Cosmogonia, Teogonia, Antropogonia

1. COSMOGONIA Orígens del món, de déus i d’homes TEOGONIA ANTROPOGONIA

2. COSMOGONIA

3. AL PRINCIPI ERA EL CAOS

4. Kerry Mitchell (1998) Alfredo Marin Carle

5. DESPRÉS GEA , LA D’AMPLE PIT L’element primigeni del qual naixen les races divines, els primers déus; és la mare-terra, el principi engendrador

6. Finalment, EROS , que afluixa els membres i cautiva el cor de tots els déus i de tots els homes

8. Caos ÉREB NIT ÈTER DIA

9. La Nuit, W. Bouguereau,1883 W. Bouguereau, Le Jour 1884

10. Gustave Moreau, "Nyx" 1880 " Hemera, Valérie van Acquoy

11. Gea infantà un ésser igual a ella , ÚRANOS cobert d'estels, capaç de cobrir-la del tot, estatge sempre segur per als déus benaurats. GEA ÚRANOS

12. ... sense mediar el grat comerç .... GEA Muntanyes Pontos Nimfes

13. ÚRANOS ARBRES FLORS ANIMALS RIUS pluja a través de

14. GEA ÚRANOS 6 TITANS 6 TITÀNIDES - Ocèan - Ceu - Críos - Hiperion - Jàpet - Cronos - Febe - Mnemósine - Rea - Temis - Tetis - Tia

15. Ocèan i Tetis, mosaic imperial, Gaziantep, Turquia

16. Finalment naixé el més jove de tots, Cronos, de pensaments tortuosos, el més terrible dels seus fills. I va començar a odiar el seu exuberant progenitor. CRONOS Saturn

17. GEA ÚRANOS 6 TITANS 6 TITÀNIDES 6 CÍCLOPS 3 HECATOQUIRS MUSES MELÍADES

18. També donà a llum els Ciclops de cor superb, Brontes, Estèropes i Arges, d'esperit temerari (són els qui donaren a Zeus el tro i els qui fabricaren el llamp) Encara van néixer tres fills més de Gea i d'Úranos, grans i poderosos, de nom esfereïdor de pronunciar, Cotos, Briàreu i Gies ( Hecatonquirs ), criatures plenes de supèrbia. De les seves espatlles prorrompen cent braços aterridors i dels seus muscles els creixen, a cada un, cinquanta caps, sobre els seus poderosos cossos. I una força terriblement espaordidora s'afegeix al seu aspecte imponent. .

20. Úranos , tan aviat com naixien, els amagava en les cavitats de la Terra i no els permetia de veure la llum. Mentre Gea immensa gemegava d'asfíxia i va preparar un ardit astut i perniciós. Va crear acer i en féu una gran falç i s'adreçà als seus fills: «Fills meus i d'un pare superb, si em volguéreu creure, castigaríem l'afront ignominiós del vostre pare. Ell, doncs, és el primer que ha maquinat actes indignes». La por els dominà tots i cap d' ells no digué ni una paraula. Només el gran Cronos de pensaments retorts va gosar contestar: «Mare, et promet que jo portaré a cap els teus propòsits" I va arribar el gran Úranos portant la nit amb ell i, àvid d'amor, es va estendre sobre Gea i va expandir-se pertot arreu. El fill, des del seu parany, va estendre la mà esquerra i amb la dreta va empunyar l'enorme i llarga falç de dents esmolades i d'un cop sec li va amputar els genitals.

21. Giorgio Vasari 1551-1559: castració d’Urà a mans de Cronos

22. … totes les gotes de sang que van caure, Gea les va acollir i, acomplert el temps, va infantar les poderoses Erínies i els grans Gegants , d'armadura refulgent, que porten a les mans llargues javelines. També va infantar les Nimfes anomenades Mèlies, sobre la terra immensa. Tan aviat com va tallar els genitals amb l'acer i els va llançar des de terra ferma a la mar agitada per les tempestes, aquesta se'ls va endur durant molt de temps. Per tot el voltant del membre immortal va aparèixer una escuma blanca i, dins l'escuma, va formar-se una donzella. De primer va fer cap a Citera la divina i d'allà es dirigí a Xipre tota voltada de mar. Allà va prendre terra la deessa bella i venerable i l'herba creixia per tot el voltant de la petja dels seus peus subtils. Déus i homes l'anomenen Afrodita , deessa nascuda de l'escuma.

23. GEA ÚRANOS 6 TITANS 6 TITÀNIDES 6 CÍCLOPS GEGANTS 3 HECATONQUIRS MUSES MELÍADES 3 ERÍNIES AFRODITA

24. Erínies Gegants Orestes perseguit per les Fúrias. (Bouguereau)

25. BOTTICELLI, Naixement d’Afrodita

26. TEOGONIA nacen los dioses olímpicos

27. Rea , junyida a Cronos , infantà fills il·lustres: Hèstia, Demèter, Hera Hades, el sacsejador que provoca baluerns eixordadors i el prudent Zeus, pare de déus i homes, que amb el seu tro fa trepidar la terra espaiosa. El gran Cronos els devorava tots així que, des del ventre sagrat, arribaven a la falda de sa mare. D'aquesta manera pensava evitar que cap altre dels descendents il·lustres d'Úranos aconseguís els honors de la reialesa entre els immortals. Havia sabut, doncs, per Gea i Úranos ple d'estrelles que, per poderós que fóra estava destinat a ésser vençut per un dels seus fills.

28. Goya (1746-1828) Rubens (1577-1640)

30. Rea salvà Zeus, enganyant Cronos, a qui lliurà una pedra envolta amb els bolquers Relleu grec d’època hel·lenística Pelike de figures roges, ca. 475 - 425 a.C.

31. El nadó fou amagat a Creta, on el nodrí la cabra-ninfa Amaltea , fins que Zeus, ya adult, lluità contra son padre i els altres Titans ( Titanomàquia ).

32. La caigudada dels Titans, Cornelis van Haarlem Titanomàquia

33. Zeus alliberà els seus germans i amb l’ajuda dels Cíclops i els Hecatonquirs s’enfrontà als Titans. Jacob Jordaens (1593-1678): la derrota dels titans

34. T. Banks, The Falling Titan

35. Atles, líder dels titans vençuts

36. Titans i Gegants confinats per Zeus al Tàrtar, la part més profunda de la Terra

37. Tifonomàquia Derrotats els Titans, Gea concibeix amb Tàrtar el fill més jove, TIFÓ .... Dels seus muscles eixien cent caps de serps... Dels ulls, eixien rajos, i de tots els caps, ardent foc quan mirava. Zeus fulminà Tifó des de lluny i quan el va tenir prop el derribà amb una corbella d’acer; ... Finalment, el sepultà davall el mont Etna.

39. Zeus, rei Derrotat Tifó, els déus per consell de Gea eligiren Zeus rei, el qual instaurà un nou ordre , un univers jerarquizat, ordenat i estable, un κόσμος basat en : Repartiment de poders, honors i privilegis entre els que l’han ajudat (olímpics) Manteniment de privilegis a divinitats neutrals: Ocèan, Hècate, etc. Institueix el “ Jurament dels déu ” per a preservar aqueix nou ordre, i la fidelitat al nou rei.

40. Els déus Olímpics "Tres som els germans nascuts de Rea i de Cronos: Zeus, jo i el tercer, Hades, que regna en els inferns. L’univers es dividí en tres parts perquè cada u governara la seua. Jo obtinguí per sort habitar sempre en l’espumós i agitat mar, li tocà a Hades les obscures tenebres, i li correspongué a Zeus l’ample cel enmig de l’èter i les boires; però la terra i l’alt Olimp són de tots”. Caravaggio, Júpiter,Neptú i Plutó , ca. 1599

42. CRÒNIDES: primera generació dels déus olímpics

43. De Zeus, unit a diferents divinitats, nasqueren les divinitats olímpiques de segona generació . A pesar de les nombroses aventures amoroses, Zeus es casà amb Hera .

44. Unió de Zeus i Hera

45. GEA ÚRANOS CRONOS REA HÈSTIA ARES AFRODITA DEMÈTER HERA ZEUS POSIDÓ HADES ARTEMIS APOL·LO HERMES DIONÍS ATENA HEFEST PERSÈFONE Leda MaIa SÈmele Metis

46. Gigantomàquia Gea procrea amb Úranos els GEGANTS : insuperables en alçada i invencibles per la seua força... Llançaven al cel alzines enceses i pedres. Finalment, per a assegurar el seu poder Zeus i els altres olímpics, encara hagueren d’enfrontar-se als Gegants, que foren vençuts amb l’ajuda d’un mortal fill de Zeus, Hèracles .

49. T A R T A R Gustave Doré, Els titans i els Gegants

50. ANTROPOGONIA PROMETEO MITE DE LES EDATS PANDORA DEUCALIÓ I PIRRA

51. Mite de les EDATS En temps de Cronos, els Immortals crearen una daurada estirp d’homes mortals.Vivien com déus, amb el cor lliure de preocupacions, sense fatiga ni misèria.

52. Una segona estirp bastant pitjor, de plata , crearen després. La infància durava cent anys; i quan ja arribava la juventut, vivien poc temps, amb molt sofriments a causa de la seua ignorància. A més havien de treballar per a aconseguir aliment.

53. Una tercer estirp d’homes de veu articulada creà Zeus pare, de bronze , terrible i vigorosa. Només els interesaven les guerres i els actes de supèrbia.

55. Ara existeix una estirp de ferro . Mai no es veuran lliures de fatigues i misèries ni deixaran de consumir-se .... ; però no obstant això, també es mesclaran alegries amb mals i desgràcies.

57. Zeus,enfadat amb els mortals ... provocà un diluvi universal Johann Heinrich Schonfels (1609-1684)

59. DECAULIÓ I PIRRA , una nova oportunitat Decaulió, advertit per son pare, Prometeu, aconseguí sobreviure, ell i la seua dona, Pirra. Desolats, demanen als déus una nova generació d’homes. L’oracle de Temis els ho concedeix: “ Abandoneu el temple, tapeu-vos els caps i solteu-vos els vestits, i llanceu a l’espatla els ossos de la gran mare."

60. Els ossos de la mare es converteixen en els nous sers humans: de les pedras que llança Decaulió sorgeixen els barons, de las llançades per Pirra, les dones

61. Oraza Fontana, 1565-71

62. "Deucalión y Pirra", D. Beccafumi, ca. 1520 "Deucalió i Pirra", G. B. Castiglione, 1655

63. I això és tot..., per ara.