Aquí teniu les correccions a la primera tanda dels exercicis del T6 d'Història. Encara us he de fer arribar la segona tanda.

1. INSTITUT PERE BARNILS TEMA 6
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX-
HISTÒRIA 2BTX SOLUCIONARI-01
1. Respon les preguntes següents:
– Per què la societat del segle XIX era una societat de classes i no d’estaments?
La societat del segle XIX era una societat de classes i no d’estaments perquè amb la configuració
de l’Estat liberal en el segle XIX es va imposar una igualtat jurídica que posava fi als privilegis
atorgats pel naixement, els títols i la pertinença al clero. Els ciutadans van quedar definits per la
seva pertinença a una determinada classe social, que estava condicionada pel seu nivell
econòmic.
– En quin tipus de societat hi havia més mobilitat social, en la de classes o en
l’estamental? Per què?
Hi havia més mobilitat social a la societat de classes que no a l’estamental. Això era conseqüència
que a la societat estamental la pertinença a un grup estava marcada pel naixement, els títols o la
pertinença al clero i no hi havia igualtat jurídica, per la qual cosa era difícil canviar o ascendir de
grup social, mentre que a la societat de classes era la riquesa la que incloïa les persones en una
classe i les possibilitats de canvi eren més grans.
– Quines relacions van mantenir la burgesia i la noblesa a l’Espanya del segle XIX?
Part de la burgesia espanyola durant el segle XIX va provar d’imitar la noblesa i desitjava ennoblir-se, i per
això va procurar emparentar-se amb nobles o va recórrer a la compra directa de títols, pagant grans
quantitats de diners. Però a finals del segle, i davant la pèrdua de poder econòmic i polític per part dels
nobles, una part de la noblesa va emprendre negocis i es va emparentar amb burgesos adinerats.
- Quins grups formaven les classes populars agràries i urbanes en la societat espanyola del
segle XIX?
Formaven les classes populars agràries i urbanes els artesans (fusters, ferrers, sabaters…); els
treballadors de serveis com petits funcionaris, treballadors de banca i dependents de comerç; les dones
ocupades en la feina domèstica; els jornalers, i els pagesos pobres i sense terres.
2. Explica per què les transformacions liberals no van repercutir en una millora en les
condicions de vida i laborals de la pagesia espanyola.
La reforma agrària liberal no va suposar un repartiment de terres, sinó que la propietat es va concentrar
encara més que durant l’Antic Règim. A més a més, com que no hi havia un procés d’industrialització
profund, la població camperola no va emigrar cap a les ciutats i es va mantenir al camp, cosa que va
provocar l’augment de la figura del pagès sense terres, els contractes d’explotació a curt termini i el
latifundisme.
3. Completa l’esquema amb els grups que formaven la nova classe dominant a la societat
espanyola del segle XIX:
Nous grups
dirigents
Classes Classes
altes mitjanes

2. INSTITUT PERE BARNILS TEMA 6
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX-
HISTÒRIA 2BTX SOLUCIONARI-01
– Classes altes: alta noblesa; propietaris agrícoles; burgesia industrial; burgesia comercial.
– Classes mitjanes: mitjans propietaris de terres; comerciants; petits fabricants; professionals liberals;
treballadors públics.
4. Llegeix el text i respon les preguntes:
La dona és la més explotada de tots els explotats i per la de l’art fabril la que pateix més penalitats, tant per la
tant mereix que el seu alliberament estigui en un lloc seva llarga jornada com per les seves condicions laborals.”
preferent, i de totes les dones, sens cap mena de dubte és El sindicalista, octubre del 1912.
– Quines eren les condicions de vida de les dones obreres en el segle XIX?
Les condicions de vida de les dones obreres en el segle XIX eren molt dures, perquè treballaven a
les fàbriques en proporcions d’un 90%, fent jornades llargues i dures i, a més a més, s’havien
d’encarregar de les feines de la casa: cuidar dels fills, atendre el marit, etc.
– Les dones tenien els mateixos drets que els homes? Justifica la resposta.
Les dones no tenien els mateixos drets que els homes. En el segle XIX tenien un paper determinat
a causa del manteniment d’una concepció tradicional que les subordinava als homes i les privava
de tot dret polític i jurídic. Era una condició subsidiària, sotmesa al món masculí.