1. BASES DEL COMPORTAMENTBASES DEL COMPORTAMENT
ESPORTIUESPORTIU
Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1
IES ROCAGROSSA
Salvament i
Socorrisme
30 hores de teoria
Professora: Lídia Tàrrega
2. Bases del Comportament Esportiu
TEMA 6.
ELS VALORS EN L’ESPORT
Lídia Tàrrega
IES Rocagrossa (Lloret de Mar)
3. Tema 6. ELS VALORS ENTema 6. ELS VALORS EN
L’ESPORTL’ESPORT
6.1. ELS VALORS EN L’ESPORT.
6.2. ORIENTACIONS DIRIGIDES A LA
PRÀCTICA ESPORTIVA.
4. 6.1. ELSVALORS EN L’ESPORT6.1. ELSVALORS EN L’ESPORT
"El més important de l'esport no és
guanyar, sinó participar, perquè l'essencial
de la vida no és l'èxit, sinó esforçar-se per
aconseguir-ho."
Baró Pierre de Coubertin.
5. Els diversos valors que l'esport del nostre
temps se li atribueixen, són entre d'altres:
l'obtenció de marca, de victòria, de
superació d'una banda, i la diversió,
l'entreteniment, el manteniment físic per
un altre.
Conformen una doble estructura
esportiva: l'una mantinguda sobre el
principi del rendiment físic, i l'altra sobre
el principi del temps lliure i l'oci.
6. També podem considerar l'esport des d'una vessant
educativa, on ha de tenir unes característiques
determinades:
- S'ha d'enfocar cap a l'adquisició i desenvolupament
de les capacitats motrius, cognitives, socials i
psicològiques, segons les etapes on ens trobem.
- Ha de tenir un caràcter obert, és a dir, la
participació no es pot supeditar característiques de
sexe, nivells d'habilitat o altres criteris
discriminatoris.
- Ha enfocar cap a la consecució d'hàbits
perdurables, donant a conèixer activitats esportives
que es puguin practicar tota la vida.
7. - Ha d'ajudar a descobrir i desenvolupar el
plaer per l'activitat física.
- Ha de transmetre en combinació amb la
vivència pràctica, el coneixement dels
efectes per a l'organisme de cada esport o
activitat motriu, i la importància i
repercussió de les mateixes per a la salut.
- Ha de tenir un caràcter lúdic.
- La reglamentació serà elàstica i flexible.
8. En l'àmbit esportiu, les sancions tenen múltiples
formes per tal de fer respectar les normatives
vigents, i d'aquesta manera, no només s'apliquen
als jugadors que cometin algun tipus d'infracció,
sinó que s'amplien als mateixos organitzadors i
espectadors esportius quan es a precís.
Amb aquesta conducta, es procura que el
context, almenys el pròxim, de les
manifestacions esportives es mantingui net i
dins de la legalitat establerta.
9. L'esport és una pràctica social, és una
activitat cada vegada més generalitzada
entre amplis segments de la població.
Engloba un ampli repertori de símbols,
valors, normes i comportaments que
l'identifiquen i el diferencien d'altres
pràctiques socials.
Ara per ara podem considerar com a
valors de l'esport:
11. - La competència: l'esport té un format
competitiu:
* Esports individuals (temps, record ....)
* Esports col · lectius (lligues)
* Joc entre amics
* Partits entre escolars (al pati, al carrer ...)
Aquesta competència implica una
organització (federacions), i una jerarquia i
igualtat (categories).
12. - El progrés: superació constant per part de
l'esportista.
- La igualtat: les organitzacions esportives
disposen enfrontaments amb contraris de nivell
de competència semblant (edat, nombre,
classificacions ...).
- La victòria: els esportistes volen aconseguir la
victòria en qualsevol àmbit i nivell.
- La solidaritat: voluntariat esportiu, campanyes
de recollida de diners per a investigacions, no
drogues ...
13. En l'esport tots els punts de vista són diferents:
- "L'esport és un valor en si mateix". Diversió, mitjà
d'educació, competició ...., aquests valors s'integren
en la societat i la cultura.
- "L'esport és un valor condicionat a un fi". Militar,
salut, temps lliure, festivitats ..., l'esport entès amb
una finalitat utilitari.
- "L'esport és un antivalor".Temps perdut, poc intel
· lectual, competitivitat, consumisme .... Esport i
cultura no poden avançar harmoniosament
14. 6.2. ORIENTACIONS DIRIGIDES A6.2. ORIENTACIONS DIRIGIDES A
LA PRÀCTICA ESPORTIVALA PRÀCTICA ESPORTIVA
1. El tècnic com a responsable en la
transmissió de valors ètics en l’esport
2. Conductes inmorals en la pràctica
esportiva
3. Fair-Play i esportivitat
4. Tècniques i estratègies per al
desenvolupament dels valors en l'esport
15. 1. El tècnic com a responsable en la1. El tècnic com a responsable en la
transmissió de valors ètics en l’esporttransmissió de valors ètics en l’esport
- Fer participar els esportistes en les mateixes
condicions.
- Dirigir-se als alumnes amb respecte.Així ells et
respectaran.
- No diguis que ho fan malament. Recomana-li
com s'ho fan bé.
- Si dones prioritat al resultat, estàs limitant la
trajectòria dels esportistes.
- El crit és sinònim d'impotència. Raona i troba
solucions.
- No tinguis pressa en aconseguir resultats. La
bona feina sempre té recompensa.
16. - Davant d'una derrota, no busquis
culpables.
- Fer que et valorin pel teu treball, no pels
resultats.
- Actua per reforçar els valors als teus
esportistes.
- Una part de l'èxit, consisteix en
aconseguir que un grup d'esportistes es
facin amics i gaudeixen d'aquest esport
17. 2. Conducates inmorals en la2. Conducates inmorals en la
pràctica esportivapràctica esportiva
- Insultar un rival.
-Violència física.
- Enganyar expressament el rival o l'àrbitre.
- No acceptar la decisió del tècnic.
- No col · laborar amb els companys.
- No ajudar el rival quan ho necessiti.
- No saludar el rival abans i després del
partit.
18. 3. Fair-Play i esportivitat3. Fair-Play i esportivitat
- Acceptar el resultat.
- Seguir les ordres del tècnic.
- Respectar l'adversari i l'àrbitre.
- No fingir mai una lesió o falta.
- Saludar el rival abans i després del partit.
- Reconèixer les faltes i errors propis.
- Saludar al públic un cop acabat el partit
19. 4.4. Tècniques i estratègies per alTècniques i estratègies per al
desenvolupament dels valors en l'esportdesenvolupament dels valors en l'esport
- La comunicació entre tècnic-jugadors és essencial.
- Es posarà en comú unes normes de funcionament
amb les seves penalitzacions.
- Fer partícips als jugadors de forma activa en les
sessions d'entrenaments. Que cada jugador se senti
important.
- Fer que el jugador sigui autònom i responsable.
- Compensar i reforçar l'autoestima dels jugadors.
- Potenciar la vessant lúdica i educativa per davant
de la competició.
- Crear un clima positiu, agradable, amable: club-
tècnic-jugadors-pares.
20. Sigui com sigui, a manera de resum,
considerem que el deprote participa de la
construcció d'uns valors individuals i socials.
L'esport és un poderós instrument per a
l'educació en valors (Ferran Prats i Gràcia):
Per la seva caràcter lúdic i vivencial: esforç,
autoestima, superació personal, sacrifici,
perseverança, col · laboració, frustració,
vergonya, burla de normes ...
21. Per les contínues situacions d'interacció amb
els altres, que permeten: coneixement mutu,
creació de llaços d'amistat, cooperació,
empatia, compromís, rivalitat, egoisme,
intolerància ...
Per la seva caràcter universal: atenció a la
diversitat, discriminació, integració ...
Per la seva enorme presència mediàtica:
campanyes contra el racisme, contra les
drogues, joc net, pràctiques perilloses,
violència, insults..
