3. La seva obra més destacada és Ètica demostrada segons l'ordre geomètric , on Spinoza demostra deductivament que tot l’univers és una sola substància, seguint estrictament la definició que "substància és allò que no necessita res més per existir", que ja Descartes havia defensat, encara que considerà que hi havia tres tipus de substàncies. Per Spinoza tot és la mateixa i única substància: "deus sive natura" (déu o naturalesa) i la diversitat de formes existents només són modificacions o atributs d'aquesta substància. Així, s’oposa al dualisme de Descartes i propugna un monisme o panteisme.
4. Per aquesta filosofia Spinoza va ser expulsat de la comunitat jueva i tenia prohibit anar a la Sinagoga.
5.
6. A la Monadologia Leibniz exposa la teoria de les mònades, que és una nova solució al problema de les substàncies cartesià i spinozià. L’univers es composa d’una multiplicitat de mònades, "àtoms de la naturalesa" o "unitats" simples que no tenen ni extensió, ni figura, ni matèria, ni divibisibilitat possible. Les mònades són forces primitives simples i impenetrables, "sense finestres", amb percepció i apetició: són ànimes. Així Leibniz salva el dualisme cartesià de la divisió entre pensament i extensió, i el monisme spinozià.
![Baruch de Spinoza (1632-1677) ,[object Object]]()