Ací es mostra un resum dels principals trets econòmics, polítics i socials de l'Espanya del segle XIX

2. Al Segle XIX l’agricultura encara
era la principal activitat
econòmica del país.
No obstant això, no era una
agricultura moderna.
La propietat de les terres de
cultiu estaven mal repartides, és
a dir, la major part de les terres
estaven a les mans d’uns pocs.
En general, l’agricultura es va
quedar certament entancada.

3. Les desamortitzacions van ser unes mesures econòmiques
gràcies a les quals es subhastaven públicament les terres
de l’esglèsia i dels municipis.
Desamortització de Mendizábal:
Va expropiar els bens de
l’esglèsia l’any 1836.
Desamortització de Madoz:
Va subhastar tots els bens de l’Estat
i dels municipis l’any 1855.

4. Tot i que l’objectiu era repartir les terres per tal de donar-
les més rendiment, la realitat va ser diferent:
Els camperols no podien competir a les subhastes. Així
que van anar a parar a mans de nobles i burguesos, els
grans beneficiats de les desamortitzacions.
Per tant, la propietat de les terres va continuar estant en
mans d’una minoria adinerada.

5. El procés d’industrialització a Espanya va començar més
tard que a la resta d’Europa i es va desenvolupar més
lentament.
I per què va ser així?
Escasses
inversions
Pocs mercats per
a vendre la
producció
Xarxa de
comunicacions
pobra o
inexistent
Espanya és un
país pobre en
recursos
energètics

6. On van aparèixer les primeres
industries espanyoles?
PAÍS BASC: indústria siderúrgica
(producció de metalls)
CATALUNYA: indústria tèxtil
(producció de roba i teixits)

7. L’independència de la major part d’Amèrica Llatina al
1824 i la pèrdua definitiva al 1898 va ocasionar
importants conseqüències a l’economia:
1. Espanya deixava de rebre riqueses de les colònies.
2. Espanya exportava menys productes i, per tant,
ingressava menys
3. Espanya deixava de ser un potència mundial

8. A causa de les evolucions polítiques i econòmiques, la societat
del Segle XIX va experimentar un canvi organitzatiu:
REI
1
NOBLESA
CLERGAT
CAMPEROLS
D’una societat estamental
a
Una societat de classes

9. Durant el segle XIX i l’industrialització, les persones pertanyien a una o
altra classe segons la seua riquesa.
D’una banda hi era la Burgesia.
Adinerats, propietaris de
fàbriques, bancs, terres, etc.
Controlaven el comerç.
D’altra banda hi era la Classe
obrera o proletariat. Eren
generalment pobres i treballaven
a fàbriques, teres o mines a canvi
d’un salari mínim. Els xiquets
també treballaven.

10. L’explotació de la burgesia va provocar que els obrers
s’uniren formant Cooperatives i Sindicats.
Les cooperatives
eren associacions
per a facilitar la
vida diària.
Els sindicats eren
associacions que
lluitaven per millorar
les condicions
laborals
El moviment obrer va facilitar l’aparició de noves ideologies
polítiques:
EL COMUNISME L’ANARQUISME