que me emocionó es el de
Metamorfosis en el cielo, de Mathias
Malzieu. Se me saltaron las lágrimas un
montón de veces.
11) ¿Qué música escuchas?
Me encanta la música oscura y melódica,
la que más, la música industrial: es una
mezcla de rock con electrónica que me
vuelve loco, no imagino nada mejor.
12) ¿Cuál es tu héroe o heroína
favorito?
Me encanta Kershin, el guerrero samurai.
Es alguien bueno que lucha por la gente
que ama y su pelo rojo siempre me
fascinó.
13) ¿Qué personaje histórico valoras?
Espartaco, es un verdadero maestro.
14) ¿Qué detestas más?
Las injusticias.
15) ¿Cuál es tu lema?
"Mi iglesia no es de plata y oro".
16) ¿Si te concediesen tres deseos,
cuáles serían?
Haber tenido más valor cuando tenía 18
años, una oprtunidad para demostrar lo
que valgo y, por último, salir de la isla.

6. 3
Enguany a l'escola hem celebrat, com cada
any, la diada de Sant Jordi. Hem fet diferents
activitats: els alumnes han recitat poemes
en català i en castellà, hem intercanviat
llibres usats al nostre mercadet particular.
També hem fet els nostres propis punts de
llibre i un taller de creació literària amb el
qual hem après a fer diferents tipus de
poemes com els acròstics, uns poemes en
què les lletres inicials de cada vers formen
una paraula o frase i els cal ligrames,
poemes visuals en què s'utilitza la disposició
de les paraules per representar el contingut
PRESENTACIÓ
MERCADET D'INTERCANVI DE
LLIBRES USATS
TALLER D'ACRÒSTICS I CAL LIGRAMES
RECITAL DE POESIA
3r CAMPIONAT DE
SCRABBLE EN CATALÀ
ENTREGA DE PREMIS
DEL CAMPIONAT
TALLER DE PUNTS DE LLIBRE
I per 3a vegada hem celebrat el campionat
de Scrabble en català, que ha comptat amb
la col laboració del Club de Scrabble
d'Eivissa.
SANT JORDI

7. 4
TERRA NATAL
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant‐me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar‐hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar‐hi, entre la mar i el vent.
Elegies i paisatges
MARIÀ VILLANGÓMEZ LLOBET
Villangómez va ser un poeta i traductor
eivissenc que va néixer el 10 de gener de
1913 a Vila, i que de jove se'n va anar a
estudiar Dret a Barcelona. L'any 1933 es
llicencià i, fins que no va començar la guerra
civil, va publicar els seus primers poemes en
català al Diario de Ibiza, entre altres. Uns
anys més tard, va traslladar-se a València per
estudiar Lletres, que era el que realment li
agradava, però va haver d'abandonar la
carrera perquè el varen destinar al front de
Castelló. Quan va acabar la guerra civil va
tornar a estudiar, aquest cop magisteri.
Durant vint-i-cinc anys va treballar de mestre,
primer a Catalunya i més tard a Sant Miquel.
Allà va començar a compaginar la seva
professió de mestre amb la d'escriptor, i més
tard amb la de traductor.
Va escriure poesia però també prosa,
assaigs, articles i, fins i tot, teatre. La seva
obra va ser reconeguda amb diferents premis,
entre d'altres va rebre el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes. Va morir l'any 2002, a
Eivissa, a causa d'una malaltia
cardiopulmonar.
Els seus poemes han estat musicats per UC,
Projecte Mut i altres. Si voleu escoltar el
poema Terra Natal, ho podreu fer en l'àlbum
de Projecte Mut que du per títol Poèsica o bé
en l'àlbum Entre la mar i el vent dels
eivissencs Uc.
COMENTARI DEL POEMA
Alumnes de 2n i 4t d'ESPA
RACÓ LITERARI

8. 17
8) Quina diferència hi ha entre la visió de
l'educació que tenies quan vares
començar a treballar i la que tens ara?
La veritat és que quan vaig començar a
treballar no tenia cap visió de l’educació,
només la que et dóna la teva experiència
com alumne. A la Universitat no ens
formaven per a ser professors. Per aquesta
raó segurament sempre m’ha interessat més
intentar descobrir com s’aprenen les coses
que les receptes per ensenyar-les. Sempre
he pensat que l’educació ha d’ajudar a
millorar el món, encara ho pens però a
vegades algunes persones, algunes lleis i
algunes ideologies ens ho fan prou difícil.
9) Com ha sigut la teva experiència al
CEPA Sant Antoni?
Molt positiva, encara que de curta durada.
10) Després d’aquesta experiència, ens
podries fer una breu reflexió sobre la
importància de l’ensenyament de
persones adultes?
El paper de les escoles d’adults i de
l’ensenyament que s’hi ofereix és essencial i
s’hauria de potenciar molt més. Tinc la
sensació que hi ha moltes persones que
necessiten els serveis que ofereixen els
CEPAs i que no saben ni que existeixen.
Tothom té dret a progressar i ha de tenir
l’oportunitat de reincorporar-se al sistema
educatiu quan ho necessiti, tengui l’edat que
tengui i des de qualsevol nivell de formació.
11) Quin ha estat el moment més emotiu
que has viscut essent professor al CEPA?
Sens dubte els més emotius quan algunes
persones han pogut verbalitzar a classe que
entenien alguna cosa que mai havien pensat
que entendrien.
12) Ha canviat molt la teva vida des que
t'has jubilat?
No anar a treballar amb un horari fix i diari
et fa veure les coses d’una altra manera,
sense urgències i amb més calma.
13) Què trobes a faltar de la teva vida de
professor?
Se’t redueixen molt les relacions personals.
14) De quin esdeveniment t'agradaria ser
testimoni?
De l’anunci d’un ampli acord social i polític
per fer que l’educació sigui la prioritat de la
nostra societat.
15) Segons la teva experiència de tants
anys, quines coses canviaries o
incorporaries a l'ensenyament per tal de
fer­lo més efectiu?
L’ensenyament serà més o menys efectiu
en funció de la importància que la societat li
concedeixi. Per ara, sembla que no anem
per bon camí ja que aquesta mateixa
societat hi dedica pocs recursos (la meitat
d’allò que es considera òptim) i només es
canvien coses a base de canvis legislatius,
sense cap justificació pedagògica. Per
millorar l’educació estic convençut que és
millor el consens i l’acord (encara que no
sigui del tot satisfactori) que les iniciatives
individuals “il•luminades”.
16) Quines raons, fonamentades, tens
per considerar la importància del
coneixement del català en la població
immigrant? Com hauríem de plantejar­
los la necessitat de conèixer la nostra
llengua?
No és fàcil proposar a unes persones que
arriben que aprenguin dues llengües per a
fer-les servir amb la mateixa finalitat:
comunicar-se. I encara menys fàcil si a
aquestes persones, quan intenten fer servir
la nostra llengua, nosaltres els contestem
amb l’altra. Si no canviem decididament
aquest comportament lingüístic només
podem recórrer al respecte i a l’amor, no sé
si això és prou.
ENTREVISTA AL PROFESSOR
TONI JUAN SERRA

9. 16
1) Si no haguessis estat professor, quina
altra feina t'hauria agradat fer?
M’hauria agradat dedicar-me a la música, però
la manca de formació musical va fer que fos
impossible.
2) Ens pots explicar, si te'n recordes, com
va ser el teu primer dia de feina?
El meu primer dia de feina no el record. Vaig
començar a fer feina de mestre de català a
primària, el curs 76-77 a l’escola d’Alella, un
poble de la comarca del Maresme, molt a prop
de Barcelona. Eren classes encara no legals
que coordinava Òmnium Cultural i que es
començaven a generalitzar a totes les escoles
de Catalunya i que eren “tolerades” per les
autoritats franquistes. Sí que record, però, el
meu primer dia a l’institut Alexandre Satorras
de Mataró. Era el curs 78-79, tenia un
nomenament de professor interí i em va rebre
el conserge (guàrdia civil retirat) i em va fer
omplir un paper, en castellà per descomptat,
amb les meves dades i el motiu de la visita.
Vaig posar que venia a treballar i al cap de
dues hores d’esperar-me a l’entrada de l’edifici
em va rebre el director.
3) Quin és el grup més especial que has
tingut? Per què?
N’hi ha hagut molts de grups especials, quasi
tots tenen persones o característiques que el
fan diferent, encara que tots els grups
d’alumnes són també semblants entre ells.
Segurament va ser el grup de teatre, el primer
any que el vaig portar, la relació entre tots era
diferent ja que teníem un objectiu clar i
compartit: la representació de l’obra en un
teatre de la ciutat.
4)Recordes algun alumne en especial? Per
què?
Per raons molt divereses, hi ha hagut molts
alumnes que m’han marcat molt, encara que
no en podria destacar cap. Amb tots, fins i tot
amb els més difícils de tracte, ha valgut la
pena treballar-hi.
5) Quins aspectes positius i negatius
destacaries de la teva vida
professional?
La nostra feina és efímera, vull dir que allò
que vas construint amb les persones que
tens a classe s’acaba un dia determinat.
Tampoc no fabriques res material que
després et puguis emportar i a més tu et
fas gran i els alumnes no. Tot això et fa
estar al dia de moltes coses, i això és
positiu; però et crea una certa frustració ja
que sempre és tornar a començar de nou.
6) Ens agradaria conèixer alguna
reflexió positiva del temps que vares
treballar al sindicat d'ensenyament.
Personalment em va anar molt bé per mirar
el món de l’educació des d’un altre punt de
vista. A més, en casos concrets, ajudes
companys i companyes de professió que
han estat tractats injustament.
7) Com veus l'ensenyament en un futur
proper?
Com he dit abans, si les maneres de veure
i de valorar l’educació no milloren no
massa bé.
ENTREVISTA AL PROFESSOR
TONI JUAN SERRA

10. 5
CREACIÓ LITERÀRIA
Sierra de Baza, Granada,
recuerdos tristes y alegres.
Allí me trajo la vida un siete de abril alegre,
olía a flores y romero,
mañana de primavera pero a la vez
una tormenta que temblaba hasta la Tierra.
Cuando ya fui mayorcita decidimos emigrar
en busca de un buen futuro,
que en Baza no podía encontrar.
¡ Ibiza nos dio la mano y otra oportunidad,
para ganarnos la vida con orgullo y dignidad!
¡Y hasta la escuela voy llena de felicidad,
pues tenemos unos profesores
que valen una milloná:
Emiliano, Neus y todos los demás!
María Soledad Mesas
En Andalucía nací .
¡Me encanta mi tierra!
A los quince años emigré para Ibiza.
Me costó bastante adaptarme
pero di con gente maravillosa.
¡Así fue que todavía, con sesenta y tres
años estoy aquí!
En la iglesia de San Antonio me casé,
aquí nacieron mis hijos y mis nietos.
Me siento tan bien que sé que aquí me
quedaré porque ¡Me siento tan a gusto!
Y es que, Ibiza, te tengo que agradecer:
mi estabilidad, tu cultura, tu cariño y
unos profesores con mucha paciencia,
para enseñarme a leer, a escribir
¡como si fuera una niña!
Carmen Díaz
Isla de Ibiza, de bella una primicia
encantadora y sencilla.
El mar alrededor con suave brisa,
playas agradables con arenas blancas
y con el Sol parecen joyas doradas.
De tierra caliza,
montañas pobladas de pinos,
sabinas y pájaros anidando.
Luego están los pueblos con sus
costumbres, sus mañas, todos diferentes
y con mucho encanto.
Vienen los turistas,
gentes respetables... Muchos se quedan,
se hacen sus casas y nos traen nuevas
costumbres y, también, ganancias.
Y todos unidos, viviendo en Paz,
somos una familia.
¡Que no se puede pedir más!
Esperanza Tur
Ibiza,
Isla preciosa, isla
bonita.
Me gusta todo de ti.
Bahía de San Antonio
un paraíso sin fin
¡Yo la miro y me relaja!
María Angorrilla
A Ibiza se la conoce como la Isla Blanca,
por su arena y sus aguas cristalinas.
Baile tradicional pagès, como su pan y el sofrit,
El flaó y la greixonera.
En Ibiza se vive del turismo,
así normalmente se trabaja de temporada,
que en nuestro caso es la de verano.
Ángeles Sánchez
Alumnes d'Ensenyaments Inicials, Nivell 2

11. 6
Segons un informe de la Direcció
General de Sostenibilitat de la Costa i el
Mar, que depèn del Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi
Ambient, els cetacis com el dofí mular i
el rorqual comú del golf de València
podrien rebre un impacte negatiu si es
duen a terme els sondejos sísmics que
pretén realitzar l’empresa Capricorn
Spain Limitted per investigar l’existència
d'hidrocarburs a la zona. L’empresa vol
investigar 2.400 kilòmetres quadrats,
una àrea situada a uns 50 km. de
València, a 21’5 km. de Dènia, a 50 km.
d’Eivissa i a 25 km. de les Illes
Columbretes, on hi ha un corredor de
migració de cetacis, mamífers i
tortugues marines, espècies protegides
per la legislació europea, nacional o
autonòmica, convenis i acords
internacionals.
Durant els sondejos una embarcació va
per la zona arrossegant uns canons
d’aire comprimit que emeten sons cada
10 segons que travessen la capa
d’aigua i part del subsòl i reboten cap a
la superfície, el ecos generats es
graven, les dades es processen i
s’elaboren mapes de les estructures
marines. Aquest procediment d’estudi
de possibles estructures que
emmagatzemin hidrocarburs ha estat
considerat, per l’esmentada Direcció
General de Sostenibilitat de la Costa i el
Mar, un risc d’impacte negatiu sobre la
fauna marina de la zona. És per això
que desaconsella el projecte i recorda
que totes les espècies de cetacis,
tortugues i aus marines de l’àmbit
geogràfic del projecte estan protegides.
Xavi Lapuente, 2n d'ESPA
Existen claros argumentos en contra de la
realización del proyecto para los sondeos y
extracción de petróleo; entre ellos, informes
técnicos y científicos que alertan de los daños
que puede ocasionar al medio ambiente:
•Daños a los cetáceos (delfines y ballenas)
•Daños a las tortugas marinas
•Daños a las aves marinas
•Daños a espacios naturales protegidos y
lugares de interés.
•Daños por contaminación debido al vertido
de sustancias tóxicas y por contaminación
acústica.
Por los argumentos expuestos anteriormente,
el gobierno debería desestimar el proyecto de
las prospecciones petrolíferas y aprobar un
nuevo proyecto como el uso de las energías
alternativas renovables, para así no dañar al
medio ambiente.
Laura Monsalve, 2n d'ESPA
Imatge extreta de la web alianzamarblava.org
RACÓ CIENTÍFIC
LES PROSPECCIONS PETROLIERES A EIVISSA

12. 15
MOTS ENCREUATS
ANIMALS MARINS
SOPA DE LLETRES
Cercau 10 paraules relacionades
amb la mar
HORITZONTALS
2) Mamífer marí de gran pes i amb grans ullals.
3) Ocell marí que no vola, de plomatge fosc al dors i blanc al
pit i al ventre.
5) Crustaci que té 8 potes i dues pinces, i que es desplaça molt
ràpidament.
4) Mamífer aquàtic molt intel•ligent que es pot veure a
voltes a les aigües d'Eivissa.
7) És el mamífer més gran del món i està en perill d'extinció.
VERTICALS
1) Pertany al grup dels peixos i té unes dents molt afilades, si veus
sobresortir la seva aleta ja pots apretar a córrer.
6)Mamífer marí o adjectiu pejoratiu.
2) Celenterat amb forma de paraigües i bossa que té uns tentacles
verinosos, si el trobes a la platja allunya‐te'n.
entreteniments

13. 14
El passat dimarts 21 d’abril la
comissió ambiental del centre, dins
les activitats programades per al
present curs, va organitzar la
projecció del documental
Comprar, tirar, comprar. La
historia secreta de la
obsolescencia programada de
RTVE per fer reflexionar i
conscienciar l’alumnat al voltant de
la societat de consum de la qual
formem part, moltes vegades
sense adonar-nos-en.
La resposta de l’alumnat a
l’activitat va ser molt positiva, i va
participar de forma molt activa al
debat que va tenir lloc
posteriorment. Considerem que el
tema va generar interès en
l’alumnat, que es va sentir
identificat amb moltes de les
històries mostrades, ja que el
consum és un eix proper a tothom.
Comissió ambiental
Aquest any a 1r hem llegit un llibre que es diu
Mecanoscrit del segon origen de s'escriptor
Manuel de Pedrolo. Aquesta novel•la està escrita
en forma de diari i explica la història de n'Alba i
en Dídac, que són es dos únics supervivents de
sa Terra després que uns platets voladors
envaeixin es planeta i matin tots es éssers vius.
Es protagonistes ho perden tot: familiars,
amics, animals, sa seva llar, tot queda en runes.
S'escriptor narra com es nois creixen junts, i
com intenten reconstruir es seu entorn. És un
diari de ciència­ficció molt divertit i molt bonic,
a mi m'ha agradat molt.
Mohamed el Ammarti, 1r d'ESPA
Exposición de postales de Josep Mª Subirà
El pasado 29 de octubre los alumnos de
Enseñanzas Iniciales fuimos de excursión a ver
la exposición del fotógrafo Josep Mª Subirà,
organizada por el Ajuntament de Sant Antoni.
Fuimos andando desde la escuela hasta el Far de
Ses Coves Blanques por el bonito paseo marítimo
de “Ses Variades”. Fue entrañable volver a ver
imágenes de nuestro pueblo de los años 60­80 y
recordar nuestras vivencias del pasado.
Alumnes d'Ensenyaments Inicials
Durante las Jornadas Culturales
hemos visto una película francesa,
En solitario, que cuenta la historia
de Yann, un hombre que hace
realidad su sueño de participar en la
vuelta al mundo en velero, sólo y sin
hacer ninguna parada. Después de
empezar la carrera, cuando va en
una de las mejores posiciones, tiene
muchas dificultades por los cambios
en el clima y más tarde descubre a
un joven inmigrante a bordo. Yann
decide, para evitar ser descalificado,
esconder al muchacho pero con el
tiempo se acaban haciendo buenos
amigos y se ayudan mútuamente. Es
una gran historia que resalta valores
como la superación y la amistad.
Cristina Romero, 1r d'ESPA
hem vist, hem llegit

14. 7
1) Què són els hidrocarburs? De quin
tipus n'hi ha?
Els hidrocarburs són compostos orgànics que
estan formats per hidrogen i carboni.
N'hi ha de dos tipus: els alifàtics (alcans,
alquens i alquins) i els aromàtics.
2) Què és el petroli?
El petroli és una barreja complexa no
homogènia d’hidrocarburs.
3) Què és el fracking? Quins problemes
ocasiona?
El fracking o la fractura hidràulica és una
tècnica per possibilitar o augmentar
l’extracció de gas i petroli del subsòl.
Els problemes a què dóna lloc són la
contaminació d’aigües subterrànies a causa
dels fluxos incontrolats de gas o fluids
causats per erupcions o vessaments, la fuita
de fluids de fracturació i l’abocament
incontrolat d’aigües residuals.
4) On va començar el fracking?
El fracking va començar a la Costa Est dels
Estats Units l’any 1949.
5) Què és l’Aliança Mar Blava?Quina
missió té? Què defensa?
L’Aliança Mar Blava és una agrupació
intersectorial constituïda per administracions
públiques; entitats de sectors com la pesca,
el turisme o el nàutic; organitzacions socials i
ecologistes, sindicats, institucions públiques i
també privades. A més a més, té el
recolzament d’associacions com l’Associació
Ecologista Centaurea, l’associació Tursiops,
Ecologistes en Acció de Catalunya,
Ecologistes del País Valencià, Equinac,
Greenpeace, NRDC, Ocean Care, Oceana i
Salvia.
L’Aliança Mar Blava té com a missió aturar
els projectes d’exploració i extracció
d’hidrocarburs davant les costes d’Eivissa i
Formentera.
Per altra banda, defensa els caladors de
pesca, el litoral i les aigües profundes; la
protecció dels cetacis (el dofí mular), les
tortugues marines i les aus marines (la
baldriga balear).
6) Qui és Cairn Energy?
Cairn Energy és una companyia petroliera
escocesa amb seu a Edimburg que fou
fundada l’any 1981.
7) Quines altres zones de l’Estat espanyol
estan també exposades a possibles
prospeccions d’hidrocarburs?
Les zones exposades són el golf de Lleó, el
golf de Cadis i el de Biscaia, les Illes
Canàries, el Delta de l’Ebre i el mar d’Alboran.
8) Quines zones d’interès ambiental estan
amenaçades pel Projecte de prospecció
d’Eivissa, Formentera i el País Valencià?
Les zones amenaçades són:
-Les Salines d’Eivissa i Formentera
-Les reserves naturals des Vedrà
-Les zones de costes d’Eivissa i Formentera
-La reserva natural de les illes Columbretes
-L'Albufera de València
9) Quina és la situació actual?
Actualment la situació està paralitzada ja que
l’empresa Cairn Energy necessita els
permisos ambientals del Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a
cadascuna de les fases d’exploració que ha
de fer a la Mediterrània, que no han estat
concedits encara i que, de fet, es podrien
denegar.
Treball d’investigació fet per l’alumnat de 4t d'ESPA.
Dept. Científico­tecnològic
L’EXPLOTACIÓ DELS HIDROCARBURS A LA MEDITERRÀNIA
RACÓ CIENTÍFIC

15. 8
CUINA
SOFRIT PAGÈS (sofrito payés)
Ingredientes para 4 personas:
•½ pollo payés
•6 patatones (patata pequeña) por persona
•1 Kg. de carne de cordero
•200 gr. de sobrasada
•200 gr. de butifarra
•200 gr. de botifarró
•2 cabezas de ajo pequeñas
•1 pimiento rojo
•1 pimiento verde
•3 zanahorias
•4 tiritas de azafrán
•4 hojas de laurel
•sal y pimienta
Preparación:
Ponemos una olla con agua y sal en el
fuego, cuando esté hirviendo, escaldamos
el cordero y lo retiramos a otra olla. Por otro
lado, pelamos y freímos las patatas.
Ponemos una sartén en el fuego y mientras
se calienta, troceamos los pimientos, las
zanahorias y lo sazonamos todo para freírlo
junto con las cabezas de ajo.
Mientras las verduras se están haciendo,
aprovechamos para recoger la olla donde
habíamos puesto el cordero ya escaldado,
añadimos el pollo y le echamos agua para
que se vaya cocinando. Cuando la carne
esté casi hecha, la retiramos del caldo y la
sofreímos en el aceite donde habíamos
freído las verduras anteriormente.
Por último, cogemos una cacerola de
barro, echamos toda la verdura, la carne,
la sobrasada, la butifarra y el botifarró, lo
mezclamos todo y le añadimos el azafrán,
las hojas de laurel, dos cucharones de
caldo y el aceite del sofrito, hasta que
todo esté homogeneizado. Normalmente
se aprovecha el caldo sobrante para servir
antes un plato de fideos.
Vicky Torres, 4t d'ESPA
SI VOLS TASTAR MÉS PLATS TÍPICS
EIVISSENCS NO ET PERDIS:
-Es bullit de peix.
-S'ensalada pagesa.
-S'arròs de matances.
-Es frit de polp.
-Es cuinat.
-Sa borrida de rajada.
-Ses crostes amb peix sec.
-Es cocarrois.
-Sa Salsa de Nadal.
-Es flaó.
-Sa greixonera.

16. 13
Optimisme i il·lusió
Si algú no coneix n`Emilio Duró li recomano
que vegi aquest vídeo. Es tracta d´un
showman amb una gran capacitat de
comunicar, no només amb paraules sinó
amb emocions, realment impressionant.
En aquesta xerrada parla sobre la vida, el
món, l'educació, l'optimisme, la motivació i
sobre com vèncer les pors i assumir la
responsabilitat de les nostres decisions per
tal de fixar-nos objectius personals i
professionals que ens permetin encarar la
vida amb èxit.
Google: Emilio Duró ­ Optimismo e Ilusión
David Sáez, professor del centre
A mi m'agrada molt la Torre des Savinar, també
coneguda com la Torre del Pirata, perquè des
d'allà pots contemplar un paisatge espectacular i
veure Es Vedrà millor que enlloc. El camí és molt
divertit, hi pots arribar fent una passejada i
berenar amb unes vistes impressionants.
També us voldria recomanar el llibre, de Spencer
Johnson, Qui s'ha endut el meu formatge? És
un llibre d'autoajuda i el seu objectiu principal és
motivar el lector perquè no es quedi a la zona de
comfort i segueixi lluitant pels seus objectius, ja
que moltes vegades no els aconseguim per por
al fracàs o simplement perquè no ens hi
esforcem prou.
Mauri Macho, 2n d'ESPA
Us vull recomanar un lloc impressionant per les
seves vistes. En primer lloc, hauríeu de passar
per Santa Agnès i entrar al bar del poble a fer
un cafè i un tros de pastís de pastanaga que és
boníssim. Després d'això, agafeu el caminet que
surt des de la mateixa plaça i tot caminant anau
fins Ses portes des cel, un impressionant
penya-segat amb unes vistes espectaculars i on
podreu gaudir mirant la mar i una posta de sol
única.
Xavi Lapuente, 2n d'ESPA
La meva recomanació és el llibre El petit
príncep d' Antoine de Saint­ Exupéry. Per a
mi, representa la lectura com a diversió i no
pas com a obligació. Trobo que és un llibre
imaginatiu i original. El desenllaç no
m'agrada gaire perquè representa el final
dels somnis, la innocència i el pas de la
infantesa a la maduresa però és un llibre
molt divertit.
Lance Costa, 2n d'ESPA
Jo us recomano, si no la coneixeu, Cala
Comte perquè té unes aigües cristal•lines,
hi ha un racó nudista i els restaurants que
hi ha devora fan molt bon menjar.
Àlex Ivars, 2n d'ESPA
A Eivissa hi ha llocs molt polits, un dels
meus preferits és a Sant Antoni, i és una
caleta molt petita que es diu Cala
Gracioneta. L'aigua és cristal•lina i s'hi
veuen molts peixos, us recomano que no
us la perdeu.
També us recomano un grup eivissenc
que es diu Projecte Mut, fan música
folk, pop i rock. A mi m'agraden molt, la
seva música és plena d'històries de l'illa,
de romanços i de poesies molt polides.
Antònia Tur, 3r d'ESPA
Si voleu veure una posta de sol meravellosa i
prendre alguna cosa mentrestant, us recomano que
aneu a es Caló des Moro, una caleta familiar on hi
ha el Buda, un bar on hi fan uns mojitos molt bons, i
on us podreu relaxar escoltant bona música mentre
veieu una posta de sol preciosa.
Cristina Pachón, 4t d'ESPA
La meva recomanació és una pel•lícula molt
polida que es diu El curiós cas d'en Benjamin
Button. Explica la història d'un home que neix vell
i mor jove, al contrari del que és normal. També
m'agrada molt perquè el protagonista és en Brad
Pitt.
Sara Molina, 1r d'ESPA
RECOMANEM

17. 12
A mi m'agrada molt anar a Es Portitxol, pels voltants de la Cala de Sant
Vicent. Té un accés molt dolent, hi heu de baixar caminant però val la
pena. Una altra manera d'arribar-hi és amb caiac, jo he començat aquest
any a practicar aquest esport i és molt xulo. Pots descobrir llocs nous de
l'illa que mai arribaries a conèixer i, fins i tot, també pots pescar. Jo us ho
recomano, us passarà el temps volant però... aneu amb compte perquè el
vent pot ser perillós.
Eduardo Vico, 3r d'ESPA
Quan vaig començar a llegir Nada de Carmen
Laforet em vaig aferrar a ell com una nena petita
a un joc nou. He d'admetre que és un llibre
complex però és una delícia per als qui els
agraden els drames com a mi.
Un altre plaer, en aquest cas per a l'oïda, és una
peça de Ryuichi Sakamoto que es diu Merry
Christmas Mr.Lawrence, per a mi és un calmant
natural.
Tamériz Guaenazzo, 3r dESPA
Us recomano El viatge de Chihiro de Hayao
Miyazaki o qualsevol pel•lícula del mateix
autor. És una gran història, té un estil de
dibuix preciós i una animació perfecta.
També m'agraden els llibres de la saga de
Geralt de Rivia, són novel•les de fantasia
èpica de gran qualitat amb personatges molt
carismàtics que viuen en una societat i en un
món bonic però també molt perillós. El seu
autor és n'Andrzej Sapkowski.
Serafín Prado, 4t d'ESPA
La meva recomanació és un llibre que hem llegit
a 3r que es diu Fills de l'opulència de Josep
Lorman. És un llibre que està basat en fets que
no són reals, però ho podrien ser, ja que hem
vist casos molt semblants a la nostra societat. El
llibre explica la història d'uns nois que pertanyen
a una de les tribus urbanes més violentes i
radicals: els skinheads.
Mati Guzmán, 4t d'ESPA
Enguany a 2n hem llegit el llibre Nirvana
de l'escriptor Pere Formiguera, un llibre
divertit, apassionant i ple d'històries de tota
mena. El començament és una mica
estrany perquè no saps realment què
passa al protagonista ni tampoc no saps on
és. A poc a poc, te n'adones que ha mort
atropellat i que es troba en un estadi
entremig de la vida i la mort. N'Hipòlit, el
protagonista, descobreix gràcies a un
esperit que li fa de guia, que l'única religió
verdadera és la budista i descobreix també
que haurà de reencarnar-se moltes
vegades fins a poder aconseguir el
nirvana, que és l'estat màxim de perfecció.
El protagonista es reencarna contínuament
en molts animals: gos, papagai, cargol i
també en diferents tipus de persones:
polític, nen d'un país africà en guerra,
monjo de l'abadia de Montserrat, etc. Si a
la vida que ha dut en cada reencarnació ho
ha fet bé, el protagonista es reencarna en
un ser superior, però si ho ha fet malament
es reencarna en un ser inferior.
Mauri Macho i Xavi Lapuente, 2n d'ESPA
El mercat vell es un mercado tradicional
de verdura, construido en el siglo XIX con
forma de templete griego que está en el
centro del barrio de la Marina, enfrente
del portal de ses taules y es donde hace
siglos los campesinos acudían a vender
los productos del campo. Aún podemos
encontrar estos mismos productos y
algunos otros como algunos puestos de
flores y de productos ecológicos. En los
alrededores podemos encontrar muchas
terracitas que están abiertas a todas
horas. En una esquina hay un pequeño
quiosco, en el que una señora prepara
unos buenísimos bocadillos de atún con
aceitunas.
Joan Cardona, Ensenyaments Inicials
RECOMANEM

18. 9
MIGAS "GRANAÍNAS"
Ingredientes para 4/5 personas:
•3 vasos de sémola
•7/8 salchichas
•1 trozo de panceta
•4 dientes de ajo sin pelar
•Un poco de sal
•1 pimiento verde
•1 vaso de aceite de oliva
•3 vasos de agua
•1 cucharada de harina
Preparación:
Ponemos el aceite en una sartén a fuego
medio. Cuando esté caliente, añadimos
los ajos y las salchichas troceadas.
Dejamos cinco minutos y añadimos la
panceta y el pimiento (no muy pequeño
porque se quema). Cuando esté en su
punto se saca todo menos el aceite, y lo
dejamos apartado. Añadimos una
cucharada de harina al aceite y lo
removemos. (Esto es para que no salte el
agua que añadimos a continuación).
Añadimos los tres vasos de agua, dos
cucharaditas de sal y dejamos a fuego
medio/alto hasta hervir. Cuando hierva
incorporamos la sémola y mezclamos con
una espátula. Removemos de abajo a
arriba para que no se queme.
A los cinco minutos recortamos la masa
de arriba abajo para formar las migas. No
dejamos de remover y de cortar la masa,
durante veinte minutos aún a fuego
medio/alto y probamos de sal.
Cuando las migas estén doradas,
añadimos lo del principio (ajos, salchichas,
panceta y pimiento) y ¡a comer!
Cintia Martínez, 3r d'ESPA
ALFAJORES
(Dulce colonial de origen árabe)
Ingredientes para 6 personas:
•200 gr. de harina de trigo
•300 gr de harina de maíz
•200 gr de mantequilla
•150 gr de azúcar
•3 yemas de huevo
•½ cucharada (de café) de bicarbonato,
½ de esencia de vainilla y 2 de levadura
•1 cucharada (de postre) de brandy y 1 de
ralladura de limón
•5 cucharadas (soperas) de dulce de leche
Preparación:
1. Tamizar y mezclar las harinas, la
levadura y el bicarbonato. Reservar.
2. Batir la mantequilla –reblandecida-, con
el azúcar. Añadir las yemas, una a una y
sin dejar de batir, la esencia de vainilla, el
brandy y, poco a poco, la mezcla de
harina, levadura y bicarbonato.
3. Mezclar los ingredientes antes de unir
la ralladura de piel de limón. Estirar la
masa, formando una hoja de ½ centímetro
de grosor sobre la encimera de la cocina,
previamente espolvoreada con harina.
4. Cortar con un molde circular en piezas
de unos 4 centímetros de diámetro.
Disponer sobre una placa de horno y
hornear, 15 minutos en el horno
precalentado a 160 º C.
5. Retirar del horno, colocar la mitad de
los alfajores boca arriba, poner un poco de
dulce de leche en la base y pegarlos, de 2
en 2.
Toque final: espolvorear con coco rallado y
azúcar glacé.
Dificultad: media. Tiempo de preparación:
1 hora. Calorías: alto.
Hernán Mallo, 4t d'ESPA
CUINA

19. 10
JORNADES CULTURALS
CURS 2014-2015
TALLER DE
CUINA
TALLER DE PESCA
TRADICIONAL
XERRADA SOBRE LES
PROSPECCIONS PETROLIERES
A EIVISSA

20. 11
FESTA DE
CLOENDA
EXCURSIÓ A
FORMENTERA