2. INTRODUCCIÓ
ü Més del 80% dels espanyols estem interessats
per l'esport.
ü Els esportistes són admirats i presos com a
models exemplars de vida.
ü L'esport ha estat considerat inadequat en moltes
ocasions com a contingut curricular de
l'educació física
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
7. INICIACIÓ ESPORTIVA
• «Tradicionalment es coneix amb el nom
d'iniciació esportiva el període en què el
xiquet-a comença a aprendre de forma
específica la pràctica d'un o diversos
esports» (Blázquez, 1986).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
8. • «La iniciació és un procés cerimonial que indica que les
persones adquireixen una nova posició o una nova
pertinença a un grup» (Diccionario de las Ciencias del
Deporte , 1992).
• Els processos d'iniciació indiquen independentment dels
processos d'aprenentatge, que una persona determinada
compleix certes exigències lligades al seu «status»; o
específiques d'un grup i pot doncs, respondre les
expectatives corresponents.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
9. Un individu està iniciat quan
«és capaç de tenir una
operativitat bàsica, sobre el
conjunt global de l'activitat
esportiva, en la situació de joc o
competició» (Sánchez
Bañuelos, 1986)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
10. • «La iniciació esportiva és el procés
d'ensenyament-aprenentatge, seguit per un
individu, per a l'adquisició del coneixement i
la capacitat d'execució pràctica d'un esport,
des que pren contacte amb el mateix, fins que
és capaç de jugar-lo o practicar-lo amb
adequació a la seua estructuració
funcional» (Hernández Moreno, 1988)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
11. Diccionari
Ciències de
l’esport
1992
• Procés de
socialització
Sánchez
Bañuelos
1986
• Situació de
competició
Hernández
Moreno
1988
• Acció didàctica
• Intencionalitat
educativa
INICIACIÓ
ESPORTIVA
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
13. El professor d’educació física
• Visió genèrica i polivalent.
• Guiat per principis psicopedagògics.
• Estimula el xiquet-a i estableix bases.
• «MULTILATERALILTAT-EXTRAPOLACIÓ»
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
14. • Esport com a mitjà de formació, suport indispensable.
• Creació d'hàbits i actituds positives.
• Elimina pràctiques d'excessiu rigor tècnic.
• Motivació com a principal mobilitzador.
«L'ESPORT COM A FENOMEN SOCIAL I CULTURAL S'HA
INCORPORAT A L'EDUCACIÓ FÍSICA: esportivització
(Fernando Huertas Rojas, 2002)»
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
15. L’entrenador o tècnic esportiu
• Pràctica netamente esportiva.
• Visió restringida.
• Resultat sobre desenvolupament
personal.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
16. • Entrenament.
• Seriositat i aplicació.
• Ordre i mètode.
• Sense lloc a la improvisació/
espontaneïtat.
• Transmissió operacional de
tècniques i les maneres més
rendibles per al seu rendiment.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
17. Concepció tècnic esportiva Concepció educació física
• Amb vista a l'essencial i a curt
termini.
• Llarg termini i perspectiva de millorar
les condicions.
• Molt influenciada pels
condicionaments socials.
• Part del propi individu.
• Es basa en el principi d'autoritat. • Reivindica la llibertat.
• Cerca la integració i l’esperit de
cooperació.
• Busca el desenvolupament d'un
potencial personal.
• Es recolza en les normes. • Proposa diverses possibilitats.
• Es troba sotmés per la tècnica. • Proposa un mètode general.
• Busca el rendiment. • Estimula la creació personal.
En relació amb els fins o metes
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
18. En relació amb els mitjans
Concepció tècnic esportiva Concepció educació física
• Es basa en una psicofisiologia del
condicionament.
• Reivindica una actitud crítica.
• Es fonamenta en les ciències
biològiques.
• Busca els seus fonaments en una
psicopedagogia coherent.
• S'encamina cap a
l'especialització.
• Crea un clima pedagògic.
• Intenta aconseguir un producte
final.
• Intenta el diàleg i no accepta els
fins absoluts.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
20. • El procés d'iniciació ha de ser progressiu, i
d'acord amb les possibilitats i necessitats del
xiquet-a.
▫ Al principi és convenient tenir contacte amb
diferents esports de diferent tipus:
▫ Esports individuals (atletisme, natació,
gimnàstica).
▫ Esports d'adversari (Judo, bàdminton, tennis).
▫ Esports d'equip (Bàsquet, voleibol, futbol).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
21. • «Una bona iniciació es caracteritza per permetre la màxima
inclusió i participació. Admet que els que tenen talent
esportiu puguen progressar en una especialitat, però que en
qualsevol cas tots adquireixen hàbits i afició a l'esport i
estan il·lusionats per la seua pràctica» (Blázquez Sánchez)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
22. GRAN ERRADA!
... Pensar que tots els estudiants poden
arribar a ser campions ...
• Comporta molta exigència al nen.
• Genera rebuig a la pràctica esportiva.
• Incita a descartar els nens «sense
condicions».
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
23. E S P O R T
“EDAT ESCOLAR” “ESCOLAR”
• Pràctica voluntària fora de
l'horari lectiu.
• Model federatiu com a
referent.
• Organitzat per institucions
extraescolars.
• Finalitat educativa i recreativa.
• Model participatiu, integrador
entre els gèneres.
• Supervisat per la institució
escolar.
ESCOLARS
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
24. Concepte d’esport i iniciació esportiva.
• Joc motor: Els podem definir com aquells que produeixen en el xiquet-a una
mobilització àmplia del seu sistema motor, predomina el moviment, la
manipulació i exploració motora. Tot va lligat a l'aspecte afectiu i intel·lectual.
• Esport: L'esport és aquella "situació motriu de competició institucionalitzada i
reglada" (Parlebas, 1982).
• Miniesport: Els miniesports són adaptacions quant a la forma dels esports
institucionals per fer els més accessibles a les característiques psicofísiques dels
destinataris més immediats: els xiquet-s. Es fonamenten en la reducció del
nombre de jugadors, del terreny de joc, de les porteries i en la variació de les
regles complexes del joc adult. No obstant això, reprodueixen les formes
d'aprenentatge centrades en la tècnica.
• Iniciació esportiva: “Tradicionalment, es coneix amb el nom d'iniciació
esportiva, el període en què el nen comença a aprendre de forma específica la
pràctica d'un o diversos esports." (Blázquez, 1986).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
25. Esport i educació
L'esport no és un producte educatiu en el seu origen.
Mimetisme a l'escola de l'esport d'adults.
Molts professionals de l'esport no tenen formació
pedagògica.
Busquen en l'esport escolar el rendiment i la competició.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
26. ESPORT COMPETITIU ESPORT EDUCATIU
Caràcter selectiu. Caràcter participatiu.
Adaptació del xiquet-a a l'esport. Adaptació de l'esport al xiquet-a.
Treball sistemàtic amb mètodes
analítics.
Treball globalitzat.
Aplicació competitiva. Aplicació formativa i recreativa.
Cerca de resultats. Cerca de la comprensió de la seua
lògica interna i funcionalitat.
Preparació d'esportistes. Formar persones.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Esport i educació
27. LA COMPETICIÓ EN EDUCACIÓ FÍSICA
• Són molt diverses les opinions en pro i en contra de la
competició en edat escolar.
• S'entén competició en sentit negatiu quan no es
respecten les normes, les persones i es busca guanyar.
• S'entén competició en sentit positiu quan es considera
com un estímul de superació personal (MOTIVACIÓ).
• Conclusió: Seran les condicions en què es desenvolupe
l'esport les que donaran un sentit educatiu a la
competició.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
28. • La pràctica esportiva a l'escola ha suposat dues
coses:
▫ Incompatibilitat amb els mètodes d'aprenentatge.
En l'esport s'utilitzen mètodes repetitius i
analítics.
▫ La selecció espontània dels més capacitats i
l'abandonament dels menys dotats o dels menys
motivats.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Esport i educació
29. TRACTAMENT EDUCATIU DE LA
COMPETICIÓ EN EDAT ESCOLAR
q Primar l'ensenyament esportiu per sobre dels
aprenentatges tècnics.
q Oferir models coeducatius d'iniciació esportiva, sense
discriminació per sexe, edat o capacitats físiques.
q Facilitar la formació multiesportiva per facilitar la
riquesa motora.
q S'ha d'adaptar la competició als nens i nenes i no
aquests a la competició, modificant situacions de joc,
regles, material ...
q No separar la competició de la cooperació.
q Considerar com a fonamental la nostra actitud com a
educador.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
30. Funcions de la iniciació esportiva
a) L'esport recreatiu. Aquell que és practicat per plaer i diversió,
sense cap intenció de competir o superar a un adversari,
únicament per gaudir.
b) L'esport competitiu. Aquell que és practicat amb la intenció de
véncer un adversari o de superar-se un mateix.
c) L'esport educatiu. Aquell que té com a pretensió fonamental
col·laborar al desenvolupament harmònic i de potenciar els valors
de l'individu.
d) L'esport salut. Aquell que té com a objectiu fonamental col·laborar
al desenvolupament d'una millor qualitat de vida, a través de la
promoció de salut.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
31. Finalitats de les unitats
d‘iniciació esportiva. (UNIDEP)
• Augment del nombre de participants de l'esport
de base.
• Ampliació del patrimoni motor d'habilitats
motrius esportives.
• Perfeccionament i progrés en l'execució.
• Afavorir la socialització: cooperació-integració.
• Aconseguir l'emancipació i autonomia.
• Orientació i adaptació esportiu.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
32. Tendències en l'anàlisi de la
iniciació esportiva
• Model d'ensenyament vertical. Aquest model
comença amb la posada en pràctica de jocs modificats o
simplificats per passar a una segona fase en què es
treballa a través de l'aplicació de miniesports. Finalment
el procés acaba amb l'aprenentatge específic de l'esport
estàndard.
• En cas que algun dels practicants tinga problemes de
tipus tècnic en alguna de les fases es passarà a un model
analític d'ensenyament fora del joc de forma eventual,
fins al punt en què l'alumne aconseguisca superar
l'objectiu plantejat en el punt en el qual es va aturar el
procés.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
33. • Model d'ensenyament horitzontal, proposat
per Blázquez (1986), Lasierra i Lavega (1993), Devís
i Peiró (1992). En aquest tipus de models es busca
en primer lloc una iniciació comuna a diversos jocs
esportius. A partir d'aquest punt el procés es
divideix. D'una banda, es pot passar a una
transferència vertical de jocs modificats i formes
jugades fins arribar (com en el model vertical) a
l'esport estàndard. De l'altra, es pot continuar amb
una transferència horitzontal per arribar a la
pràctica de diferents jocs esportius.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Tendències en l'anàlisi de la
iniciació esportiva
34. Ø Dins el model horitzontal apareixen dues modalitats:
Ø Model Horitzontal Estructural: part de l'estructura del joc.
L'important és la funció que adopta el jugador dins d'una tasca
respectant la lògica interna del joc. La progressió partiria de situacions
d'1 més 1 (només cooperació), per passar a continuació a situacions d'1
contra 1 (només oposició), seguiria amb situacions de 2 contra 1
(oposició i cooperació facilitades), etc.
Ø Model Horitzontal Comprensiu: es fonamenta en jocs amb
predomini tàctic i la tècnica s’introdueix a poc a poc. Divideix els jocs en
funció de les seues característiques tàctiques. Es treballarien, mitjançant
la presentació de diferents jocs, aspectes comuns a diferents esports amb
una lògica interna similar.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Tendències en l'anàlisi de la
iniciació esportiva
35. Etapes del procés d'iniciació esportiva
• Horst Wein (1995) Model dividit en 5 etapes.
q 1r Nivell: Joc d'habilitat i capacitació de base.
q Jocs polivalents.
q Habilitats bàsiques.
q 2n Nivell: Joc simplificat.
q Pràctiques simplificades de jocs similars a l'esport que s'aprén.
q 3r Nivell: Miniesport.
q L'esport de què es tracte amb nombre reduït de participants.
q 4t Nivell: Joc modificat.
q Simplificació de les regles de joc de l'esport.
q 5è Nivell: Joc reglamentat.
q Pràctica de l'esport com a tal.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
36. TIPUS D'ESPORTS
• Esports psicomotrius o individuals. Són tots aquells esports en
què participem individualment sense la presència de companys ni
adversaris (salt de longitud, llançament de javelina).
• Esports d'oposició. Seran tots aquells esports individuals en què
ens enfrontem a un altre oponent. Abraçaria tots aquells esports
denominats tradicionalment d'adversari (tennis o bàdminton
individual, esports de lluita).
• Esports de cooperació. Seran tots aquells esports en què
participem dos o més companys sense la presència d'adversaris
(patinatge per parelles, gimnàstica rítmica per equips).
• Esports de cooperació-oposició. Seran tots aquells esports en
què un equip de dos o més jugadors s'enfronta a un altre de similars
característiques. Incloem ací tots els esports col·lectius. (bàsquet,
futbol o handbol ...).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
37. ESPORTS INDIVIDUALS
• Anem a considerar com a bàsics en educació escolar per
la seua accessibilitat, l'atletisme i la natació.
• Atletisme.
▫ Requereix totes les capacitats físiques.
▫ Basat en les característiques del desenvolupament de l'esquema
corporal.
▫ Té tres modalitats bàsiques: curses, salts i llançaments.
• Natació.
▫ De difícil aplicació en els centres, només a través de convenis
amb institucions locals o provincials ...
▫ Els exercicis que es requereixen per a la natació són: adaptació,
flotació, lliscament, propulsió, coordinació.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
38. DIDÀCTICA DELS ESPORTS INDIVIDUALS
Són tasques variades ja que fan servir diferents objectes i entorns fixos,
però molt dispars: pesos, discos , javelines, carrers, saltòmetres ...
Ens centrarem en la correcta execució tècnica ja que el medi en què es
realitza és estable.
Familiarització amb els implements.
Familiarització perceptiva, que s'obté amb la pràctica
Cerca de millors proves i esports que s'adapten a les condicions de
l'alumne.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
39. Els esports de cooperació/oposició
Són esports en què s'enfronten dos
equips, aquests equips han de tenir
una tàctica, tècnica individual,
posició d'atac i defensa, cooperació i
oposició per poder desenvolupar el
seu joc.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
40. • Els que millor s'adapten a les instal·lacions escolars són:
bàsquet, handbol, futbol-sala i voleibol.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Els esports de cooperació/oposició
41. L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
• Espai de joc
▫ És tancat, institucionalitzat, i les seues dimensions són
estrictes i precises.
▫ La seua superfície es presenta marcada per línies a
terra que limiten les accions de cada jugador.
▫ El terreny de joc sol estar dividit en subespais, "àrees"
o "zones" diverses, que tenen característiques
peculiars que modificaran i determinaran les
conductes motrius dels jugadors.
▫ Espai psicomotor.
▫ Espai sociomotor.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
42. • Temps de joc
▫ Relacionat íntimament amb l'espai, la tècnica, la
tàctica, la comunicació i el reglament. En alguns
esports (bàsquet, handbol) determina les accions
d'atac així com la permanència en determinades
zones de l'espai.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
Temps de joc Temps efectiu
Temps de possessió x
jugador
Futbol 90 +- 50’ +- 2’-3’
Handbol 60 60’ +- 4’-5’
Rugbi 80 30’ +- 1’
Bàsquet 40 40’ +- 4’
43. • Mòbil
▫ La possessió per part d'un equip del mòbil definirà,
segons Bayer (1986), les dues possibilitats que
podem trobar durant el joc (atac i defensa) i que
determina l'actuació dels participants. D'aquesta
manera, tenim cinc rols (Hernández Moreno,
1994):
▫ Atacant Amb Pilota (ACB).
▫ Atacant Sense Pilota (ASB).
▫ Defensor del Atacant Amb Pilota (DACB)
▫ Defensor del Atacant Sense Pilota (DASB)
▫ Porter.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
44. • Reglament
L'estructura del reglament dels esports pot dividir-se, seguint a
Hernández Moreno (1994), en dos blocs:
– Aspectes formals
▫ Característiques i dimensions del terreny de joc.
▫ Descripció del mòbil o pilota i materials complementaris que s'usen en
el joc.
▫ Nombre de jugadors que participen en el joc i forma en què aquests
poden participar.
▫ Forma de puntuar i com guanyar o perdre.
▫ Temps total de joc i divisió i control del mateix.
▫ Ritus i protocols.
– Desenvolupament de l'acció de joc
▫ Formes de jugar la pilota o mòbil.
▫ Formes de participació de cada jugador i relació amb els companys.
▫ Formes de relacionar-se amb els adversaris.
▫ Formes d'utilitzar l'espai de joc.
▫ Penalitzacions a les infraccions de les regles.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
45. • Estratègia motriu
▫ Percepció i anàlisi de la situació.
▫ Solució mental del problema.
▫ Solució motriu al problema.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
46. q Comunicació motriu
• Parlebas (1986) diferencia dos tipus de comunicació pràxica directa en
els esports de cooperació/oposició:
▫ Comunicació motriu o comunicació positiva que és la que es porta a
terme amb els mateixos companys.
▫ Contracomunicació motriu o comunicació negativa.
• Així mateix (Parlebas, 1986) distingeix dos tipus de comunicació
pràxica indirecta:
▫ El codi gestèmic està constituït pel conjunt de gestos que els jugadors
utilitzen per transmetre informació als companys. El millor exemple pot
ser la indicació de jugada amb la mà en alt d'un base en bàsquet.
▫ El codi proxèmic el configuren els significats dels comportaments duts
a terme pels jugadors que participen en el joc: un desmarcatge sol
realitzar per rebre la pilota.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
L’estructura funcional dels esports
de col·laboració/oposició
47. Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
• L'espai de joc
▫ A l'hora d'explicar un joc s'ha de deixar clar, al principi,
la delimitació de l'espai i totes aquelles normes que
tenen veure amb la seua utilització.
▫ Problemes a resoldre: presa de consciència i l'ocupació
correcta de l'espai.
▫ Per això es fa necessari desenvolupar els següents
aspectes:
– Nocions de dispersió.
– Nocions de profunditat i amplitud.
– Presa de consciència de les dimensions i espais
reglamentaris.
– Zones en què és més fàcil/difícil obtenir una miqueta.
– Adaptar l'espai de joc al practicant: terreny de joc i
elements formals com poden ser la porteria, cistella, etc.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
48. • El temps de joc:
▫ Important en aquells esports amb limitacions
temporals per a l'atac.
▫ Hem de proporcionar als jugadors un sentit de la
temporalitat. A més hem d'adaptar el temps de
joc, proporcionant temps de joc més curts.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
49. • El mòbil
▫ El jugador ha de saber comportar-se
tàcticament en tots els rols que pot estar al
llarg del partit. D'aquesta manera hem de
propiciar situacions de joc en què
l'alternança de rols sociomotors siga
constant.
▫ D'altra banda el mòbil ha d'estar adaptat al
desenvolupament físic del practicant quant
a la grandària, material, etc.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
50. • El reglament:
▫ El reglament ha de ser flexible.
▫ Ha d'estar adaptat a les necessitats de
l'individu.
▫ L'excés de regles en l'inici frena
l'aprenentatge.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
51. • L'estratègia:
▫ L'objectiu de tots els esports col·lectius és obtenir un tant en atac
o evitar que ens el marquen en defensa, per la qual cosa totes les
accions, tant tècniques com tàctiques, han de girar al voltant
d'aquest objectiu.
▫ S'hauran de tenir en compte els següents aspectes per afavorir
l'aprenentatge:
– Contribuir a desenvolupar una variada percepció i anàlisi de la
situació de joc.
– Aconseguir un comportament tàctic adequat.
– Evitar l'especialització primerenca en llocs de jocs concrets.
– Quan tractem d'ensenyar a defensar, començar per la defensa
individual.
– Quan tractem d'ensenyar a atacar, el jugador haurà de tenir en
compte el mòbil, els espais lliures, la situació dels companys /
adversaris i l'objectiu a assolir.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
52. • Comunicació motriu:
▫ Totes les comunicacions s'han de fer de forma no
verbal. Amb l'experiència hem d'ensenyar a
emprar formes de comunicació més eficaces com
poden ser els codis proxèmics i gastèmics
(Parlebas, 1986).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
53. • Elements tècnic - tàctics individuals.
▫ La repetició sistemàtica d'habilitats tècniques (pe; realitzar
colpeig amb empeny a davant de la paret) no ens asseguren
una transferència al joc.
▫ Quan s'ensenyen habilitats tècniques, no s'ha de fer com un
cúmul d'aprenentatges individuals i inconnexos de cada
element, sinó que per contra han de constituir un grup
d'habilitats que formen un gest complet (per exemple: si
pretenem desenvolupar l'acció de passar també hem
d'ensenyar a desmarcar, a controlar, etc.).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Didàctica aplicada als elements que configuren
l'estructura dels esports de col·laboració/oposició
54. Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
JOCS ESPORTIUS DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
http://www.ceice.gva.es/web/deporte/jocs-esportius
55. CONCLUSIONS
ü La iniciació esportiva escolar constitueix un mitjà de
l'Educació Física.
ü La iniciació esportiva utilitza continguts propis de
l'esport i nosaltres com a educadors hem d'adaptar-nos a
una perspectiva pedagògica.
ü El nostre plantejament didàctic ha d'anar molt més enllà
del simple desenvolupament instrumental d'habilitats
motrius específiques i centrar-se en la formació
d'actituds i valors positius, tant des del punt de vista
personal com social.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
