SlideShare a Scribd company logo
DIPLOMÀTICA DOCUMENTS MEDIEVALS, MODERNS I CONTEMPORANIS 01/10/11 Diplomàtica
Diplomàtica 01/10/11 FONAMENTS DE  DIPLOMÀTICA - I Joan Soler Jiménez Curs 2011-2012 Màster - ESAGED
DIPLOMÀTICA VS. DIPLOMÀCIA La  Diplomàcia  pot ser entesa com: L'art i la pràctica de conduir les negociacions entre nacions. La carrera de qui s’ocupa en aquestes negociacions. El tacte, habilitat, a portar un afer delicat. Un dels membres de la diplomàcia d'un país es pot anomenar  Diplomàtic  o  Diplomàtica . Els estudiosos de la Diplomàtica són els  Diplomatistes . Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA Del verb    (= duplicar) i del llatí  duplo .  Ús extrany:  no representa la realitat, pocs documents reben aquest nom. Roma:  un tipus de document compost d’una làmina de bronze doblegada que també rep el nom de  díptic . No significa per res el gruix real de la documentació pública produïda en cap època. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA Tipus documentals de caire militar emanats pel Senat o per l’Emperador de caire militar: Permissos de circulació del  CURSUS PUBLICUS  (servei postal personal de l’Emperador). Els decrets que servien per reconèixer els veterans l’anomenat  IUS CIVITATIS  (dret de ciutadania) i l’ IUS CONUBII  (dret a contreure matrimoni, i per tant, a transmetre la ciutadania romana als seus descendents i familiars directes).  Diplomàtica 01/10/11
Diplomàtica Diploma militar de Seulo (Sardenya)  del 13 de maig del 173 dC 01/10/11
DIPLOMA En època medieval: RAR, i només per a designar alguns PRIVILEGIS REIALS.  DIPLOMA OTTONIANUM  o  PRIVILEGIUM OTTONIANUM  (962). De presumpta falsetat durant alguns anys però acceptat com a còpia autèntica a l’actualitat.  L’elecció papal s’hauria d’esdevenir només amb el consens de l’Emperador del Sacre Romà Imperi. Otó tindrà drets militars sobre la ciutat de Roma.  Joan XII accepta i jura el pacte al l’emperador. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA DIPLOMA HEINRICIANUM , confirmació del 1020 del Diploma Ottonianum. Entre Enric II i Benet VIIII a Bamberg. El document ha estat sobrevalorat i semblaria més d’interès del papa que no pas del propi emperador que ho trobaria com un inconvenient. El papa es vol protegir militarment, i l’Emperador no tindria operatiu suficient per a poder-lo assegurar.  Revocats l’any 1059 pel papa Nicolau II al Concili de Laterà.  La denominació de Diploma és, també en aquests casos, una raresa i potser aportada en època posterior a la seva redacció. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA Humanistes:  qualsevol document emanat per una autoritat sobirana o alguna alta jerarquia (eclesiàstica o senyorial) carregat de certa solemnitat.  No correspon a la denominació precisa del propi document. El nom de la disciplina perviu com una raresa, tot i que està acceptada i ja no es posa en dubte.  Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA No designa un tipus documental precís = permet l’ús generalitzat. Catalunya = sinònim de  PRECEPTE O PRIVILEGI  reial d’època carolíngia o, de manera més genèrica, de document solemne. Concepte  DIPLOMATARI  per a l’edició de pergamins documentals. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMA DIEC2:  Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi.  [BB]  Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA DIEC 2: [BB] [LC]  La disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes  antics . Definició que  no recull les competències d'aquesta disciplina de manera exhaustiva.   Oblida el seu ús en l'estudi de la producció documental moderna i contemporània. Diplomàtica 01/10/11
01/10/11 Diplomàtica
01/10/11 Diplomàtica ORIGENS
TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL NOVELLAE LXXIII (538dC):  De instrumentorum cautela et fide  parla de la  Collatio litterarum . Innocenci III (s.XII): “En els diferents casos es veurà la falsetat per  l’estil del text , per  la forma de l’escriptura , per  la qualitat de la pell , per la unió dels fils, per la forma de lligar-se la butlla, etc.” Alfonso X (s.XIII): “ Haber homes sabidores et entendudos  consigo que sepan bien conoscer et entender las formas, et las feguras de las letras e los variamientos d·ellas ”. Diplomàtica 01/10/11
TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL Analitzar la  datació  si s’advertia contradicció amb els fets que adduïa el document.  Simple sospita activava comprovacions sobre la seva autenticitat.  Decisió final sempre en mans de jutges i/o sacerdots. Diplomàtica 01/10/11
ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA FRANCESCO PETRARCA  l’any 1361 demostra a Carles IV la falsetat d’uns privilegis concedits por Juli Cèsar i Neró a la Casa dels Àustria. LORENZO VALLA  (principis segle XV) demostra que una carta a Abgar V, rei de Mesopotàmia (15-50 dC), atribuïda a Jesús, era un apòcrif.  Aixeca l’ombra del dubte sobre l’autenticitat d’altres documents espuris i posa en discussió la pròpia vida monàstica fonamentada en més d’un presumible engany. Diplomàtica 01/10/11
ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA 1440,  durant el pontificat de Eugeni IV, Lorenzo Valla escriu el text (publicat només el 1517):  De falso credita et ementita Constantini donatione .  Amb arguments filològics i històrics, demostra la falsedat de la Donació de Constantí ( Constitutum Constantini ),  document apòcrif a partir del qual l'església justificava la seva aspiració al poder temporal. Diplomàtica 01/10/11
ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA D'acord amb aquest document, l'emperador Constantí, en el moment de transferir la seu de l’Imperi a Constantinoble, havia deixat la resta del territori de l’Imperi Romà a l'Església. I això, no era cert.  La demostració de Valla era correcta. El  Constitutum  és un escrit del s.VIII o s.IX. Diplomàtica 01/10/11
ESTUDI HISTÒRIC MODERN JOHANNES THURMAIR (AVENTINUS)  (1477-1534): considerat un dels primers historiadors professionals de la Història. Descobreix moltes falsetats a diferents cròniques (documents d’ordre narratiu).  En canvi dóna per autèntics molts documents jurídics clarament falsos (documents de natura jurídica). Diplomàtica 01/10/11
BELLA DIPLOMATICA  [S.XVII] Conflictes jurisdiccionals sorgits a Centre Europa a la fi de la Guerra dels Trenta Anys (1648). La  bellum  més antiga (1633-1638) s’esdevé entre l’arquebisbe de Trier i el monestir de Sant Maximí al voltant d’una suposada antiga dependència del dit monestir a la ciutat i no a l’Imperi. NICOLAUS ZYLLESIUS , defensor del monestir, analitzant els documents aportats per Trier formulà observacions crítiques.  P. ex: A la cancelleria dels reis merovingis no es coneixia encara la datació segons l’era cristiana i el llatí no era d’acord al d’aquella cancelleria. Diplomàtica 01/10/11
BELLA DIPLOMATICA  [S.XVII] HERMANN CONRIG  el 1672 preparà un ampli estudi amb el títol  Censura diplomatis quod Ludovico imperatori fert acceptum coenobium Lindaviense  (Lindau Heider).  Es considera el primer tractat escrit de Diplomàtica entesa com a disciplina científica. Els errors lingüístics, per si sols no constitueixen prova contra la genuïnitat d’un document original.  Si l’ortografia i la llengua d’un document són propis d’un temps o d’una cancelleria, aleshores aquest element constitueix un signe de manca de genuïnitat. Estudi Filològic + Raons Històriques + Coneixement del Context de Producció. Diplomàtica 01/10/11
VERI AC FALSI DISCRIMEN  [S.XVII] DANIEL PAPEBROCH , jesuita Bollandista (de  JEAN BOLLAND )   publicà el 1675 el  Propylaeum antiquarium circa veri ac falsi discrimen in vetustis membranis.  Estudia un únic diploma, un presumpte document de Dagobert a favor del monestir d’Oeren a Trier. El seu estudi no es produeix per interessos pràctics sinó per un interès només científic. El mètode seguit era el de  CONRIG  … però no el cita. També considerà falsos certs documents del monestir de Saint Denis prop Paris … Diplomàtica 01/10/11
MAURISTES  (S.XVII) A Saint-Denis, des de 1618, la congregació de Sant Maur es dedicava a l’estudi de la documentació medieval sota la guia de dom  GREGÓIRE TARISSE  i després de dom  LUC D’ACHÉRY . Sens dubte Papebroch buscava la confrontació i lluir la seva sapiència davant la congregació. Els mauristes van sentir-se agredits. S’encarrega a dom  JEAN MABILLON  la refutació de les opinions de Papebroch. Diplomàtica 01/10/11
01/10/11 Diplomàtica NEIX LA DIPLOMÀTICA
DIPLOMÀTICA [S.XVII] El 1681 apareix el  De Re Diplomatica libri VI . I. Nocions generals de Diplomàtica. II. L’estil i fórmules documentals. III. Anàlisi de documents particulars. IV. Diferents procedències documentals. V. Història de l’escriptura antiga. VI. Col·lecció diplomàtica amb comentaris. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XVII] Quod observationes nostrae  non tantum muniant viam contra falsariorum imposturas ,  sed etiam privatis publicisque personis atque ecclesiis non parum conferant  adjumenti ad sinceras litteras, chartasque suas vindicandas adversus pseudocriticos  nonnullos .   De Re Diplomatica, Liber I, p.2.  Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XVII] Avaluar la  falsetat o l’autenticitat  dels documents. Determinar la validesa del testimoni des d’un  punt de vista científic , no influenciat per cap interès parcial. La seva utilitat serà  la preservació i la defensa dels drets manifestats en els documents , a fi i efecte que els seus possessors puguin reinvindicar-ne la seva validesa i oportunitat. Definició d’un  mètode  que permet una aproximació formal i no necessàriament jurídica o filològica, a l’autenticitat documental. La  forma  serà l’element d’anàlisi fonamental. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [s. XVIII] Els maurins René Prosper  Tassin  i Charles François   Toustain :  Noveau Traité de Diplomatique  (1750-1765). És un veritable tresor per a paleògrafs i diplomatistes encara avui dia. Mètode de Mabillon i font interessantíssima de documents de monestirs francesos. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [s.XIX] Revolució Francesa:  la necessitat de recórrer als documents per a justificar drets del passat es perd definitivament.  Els drets d’ordre feudal i rendatari queden abolits, de manera que l’estudi diplomàtic perd gran part de la seva funció originària. L’estudi diplomàtic queda com un  estudi erudit i científic , allunyat de les necessitats jurídiques dels seus inicis.  Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] La  Societas aperiendis fontibus rerum Germanicarum , inicià l’edició i estudi dels diplomes dels sobirans alemanys. És l’origen dels  Monumenta   Germaniae Historicae  (1819) Es funda  l’École de Chartes  com a escola per a l’estudi científic dels documents medievals, la qual encara avui en dia funciona (1821).  Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] JOHANN FRIEDRICH BÖHMER  comença a editar els  Regesta Imperii , que serviran de mètode de treball a  JAFFÉ ,  POTTHAST  i  WIEDERHOLD  per a l’edició dels  Regesta Pontificum Romanorum , és a dir, el registre, la localització i l’edició crítica dels documents de la cancelleria papal (1831). Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] Problemes d’aquestes iniciatives: Aproximació centrada només en la forma. Concepció del DOCUMENT-MONUMENT.  No hi ha CONTEXT que permeti la seva correcta interpretació, i a vegades, que faciliti l’edició. Simple enumeració de documents i en el millor dels casos una edició, però sense entendre el seu motiu de ser. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] JULIUS FICKER  (1877-1878): Moltes de les dates errònies o les localitzacions imprecises, poden ser fonamentades en la no comprensió de la manera com el document s’ha produït. Això fa que, per primera vegada, es plantegi la necessitat d’estudiar la  GÈNESIS documental:  les diferents parts i moments de la producció, el  PROCEDIMENT. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] THEODOR VON SICKEL  (1861-1882) DIPLOMA = QUALSEVOL DOCUMENT  i no només de document emanat per una entitat sobirana o institució. Introdueix l’estudi del  DOCUMENT PRIVAT . Forma documental, documents públics o de grans institucions, comprendre la gènesis i el procediment de creació, no és suficient. Estudiar els  AUTORS  dels documents.  I per fer això, caldrà estudiar les  PERSONES  que intervenen directament en la seva confecció, però també la  INSTITUCIÓ  que acaba dotant de credibilitat i autoritat el producte final. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] A principis de 1890 disposem d’una ciència Diplomàtica plenament definida. L’estudi del CONTEXT DE PRODUCCIÓ: INSTITUCIÓ  GÈNESI I PROCEDIMENT  PERSONES  TIPUS DOCUMENTAL. L’avaluació de L’AUTENTICITAT:  TRADICIÓ DOCUMENTAL  FORMA. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XIX] Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [s.XX] ARTHUR GIRY  i  ALAIN DE BOÜARD , tots dos professors de l’École de Chartes són els primers a realitzar un estat de la qüestió sobre la Diplomàtica al tombant del segle XIX i XX.  En àmbit alemany  HARRY BRESSLAU  realitza un tractat sobre Diplomàtica de les cancelleries papal i imperial (1912-1932). CESARE PAOLI  renova la Diplomàtica a Itàlia. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [s.XX] AUTENTICITAT DOCUMENTAL  =  VERACITAT HISTÒRICA Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XX] La resposta és NO. L’autenticitat documental permet determinar la capacitat del document per ser un testimoni d’un fet o acte. Però això no vol dir que aquell fet s’esdevingués realment en el passat. Diplomàtica 01/10/11
DIPLOMÀTICA [S.XX] Historiador o Jurista pot determinar la veritat històrica, … si és que n’és capaç. Diplomatista verifica que el document és cert, s’ha realitzat d’una manera determinada, prové d’on diu que prové i segueix una forma adequada. Historiador, en canvi, avaluarà el contingut del document, la seva informació. Diplomàtica 01/10/11
01/10/11 Diplomàtica
DIPLOMÀTICA.CAT

More Related Content

Similar to Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012

Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentalsDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Joan Soler Jiménez
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
Marta Molina
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012
Joan Soler Jiménez
 
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatUnitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Neus Cortiella
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
rguas
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
Nombre Apellidos
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Ximpas1BA
 
Croades
CroadesCroades
Sant Ciril i Sant Metodi
Sant Ciril i Sant MetodiSant Ciril i Sant Metodi
Sant Ciril i Sant Metodi
txeiks
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  DesclotCrònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
1.1 contextualització històrica
1.1 contextualització històrica1.1 contextualització històrica
1.1 contextualització històrica
Rocio Avila
 
La crónica de JaumeI
La crónica de JaumeILa crónica de JaumeI
La crónica de JaumeI
YlonaWauters
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
6sise
 

Similar to Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012 (20)

Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentalsDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
 
Tema 3 resum
Tema 3 resumTema 3 resum
Tema 3 resum
 
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r BatxilleratL'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
L'edat mitjana i el naixament de la llengua 1r Batxillerat
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012
 
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatUnitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
 
La Inquisició
La InquisicióLa Inquisició
La Inquisició
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Croades
CroadesCroades
Croades
 
Sant Ciril i Sant Metodi
Sant Ciril i Sant MetodiSant Ciril i Sant Metodi
Sant Ciril i Sant Metodi
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  DesclotCrònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
1.1 contextualització històrica
1.1 contextualització històrica1.1 contextualització històrica
1.1 contextualització històrica
 
Re Viure
Re ViureRe Viure
Re Viure
 
La crónica de JaumeI
La crónica de JaumeILa crónica de JaumeI
La crónica de JaumeI
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Diplomàtica Visigòtica
Diplomàtica VisigòticaDiplomàtica Visigòtica
Diplomàtica Visigòtica
 
Fragmentació de l'escriptura llatina
Fragmentació de l'escriptura llatinaFragmentació de l'escriptura llatina
Fragmentació de l'escriptura llatina
 

More from Joan Soler Jiménez

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Joan Soler Jiménez
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Joan Soler Jiménez
 
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Joan Soler Jiménez
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Joan Soler Jiménez
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
Joan Soler Jiménez
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datos
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del General
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Joan Soler Jiménez
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Joan Soler Jiménez
 
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Joan Soler Jiménez
 
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
Joan Soler Jiménez
 

More from Joan Soler Jiménez (16)

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
 
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
Sant Vicenç d'Ègara. L'advocació original de Sant Miquel?
 
L'Anàlisi Diplomàtica
L'Anàlisi DiplomàticaL'Anàlisi Diplomàtica
L'Anàlisi Diplomàtica
 
Bebes robados
Bebes robadosBebes robados
Bebes robados
 
Nens robats
Nens robatsNens robats
Nens robats
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisi
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datos
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del General
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
 
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
 
Diplomàtica Romana
Diplomàtica RomanaDiplomàtica Romana
Diplomàtica Romana
 
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
Com es fa un Quadre de Seguretat i Accés?
 
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
Quin és l'objecte de la Diplomàtica?
 

Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012

  • 1. DIPLOMÀTICA DOCUMENTS MEDIEVALS, MODERNS I CONTEMPORANIS 01/10/11 Diplomàtica
  • 2. Diplomàtica 01/10/11 FONAMENTS DE DIPLOMÀTICA - I Joan Soler Jiménez Curs 2011-2012 Màster - ESAGED
  • 3. DIPLOMÀTICA VS. DIPLOMÀCIA La Diplomàcia pot ser entesa com: L'art i la pràctica de conduir les negociacions entre nacions. La carrera de qui s’ocupa en aquestes negociacions. El tacte, habilitat, a portar un afer delicat. Un dels membres de la diplomàcia d'un país es pot anomenar Diplomàtic o Diplomàtica . Els estudiosos de la Diplomàtica són els Diplomatistes . Diplomàtica 01/10/11
  • 4. DIPLOMA Del verb  (= duplicar) i del llatí duplo . Ús extrany: no representa la realitat, pocs documents reben aquest nom. Roma: un tipus de document compost d’una làmina de bronze doblegada que també rep el nom de díptic . No significa per res el gruix real de la documentació pública produïda en cap època. Diplomàtica 01/10/11
  • 5. DIPLOMA Tipus documentals de caire militar emanats pel Senat o per l’Emperador de caire militar: Permissos de circulació del CURSUS PUBLICUS (servei postal personal de l’Emperador). Els decrets que servien per reconèixer els veterans l’anomenat IUS CIVITATIS (dret de ciutadania) i l’ IUS CONUBII (dret a contreure matrimoni, i per tant, a transmetre la ciutadania romana als seus descendents i familiars directes). Diplomàtica 01/10/11
  • 6. Diplomàtica Diploma militar de Seulo (Sardenya) del 13 de maig del 173 dC 01/10/11
  • 7. DIPLOMA En època medieval: RAR, i només per a designar alguns PRIVILEGIS REIALS. DIPLOMA OTTONIANUM o PRIVILEGIUM OTTONIANUM (962). De presumpta falsetat durant alguns anys però acceptat com a còpia autèntica a l’actualitat. L’elecció papal s’hauria d’esdevenir només amb el consens de l’Emperador del Sacre Romà Imperi. Otó tindrà drets militars sobre la ciutat de Roma. Joan XII accepta i jura el pacte al l’emperador. Diplomàtica 01/10/11
  • 8. DIPLOMA DIPLOMA HEINRICIANUM , confirmació del 1020 del Diploma Ottonianum. Entre Enric II i Benet VIIII a Bamberg. El document ha estat sobrevalorat i semblaria més d’interès del papa que no pas del propi emperador que ho trobaria com un inconvenient. El papa es vol protegir militarment, i l’Emperador no tindria operatiu suficient per a poder-lo assegurar. Revocats l’any 1059 pel papa Nicolau II al Concili de Laterà. La denominació de Diploma és, també en aquests casos, una raresa i potser aportada en època posterior a la seva redacció. Diplomàtica 01/10/11
  • 9. DIPLOMA Humanistes: qualsevol document emanat per una autoritat sobirana o alguna alta jerarquia (eclesiàstica o senyorial) carregat de certa solemnitat. No correspon a la denominació precisa del propi document. El nom de la disciplina perviu com una raresa, tot i que està acceptada i ja no es posa en dubte. Diplomàtica 01/10/11
  • 10. DIPLOMA No designa un tipus documental precís = permet l’ús generalitzat. Catalunya = sinònim de PRECEPTE O PRIVILEGI reial d’època carolíngia o, de manera més genèrica, de document solemne. Concepte DIPLOMATARI per a l’edició de pergamins documentals. Diplomàtica 01/10/11
  • 11. DIPLOMA DIEC2: Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi. [BB] Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat. Diplomàtica 01/10/11
  • 12. DIPLOMÀTICA DIEC 2: [BB] [LC] La disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics . Definició que no recull les competències d'aquesta disciplina de manera exhaustiva. Oblida el seu ús en l'estudi de la producció documental moderna i contemporània. Diplomàtica 01/10/11
  • 15. TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL NOVELLAE LXXIII (538dC): De instrumentorum cautela et fide parla de la Collatio litterarum . Innocenci III (s.XII): “En els diferents casos es veurà la falsetat per l’estil del text , per la forma de l’escriptura , per la qualitat de la pell , per la unió dels fils, per la forma de lligar-se la butlla, etc.” Alfonso X (s.XIII): “ Haber homes sabidores et entendudos consigo que sepan bien conoscer et entender las formas, et las feguras de las letras e los variamientos d·ellas ”. Diplomàtica 01/10/11
  • 16. TÈCNICA ANTIGA I MEDIEVAL Analitzar la datació si s’advertia contradicció amb els fets que adduïa el document. Simple sospita activava comprovacions sobre la seva autenticitat. Decisió final sempre en mans de jutges i/o sacerdots. Diplomàtica 01/10/11
  • 17. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA FRANCESCO PETRARCA l’any 1361 demostra a Carles IV la falsetat d’uns privilegis concedits por Juli Cèsar i Neró a la Casa dels Àustria. LORENZO VALLA (principis segle XV) demostra que una carta a Abgar V, rei de Mesopotàmia (15-50 dC), atribuïda a Jesús, era un apòcrif. Aixeca l’ombra del dubte sobre l’autenticitat d’altres documents espuris i posa en discussió la pròpia vida monàstica fonamentada en més d’un presumible engany. Diplomàtica 01/10/11
  • 18. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA 1440, durant el pontificat de Eugeni IV, Lorenzo Valla escriu el text (publicat només el 1517): De falso credita et ementita Constantini donatione . Amb arguments filològics i històrics, demostra la falsedat de la Donació de Constantí ( Constitutum Constantini ), document apòcrif a partir del qual l'església justificava la seva aspiració al poder temporal. Diplomàtica 01/10/11
  • 19. ESTUDI FILOLÒGIC HUMANISTA D'acord amb aquest document, l'emperador Constantí, en el moment de transferir la seu de l’Imperi a Constantinoble, havia deixat la resta del territori de l’Imperi Romà a l'Església. I això, no era cert. La demostració de Valla era correcta. El Constitutum és un escrit del s.VIII o s.IX. Diplomàtica 01/10/11
  • 20. ESTUDI HISTÒRIC MODERN JOHANNES THURMAIR (AVENTINUS) (1477-1534): considerat un dels primers historiadors professionals de la Història. Descobreix moltes falsetats a diferents cròniques (documents d’ordre narratiu). En canvi dóna per autèntics molts documents jurídics clarament falsos (documents de natura jurídica). Diplomàtica 01/10/11
  • 21. BELLA DIPLOMATICA [S.XVII] Conflictes jurisdiccionals sorgits a Centre Europa a la fi de la Guerra dels Trenta Anys (1648). La bellum més antiga (1633-1638) s’esdevé entre l’arquebisbe de Trier i el monestir de Sant Maximí al voltant d’una suposada antiga dependència del dit monestir a la ciutat i no a l’Imperi. NICOLAUS ZYLLESIUS , defensor del monestir, analitzant els documents aportats per Trier formulà observacions crítiques. P. ex: A la cancelleria dels reis merovingis no es coneixia encara la datació segons l’era cristiana i el llatí no era d’acord al d’aquella cancelleria. Diplomàtica 01/10/11
  • 22. BELLA DIPLOMATICA [S.XVII] HERMANN CONRIG el 1672 preparà un ampli estudi amb el títol Censura diplomatis quod Ludovico imperatori fert acceptum coenobium Lindaviense (Lindau Heider). Es considera el primer tractat escrit de Diplomàtica entesa com a disciplina científica. Els errors lingüístics, per si sols no constitueixen prova contra la genuïnitat d’un document original. Si l’ortografia i la llengua d’un document són propis d’un temps o d’una cancelleria, aleshores aquest element constitueix un signe de manca de genuïnitat. Estudi Filològic + Raons Històriques + Coneixement del Context de Producció. Diplomàtica 01/10/11
  • 23. VERI AC FALSI DISCRIMEN [S.XVII] DANIEL PAPEBROCH , jesuita Bollandista (de JEAN BOLLAND ) publicà el 1675 el Propylaeum antiquarium circa veri ac falsi discrimen in vetustis membranis. Estudia un únic diploma, un presumpte document de Dagobert a favor del monestir d’Oeren a Trier. El seu estudi no es produeix per interessos pràctics sinó per un interès només científic. El mètode seguit era el de CONRIG … però no el cita. També considerà falsos certs documents del monestir de Saint Denis prop Paris … Diplomàtica 01/10/11
  • 24. MAURISTES (S.XVII) A Saint-Denis, des de 1618, la congregació de Sant Maur es dedicava a l’estudi de la documentació medieval sota la guia de dom GREGÓIRE TARISSE i després de dom LUC D’ACHÉRY . Sens dubte Papebroch buscava la confrontació i lluir la seva sapiència davant la congregació. Els mauristes van sentir-se agredits. S’encarrega a dom JEAN MABILLON la refutació de les opinions de Papebroch. Diplomàtica 01/10/11
  • 25. 01/10/11 Diplomàtica NEIX LA DIPLOMÀTICA
  • 26. DIPLOMÀTICA [S.XVII] El 1681 apareix el De Re Diplomatica libri VI . I. Nocions generals de Diplomàtica. II. L’estil i fórmules documentals. III. Anàlisi de documents particulars. IV. Diferents procedències documentals. V. Història de l’escriptura antiga. VI. Col·lecció diplomàtica amb comentaris. Diplomàtica 01/10/11
  • 27. DIPLOMÀTICA [S.XVII] Quod observationes nostrae non tantum muniant viam contra falsariorum imposturas , sed etiam privatis publicisque personis atque ecclesiis non parum conferant adjumenti ad sinceras litteras, chartasque suas vindicandas adversus pseudocriticos nonnullos . De Re Diplomatica, Liber I, p.2. Diplomàtica 01/10/11
  • 28. DIPLOMÀTICA [S.XVII] Avaluar la falsetat o l’autenticitat dels documents. Determinar la validesa del testimoni des d’un punt de vista científic , no influenciat per cap interès parcial. La seva utilitat serà la preservació i la defensa dels drets manifestats en els documents , a fi i efecte que els seus possessors puguin reinvindicar-ne la seva validesa i oportunitat. Definició d’un mètode que permet una aproximació formal i no necessàriament jurídica o filològica, a l’autenticitat documental. La forma serà l’element d’anàlisi fonamental. Diplomàtica 01/10/11
  • 29. DIPLOMÀTICA [s. XVIII] Els maurins René Prosper Tassin i Charles François Toustain : Noveau Traité de Diplomatique (1750-1765). És un veritable tresor per a paleògrafs i diplomatistes encara avui dia. Mètode de Mabillon i font interessantíssima de documents de monestirs francesos. Diplomàtica 01/10/11
  • 30. DIPLOMÀTICA [s.XIX] Revolució Francesa: la necessitat de recórrer als documents per a justificar drets del passat es perd definitivament. Els drets d’ordre feudal i rendatari queden abolits, de manera que l’estudi diplomàtic perd gran part de la seva funció originària. L’estudi diplomàtic queda com un estudi erudit i científic , allunyat de les necessitats jurídiques dels seus inicis.  Diplomàtica 01/10/11
  • 31. DIPLOMÀTICA [S.XIX] La Societas aperiendis fontibus rerum Germanicarum , inicià l’edició i estudi dels diplomes dels sobirans alemanys. És l’origen dels Monumenta Germaniae Historicae (1819) Es funda l’École de Chartes com a escola per a l’estudi científic dels documents medievals, la qual encara avui en dia funciona (1821).  Diplomàtica 01/10/11
  • 32. DIPLOMÀTICA [S.XIX] JOHANN FRIEDRICH BÖHMER comença a editar els Regesta Imperii , que serviran de mètode de treball a JAFFÉ , POTTHAST i WIEDERHOLD per a l’edició dels Regesta Pontificum Romanorum , és a dir, el registre, la localització i l’edició crítica dels documents de la cancelleria papal (1831). Diplomàtica 01/10/11
  • 33. DIPLOMÀTICA [S.XIX] Problemes d’aquestes iniciatives: Aproximació centrada només en la forma. Concepció del DOCUMENT-MONUMENT. No hi ha CONTEXT que permeti la seva correcta interpretació, i a vegades, que faciliti l’edició. Simple enumeració de documents i en el millor dels casos una edició, però sense entendre el seu motiu de ser. Diplomàtica 01/10/11
  • 34. DIPLOMÀTICA [S.XIX] JULIUS FICKER (1877-1878): Moltes de les dates errònies o les localitzacions imprecises, poden ser fonamentades en la no comprensió de la manera com el document s’ha produït. Això fa que, per primera vegada, es plantegi la necessitat d’estudiar la GÈNESIS documental: les diferents parts i moments de la producció, el PROCEDIMENT. Diplomàtica 01/10/11
  • 35. DIPLOMÀTICA [S.XIX] THEODOR VON SICKEL (1861-1882) DIPLOMA = QUALSEVOL DOCUMENT i no només de document emanat per una entitat sobirana o institució. Introdueix l’estudi del DOCUMENT PRIVAT . Forma documental, documents públics o de grans institucions, comprendre la gènesis i el procediment de creació, no és suficient. Estudiar els AUTORS dels documents. I per fer això, caldrà estudiar les PERSONES que intervenen directament en la seva confecció, però també la INSTITUCIÓ que acaba dotant de credibilitat i autoritat el producte final. Diplomàtica 01/10/11
  • 36. DIPLOMÀTICA [S.XIX] A principis de 1890 disposem d’una ciència Diplomàtica plenament definida. L’estudi del CONTEXT DE PRODUCCIÓ: INSTITUCIÓ GÈNESI I PROCEDIMENT PERSONES TIPUS DOCUMENTAL. L’avaluació de L’AUTENTICITAT: TRADICIÓ DOCUMENTAL FORMA. Diplomàtica 01/10/11
  • 38. DIPLOMÀTICA [s.XX] ARTHUR GIRY i ALAIN DE BOÜARD , tots dos professors de l’École de Chartes són els primers a realitzar un estat de la qüestió sobre la Diplomàtica al tombant del segle XIX i XX. En àmbit alemany HARRY BRESSLAU realitza un tractat sobre Diplomàtica de les cancelleries papal i imperial (1912-1932). CESARE PAOLI renova la Diplomàtica a Itàlia. Diplomàtica 01/10/11
  • 39. DIPLOMÀTICA [s.XX] AUTENTICITAT DOCUMENTAL = VERACITAT HISTÒRICA Diplomàtica 01/10/11
  • 40. DIPLOMÀTICA [S.XX] La resposta és NO. L’autenticitat documental permet determinar la capacitat del document per ser un testimoni d’un fet o acte. Però això no vol dir que aquell fet s’esdevingués realment en el passat. Diplomàtica 01/10/11
  • 41. DIPLOMÀTICA [S.XX] Historiador o Jurista pot determinar la veritat històrica, … si és que n’és capaç. Diplomatista verifica que el document és cert, s’ha realitzat d’una manera determinada, prové d’on diu que prové i segueix una forma adequada. Historiador, en canvi, avaluarà el contingut del document, la seva informació. Diplomàtica 01/10/11