1. LCA: TRACTAMENT I RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ
Aina De Torner Vidal
Dirigit per Candela Martí
2n de Batxillerat A
IES Jaume Huguet
2013-2014
2. Índex
1. Anatomia del genoll
• Elements ossis.
• Elements cartilaginosos.
• Elements de contenció articular.
• Musculatura.
• Lligaments.
2. El lligament creuat anterior
• Estructura, localització i funció.
• Diagnòstic.
• Tractament.
• Rehabilitació.
3. Anàlisi de resultats
4. Conclusions
3. 1. Anatomia del genoll
ELEMENTS OSSIS
Ròtula.
Epífisi distal del fèmur.
Epífisi proximal de la tíbia.
ELEMENTS CARTILAGINOSOS
Menisc intern (o medial).
Menisc extern (o lateral).
4. ELEMENTS DE
CONTENCIÓ ARTICULAR
Càpsula articular:
• Membrana externa.
• Membrana interna o
sinovial.
Burses.
MUSCULATURA
Flexora:
Isquiotibials.
Extensora:
Quàdriceps.
5. LLIGAMENTS
Extrínsecs:
Lligament rotulià.
Lligament col·lateral lateral (LCL).
Lligament col·lateral medial (LCM).
Intrínsecs:
Lligament creuat anterior (LCA).
Lligament creuat posterior (LCP).
UN NOU LLIGAMENT
El lligament anterolateral (LAL), ha estat descobert
per Steven Claes i Johan Belleman a Bèlgica.
El LAL desenvolupa un paper molt important en
lesions esportives.
Paul Segond, el 1879, ja en va intuir la seva existència
i el va calificar de “banda fibrosa resistent”.
6. 2. Lligament creuat anterior
Estructura, localització i funció:
S’estén des del còndil femoral extern fins a l’extrem superior de la tíbia.
Impedeix el desplaçament de la tíbia per davant del fèmur.
Lesió del LCA:
Segons la gravetat, els trencaments de
LCA es classifiquen en:
Grau 1: el lligament queda lleument
danyat.
Grau 2: secció parcial.
Grau 3: secció total.
7. Diagnòstic:
EXAMEN MÈDIC
El traumatòleg realitza una
exploració física:
DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE:
Radiografia.
Prova de Lachman.
Prova del pivot-shift.
Prova del calaix anterior.
Ressonància magnètica nuclear.
Davant d’un trencament de LCA, el
líquid resultant de l’artrocentesi serà
bàsicament sang.
8. Tractament:
NO QUIRÚRGIC:
Recomanat a persones de més de 40 anys amb un
baix nivell de pràctica esportiva.
El 80% dels pacients no operats, al cap de 15 anys
han sofert canvis degeneratius que poden
provocar l’implant de pròtesi.
QUIRÚRGIC:
Taula comparativa entre plàsties autòlogues i aloplàsties
Potencial de revascularització
Similar
Resultats clínics
Similars
Problemes d’extracció
Empelts autòlegs
Problemes autoimmunes
Aloplàstia
Preu
Aloplàstia
Transmissió d’infeccions
Aloplàstia
Problemes estètics (cicatrius)
Empelts autòlegs
Possibles complicacions després
d’una cirurgia:
•
•
•
•
Rebuig de l’empelt.
Artrofibrosi.
Infecció bacteriana.
Trombosi venosa profunda.
9. Rehabilitació:
Té una durada mitjana de 6 mesos.
Sabies que?
Començar a caminar amb les crosses passades
entre 12 i 24h després de la plàstia.
Mobilització precoç després de la cirurgia.
Es considera inacceptable la
reincorporació esportiva d’una
persona amb una pèrdua de 5
d’extensió i amb una flexió inferior als
120.
Treballar la massa muscular.
Treballar la propiocepció.
Utilització de bosses de gel per baixar l’inflamació.
Evolució estàndard:
• Setmanes 1 i 2: arribar als 90 de
flexió.
• Setmanes 2 a 6: arribar als 135 de
flexió.
• Setmanes 6 a 9: incrementar la
resistència i la massa muscular.
10. 3. Anàlisi de resultats
• En un 73’3% dels casos la lesió es va produir en la cama
dominant.
• Un 80% dels trencaments són totals, mentre que un 20% són
parcials.
• La majoria de pacients estaven operats (un 80%).
• En un 95% dels casos els trencament de LCA estava associat a
altres lesions.
Percentatge de lesions
de LCA segons el sexe
37%
Lesions associades al trencament del LCA
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Lesió lligamentosa
Lesió meniscal
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa, Lesió muscular
Lesió meniscal, Lesió
lligamentosa, Traumatisme ossi
Lesió meniscal, Traumatisme ossi
Femení
63%
Masculí
11. Tipus de contacte
produït durant la lesió
Contacte directe (xoc amb un jugador, cop de
qualsevol tipus...)
Sense contacte ( corrent, saltant, caminant...)
30%
70%
Reincorporació a la pràctica
esportiva
17%
40%
No, porto una vida
sedentària
Sí, a nivell competitiu
(bàsquet, futbol,
atletisme...)
43%
Sí, a nivell quotidià
(gimnàs, anar a
caminar, footing...)
• El percentatge entre l’ús d’aloplàstia i de plàstia
autòloga, és pràcticament idèntic (46% i 54%).
• Un 70% dels trencaments es produeixen sense
contacte directe.
• El bàsquet, el futbol i l’esquí són els esports on
més propens s’és a patir una lesió.
• En general, els lesionats operats es reincorporen
a la pràctica esportiva.
12. 4. Conclusions
Les noies tenen més probabilitats de lesionar-se que els
nois.
El bàsquet és l’esport on més lesions de LCA es
produeixen.
El tipus d’empelt i el sexe no influeixen en el ritme de
recuperació.
L’edat i el temps passat des de la producció de la lesió
influeixen en el ritme de recuperació.
