14. Estimat amic, Vostè no se n’adona que tot allò que succeeix és un començament? I començar, per si mateix, és empre tan bonic! Deixi que la vida li esdevingui. Cregui’m: la vida té raó en tots el casos. Rainer Maria Rilke (1875-1926)
Editor's Notes
Benvinguda a les mares i pares. Ja sou vampirs
Aquí teniu els vostres fills. Se’ls veu contents i feliços. Vitals i amb ganes de fer. Traspuen optimisme. Són un grup homogeni
Aquest és un nou curs, amb una emotivitat molt especial, estem acabant una etapa i la mirada comença a estar més a Secundària que a Primària. Saben que són els grans de l’edifici i que han de donar exemple. Tenen una responsabilitat moral important. Tot va canviant, la perspectiva del món, les seves motivacions, el futur sembla estar més a prop.... Les feines són diferents, l’exigència va creixent... Se’ls demana més Com diuen ells mateixos, “ja tenim 11 anys” L’organització d’aquest nou curs busca incrementar el seu grau d’autonomia, a cada pas, han de ser capaços de fer més coses per ells mateixos. Les feines, els deures, són cada cop més una tasca més personal (per això es treballen amb més intensitat les tècniques d’estudi), malgrat necessiten el suport de l’entorn familiar. Ser autònoms comença a ser una necessitat. Quins continguts farem? Aquells que necessitin ells en cada moment. Cada persona té un ritme maduratiu personal i no cal forçar-lo, el que si ens calen són persones. Es treballen les tècniques d’estudi.
Avui en dia estem immersos en una societat en la que tot val, on sembla que els límits són necessaris, però la veritat és que calen algunes normes de convivència, alguns acords amb els altres i amb nosaltres mateixos. Els valors i actituds són les eines que tenim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món. Els valors i actituds defineixen com són i com volem ser respecte els altres. Hi ha valors que ens ajuden a desenvolupar-nos i a créixer, d’altres ens frenen i interfereixen. Cal ajuda per saber trobar quins són els valors i actituds que ens permeten tirar endavant, i aquí és on tota la comunitat ens podem posar d’acord per ferla feina. Entre tots hem d’ajudar els nois i noies a trobar el seu camí. Si ens coneixem, si sabem com som, si tenim autoestima (sense caure en la prepotència), som conscients de les nostres virtuts i defectes, podrem lluitar millor contra el drac de la desídia i la comoditat que tots portem dins. La repetició, la rutina ens porten a l’hàbit. Els valors cal entrenar-los, com qualsevol altra tècnica. Per arribar a ser generosos ens hem d’entrenar, per arribar a ser amables ens hem d’entrenar... Per conviure amb la desídia, només ens hem de deixar portar... Des de l’Escola creiem en el desenvolupament global del nois i noies. El principal és el desenvolupament emocional. Si funcionem com a persones, el resultat acadèmic no serà cap problema, perquè haurem aconseguit ser responsables i per tant serem capaços de tirar endavant les feines que ens pertoquen.
Aquesta anècdota la podríem aplicar a molts altres exemples...
Vull ser metge, enginyer, escriptor, esportista...però cal acceptar l’esforç que això duu implícit. És important no confondre la voluntat amb el desig. Aquest és un acte impulsiu i emocional d’aconseguir algun objectiu a curt termini i la voluntat és un procés racional que accepta l’esforç i dificultats del procés, que inclou intel·ligència emocional, i motivació
Jo sóc lliure per triar el meu comportament i no deixar que els altres em condicionin ni donar les culpes als altres. Jo i només jo sóc responsable d’allò que faig o que dic. Ningú més n’és responsable. Sovint justifiquem els nostres actes o paraules pel que els altres han dit o fet.
La voluntat, la intel·ligència... També cal treballar-les entrenar-les. No confondre voluntat amb desig. Aquella frase “si vols, pots” és certa S’entrenen amb la repetició dels actes que a través d’una rutina, ens fan assolir un hàbit, una actitud o un valor.
Per reeixir en aquesta tasca d’ajudar a desenvolupar globalment els nois i nois, necessitem la col·laboració de tot el seu entorn. Per udicar un nen cal la tribu sencera. La comunitat ha de treballar en equip, amb un únic objectiu: el desenvolupament dels nois. La vostra feina és encara més important... Cal treballar hàbits i rutines: Anar a dormir a la mateixa hora i dormir les hores necessàries Dotar-los d’un lloc de treball i estudi apte Controlar el temps d’estudi, de lleure, d’esport, de televisió... Heu de posar límits i dir no quan sigui necessari, però sempre de manera coherent. Els límits són importants, estan aproximant-se a l’adolescència i es sentiran perduts i necessitaran que algú le shi doni el suport per no perdre’s
Alguns consells sobre com poder dur a terme aquesta tasca.
Del 6 al 10 de febrer anirem al CdA de la Garrotxa. Ja us passarem més informació però és bàsic que tingueu en compte que a l’hivern allà hi fa fred i que hi ha força possibilitat de pluja.
Res no acaba mai, tot es mou i en el fons res no és estable. Una lluita constant contra el desordre i la entropia. Tot comença a cada moment, una nova esperança, una nova perspectiva, una nova relació. És una manera elegant de dir allò “quan una porta es tanca se n’obre una altra” Aquest curs no és un final, és el principi d’alguna cosa... Diferent per a cada persona La vida és prou complicada com per afegir-li conflictes i dificultats que ens podem estalviar. I com que a l’escola treballem de forma transversal us ho volem explicar amb u vídeo de Picasso mentre treballa.
