SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
Download to read offline
Crònica de
  Bernat
 Desclot
             .
Què és una crònica?
Una crònica és una obra que narra fets històrics en ordre
cronològic. En una crònica els fets es narren segons l'ordre
temporal en què van ocórrer, sovint per testimonis
presencials o contemporanis, ja siga en primera o en tercera
persona. S'utilitza un llenguatge senzill, directe, molt
personal i admet un llenguatge literari amb ús reiteratiu
d'adjectius per a fer èmfasi en les descripcions.
És un text amb l'estil literari del cronista, qui a més comenta,
amplia i ordena els fets a la seua manera. En la crònica la
informació apareix en el mateix orde en què succeïxen els
fets en el temps, és a dir en un orde cronològic. De fet, la
paraula ‘crónica’ prové del llatí ‘chronica’, que significa
temps.
Característiques de la crònica: és extensa, amb detalls, presenta una
seqüència temporal i inclou una interpretació personal de l'autor així
com els seus valors i opinions personals.

La crònica posseïx dos cossos:


   PRIMER COS                              SEGON COS

    Titular i tupé                          Situació inicial




 Resum del contingut                      Desenvolupament



                                                Desenllaç
La crònica de Bernat Desclot
Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la
conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere
el Gran, per a l'estudi del qual constitueix la millor de les fonts.
Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des
de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic, sumàriament
enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment
llegendàries; per al temps del Conqueridor són especialment de
caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de
la conquesta de Mallorca i una altra sobre l'infant Pere abans que
fos rei, que no han estat conservades en forma independent; per
al regnat de Pere II són posats principalment a contribució els
records personals del cronista i dels seus informadors i la
documentació coetània. Al llarg de tota la crònica, hom ha pogut
rastrejar la utilització de poemes narratius de caràcter popular.
La primera redacció de la crònica es situa als voltants de l’any 1283 sota
el regnat de Pere el Gran, finalitzant-la pels voltants de l’any 1286.
.
Immediatament després, l’autor va fer-ne una segona revisió, acaba pels
voltants de l’any 1288, ja sota el regnat d’Alfons el Franc.

A diferència del “Llibre dels Fets”, on és el monarca qui explica (dicta) la
seva vida, tot explicant-la en primera persona, a la Crònica de Bernat
Desclot el narrador es situa clarament fora del relat. No hi ha dades
precises sobre l’autor d’aquesta crònica, Bernat Desclot, encara que
segons Miquel Coll i Alentorn ben bé podria ser Bernat Escrivà, escrivà
de Pere II i cambrer d’Alfons II.

Narrativament la Crònica explica la història del regne d’Aragó, primer
d’una forma molt genèrica per centrar-se en els regnats de Jaume I i de
Pere el Gran. Entre els grans fets que narra la Crònica hi ha la conquesta
de Sicília i la derrota dels francesos que van envair Catalunya.
La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i
       Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:
.


    · Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica
       desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans
       de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de
       l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la
       llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya).
    · Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.
    · Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc
       entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la
       darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició
       a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió
       francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica
       conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta
       novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el
       conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge
       de Girona i l'espera dels reforços que han d’arribar de Sicília.
       L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels
       francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor
       de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
Pàgines de la crònica
PROTAGONISTA: PERE EL GRAN II
               Va naixer al regne de Valencia a 1240,
               va ser sobirà de la corona d’Aragó
               amb els títols de compte de
               Barcelona, rei d’Aragó i rei de
               València.
               Començà a regnar a l’edat de 36 anys ,
               regnà 9 anys i morí a l’edat de 45.
               El regnat de Pere II fou breu, tan sols 9
               anys, degut d'una banda a la
               longevitat del seu pare el rei en Jaume
               I, i d'altre banda a la seva prematura
               mort a l'edat de 45 anys. Tot i així, en
               aquest breu període el rei Pere
               prosseguí el militarisme que l'havia
               caracteritzat quan encara era infant i
               aconseguí la conquesta del Regne de
               Sicília, fita que obrí el camí a la
               posterior expansió mediterrània de
               la Corona d'Aragó durant el segle XIV.
Bernat Desclot
Bernat Desclot, historiador,
probablement originari del Vescomtat de
Castellnou, va viure a la segona meitat
del segle XIII. Escrigué la més antiga de
les quatre grans Cròniques: Llibre del rei
en Pere d'Aragó e dels seus antecessors
passatsconeguda com la Crònica de
Bernat Desclot.
Pel que sembla de la seua vida privada
coneixem que es va casar amb la dama
de Cabrils Marta Recatalinus l'any 1256.
Van tindre set fills, però més tard es va
descobrir que un dels fills havia nascut
d'una infidelitat que la Dama Recatalinus
va tindre amb un altre home. Bernat
Desclot es va separar d'ella.
Per a la redacció de la Crònica l’autor va
compilar els materials necessaris per escriure-
la. Se suposa que Desclot era un funcionari
reial, ja que utilitza documents dels arxius i
se’n serveix amb força coneixement.
Això no obstant, el nom de Desclot no es
troba reflectit en cap document de l’època
de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en
aquests documents hi podem trobar
referències i noms de personatges i servidors
del rei, fins i tot d’alguns força humils:
correus, joglars, dides.
Aquesta manca de referències ha fet pensar
els investigadors que Desclot podia tenir un
altre nom i que podia tractar-se de Bernat
Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania
de la cúria de Gandia al 1282 i un any més
tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort
del rei (1287), continuant a la cort,
amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec
de cambrer reial i morí el 1288.
Resum de la crònica
La crònica es centra, en el regnat de Jaume I el Conqueridor –posa
especial atenció en la conquesta de Mallorca i els seus
antecedents–, i en Pere el Gran, personatge central de la crònica,
de qui relata la conquesta de Sicília arran de la revolta de les
Vespres Sicilianes, el misteriós desafiament de Bordeus amb el rei
Carles d'Anjou, i la victòria final davant la invasió francesa de
Catalunya, per part de Felip III, que acaba amb la fi del regnat de
Pere el Gran, mort de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
Constituïx una de les millors fonts d'estudi de Pere III, a què
Desclot presenta com un heroi cavalleresc. La vivacitat i el
dramatisme de la narració augmenten a partir de 1283: els dos
últims anys del seu regnat ocupen 64 capítols, més de la mitat de
la crónica.
La crònica de Bernat Desclot ha gaudit d'un gran prestigi literari i
historiogràfic, i des d'un inici fins als nostres dies, ha sigut objecte
de nombroses còpies manuscrites, traduccions i edicions, així com
una font d'influència i informació per a escriptors i historiadors
posteriors.

Diferents adaptacions de la crònica:
BIBLIOGRAFIA
http://www.llibrevell.cat/wp/les-quatre-grans-croniques-la-cronica-de-bernat-desclot/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Bernat_Desclot
http://www.escriptors.cat/autors/desclotb/pagina.php?id_sec=3485
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/cronica.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Desclot
http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/obras_culturales/cronica_de_bernat_desclot.html
http://www.aula365.com/post/la-cronica/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran#Regnat_de_Pere_el_Gran_.281276-1285.29
RAQUEL RUIZ MENDEZ-VILLAMIL
 ROCÍO OLIVARES CASTELLANO
         1º BACH. A

More Related Content

What's hot

Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniquescarme
 
Presentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchPresentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchcocomarin11
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniquescarme
 
Bernat desclot
Bernat desclotBernat desclot
Bernat desclotJuanluko
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaAlbert Pons
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaPilar Gobierno
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...imsosu
 
Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.mlope657
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancCarme Bravo Fortuny
 

What's hot (20)

Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniques
 
Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
 
Presentació ausiàs march
Presentació ausiàs marchPresentació ausiàs march
Presentació ausiàs march
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques
 
Bernat desclot
Bernat desclotBernat desclot
Bernat desclot
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
 
El feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadorescaEl feudalisme i la poesia trobadoresca
El feudalisme i la poesia trobadoresca
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Les 4 grans cròniques
Les 4 grans cròniquesLes 4 grans cròniques
Les 4 grans cròniques
 
Pp les 4 grans cròniques
Pp les 4 grans cròniquesPp les 4 grans cròniques
Pp les 4 grans cròniques
 
Jaume I
Jaume IJaume I
Jaume I
 
La Crònica de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el CerimoniósLa Crònica de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós
 
Les cròniques de Ramon Muntaner
Les cròniques de Ramon MuntanerLes cròniques de Ramon Muntaner
Les cròniques de Ramon Muntaner
 
Pere el cerimoniós
Pere el cerimoniósPere el cerimoniós
Pere el cerimoniós
 
Crònica de Pere III
Crònica de Pere IIICrònica de Pere III
Crònica de Pere III
 

Similar to Crònica de Bernat Desclot

Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesdolorsromagosa
 
La crónica de JaumeI
La crónica de JaumeILa crónica de JaumeI
La crónica de JaumeIYlonaWauters
 
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1Sandra Osuna Zambudio
 
Xicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume IXicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume IIdoia Vidal Julia
 
Les quatre cròniques fins b. metge
Les quatre cròniques fins b. metgeLes quatre cròniques fins b. metge
Les quatre cròniques fins b. metgePilar Gobierno
 
Bernat Desclot Yann
Bernat Desclot YannBernat Desclot Yann
Bernat Desclot YannYann Morales
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesmbravo1
 
T3 quatre grans cròniques
T3 quatre grans cròniquesT3 quatre grans cròniques
T3 quatre grans cròniqueskholoud2012
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2rlm13
 
Les CròNiques I La De Muntaner 2
Les CròNiques I La De Muntaner 2Les CròNiques I La De Muntaner 2
Les CròNiques I La De Muntaner 2carme_d
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesEnric Estellé
 
Quatres grans cròniques medievals
Quatres grans cròniques medievalsQuatres grans cròniques medievals
Quatres grans cròniques medievalssapinya95
 

Similar to Crònica de Bernat Desclot (20)

Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
La Crònica de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el CerimoniósLa Crònica de Pere el Cerimoniós
La Crònica de Pere el Cerimoniós
 
La crónica de JaumeI
La crónica de JaumeILa crónica de JaumeI
La crónica de JaumeI
 
Tema 3 resum
Tema 3 resumTema 3 resum
Tema 3 resum
 
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
Les quatre grans cròniques + la cronica de jaume 1
 
Xicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume IXicoteta presentació sobre Jaume I
Xicoteta presentació sobre Jaume I
 
Bat tema 2 - les cròniques
Bat   tema 2 - les cròniquesBat   tema 2 - les cròniques
Bat tema 2 - les cròniques
 
Les quatre cròniques fins b. metge
Les quatre cròniques fins b. metgeLes quatre cròniques fins b. metge
Les quatre cròniques fins b. metge
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
Bernat Desclot Yann
Bernat Desclot YannBernat Desclot Yann
Bernat Desclot Yann
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Presentació jaume i
Presentació jaume iPresentació jaume i
Presentació jaume i
 
T3 quatre grans cròniques
T3 quatre grans cròniquesT3 quatre grans cròniques
T3 quatre grans cròniques
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2
 
Les CròNiques I La De Muntaner 2
Les CròNiques I La De Muntaner 2Les CròNiques I La De Muntaner 2
Les CròNiques I La De Muntaner 2
 
Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.Les cròniques de jaume I.
Les cròniques de jaume I.
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Quatres grans cròniques medievals
Quatres grans cròniques medievalsQuatres grans cròniques medievals
Quatres grans cròniques medievals
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 

More from Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 

More from Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (20)

La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
 
La romanització i l'origen de les llengües romàniques
La romanització i l'origen de les llengües romàniquesLa romanització i l'origen de les llengües romàniques
La romanització i l'origen de les llengües romàniques
 
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
 
Temes literatura 11-16 Oxford
Temes literatura 11-16 OxfordTemes literatura 11-16 Oxford
Temes literatura 11-16 Oxford
 
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
 
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
 
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
 
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
 
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
 
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
 
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan FemeniaEnric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
 
Temes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 OxfordTemes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 Oxford
 
La Renaixença
La RenaixençaLa Renaixença
La Renaixença
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
Jaume Roig
Jaume RoigJaume Roig
Jaume Roig
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
6 Ausiàs March
 
7 Tirant lo Blanch
7 Tirant lo Blanch7 Tirant lo Blanch
7 Tirant lo Blanch
 

Crònica de Bernat Desclot

  • 1. Crònica de Bernat Desclot .
  • 2. Què és una crònica? Una crònica és una obra que narra fets històrics en ordre cronològic. En una crònica els fets es narren segons l'ordre temporal en què van ocórrer, sovint per testimonis presencials o contemporanis, ja siga en primera o en tercera persona. S'utilitza un llenguatge senzill, directe, molt personal i admet un llenguatge literari amb ús reiteratiu d'adjectius per a fer èmfasi en les descripcions. És un text amb l'estil literari del cronista, qui a més comenta, amplia i ordena els fets a la seua manera. En la crònica la informació apareix en el mateix orde en què succeïxen els fets en el temps, és a dir en un orde cronològic. De fet, la paraula ‘crónica’ prové del llatí ‘chronica’, que significa temps.
  • 3. Característiques de la crònica: és extensa, amb detalls, presenta una seqüència temporal i inclou una interpretació personal de l'autor així com els seus valors i opinions personals. La crònica posseïx dos cossos: PRIMER COS SEGON COS Titular i tupé Situació inicial Resum del contingut Desenvolupament Desenllaç
  • 4. La crònica de Bernat Desclot Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran, per a l'estudi del qual constitueix la millor de les fonts. Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic, sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries; per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l'infant Pere abans que fos rei, que no han estat conservades en forma independent; per al regnat de Pere II són posats principalment a contribució els records personals del cronista i dels seus informadors i la documentació coetània. Al llarg de tota la crònica, hom ha pogut rastrejar la utilització de poemes narratius de caràcter popular.
  • 5. La primera redacció de la crònica es situa als voltants de l’any 1283 sota el regnat de Pere el Gran, finalitzant-la pels voltants de l’any 1286. . Immediatament després, l’autor va fer-ne una segona revisió, acaba pels voltants de l’any 1288, ja sota el regnat d’Alfons el Franc. A diferència del “Llibre dels Fets”, on és el monarca qui explica (dicta) la seva vida, tot explicant-la en primera persona, a la Crònica de Bernat Desclot el narrador es situa clarament fora del relat. No hi ha dades precises sobre l’autor d’aquesta crònica, Bernat Desclot, encara que segons Miquel Coll i Alentorn ben bé podria ser Bernat Escrivà, escrivà de Pere II i cambrer d’Alfons II. Narrativament la Crònica explica la història del regne d’Aragó, primer d’una forma molt genèrica per centrar-se en els regnats de Jaume I i de Pere el Gran. Entre els grans fets que narra la Crònica hi ha la conquesta de Sicília i la derrota dels francesos que van envair Catalunya.
  • 6. La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats: . · Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya). · Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I. · Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han d’arribar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
  • 7. Pàgines de la crònica
  • 8. PROTAGONISTA: PERE EL GRAN II Va naixer al regne de Valencia a 1240, va ser sobirà de la corona d’Aragó amb els títols de compte de Barcelona, rei d’Aragó i rei de València. Començà a regnar a l’edat de 36 anys , regnà 9 anys i morí a l’edat de 45. El regnat de Pere II fou breu, tan sols 9 anys, degut d'una banda a la longevitat del seu pare el rei en Jaume I, i d'altre banda a la seva prematura mort a l'edat de 45 anys. Tot i així, en aquest breu període el rei Pere prosseguí el militarisme que l'havia caracteritzat quan encara era infant i aconseguí la conquesta del Regne de Sicília, fita que obrí el camí a la posterior expansió mediterrània de la Corona d'Aragó durant el segle XIV.
  • 9. Bernat Desclot Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passatsconeguda com la Crònica de Bernat Desclot. Pel que sembla de la seua vida privada coneixem que es va casar amb la dama de Cabrils Marta Recatalinus l'any 1256. Van tindre set fills, però més tard es va descobrir que un dels fills havia nascut d'una infidelitat que la Dama Recatalinus va tindre amb un altre home. Bernat Desclot es va separar d'ella.
  • 10. Per a la redacció de la Crònica l’autor va compilar els materials necessaris per escriure- la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb força coneixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l’època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents hi podem trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d’alguns força humils: correus, joglars, dides. Aquesta manca de referències ha fet pensar els investigadors que Desclot podia tenir un altre nom i que podia tractar-se de Bernat Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia al 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287), continuant a la cort, amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial i morí el 1288.
  • 11. Resum de la crònica La crònica es centra, en el regnat de Jaume I el Conqueridor –posa especial atenció en la conquesta de Mallorca i els seus antecedents–, i en Pere el Gran, personatge central de la crònica, de qui relata la conquesta de Sicília arran de la revolta de les Vespres Sicilianes, el misteriós desafiament de Bordeus amb el rei Carles d'Anjou, i la victòria final davant la invasió francesa de Catalunya, per part de Felip III, que acaba amb la fi del regnat de Pere el Gran, mort de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès. Constituïx una de les millors fonts d'estudi de Pere III, a què Desclot presenta com un heroi cavalleresc. La vivacitat i el dramatisme de la narració augmenten a partir de 1283: els dos últims anys del seu regnat ocupen 64 capítols, més de la mitat de la crónica.
  • 12. La crònica de Bernat Desclot ha gaudit d'un gran prestigi literari i historiogràfic, i des d'un inici fins als nostres dies, ha sigut objecte de nombroses còpies manuscrites, traduccions i edicions, així com una font d'influència i informació per a escriptors i historiadors posteriors. Diferents adaptacions de la crònica:
  • 14. RAQUEL RUIZ MENDEZ-VILLAMIL ROCÍO OLIVARES CASTELLANO 1º BACH. A