A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera aprimorada, maior tela e melhor processador. O novo aparelho custará US$ 100 a mais que o modelo anterior e estará disponível para pré-venda em 1 mês, com entregas a partir de 2 meses. Analistas esperam que o novo smartphone ajude a empresa a aumentar suas vendas e receita no próximo trimestre.
A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera aprimorada, maior tela e melhor processador. O novo aparelho custará US$ 100 a mais que o modelo anterior e estará disponível para pré-venda em 1 mês, com entregas a partir de 2 meses. Analistas esperam que o novo smartphone ajude a empresa a aumentar suas vendas e receita no próximo trimestre.
Tema 11 la transición española y la constituciónMarta López
La transición española a la democracia tras la muerte de Franco en 1975 se caracterizó por un proceso pacífico y de consenso entre las fuerzas políticas. Bajo el liderazgo de Adolfo Suárez y la monarquía constitucional de Juan Carlos I, se aprobaron la Ley para la Reforma Política de 1976 y se celebraron las primeras elecciones democráticas en 1977, dando paso a la nueva Constitución española de 1978 que define al país como un Estado social y democrático de derecho dentro de un sistema parlamentario.
Este documento describe la transición de España a la democracia luego de la muerte de Franco en 1975. Resume los principales eventos y características de este período, incluyendo el intento de continuismo bajo Arias Navarro, la ley de reforma política de Adolfo Suárez que abrió el camino a la democracia, los pactos de la Moncloa para abordar la crisis económica, y las primeras elecciones democráticas en 1977. Finalmente, condujo a la aprobación de la Constitución de 1978 que estableció
Durante la Guerra Civil Española, se crearon carteles tanto republicanos como nacionalistas para promover sus respectivas causas. El documento analiza los carteles propagandísticos de ambos bandos durante este conflicto.
Este documento resume los principales acontecimientos políticos y militares de España durante el reinado de Carlos IV, desde el inicio de la Revolución Francesa hasta la derrota naval española en Trafalgar. España inicialmente se opuso a la Revolución Francesa y declaró la guerra a Francia, pero fue derrotada y firmó la Paz de Basilea en 1795. Posteriormente España se alió con Francia a través de los Tratados de San Ildefonso y declaró la guerra a Gran Bretaña, sufriendo importantes derrotas navales.
Este documento resume la Guerra Civil Española entre 1936 y 1939. Explica las causas estructurales y coyunturales que llevaron al conflicto, como los desequilibrios socioeconómicos, regionales, espirituales y militares en España. Describe las 4 fases de la guerra y cómo evolucionaron los territorios controlados por la República y los sublevados. Resalta la internacionalización del conflicto con apoyos de Alemania e Italia a los sublevados y de la URSS a la República.
La Guerra Civil Española (1936-1939) enfrentó al bando republicano contra el bando sublevado liderado por Francisco Franco. El bando sublevado contó con ventajas militares iniciales que le permitieron ganar terreno. La batalla del Ebro en 1938 fue la última gran ofensiva republicana y resultó en grandes bajas que debilitaron su ejército. En 1939, Franco conquistó Barcelona y Madrid, poniendo fin a la guerra con la victoria del bando nacionalista.
The document summarizes the socio-economic evolution of Francoist Spain from 1939 to 1975. It describes 6 periods: 1) Totalitarian phase and economic recession (1939-1950), 2) Abandonment of autarky (1950-1959), 3) Economic expansion (1959-1973), 4) Depression (1973-1975), 5) Demographic evolution, and 6) Social transformations. The economic strategy shifted from autarky and recession to liberalization and foreign investment-driven growth, peaking in the late 1960s before the 1973 depression. Population grew rapidly during the expansion era. Society gradually modernized with increased urbanization, education, and secularization.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. De la societat estamental
a la societat de classes
Dissolució
estaments
igualtat jurídica
Noblesa: pèrdua de
privilegis. Mantenen
poder econòmic i polític
Classe
treballadora:
proletaris,
treballadors
urbans,servei
domèstic...
Classe
social
Desigualtat econòmica
Burgesia:
agrària,
financera,
industrial
La
noblesa
seguia
exisint
Institut Agrícola de Sant
Isidre
Petita burgesia:
càrrecs,
funcionaris,
professionals,
comerciants
3. Les classes populars
O Artesans i grups urbans
O Artesans: productes manufacturats
O Menestrals: petits artesans i comerciants
O Treballadors serveis
O Servei domèstic
4. Pagesia
O Reforma agrària liberal concentració
O Pagesos sense terra
O Latifundistes / jornalers (2,6 milions)
O Diferències regionals
O Castella – Lleó, Andalusia, Extremadura: propietat
plena dels antics senyors
O Castella-La Manxa, Aragó, València: pagesos van
millorar
O En general: «fam de terres»
O Influència propietari: cacic
O Analfabetisme. Conflictivitat social
O Catalunya: emfiteusi: domini útil. Contractes de
conreu a llarg termini.
8. Vida quotidiana i
comportaments socials: classes
dominants
Model
espanyol
Terratinents
agraris
(rendistes)
Model
emprenedor
Valor del treball
Esforç i autoritat
Nou model
burgès
Ostentació
Poder econòmic
Comercialització
de l’oci: Liceu.
Jardins, cafès
10. Les dones al segle XIX
Condició subsidiària
al món masculí
Dones de classe alta:
el destí era el
matrimoni
Llei Moyano (1856):
ensenyament
obligatori i segregat
Dones de classe
obrera: força de
treball. Ideologia
hipòcrita
Dones rurals:
tasques agrícoles,
elaboració productes
de la vida familiar
11. Vaga de 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any
1881, en demanda de millors condicions de treball.
http://vedruna-angels.org/blocs/socials/category/general/
12. Olga Sacharoff
“Noies a la finestra”, c.
1910-1914
gouache, 53 x 41 cm
Thermalia. Museu de
Caldes de Montbui
Núm. reg. 629
13. Les primeres organitzacions
obreres
Naixement sindicats
•Luddisme: incendi fàbrica
Bonaplata (1835)
•Associacionisme obrer:
socors mutus: Associació
de Teixidors de Barcelona
(1840)
•Primeres vagues (1840).
Els moderats les van
prohibir.
Consolidació
•Bienni Progressista (1854-
1856): Vaga de les
selfactines (1854): crema
de fàbriques (luddisme).
Repressió molt dura, i
reacció solidària. Van
augmentar salaris.
•El govern va prohibir drets
obrers. Acomiadaments
massius.
•En conseqüència: 1855,
primera vaga general.
•Comissió mixta obrers-
patrons.
•1857: moderats prohibien
associacions obreres.
Revoltes agràries
•Problema social molt greu
a Andalusia.
•1840: jornalerisme va fer
moltes mobilitzacions,
algunes luddistes
•Insurreccions pageses
durament reprimides.
•Extensió del bandolerisme.
14. Imatge sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplata
http://altresbarcelones.blogspot.com/2009_02_01_archive.html
15. L’arribada de l’internacionalisme (1868-1864)
Ruptura del FRE. Majoria
AIT espanyola: anarquista.
1871 Paul Lafargue
(marxista) impulsà
grups madrilenys
cap al marxisme
1870: 7000 afiliats AIT.
Federació Regional
Espanyola (FRE),
sobretot a Catalunya i
Andalusia
Arribada de la
Internacional: 1868,
Fanelli (bakuninista)
Difusió d’ideals
anarquistes: Supressió de
l’estat
16. Teatro del Circo, Barcelona. Junio de 1870.
Primer Congreso de la FRE y Primer Congreso Obrero en España.
17. Anarquisme i socialisme
(1874-1900)
Corrents anarquistes
•Prohibició de la
internacional: FTRE
•Molta afiliació a Catalunya.
Sindicalisme reivindicatiu.
•Davant la repressió: acció
directa contra L’ESTAT, LA
BURGESIA I L’ESGLÈSIA.
•1893-1897: violència
(atemptats polítics).
Processos de Montjuïc.
•Divisió:
•Acció directa
•Acció de masses
(Anselmo Lorenzo,
Federico Urales):
Solidaritat Obrera (1907)
– CNT (1910)
Socialisme obrer
•Nueva Federación
Madrileña (marxista)
PSOE
•Reformes reivindicades:
•Dret a associació i a
reunió
•Sufragi universal masculí
•Reducció horari laboral
•Prohibició del treball
infantil
•II Internacional (1889)
•Celebració del Primer de
Maig (1890)
•Primer Congrés UGT
(1888)
•Per oficis
•Reivindicació de millores
en condicions laborals
Reformisme
•Liberalisme (pensament
burgès) preocupat per les
condicions de vida de la
classe obrera.
•Demanaven a l’estat que
regulés les condicions de
treball.
•1878: Regulació dels
treballs perillosos per a
infants.
•Creació d’asils
•Comissió de Reformes
Socials (1883): Recaptar
informació sobre les
condicions obreres.