A Ecotendències CosmoCaixa. Maig 2014.

1. Tecno – Ecotendències
La visió ecològica del medi en què vivim
Jaume Terradas
COSMOCAIXA
20 de maig de 2014

2. L’home, producte de l’evolució,
que és sempre coevolució amb el emdi
i amb altres organismes
Un ésser generalista, capaç d’usar recursos
molt variats (cervell, mans, sociabilitat,
llenguatge i cultura)
Adaptable a medis molt variats
Però els transforma molt amb energia i
artefactes exometabòlics

3. El consum exometabòlic d’energia
•Importància del transport horitzontal,
•Tendència a agregar-se en ciutats
•Efectes del retorn en forma
de contaminants.
Serveis ecosistèmics???
L’home viu dins d’ecosistemes

4. Carbon Intensity of Economic Activity
The global financial crisis of 2008–2009 had no lasting effect on emissions
Carbon intensity has had minimal improvement with increased economic activity since 2005
Source: CDIAC Data; Le Quéré et al 2013; Global Carbon Project 2013

5. Observed Emissions and Emissions Scenarios
The IPCC has been associated with four generations of emission scenarios
Emissions tracking the higher scenarios
Main periods of use: SA90 (1990–1992, not shown), IS92 (1992–2000), SRES (2000–2012), RCPs (2012+)
Source: Peters et al. 2012a; CDIAC Data; Global Carbon Project 2013
Emissions from fossil fuels and cement

6. Observed Emissions and Emissions Scenarios
Emissions are on track for 3.2–5.4ºC “likely” increase in temperature above pre-industrial
Large and sustained mitigation is required to keep below 2ºC
Linear interpolation is used between individual data points
Source: Peters et al. 2012a; CDIAC Data; Global Carbon Project 2013
Emissions from fossil
fuels and cement

7. Total Global Emissions
Total global emissions: 10.5 ± 0.7 GtC in 2012, 43% over 1990
Percentage land-use change: 38% in 1960, 17% in 1990, 8% in 2012
Land use emissions in 2011 and 2012 are extrapolated estimates
Source: Le Quéré et al 2013; CDIAC Data; Houghton & Hackler (in review); Global Carbon Project 2013

8. Atmospheric Growth Rate
The atmospheric concentration growth rate has had a steady increase
Source: CDIAC Data; NOAA/ESRL Data; Le Quéré et al 2013; Global Carbon Project 2013

10. Rockström et al, Nature 461, 472–475;
2009
• Canvi climàtic (CO2: 350 ppm-550)(deseq.energ.
superf.Terra +1W/m-+1.5)
• Acidificació oceans (80%-70 saturació aragonita pre-ind.)
• Minva ozó estrat. (< 5% reducció pre-ind.-10)
• Aerosols atm. (per determinar)
• Interf. cicles biogeoq. P (llindar probable però molt incert),
N (fixació indust. 25% natural)
• Ús global aigua dolça, (4000 km3/any-6000)
• Canvi ús sòl (15%-20 total no glaçat a conreus)
• Pèrdues biodiv. (10-100 Ext/Milió esp.per any)
• Pol·lució química (per determinar)
Almenys hem depassat 3 dels set llindars pels que hi ha prou informació

11. La mundialització i la velocitat amb què es
poden fer les transaccions substitueix
l’economia “real” (produir i intercanviar bens)
per una economia especulativa en la que les
coses reals, fàbriques i productes, canvien de
valor massa de pressa.
Aquests canvis destrueixen els teixits socials i,
de rebot, els ecològics.

12. El concepte de serveis ecosistèmics (definits com aquells
beneficis que obté la gent dels ecosistemes) fou introduït
per el Millenium Ecosystem Assessment a primers dels
2000. Distingia:
•Serveis de subministrament (p.e., aigua i menjar, mate-
rials)
•Serveis reguladors (p.e. control del clima i les malalties)
•Serveis de suport (p.e. cicles de nutrients –segrest de
carboni, descomposició i autodepuració, etc.-, pol·linització
de conreus)
•Serveis culturals (p.e. beneficis espirituals i recreatius)
Per cridar l’atenció dels gestors, es considerà necessari
valorar molts d’aquests serveis en termes econòmics. Això
ja es venia fent des dels intents de Costanza i altres
(finals 1990)

13. Les mesures econòmiques es basen en:
•Els costos estalviats gràcies als serveis ecosistèmics
(p.e., auto-depuració)
•Els costos que suposaria la seva substitució (p.e., el
manteniment d’una conca forestada. És més barat que
la construcció d’una planta purificadora)
•Ingressos derivats de produccions dels ecosistemes
(p.e., pesca)
•Ingressos econòmics derivats de l’interès per conèi-
xer paisatges i ecosistemes (ecoturisme, peatges o
entrades a parcs naturals)
•Augment de preu lligat al desig de tenir a l’abast
paisatges i ecosistemes (p.e. en residències secundà-
ries)

14. La degradació dels serveis ecosistèmics comporta riscos
La consideració dels beneficis d’aquests serveis comporta
oportunitats per a noves polítiques i activitats privades
que tendeixin a millorar el funcionament, la regulació, la
reputació dels territoris, la producció (innovadora), la
reducció dels impactes i el finançament

15. Ecologia
Tecnologia
Societat Economia
DECISIONS
Dades insegures, models, estimacions
ESPAI
Objectiusmúltiples
Agències públiques
Propietaris
ONGs
Tècnics
Població

16. 2. Quins són els costos econòmics i socials de la
pèrdua de la biodiversitat i com podem recuperar-
los o deixar de perdre'ls?
3. Quines accions immediates poden frenar
l’alteració greu dels ecosistemes i la pèrdua de
la biodiversitat a escala local, nacional i
internacional?
4. Com percebem, en el dia a dia, la importància de
la biodiversitat i quin compromís podem adquirir
com a ciutadans?
5. És possible compatibilitzar el
desenvolupament econòmic amb la recuperació
de la biodiversitat? Com?

17. El capitalisme és un sistema global, ara sense
pràcticament alternatives reals (llevat del fanatisme
d’origen religiós).
Però es pot creure que serà capaç d’acompassar les
taxes de canvi amb les de construcció de regulacions
coevolutives en les diverses xarxes interconnectades
de l’economia, l’organització social, la cultura i
l’ecologia?
O ens enfrontem a una crisi que causarà una
desestabilització i caldrà un llarg, i segurament
tenebrós, període de reconstrucció?

18. http://www.josoclasolucio.com/es_campanya.html
Part de l’adaptació és
canvi cultural, nous
comportaments,
i és difícil que siguin
ràpids.
És la regla de que és més
fàcil l’enderroc sobtat que
la reconstrucció de
mecanismes de control.
Campanya de la Fundació Terra

19. •Descarbonitzar
•Reduir el nivell de consum de recursos,
•Adaptar-se a una economia de decreixement
(menor consum de recursos per càpita) als
països que assoleixin certs llindars de riquesa,
•Afavorir un major equilibri entre rics i pobres,
•Rebaixar la pressió de la demografia, que
contribueix a augmentar les demandes.
•I crear els mecanismes institucionals per regir i
controlar això a nivell internacional

20. Ens cal
un canvi tecnològic,
un canvi de model de societat,
un canvi de manera de pensar
Les solucions de geoenginyeria són molt dubtoses
¿I una nova ètica?

21. MOLTES GRÀCIES!!