Aquest slideshare explica una part de l'aprenentatge esportiu que s'imparteix en català. Per a que pogueu a banda d'aprendre sonre esports també pràcticar el català.

1. RESUMEN DEL TEMA:
ENSENYAMENT
ESPORTIU

2. Que es l’esport a la societat?
-Esportistes son models i exemples per a la societat
-A l’educació l’esport es veu com un contingut curricular
inadequat
-Debat moral: l’esport fa somriure o plorar? (explotació en
païssos subdesenvolupats)

3. Iniciació esportiva
La iniciació esportiva es pot definir com:
-Procés de socialització (Ciencies de l’esport):
Procés cerimonial en la qual adquireix una posició en
un grup.
-Situació de competeció (Sanchez Boñuelos): Es
iniciat quan té una operativitat bàsica per a una
situació de joc o competició
-Intenció educativa (Hernandez moreno): Procés de
ensenyament-aprenentatge de l’adquisició de
coneixement d’un esport.

4. Visió del professor d’educació física
-Principis psicopedadógics, crea habits i actituds positives
-Visió genèrica i polivalent. Veu l’esport com a mitja de
formació
-Multilateralitat i extrapolació i motivació de l’alumnat
-Estimula als alumnes i estableix bases

5. Visió de l’entrenador
-Visió restrindiga i pràctica netament esportiva (millorar en la
pràctica)
-Entrenament i seriositat.
-Classes amb òrdre i mètode, sense lloc per a la improvisació i
espontaneitat
-Transmisió i ensenyament de técniques i maneres per més
rendibles per al seu entrenament

6. L’ENTRENADOR O TÈCNIC ESPORTIU
LA SEUA PRÀCTICA ÉS DIFERENT DE LA DEL MESTRE D’EDUCACIÓ
FISICA:
- PRÀCTICA EXCLUSIVAMENT ESPORTIVA
- VISIO RESTRINGIDA
LES SEUES QUALITATS SON:
- SERIOSITAT I APLICACIÓ
- ORDRE I MÈTODE
- SENSE LLOC A LA IMPROVIS

7. DIFERÈNCIES ENTRE TÈCNIC ESPORTIU I MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA (FINS I METES)
TÈCNIC ESPORTIU MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA
PRINCIPI D’AUTORITAT REIVINDICA LA LLIBERTAT
BUSCA EL RENDIMENT ESTIMULA LA CREACIÓ PERSONAL
ES FONAMENTA EN LES CIÈNCIES BIOLÒGIQUES FONAMENTS EN UNA PSICOPEDAGOGÍA COHERENT
INTENTA CONSEGUIR UN PRODUCTE FINAL INTENTA EL DIÀLEG I NO ACCEPTA ELS FINS ABSOLUTS
COM JA HEM DIT ABANS NO ES LA MATEIXA CONCEPCIÓ LA DEL TÈCNIC ESPORTIU I
LA DEL MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA, I AIXÒ ES POT OBSERVAR EN ELS FINS I METES
DE CADASCUN
ES A DIR EL TÈCNIC D’EDUCACIÓ FÍSICA ES CENTRE EN EL RENDIMENT FÍSIC I
L’EDUCACIÓ FÍSICA EN EL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DEL XIQUET.

8. DIFERENTS ORIENTACIONS DE L’ESPORT
ORIENTACIONS
ESPORT RECREATIU ESPORT COMPETITIU ESPORT EDUCATIU
PERÒ EL MÉS IMPORTANT DE TOT ES EL PROCÉS D’INICIACIÓ DE L’ESPORT

9. PROCÈS D’INICIACIÓ
EL PROCÈS D’INICIACIÓ HA DE SER PROGRESSIU I D’ACORD
AMB LES POSSIBILITATS I NECESSITATS DEL XIQUET
TIPUS
D’ESPORTS
INDIVIDUALS (atletisme, natació)
ADVERSARI (judo, tennis)
EQUIP (pilota valenciana, futbol, basquet)
S’HA DE ESTAR
EN CONTACTE
AMB TOTS

10. “Una bona iniciació es caracteritza per permetre la
màxima inclusió i participació” Blázquez Sánchez
GRAN ERRADA PENSAR QUE TOTS ELS XIQUETS PODEN SER ESPORTISTES D’ÈLIT, PER QUE
MOLTA EXIGÈNCIA
PER AL NEN
GENERA REBUIG A LA
PRÀCTICA ESPORTIVA
ES FA UN DESCART DE
XIQUETS QUE “NO TENEN
LES CONDICIONS PER A SER
ESPORTISTA”

11. EN LA INICIACIÓ ESPORTIVA HI HA QUATRE CONCEPTES
D’ESPORT :
- JOC MOTOR: MOVILITZACIÓ DEL SEU SISTEMA MOTOR
- ESPORT: SITUACIÓ MOTRIU REGLADA I INSTITUCIONALITZADA
- MINIESPORT: ADAPTACIÓ D’UN ESPORT A LES NECESSITATS
CONCRETES DEL GRUP O SITUACIÓ
- INICIACIÓ ESPORTIVA: CONTACTE AMB LA PRÁCTICA
DEPORTIVA

12. CONTINGUTS
ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS VARIARAN D’UNA MANERA O
D’ALTRA SEGON EL CURS O EL CICLE DEL QUE VOLEM FER
L’ACTIVITAT, UNITAT DIDÀCTICA ETC,. PERÒ TOTS ESTAN
EN EL DECRET DE LA COMUNITAT VALENCIANA ESPECIFICATS
ÉS UN MITJA PER AL
DESENVOLUPAMENT DE CAPACITATS
COGNITIVES, MOTRIUS, D’EQUILIBRI
PERSONAL I D’INSERCIÓ I ACTUACIÓ
SOCIAL

13. La pràctica esportiva a l'escola ha suposat dues coses:
▫ Incompatibilitat amb els mètodes d'aprenentatge. En l'esport s'utilitzen
mètodes repetitius i analítics.
▫ La selecció espontània dels més capacitats i l'abandonament dels menys
dotats o dels menys motivats.
D’altra banda, parlarem del TRACTAMENT EDUCATIU DE LA COMPETICIÓ EN EDAT ESCOLAR, es a
dir, es importantíssim:
-Primar l'ensenyament esportiu per sobre dels aprenentatges tècnics.
-Oferir models coeducatius d'iniciació esportiva, sense discriminació per
sexe, edat o capacitats físiques.
-Facilitar la formació multiesportiva per facilitar la riquesa motora.
No separar la competició de la cooperació.

14. Funcions de la iniciació esportiva:
a)L'esport recreatiu.
b) L'esport competitiu.
c) L'esport educatiu.
d) L'esport salut.

15. Tendències en l'anàlisi de la iniciació esportiva
• Model d'ensenyament vertical.Aquest model comença amb la
posada en pràctica de jocs modificats o simplificats per
passar a una segona fase en què es treballa a través de
l'aplicació de miniesports. Finalment el procés acaba amb
l'aprenentatge específic de l'esport estàndard. • En cas que
algun dels practicants tinga problemes de tipus tècnic en
alguna de les fases es passarà a un model analític
d'ensenyament fora del joc de forma eventual, fins al punt
en què l'alumne aconseguisca superar l'objectiu plantejat en
el punt en el qual es va aturar el procés.

16. Model d'ensenyament horitzontal: En aquest tipus de models es
busca en primer lloc una iniciació comuna a diversos jocs
esportius. A partir d'aquest punt el procés es divideix. D'una
banda, es pot passar a una transferència vertical de jocs
modificats i formes jugades fins arribar (com en el model
vertical) a l'esport estàndard. De l'altra, es pot continuar
amb una transferència horitzontal per arribar a la pràctica de
diferents jocs esportius.

17. Dins el model horitzontal apareixen dues modalitats:
Ø Model Horitzontal Estructural: part de l'estructura del joc. L'important és
la funció que adopta el jugador dins d'una tasca respectant la lògica interna
del joc.
Ø Model Horitzontal Comprensiu: es fonamenta en jocs amb predomini tàctic i la
tècnica s’introdueix a poc a poc. Divideix els jocs en funció de les seues
característiques tàctiques.
Etapes del procés d'iniciació esportiva
1r Nivell: Joc d'habilitat i capacitació de base.
2n Nivell: Joc simplificat.
3r Nivell: Miniesport.
4t Nivell: Joc modificat. 5è Nivell: Joc reglamentat.

18. TIPUS D'ESPORTS
● Esports psicomotrius o individuals.
● Esports d'oposició.
● Esports de cooperació.
● Esports de cooperació-oposició.
Respecte als esport individuals Anem a considerar com a bàsics en educació
escolar per la seua accessibilitat, l'atletisme i la natació.
Els esports de cooperació/oposició Són esports en què s'enfronten
dos equips, aquests equips han de tenir una tàctica, tècnica individual,
posició d'atac i defensa, cooperació i oposició per poder desenvolupar el seu
joc.
EX: bàsquet, handbol, futbol-sala i voleibol.

19. L’estructura funcional dels esports de
col·laboració/oposició
1. ESPAI: ▫ És tancat, institucionalitzat, i les seues dimensions són
estrictes i precises. ▫ La seua superfície es presenta marcada per línies
a terra que limiten les accions de cada jugador. ▫ El terreny de joc sol
estar dividit en subespais, "àrees" o "zones" diverses, que tenen
característiques peculiars que modificaran i determinaran les conductes
motrius dels jugadors.
2. TEMPS DE LLOC: Relacionat íntimament amb l'espai, la tècnica, la tàctica,
la comunicació i el reglament. En alguns esports (bàsquet, handbol)
determina les accions d'atac així com la permanència en determinades zones
de l'espai.

20. L’estructura funcional dels esports de col-laboració/oposició
3-Mòbil: La possessió d’un equip del mòbil definiràles dues
opcions durant el joc (atac i defensa).
4-Reglament: Es divideix en aspectes formals, que són les
normes del joc i en desenvolupament de l’acció, que es
tracta de les formes que hi ha de jugar.
5-Estratègia motriu: Percepció i analisi de la situació,
solució mental i motriu del problema.

21. Didàctica aplicada als elements que configuren l’esctructura dels esports col-laboració/oposició
-Espai del joc: Aclarir abans de jugar l’espai i normes del
joc.
-Temps de joc: Proporcionar als jugadors un sentit de la
temporalitat i adaptar el temps de joc.
-Mòbil: Els jugadors han de saber comportar-se en els rols
que estiguen desenvolupant durant el partit. Necessari anar
canviat de rol.

22. Didàctica aplicada als elements que configuren l’esctructura dels esports col-laboració/oposició
-Reglament: Ha de ser flexible i adaptat a les necessitat de
l’individu.
-Estratègia: Tindre clar l’objectiu que es amb l’atac anotar
i amb la defensa evitar que ens marquen.
-Comunicació motriu: Comunicació de forma no verbal amb
codis.
-Elements tècnic-tàctics: Constituir grups d’habilitat que
formen un gest complet no sols un moviment en general.

23. Conclussió
La iniciació esportiva escolar constitueix un mitjà de
l'Educació Física i utilitza continguts propis de
l'esport.
El nostre plantejament didàctic ha d'anar molt més enllà
del simple desenvolupament instrumental d'habilitats
motrius específiques i centrar-se en la formació
d'actituds i valors positius, tant des del punt de vista
personal com social.