Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
4. Procediment de recollida d’informació que requereix la
percepció deliberada de la conducta d’un subjecte o grup
de subjectes, realitzada per un observador entrenat,
mitjançant registres elaborats a l’efecte, que permetin una
anotació sistemàtica de les conductes d’interés.
5. L’estudi observacional
Segons el grau d’intervenció de l’observador
Observació natural L’observador és un simple espectador de la
situació (no intervé).
L’observació es produeix en el context habitual
de la conducta
Observació estructurada L’observador estableix algun tipus de control
sobre la situació (proposa tasques). Es pot
respectar el context natural o no.
Observació participant L’observador és part de la situació que observa
6.
7. L’estudi observacional
Segons el grau d’intervenció de l’observador
Observació natural L’observador és un simple espectador de la
situació (no intervé).
L’observació es produeix en el context habitual
de la conducta
Observació estructurada L’observador estableix algun tipus de control
sobre la situació (proposa tasques). Es pot
respectar el context natural o no.
Observació participant L’observador és part de la situació que observa
Segons la manera com es registra l’observació
Registre narratiu Es pren nota de forma secuencial d’allò que
s’esdevé
Codi d’observació Llista de categories per registrar els elements
d’interés per a la investigació
8. René dice repetidamente «quiero un vaso de
leche».
Se da la vuelta al ver a su madre mientras le
pide el vaso de leche.
La madre va al frigorífico.
Parece que va a abrir éste pero no lo hace.
Se dirige al lugar donde está Pedro.
Se inclina cariñosamente hacia él y le da un
beso en el cuello.
Pedro le responde con una sonrisa, como si
estuviera satisfecho de atraer la atención de
su madre.
El registre narratiu
11. FIABILITAT Una observació està ben feta
si diferents observadors
coincideixen en els resultats
Grau d’acord entre
observadors
P= [nº acords/nº acords
+ nº desacords] x 100
VALIDESA Una observació està ben feta
si els resultats són els que es
volen recollir
Reactivitat: alteració del
comportament usual d’un
subjecte per la presència
d’un observador.
Expectatives: alteració
de la percepció de
l’observador en funció del
marc teòric. Observador
cec.
Criteris de bondat de l’observació
12. Mètode que consisteix a recollir
información per mitjà d’un
qüestionari adreçat a individus als
quals es pregunta sobre un
fenomen social determinat.
1.MOSTREIG
2.QÜESTIONARI
3.ANÀLISIS DE
DADES
14. La principal característica d’una mostra és que sigui representativa
a) Mida de la mostra. El nombre de subjectes que componen la
mostra extreta d'una població, necessaris perquè les dades
obtingudes siguin representatives de la població. El tamany de la
mostra està en relació al tamany de la població. Com es calcula?
b) Quota de la mostra. El marc teòric de l'estudi ens indica
quines variables cal tenir en compte (sexe , edat , nivell d'estudis
o cultural , estat civil...). Les variables que es considerin rellevant
establiran determinats talls de la mostra o quotes. Cal conèixer la
distribució de les variables en la població i establir l' equivalent a
la mostra .
15. c) Mostra aleatòria. Una vegada establerta la quota de la mostra,
cal triar els individus que formen cada quota de manera aleatòria.
d) Error d'estimació. En no treballar amb la totalitat de l'univers
és evident que pot produir-se una distorsió en l'anàlisi que fem. No
s'ha de treballar amb un error d'estimació superior a + -5%
16.
17. Obtenció d'informació mitjançant una conversa professional amb un nom
reduït de persones. És grava i és transcriu literalment.
1. No estructurada. Sense qüestionaris. S'utilitza una espècie de guió, en el
qual es detalla l'objecte, finalitat i alguns punts bàsics de la investigació. Es fa
servir en estudis exploratoris o aproximatius.
2. Estructurada. Consisteix en respondre a una sèrie de preguntes que
segueixen un ordre establert prèviament i les respostes es recullen bé
textualment o en forma codificada . S'utilitza fonamentalment en sondejos
d'opinió i en estudis senzills de mercat i moltes vegades es fan les entrevistes
per telèfon .
18. Investigació que descriu de forma detallada les característiques d’un (1)
individu en condicions especials, amb la intenció d’extrapolar els resultats a la
resta de subjectes
•Requereixen molt de temps
•Poden resultar enganyosos, ja que és possible que els individus
siguin atípics, la qual cosa portaria a resultats poc fiables
19. El mètode correlacional
La Correlació és una tècnica estadística utilitzada per determinar la
relació entre dos o més variables.
20. Correlació positiva o directa: si s’incrementa una variable també ho ha l’altra.
Variable 1: Intel·ligència (mesurada a través del Test de Matrices de Raven)
Variable 2: Rendiment acadèmic (mesurat a través de la nota mitjana de 3r ESO)
Cada puntet és un dels alumnes examinats.
21. Correlació negativa o indirecta: si s’incrementa una variable l’altra disminueix.
Variable 1: número de
hores davant de la TV
Variable 2: Rendiment
acadèmic (mesurat a
través de la nota
mitjana de 3r ESO)
Variable 1
Variable 2
22. El mètode experimental
Un psicòleg creu que les persones recorden millor els rostres
de les persones que pertanyen al seu mateix grup ètnic.
D’aquesta manera, persones occidentals recordaran millor
rostres de persones amb trets occidentals que amb trets
orientals. Per posar a prova la seva hipòtesi, presenta 10
fotografies de persones occidentals i 10 de persones orientals a
un grup d’estudiants occidentals. Una setmana després,
presenta de nou als subjectes les 20 fotografies entre un
conjunt de fotos que no han vist anteriorment (en conjunt els
subjectes veuen en aquesta fase un total de 40 fotos, 20
verdaderes i 20 falses). La tasca dels subjectes consisteix en
identificar les fotografies que s’havien presentat amb
anterioritat.
23. El mètode experimental
Un experiment és tota observació controlada que serveix per a comprovar la
veritat de les prediccions que deriven d'una hipòtesi.
Un experiment suposa crear una situació, generalment al laboratori, que permeti
comprovar quins efectes té una variable independent (VI) sobre una variable
dependent (VD). Es tracta de verificar si canviant alguna condició de la VI es
produeix algun canvi en la VD.
El mètode experimental permet establir relacions causals entre fenòmens.
VARIABLES
Independent Dependent
•Factor que s’espera sigui la
causa d’un fenomen
•El seu valor depén de la
voluntat de l’investigador
•Fenomen que està sent
investigat
•El seu valor depén del que
s’hagi escollit per a la VI
24. Hem mesurat el grau d'agressivitat durant el joc d'un grup de nens entre 4 i 10
anys. Simultàniament recollim el seu grau de preferència per diferents programes
de televisió, els quals hem avaluat pel grau de violència que mostren. Constatem
una alta covariació.
Es mostren els nens agressius en els seus jocs pels programes de televisió que
veuen o prefereixen aquests programes perquè ells són agressius
Un estudiant de psicologia, aficionat a l'escalada, vol posar a prova la hipòtesi
que hi ha diferències entre escaladors i no escaladors pel que fa a la percepció
de distàncies verticals. Sospita que l'escalada millora la capacitat de
discriminació de distàncies. Selecciona dos grups: escaladors i no escaladors.
A ambdós grups el demana que realitzin una tasca d'estimació de distàncies
verticals. Els resultats mostren que el rendiment dels escaladors en aquesta
tasca és superior al dels estudiants no escaladors, concloent que l'escalada
millora aquesta habilitat