Com es forma la orina

1. 4. Característiques i alteracions de la funció urinària
URÈMIA: Alteració greu de la funció del ronyó
Aspecte
Concentrada: color fosc, poc volum i olor intens.
Diluïda: Groc pàl·lid, abundant i poca olor.
Tèrbola: MO, per infecció o passar una hora sense analitzar.
Quantitat
Oligúria: menys de 500 ml / dia
Poliúria: més de 2500 ml / dia
Anúria: Falta total de diüresi

2. Alteracions
•Disúria: micció dolorosa o difícil (infecció)
•Polaquiúria: augment de la freqüència de les miccions.
•Incontinència urinària: Incapacitat de controlar el flux d'orina. Per
debilitat de l'esfínter o problema neurològic. Més freqüent en dones.
•Tenesme vesical: sensació d'orinar que no desapareix amb la micció
(infecció en vies urinàries)
•Nictúria: Necessitat anòmala d'orinar a la nit.
•Enuresi: Emissió involuntària d'orina durant durant el son, després dels 3
anys.

3. • Distensió de la bufeta: per retenció.
 Aguda o completa: cal evacuar artificialment
 Crònica o incompleta: només s'orina el sobresurt. Sempre queda
orina després de la micció.
• Hematúria: presència de sang.
• Leucocitúria: presència de leucòcits.
• Piúria: presència de pus (>1.000.000 de leucòcits per minut)
• Bacteriúria: presència de bacteris
• Proteïnúria: presència de proteïnes
• Glucosúria: presència de glucosa
• Colúria: presència de bilirubina (color fosc)

4. 5. El pacient incontinent
La incontinència urinària (IU) és la pèrdua de la capacitat de
controlar voluntàriament la funció vesical.
- És involuntària
- És objectiva per part del metge
-A través de la uretra i no per fístules urogenitals
Origina problemes:
• Higiènics
• Psicològics
• Socials
• Econòmics: material absorbent, absentisme laboral, roba...

5. Tipus de IU:
IU transitòria: Durant un temps limitat. Per infecció deliri, fàrmacs,
restrenyiment, immobilitat. Reversible amb tractament.
IU persistent: No desapareix abans de les 4 setmanes de
tractament.
IU esforç: Pèrdua de petites quantitats per esforç (tossir, riure,
exercici...) o estrès. És puntual. Més freqüent en dones obeses i
multípares.
IU urgència: Contraccions involuntàries del múscul detrusor.
Existeix desig sobtat de miccionar sense esforç. Normalment petites
pèrdues.

6.  IU mixta: Una barreja de les dues anteriors (esforç i urgència)
 IU per sobreeiximent: La pressió intravesical supera la
intrauretral, sense activitat del detrusor ni esforç. El pacient
sempre es sent mullat (gota gota) sense ser conscient clarament
de la fuga. Per obstruccions uretrals, problemes neuronals o
fàrmacs.
 IU reflexa: Per lesions supramedul·lars o medul·la – còrtex. No
existeix desig de miccionar, la uretra no tanca.
 IU funcional: El pacient té la incapacitat física o neuronal per
anar al bany.

8. 5.1. Hàbits que ajuden a prevenir o millorar la IU
 Anar al lavabo cada 3h
 Facilitar l’accés al lavabo modificant l’entorn
 Correcta higiene íntima
 Roba còmoda i fàcil de treure
 Beure líquids suficients
 Afavorir el bon ritme intestinal menjant fibra. El restrenyiment afavoreix la IU.
 Evitar la cafeïna, begudes carbonatades i alcohòliques.
 Moderar la ingesta de líquids abans d’anar a dormir
 No prendre diürètics abans d’anar a dormir.
 Si existeixen edemes a les cames, dormir amb aquestes aixecades
 Fer exercicis per potenciar la musculatura de la pelvis
 No fer pipi-stop com a rehabilitació, només per a diagnòstic.

9. A. Reforçament dels músculs del sòl pelvià
Exercicis de Kegel
http://www.youtube.com/watch?v=EdUAouXa4ZA
http://www.youtube.com/watch?v=mCFQlThVthk
http://www.youtube.com/watch?v=LpdMLPjHMFA&feature=related
B. Reentrenament de la bufeta
Programar les miccions es tingui o no ganes.
S’inicia amb visites diürnes a wc cada 30-60’. Després es va augmentant
l’interval.

10. 5.2. Tractament farmacològic
 Estrògens  postmenopausia.
 Alfa – adrenèrgics  milloren la contracció del coll vesical i uretral.
 Anticolinèrgics  bloquegen la contracció de la bufeta.
 Antidepressius tricíclics  Per pacients molt específics amb
depressió.

11. 5.3. Tractament pal·liatiu: BOLQUERS
- Per incontinència urinària, fecal i doble
- Per fugues ocasionals o freqüents
- Han de mantenir la pell seca i ser dermoprotectors
- Tenen una part absorbent interna (cel·lulosa) + part impermeable
externa
- Gran varietat de models en funció de la mida i la necessitat d'absorció
Fugues petites: només taquen el boquer
Fugues mitjanes: amaren el bolquer
Fugues grans: amaren la roba de llit, regalimes per les cames

14. PROTOCOL DE CANVI DE BOLQUER
1.Escollir el bolquer adequat segons el grau d’incontinència i les
característiques de l’usuari.
2.Preparar el material: bolquers, bosses d'escombraries, material
per a la higiene, tovallola i crema hidratant.
3.Rentar-se les mans i posar-se guants
4.Informar i respectar la seva intimitat. Demanar col·laboració si pot.
5.Observar els indicadors d’humitat
6.Retirar l'absorbent per la part anterior del cos
7.Realitzar la higiene de la zona. Sobretot assecar bé.

15. 8. Plegar el bolquer i posar l’usuari en decúbit lateral.
9. Netejar la zona i assecar bé.
10. Plegar el bolquer i col·locar el nou
11. Canviar el decúbit lateral i retirar el bolquer brut.
12. Col·locar el nou bolquer, ajustant-lo correctament. Cal evitar plecs.
13. Acomodar, recollir i anotar observacions i / o incidències
http://www.youtube.com/watch?v=zKuaj7hzCZU