1. DIPLOMÀTICA ALTMEDIEVAL
SISTEMA I TIPOLOGIES
DOCUMENTALS
SEGLES VIII-IX

2. ELEMENTS CONTEXTUALS
• Sistema Jurídic: del tribut a la renda.
• Sistema Legislatiu: Liber Iudicum.
• Agents: Jutges i sacerdots.

3. SISTEMA JURÍDIC
• El segle VIII veu el progressiu declivi de l’estat
visigòtic, arran de la conquesta musulmana
d’Hispania entre el 711 i el 732.
• Les esctructures administratives, però, perviuen
en el cas que la nova administració califal en veu
la seva viabilitat.
• No hi ha una destrucció sistemàtica d’allò
visigòtic. Els bisbats, per exemple, tenen
continuïtat per ser l’estructura que en època
visigòtica s’encarregava de la recaptació dels
tributs.

4. SISTEMA JURÍDIC
• Manca una idea de sistema que, de manera
potent, se sobreposi als canvis que viu el
territori en aquest període.
• Conviuen tradicions diferents, malgrat que el
model d’estat antic tingui similituds.
• La desaparició de la documentació d’aquest
període no té perquè obeir a un període de
nova oralitat. Canvien moltes coses en poc
temps (en menys de 100 anys).

5. SISTEMA JURÍDIC
• Els bisbats continuen fins el període entre el 785 i
el 810 en què pateixen una profunda
transformació per part dels carolingis.
• L’antic model desapareix completament.
• Es controlen els bisbats amb clergues carolíngis.
• S’imposa una nova cultura escrita.
• Els Carolingis no alliberen Catalunya dels
musulmans, els expulsen i imposen el seu poder.

6. SISTEMA JURÍDIC
• Entre el 801 (conquesta de Barcelona) i el 898
predominarà el domini carolingi.
• A finals del segle IX, Guifré el Pilós, comte
disident, iniciarà un procés que permetrà la
imposició del document escrit de nou, sobretot
en l’àmbit privat.
• El nou document apareix completament
transformat, en relació al visigòtic.
• A partir del 890 comença a aparèixer
documentació original amb major quantitat.

7. SISTEMA LEGISLATIU
• Les Leges Wisigothorum havien estat en actiu a la
Septimània fins a finals del segle VIII. També al
territori de l’actual Catalunya.
• Les lleis visigòtiques i les carolíngies tenien
orígens semblants: havien sintetitzat el Dret
Romà amb el Dret Germànic.
• Els preceptes carolíngis s’inclouen en la legislació
del territori, de forma preferent a la llei i al
costum local. Per aquest motiu són els pocs
exemples documentats del segle IX.

8. AGENTS
• Jutges i sacerdots, personatges que en època
visigòtica gaudien de la potestat judicial, són
els grans beneficiats del nou règim carolingi.
• Una manera fàcil d’aconseguir aliats és
respectant aquestes persones, claus en la
verificació de documents i testimonis.
• Per aquest motiu, malgrat introduir preceptes
amb nova llei, es manté actiu el Liber Iudicum.

9. ELEMENTS FORMALS
• Tipologies: Preceptes.
• Forma Física: el pergamí i escriptura carolina.
• Forma Intel·lectual: pocs canvis, però decisius.

10. EXEMPLES
Comtats de Besalú, Girona,
Empúries i Peralada
105 documents 12 originals
Comtats d’Osona i Manresa 46 documents 22 originals
Comtats de Rosselló, Conflent,
Vallespir i Fenollet
163 documents 2 originals
Comtat de Barcelona 34 documents 5 originals
Comtats d’Urgell, Cerdanya,
Berga, Pallars i Ribargorça
En fase de recompte
definitiu.
41 originals per poder
estudiar amb deteniment
sobre 348 (11’8%).

11. PRECEPTE
• El praeceptum és la disposició directament
emanada pel rei franc a un destinatari. Té
condició de document públic i és d’obligat
compliment. És document dispositiu.
• L’auctoritas és un tipus de precepte dirigit a
un col·lectiu no nominal.
• Ambdós són documents públics i demostren
l’existència d’un poder públic més o menys
constituït.

12. PERGAMÍ
• Segur? Es conserven poquíssims originals, la
majoria són còpies posteriors.
• Potser el papir era un dels suports emprats.
• L’escriptura carolina anirà substituint
l’escriptura visigòtica fins a finals del segle IX i
principis del X al territori de la Marca
Hispànica.

13. FORMULARI
• Imposició de la datació pels reis francs.
• Es deixa de banda l’Era Hispànica i la datació pels reis
visigots.
• El formulari visigòtic, més espontani i variat, es
transforma en un formulari molt més rígid, amb unes
clàusules molt homogènies.
• S’aplica la signatura autògrafa amb signe (Sig+num).
• Presència de testimonis que subscriuen amb signe.
• La inspiració d’algunes clàusules protocolàries i
solemnes és la legislació visigòtica.

14. ELEMENTS ESSENCIALS
• Autenticitat: del document públic.
• Fiabilitat: dubtosa.

15. AUTORITAT SOBIRANA
• La signatura o la intervenció autògrafa del rei
en cada precepte.
• La intervenció mitjançant signes de part
d’autors i testimonis, sota el control de
l’escrivent.
• S’utilitzaven segells, però no en tenim cap
testimoni a Catalunya.

16. CREDIBILITAT?
• Podem creure’ns els documents datables al segle
IX, que s’han transmès a partir de còpies de
segles molt posteriors?
• Període de molta incertesa i on les autoritats
posteriors recorrien per a demostrar drets
jurisdiccionals sobre elements patrimonials
posteriors.
• Calen estudis molt profunds per creure
fermament en notícies, suposicions de
l’existència de documents, etc.

17. Comtats de Besalú,
Girona, Empúries i
Peralada
20 falsos 2 del segle VIII i 6 del segle IX
Comtats d’Osona i
Manresa
22 falsos 9 del segle IX
Comtats de
Rosselló, Conflent,
Vallespir i Fenollet
No detectats No detectats
Comtat de
Barcelona
15 falsos 6 del segle IX
Comtats d’Urgell,
Cerdanya, Berga,
Pallars i Ribargorça
En fase de recompte
definitiu (1 segur:
dotalia de la Seu
d’Urgell del 839).
25 falsos dels segles VIII i IX.
348 docs + 25 falsos = 372 docs (6,7 % són
falsos)
372 - 41 originals = 331 còpies (7,5 % són
falsos)
372 – 41 – 46 d’Eixelada = 285 còpies
(8’7% serien falsos)

18. RECURSOS
• http://www.ub.edu/contrataedium/intro.htm
• http://www.fundacionoguera.com/