2 instrumental sanitari

• Gran diversitat de patologies, diversos tipus de material.
• Per a la realització d’una operació quirúrgica, s’utilitza instrumental i
material clínic i quirúrgic divers (tall, hemostàsia, sutura) i,
l’instrumental específic de la classe d’intervenció que es realitza.
• En cirurgia s’ha avançat molt en els últims temps, a causa dels
notables avenços de l’anestèsia, les tècniques d’hemostàsia i
sutura, les transfusions de sang, el control de les infeccions
mitjançant l’esterilització i les noves tecnologies utilitzades.
• L’especialització creixent de la cirurgia ha facilitat la investigació de
nous materials, més eficaços i segurs.
• Es tracta de materials d’alta precisió, la manipulacio dels quals s’ha
de fer d’acord amb unes normes lògiques de conservació i
manteniment per evitar-ne el deteriorament. D’altra banda, l’índex
d’infeccions nosocomials obliga a netejar aquest material
correctament, i a desinfectar-lo i esterilitzar-lo de manera eficaç.

• Anomenem instrumental sanitari els instruments
utilitzats en les intervencions quirúrgiques, en les cures,
en les exploracions i en altres activitats sanitàries.
• És important que l’auxiliar d’infermeria conegui
l’instrumental perquè hi ha tota una sèrie de pràctiques
en les que és necessari un coneixement adequat
d’aquest:
– Per preparar el carro de cures.
– Per preparar els paquets d’instrumental per a les cures o
intervencions a realitzar.
– Per a servir l’instrumental al diplomat en infermeria o al
facultatiu,
– per recollir i netejar adequadament l’instrumental,
– esterilització correcte i emmagatzematge de l’instrumental

PARTS D’UN INSTRUMENT
•MÀNEC: Part per la que es subjecta
l’instrument, pot presentar anelles,
cremallera,…
•ARTICULACIÓ: Permet la seva
apertura i tancament.
•PART ACTIVA: Es tracta de la
punta i mandíbula, que entra en
contacte amb els teixits. Té formes
molt variades, en funció del seu
objectiu. Pot tenir o no dents, tenir
punta roma o aguda, etc.
L’instrumental sol ser d’acer inoxidable.
L’acer inoxidable, encara que sigui
extemadament resistent, no és un material
indestructible, es pot oxidar sota
determinades circumstàncies
desfavorables d’ordre físic, tèrmic o químic.

INSTRUMENTAL MEDICOQUIRÚRGIC
MÉS UTILITZAT
• Instrumental de tall o dièresi
• Instrumental d’hemostàsia
• Instrumental de dissecció
• Instrumental d’aprehensió
• Pinces de camp
• Separadors
• Material i instrumental de sutura
• Instrumental d’exploració
• Instrumental per especialitats

INSTRUMENTAL DE TALL O DIÈRESI
S’utilitza per a dividir o separar els
teixits. Sol tractar-se de material
tallant.

BISTURÍ MANUAL
Instrumental de tall o dièresi
D’una sola peça
(escalpel)
Mànec de bisturí
(nº3 i 4)
Fulla de bisturí
(de diferents formes i tamanys)
Bisturí muntat

TISORES QUIRÚRGIQUES
• S’utilitzen per tallar
teixits orgànics.
• Les tisores quirúrgiques no s’han
d’utilitzar per tallar sutures ni altres
materials, ja que el seu tall es deteriora i
poden quedar inservibles per al seu ús.
• Tipus de puntes:
– roma-roma
– aguda-aguda
– roma-aguda
• Forma de les rames:
– recta
– corba
– colzada

TISORA DE MAYO (tisora quirúrgica)
• S’usen per tallar grans gruixos o quantitats de teixits (o
teixits durs).
• Les tisores de Mayo són més grans i tenen les fulles
més amples. Poden ser rectes o corbes.
Corba
Recta

TISORA METZEMBAUM (tisora quirúrgica)
• Serveix per a disseccions més fines o per aïllar vasos o
conductes (dissecció de teixits en profunditat).
• Té les fulles més primes i allargades que la tisora de
Mayo. Poden ser rectes o corbes.
Recta
Corba

TISORA LISTER
• S’utilitza per a tallar embenatges i roba.
• És una tisora colzada i amb l’extrem
“botonat” per evitar lesions a la pell.

TISORA LITTAVER
• S’utilitza per a tallar punts de sutura.

INSTRUMENTAL D’HEMOSTÀSIA
Tanquen de manera provisional la llum dels vasos
sanguinis, impedint l’hemorràgia si aquests s’han trencat o
han de ser seccionats. També poden utilitzar-se com
instrumental de cures, per pinçar sondes, subjectar i fer
torundes... Les pinces d’hemostàsia més còmodes
incorporen un sistema de tancament que pot ser aplicat i
deixat en aquesta posició (pinces d’hemostàsia estàtiques),
sistema de tancament en “cremallera”. Poden tenir estries
transversals a la cara interna de les puntes per millorar la
subjecció al teixit.

• Pinces d'extrems ovalats. No té dents i només fa pressió
en una superficie petita de la punta.
• S’utilitza per fer hemostàsia en vasos de major calibre.
Instrumental d’hemostàsia
PINÇA DE PÉAN

PINÇA MOSQUIT O HALSTED
• S’utilitza per clampar petits vasos.
• S’utilitzen per a procediments
superficials i cirurgia vascular
perifèrica.
Recta sense dents
Corba sense dents
Recta amb dents Corba amb dents

PINÇA KOCHER
• Té els braços més llargs
que la pinça mosquit.
• Poden ser rectes o corbes,
amb dents o sense dents
• Les pinces amb dents són
traumàtiques.

PINÇA KOCHER

PINÇA CRILE
Recta sense dents Recta amb dents
També poden ser:
•Corbes sense dents
•Corbes amb dents

• Te estries transversals fins a la meitat de
la seves rames i s’utilitza per fer
hemostàsia en teixits superficials
PINÇA KELLY
Poden ser rectes o corbes

PINÇA ROCHESTER
Poden ser rectes o corbes
Poden ser llargues o extrallargues
• S’utilitza en vasos de major calibre i en
teixits gruixuts.

INSTRUMENTAL DE DISSECIÓ
Tenen com a finalitat fer pressió en els teixits
per facilitar la dissecció i l’anàlisi, per collir
les vores de la pell a les sutures i els
apòsits i material esterilitzat.

PINCES DE DISSECCIÓ
Instrumental de dissecció
• Consisteixen en dues rames metàl·liques planes
unides per un extrem, i estan dissenyades per
romandre obertes. A la cara externa de les
rames tenen unes estries per facilitar-ne el
maneig i la subjecció amb els dits. Els extrems
poden ser llisos o tenir dents. Varien de mida,
longitud, disposició de les dents i en l’elasticitat
major o menor dels braços.

Recta Corba
sense dents
Amb 2 i 3 dents
Amb 1 i 2 dents
Pinces quirúrgiquesPinces anatòmiques

Colzada
En baioneta
(sense dents)
En baioneta (amb
dents)

PINCES ADSON
Sense dents Amb dents
Punta d’una pinça Adson-Brown
•Branques amples que es fan més estretes a la punta. Utilitzades per teixit
superficial i delicat.

INSTRUMENTAL D’APREHENSIÓ
Són pinces de teixits més especialitzades que
les hemostàtiques. S’utilitzen per prendre o
agafar, adequant-se a l’espessor i resistència
dels teixits.

PINÇA ALLIS
• Tenen més capacitat de subjecció que les
pinces de dissecció, però, tot i això, són poc
traumàtiques per als teixits, en tenir l’extrem
eixamplat. Té branques lleugerament corbes
amb una línia de dentetes al final que permet
sostenir el teixit suau però segur.
• S’utilitza en la presa de les vores de l’intestí
o qualsevol altre víscera fàcilment
esquinçable.
Instrumental d’aprehensió

PINÇA FOERSTER (FORESTER)
o portacotons
• Es una pinça llarga, que pot
ser recta o corba. La
cremallera permet graduar a
voluntat la seva pressió en la
punta. Cada mandíbula
acaba en forma d’anella, les
quals presenten fenestres
que permeten una excel·lent
presa de vísceres (teixits
tous), sense danyar-les.
També s’utiliza per a la
asèpsia de pell, amb una
gasa doblegada.

PINÇA DUVAL
• Pinces llargues, les seves
mandíbules acaben en forma de
triangle, on hi han dentetes
primes, per minimitzar el trauma
de teixits delicats. S’utilitzen per
a subjectar teixit pulmonar.
PINÇA PENINGTON

PINÇA BABCOCK
• Pinces que tenen la
mateixa finalitat que les
d'Allis, les branques de
les quals acaben en
forma de triangle
fenestrat i corb amb
fines dents, encara
menys traumàtiques.

PINCES DE CAMP
Les pinces de camp tenen unes puntes
afilades i enfrontades, que es tanquen
fermament i serveixen per subjectar els
draps de camp sobre la pell durant la
cirurgia.

PINÇA BACKAUS
Pinces de camp
• Pinça amb extrems
corbs i aguts,
sistema de
tancament de
“cremallera”.

PINCES JONES
(PINCES CRANC)
Pinces de camp
PINCES DOYEN

SEPARADORS
Són instruments que es fan servir per
facilitar l’exposició dels teixits
durant la cirurgia amb el mínim
trauma possible (s’utilitzen per fer visibles els
plans profunds del camp operatori, i així faciliten la
feina del cirurgià).

SEPARADORS
Els manuals, es subjecten amb la ma.
Els estàtics, s’aguanten per si sols. Són
més còmodes per al cirurgià, ja que no
requereixen la mà d’un ajudant per subjectar-
los. Es mantenen oberts per mitjà d’un sistema
de cremallera, engranatge o fixació amb
cargols.

Separadors manuals
SEPARADORS FARABEUF
• Son uns dels més
utilitzats.
• S’utilitzen en plans
superficials de les
incisions (pell, teixit
cel·lular subcutani, teixit
muscular).
• N’hi ha de diferents
mides.Làmina metàl·lica estreta i llargaLàmina metàl·lica estreta i llarga
doblegada en ambdós extrems.doblegada en ambdós extrems.

Separadors manuals
SEPARADORS ROUX
• Son uns dels més
utilitzats.
Làmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdósLàmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdós
extrems. La superfície dorsal o externa dels extrems delextrems. La superfície dorsal o externa dels extrems del
separador presenta una concavitat suau.separador presenta una concavitat suau.

Separadors manuals
S. DE VOLKMANN O DE GARFIS
• Pot tenir de 1 a 6
puntes.
• Les puntes poden ser
romes o agudes.
Sembla una forquilla amb lesSembla una forquilla amb les
puntes doblegades.puntes doblegades.

Separadors manuals
S. DE SENN-MILLER
VALVA ABDOMINAL
DE DOYEN
Són separadors en
forma de pala, s’usen
per separar plans
profunds.
Separa la paret
abdominal, contingut
pèlvic...
Per una banda té garfis i
per l’altra té forma de pala.
Per una banda té el mànec
per traccionar-la i per l’altre
té una làmina que acaba en
90º respecta al mànec.

Separadors estàtics
S. ADSON S. WEITLANER
Tenen un sistema de dents engranades i és mantenen en una sola posició
Indicat
especialment
en cavitat
abdominal.
S’utilitza en cirurgies
vasculars, fístules arterio-
venoses.
Puntes
romes o
agudes

SEPARADOR ALM

S. AUTOESTÀTIC ABDOMINAL O DE GOSSET
S’utilitza en cirurgies pediàtriques i en laparotomies

MATERIAL I INSTRUMENTAL
DE SUTURA
És el instrumental que s’utilitza en les
maniobres que realitza el cirurgià per
unir i restaurar la continuïtat dels
teixits.

MATERIAL I INSTRUMENTAL
DE SUTURA
• Sutures manuals:
– Fils
• No reabsorbibles, reabsorbibles
• Naturals, sintètics, metàl·lics
– Agulles
• Forma: rectes, corbes
• Secció: cilíndrica, triangular, planes
• Tamanys diferents
– Porta-agulles
• Sutures mecàniques
– Grapadora quirúrgica

Material i instrumental de sutura
SUTURES QUIRÚRGIGUES
Sutura és qualsevol material utilitzat per lligar els vasos
sanguinis o aproximar els teixits.
Les sutures reabsorbibles mantenen l’aproximaci
del teixit de forma temporal i acaben essent
digerides pels enzims o hidrolitzades pels fluids
tissulars. S’utilitzen en òrgans interns i en el
teixit subcutani.
Les sutures no reabsorbibles són les que no
són hidrolitzades pels enzims orgànics,
romanent de forma indefinida a l’organisme
després de la seva col·locació, o bé s’han de
retirar de sutures superficials.

SUTURES QUIRÚRGIGUES
Tipus de materials de sutura
Reabsorbibles No
reabsorbibles
Naturals Catgut Seda (Silkam)
Lli
Sintètics
multifilament
Àcid poliglicòlic (Dexon)
Poliglactin 910 (Vicryl)
Derivats de polièsters
(Suprolene, Mersilene,
Rerylene)
Derivats de poliamides
(Nylon, Perlon)
Recoberts (Supramid)
Sintètics
monofilament
Polidiosacrona (PDS) Derivats de polièsters
(Mirafil)
Derivats de poliamides
(Nylon)
Derivats de polipropilè
(Prolene)
Metàl·lics Poligliconat (Maxon) acer inoxidable
(Surgisteel)
Titani
El calibre o gruix del
material és important per
aconseguir una
resistència a la tensió
adequada. A les caixes i
envasos està indicat. El
sistema més usat és el
“dels zeros”, en què el
gruix disminueix a
mesura que augmenta el
nombre de zeros.
Els materials de sutura
es presenten
esterilitzats, en envasos
plàstics que n’asseguren
un bon manteniment.

Formes i tamanys de les agulles

Secció cilíndrica
– No te extrems tallants. La penetració depen de la punta de l'agulla.
– Atraumàtica.
– Només es pot usar en teixits tous (visceres).
Secció espatulada
– Secció hexagonal aplanada, amb dos extrems tallants.
– S'usa en teixits més forts: pell, aponeurosi i cornia.
Secció triangular
– Té tres extrems tallants.
– Permet travessar teixits molt durs.
– Molt traumàtica.
Secció tapercut
– L'extrem de l'agulla te secció triangular i la resta de l'agulla té secció
cilíndrica.
– Menys traumàtica per als teixits que l'agulla triangular.
Característiques de les seccions d’agulla

PORTAAGULLES
Són instruments dissenyats per a la subjecció de les agulles de sutura,
així com per passar els fils de sutura i realitzar els nusos.
Durant la seva utilització, són auxiliades per les pinces de dissecció i per les
tisores de sutura.
N’hi ha de tres tipus:
• De cremallera (Hegar-Mayo o Mayo): es maneguen amb els dits del
mig i el polze.
• Automàtic (Mathieu): són més cars, més traumàtics i es trenquen
abans, però resulten més fàcils d’usar. Es prenen amb el palmell de la
mà, amb una pressió s’obren i amb una altra es tanquen.
• Combinat amb tisores (Gillies): per a quan no hi ha ajudant. A la part
interna de la fulla té unes tisores i la punta és el portaagulles.

PORTAAGULLES

SUTURES MECÀNIQUES
Són instruments de grapada quirúrgica, utilitzats tant en cavitats internes,
com pot ser a l’abdomen i el tòrax, com en l’exterior, a la pell.
Aquest tipus de sutures aporten avantatges com:
• Escurcen el temps quirúrgic.
• Hi ha un risc menor d’infecció i contaminació
• Es redueixen les pèrdues hemàtiques
• El període postoperatori disminueix.

SUTURES MECÀNIQUES
Les grapadores són instruments
per aplicar les grapes
metàl·liques. Vénen en envasos
estèrils i poden ser d’un sol ús o
recarregables.
Les grapadores s’utilitzen amb
força freqüència per suturar la
pell: grapadores dèrmiques.
Sutura de la pell. S’utilitza una
pinça de dissecció per subjectar
els llavis de la ferida, auxiliant
així el treball de grapar.

INSTRUMENTAL D’EXPLORACIÓ
El material d’exploració s’utilitza com a mitjà per
facilitar l’exploració en el pacient, segons les
diferents zones anatòmiques.
Instrumental: estilet, sonda acanalada, tròcar, pinces
de Magill.
Material d’exploració: bàscula amb tallímetre,
obreboques, cinta mètrica, esfigmomanòmetre,
fonendoscopi, llanterna, oftalmoscopi, otoscopi,
rinoscopi, laringoscopi, glucosímetre, termòmetre,
espècul, depressor lingual, martell de reflexos.

ESTILET
• Instrument metàl·lic,
punxegut o botonat,
que serveix per veure
la profunditat i
direcció d’una ferida.
Instrumental d’exploració

SONDA ACANALADA
• Serveix per
evidenciar el traçat de
les fístules i realitzar
el drenatge de les
ferides i abscessos.

TRÒCAR
• Instrument quirúrgic que
consisteix en un punxó
introduït en una beina o
cànula, la qual es pot retirar
una vegada realitzada la
punció.
Pot ser recte o corbat,
s’utilitza per realitzar puncions
i prendre mostres per a
biòpsia.

PINCES DE MAGILL
• És una pinça que ajuda a dirigir el tub endotraqueal cap a la
laringe. També s’utilitza per introduir sondes o extreure cossos
estranys de la laringe.

L’INSTRUMENTAL DE LES
ESPECIALITATS
En cada especialitat de medicina i
cirurgia s’utilitza un instrumental d’ús
general, a més d’una sèrie de peces
d’instrumental específiques per a cada
tipus d’intervenció o exploració.

• Instrumental de cirurgia traumatològica
• Instrumental de ginecologia
• Intrumental d’otorrinolaringologia
(instrumental per a oïda, nas, gola)
• Instrumental de cirurgia abdominal
• Instrumental per a odontologia
Instrumental per especialitats

bibliografia
• C. Guillamas Vilela i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del
material. Ed. Editex. Madrid, 2005
• A. López San Miguel i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del
material. Ed. MacMillan Professional. Madrid, 2008.
• A.M. Fernández Espinosa i E. Pérez de la Plaza. Higiene del medio
hospitalario. Ed. McGrawHill. Madrid, 2008.
• J.K. Fuller. Instrumentación quirúrgica. Teoría, técnicas y
procedimientos. Ed. Panamericana. México, 2007.
• A. Ortega Pérez i col. Tècniques bàsiques d’infermeria. Ed. Altamar.
Barcelona, 2006.

webgrafia
• http://enfermeradequirofano.iespana.es/
• www.medicalexpress.es

EXERCICI:
IDENTIFICACIÓ D’INSTRUMENTAL
• Es passarà una diapositiva i es deixarà un
temps perquè apunteu a la llibreta el nom
de l’instrumental, el tipus, i la utilitat.
• Després de mostrat el material per a
identificar, es donarà la solució i fareu la
correcció en vermell a la vostra llibreta.
(Autoavaluació)

1
• Instrument de……………..
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

2
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

3
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

4
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

6
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

5
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

7
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

8
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

9
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

10
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

11
• NOM:………………………
• Utilitat:…………………….. Recta
Corba

12
• NOM:………………………

13
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

14
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

15
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

16
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

17
• NOM:………………………
• Utilitat:……………………..

1
• Instrument de…SUTURA
• NOM: Portaagulles Hegar-
Mayo
• Utilitat: per subjectar l’agulla i
realitzar nusos.

2
• SEPARADOR estàtic
• NOM: Separador
Weitlaner
• Utilitat:fer visible els plans
profunds del camp
operatori.

3
• SEPARADOR manual
• NOM: Separador Senn-
Miller
• Utilitat: facilitar l’exposició
dels teixits durant la
cirurgia.

4
• PINÇA DE CAMP
• NOM: Pinces Backaus
• Utilitat: subjectar els
draps del camp sobre la
pell durant la cirurgia.

5
• SEPARADOR manual
• NOM:Separador Farabeuf
• Utilitat:facilitar l’exposició
dels teixists durant la
cirurgia.

6
• Instrument de SUTURA
• NOM: Agulla corba i fil
• 5 zeros (petit calibre),
• Longitud total del fil 45 cm
• El vicryl és un material sintètic
multifilament reabsorbible
• Utilitat: lligar els vasos
sanguinis o aproximar els
teixits.

7
• Instrument de aprehensió
• NOM: PINÇA D’ALLIS
• Utilitat: Pendre i agafar teixits
sense traumatismes

8
• Instrument de exploració
• NOM:LARINGOSCOPI
• Utilitat: Exploració de la
laringe i intubació

9
• Instrument de dissecció
• NOM: Pinça de dissecció
en forma de baioneta,
sense dents
• Utilitat: en aquest cas és
una pinça d’oïda.

10
• Instrument de tall
• NOM: mànec de bisturí
• Utilitat: El bisturí s’utilitza
per tallar, fer incisions en
els teixits.

11
• NOM:Tisora recta
Metzembaum
• Utilitat: És una tisora
quirúrgica, per
disseccions fines.
Recta
Corba

12
• Instrument de
otorrinolaringologia
• NOM: pinça “cocodrilo”
Hartman

13
• Instrument de hemostàsia
• NOM: Pinça mosquit o
Halsted corba amb dents
• Utilitat: clampar petits
vasos sanguinis

14
• Instrument de hemostàsia
• NOM: Pinça de Kocher
recta amb dents
• Utilitat: clampar vasos
sanguinis, pinçar teixits
durs (són traumàtiques)

15
• NOM: Tisora Lister
• Utilitat: Tallar embenatges
i roba

16
• Instrument de dissecció
• NOM: pinces de dissecció
corbes sense dents
• Utilitat: subjectar els
teixits mentre són
sotmesos a exposició, tall
o sutura.

17
• Instrument de
EXPLORACIÓ
• NOM: Pinces de MAGILL
• Utilitat:ajuda a dirigir el
tub endotraqueal cap a la
laringe. També s’utilitza
per introduir sondes o
extreure cossos estranys
de la laringe.

Núria Contreras, curs 2008-2009

2 instrumental sanitari

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to 2 instrumental sanitari

Similar to 2 instrumental sanitari (18)

More from bertachico

More from bertachico (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

2 instrumental sanitari