Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Els infants, la prioritat_conte 4_2nESO Príncep de Viana

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 9 Ad

Els infants, la prioritat_conte 4_2nESO Príncep de Viana

Download to read offline

Presentació de diapositives elaborada per l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut Príncep de Viana després de participar a la projecció de la pel·lícula "Terraferma" del Cicle de Cinema i Drets dels Infants, curs 2016-17, i també d'haver treballat a l'aula els drets relacionats amb el film i proposats a la guia didàctica.

Presentació de diapositives elaborada per l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut Príncep de Viana després de participar a la projecció de la pel·lícula "Terraferma" del Cicle de Cinema i Drets dels Infants, curs 2016-17, i també d'haver treballat a l'aula els drets relacionats amb el film i proposats a la guia didàctica.

Advertisement
Advertisement

More Related Content

Similar to Els infants, la prioritat_conte 4_2nESO Príncep de Viana (20)

Advertisement

More from Cinema_Drets_Infants (20)

Recently uploaded (20)

Advertisement

Els infants, la prioritat_conte 4_2nESO Príncep de Viana

  1. 1. ELS INFANTS, LA PRIORITAT Dret a romandre amb la seva família
  2. 2. DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA ROMANDRE AMB ELS SEUS PARES DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA ROMANDRE AMB ELS SEUS PARES
  3. 3. Protagonista i narrador: Amanda Ortega Yuliya Shelestyuk Romerson Soto Acotacions: Anna Ripoll Germà gran: :Romerson Soto Jana: Alexandra Personatges
  4. 4. Protagonsita: Acabava d’arribar a a aquest país llunyà, després de que les ones em fuetegessin la cara i m’arraulissin contra el cos del meu germà gran, que em desplacessin cap avall, i cap a dalt, i altre cop amunt… Em trobava dessolat. La meva mare plorava i el meu pare romania en el silenci més impregnable que hi podia regnar. Però ja havia arribat. Estava aquí. Ho havia aconseguit, havia arribat a terra, després de la fam, el mal i la desesperació… I milers de patiments més. Tot oblidat, havia arribat. I tot i que intentava treure’m-ho del cap, m’era impossible imaginar-me que succeiria ara, al arribar a terra ferma i que m’acollissin, si es que ho volien fer… Un futur tan incert… que fins i tot m’espantava.
  5. 5. El meu germà es despertà des del seu llit i s’incorporà: - Què farem quan sortim d’aquí?-li vaig preguntar. - En aquest lloc ens curen de les malalties, i ens donen asil durant un temps. Es com un centre on residim una temporada curta. Després… No ho sé. Més val viure l’ara i no el després.- em va contestar. Vaig mirar al sostre, era com el meu cel. Tan blau i tan extens… Sempre estaria per a acollir-me. Amb ell si que podia pensar en el després. ***
  6. 6. Protagonista:- Ha passat molt de temps. Tant que sembla una eternitat. Jana: -Però, que ha canviat? Com va ser la teva vida lluny d’aquí? I per què vas venir?- la Jana, tan impacient com sempre, demana. Protagonista:- Mira, al meu país hi havia molts conflictes. Volíem fugir d’allà, però no teníem diners. - vaig dirigir una mirada fugissera a la Jana, la veïna, que em mirava atentament. - Els meus pares em van agafar a mi i al meu germà i ens van ficar a una llanxa inflable. Jana:- Com la meva joguina! Protagonista:- Si, molt semblant. Tot i que el que anàvem a fer no era un joc. Era la crua realitat. El vaixell va navegar en condicions molt dolentes, amb fam, malalties, a la frontera amb la mort.
  7. 7. Jana:-Com de dolent? Protagonsita: - No ho vull recordar, no li ho desitjo a ningú, el que vaig patir. Però al arribar aquí… Protagonista: -Al arribar aquí em van acollir en un centre on em van cuidar uns vuit mesos. Em van proporcionar asil. Després, els serveis socials em van ajudar i els meus pares van aconseguir una feina. Mal pagada, però una feina. Així vam trobar un piset, aquí al costat del teu, i vàrem instal·lar-nos. El meu germà va trobar feina a una fàbrica i jo vaig anar a l’institut, on em van ensenyar l’idioma i els coneixements bàsics. Per sort, sempre he pogut estar amb la meva família, que m’han recolzat i ajudat en els moments més difícils.
  8. 8. Sense ells no hauria sigut res. Bé, hauria sigut un cadàver. Jana:- Ohh. - la Jana fa com que ho assimila, tot i que mai podrà arribar a saber el que han viscut els ulls del seu jove veí. - Llavors la família és del meś important en situacions difícils, oi? Narrador: *** Homes i dones acudeixen al rescat dels cossos quasi bé inerts que hi ha per l’aigua, entre ells una dona, que amb força puja a la barca un pobre nen que s’ofega. - Ja ha passat tot. Com et dius? - Aaquil- xiuxiueja el nen. La dona somriu amb serenitat. - Jo em dic Jana. - li regala un últim somriure i es llença a l’aigua a socórrer al següent.
  9. 9. GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ Gràcies per la vostra atenció Esperem que us hagi agradat

×