SlideShare a Scribd company logo
MÈTODE D’ANÀLISI
 DIPLOMÀTICA
TRES ELEMENTS


CONTEXT      FORMA



      ESSÈNCIA
CONTEXT
CONTEXT


• Conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural
  i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten
  apropiadament els enunciats (els documents).
• Problema del context: On està el límit? El context ho
  pot ser tot!
• Cal destriar allò que és rellevant pel nostre objecte
  d’estudi i no caure en una deriva hiperinformativa.
CONTEXT

• Nova Diplomàtica: Context de Producció del
  document.
• Diplomàtica arxivística contemporània:
  Context necessari per a garantir l’autenticitat
  dels documents.
• Història/Sociologia de la documentació:
  Context social històric on es desenvolupa
  aquesta activitat.
CONTEXT
El marc social que envolta
l’esdeveniment que s’està
                               Entorn Social.
examinant i proporciona
recursos per a la seva
intepretació.

El marc jurídic, administratiu,
procedimental i documental
                                Entorn de Producció.
(el fons i l’estructura
tecnològica) en el qual el
document ha estat produït.
ELEMENTS CONTEXTUALS

                       Sistemes
Sistema Jurídic   legislatiu, judicial    Funció
                      i executiu




                                         Context de
    Agents            Acte/Fet
                                         Producció
SISTEMA JURÍDIC
• Grup social que disposa d’uns principis organitzatius
  que doten les seves institucions de la capacitat de
  formalitzar normes obligatòries. És un Sistema de
  Dominació.
• Col·lectiu de persones que es regulen a partir d’un
  seguit de SUBSISTEMES com ara el JUDICIAL, el
  LEGISLATIU i l’EXECUTIU.
• No parlem de PODERS a la manera de Montesquieu on
  el que cal és un Estat vertebrador. Perquè hi hagi
  sistemes, no calen estats.
SISTEMA JURÍDIC

• Aquest col·lectiu exigeix que la resolució dels
  seus drets i deures s’executi a partir de
  FUNCIONS.
• La noció de SISTEMA pressuposa una certa
  voluntat organitzativa, en cap cas és sinònim
  d’un mecanisme precís i impecable.
• Un sistema està creat a mida per persones i per
  a persones amb totes les seves inconsistències.
SISTEMA LEGISLATIU
• Sistema normatiu basat en LLEIS I/O COSTUMS, o
  altre tipus de manifestació.
• La simple manifestació d’una exigència
  organitzativa del col·lectiu es pot elevar a sistema
  i estudiar com a tal.
• La LLEI és aquella norma que es posa per escrit; el
  COSTUM és aquell procedir no escrit que és
  respectat pel col·lectiu.
• Establir un marc normatiu que serveixi de guia.
SISTEMA JUDICIAL


• Sistema que permetrà acomplir el sistema
  legislatiu d’un sistema jurídic.
• Vetllarà per ell, disposarà d’un mètode
  d’avaluació o aplicarà mesures arbitràries.
• Mantenir certa estabilitat dins del sistema
  jurídic.
SISTEMA EXECUTIU


• Sistema de tasques, procediments i activitats a
  càrrec d’un cos de persones orientades a
  preservar els drets de cadascun dels membres
  del col·lectiu i orientat a fer que cadascun
  acompleixi els seus deures.
• Permetre que tot funcioni.
FUNCIÓ

• Qualsevol objectiu d’alt nivell, responsabilitat o tasca
  assumida o assignada a una institució.
• La institució pot ser unipersonal o un col·lectiu
  organitzat.
• Perquè alt nivell? Les funcions de baix nivell són en
  realitat activitats orientades a complir una funció d’alt
  nivell.
• La funció és missió i objectiu.
• La funció és defensa dels deures i dels drets propis.
• La funció no és particular, és general.
CONTEXT DE PRODUCCIÓ
• Qualsevol conjunt de normes, costums, procediments,
  persones i instruments que permeten la producció
  d’unitats documentals.
• Alguns diplomatistes parlen de la INSTITUCIÓ on es
  produeix, però no és exhaustiu.
• Els documents es produeixen a partir de la
  manifestació de voluntat d’un membre del col·lectiu
  que vol realitzar una ACCIÓ dins del sistema.
• Els documents també es poden produir com a causa o
  conseqüència d’un FET succeït dins del sistema.
• Els documents es realitzen mitjançant processos i/o
  procediments.
FET

• Tota conducta humana o esdeveniment es pot
  considerar un fet que s’esdevé a l’interior d’un
  sistema jurídic.
• Els fets que NO han estat produïts per algun
  element propi de l’organització del sistema
  jurídic es consideren fets jurídicament
  irrellevants.
FET

• En canvi, els que són contemplats a dins del cos
  normatiu definit per un sistema jurídic es poden
  considerar jurídicament rellevants. I són objecte
  de la Diplomàtica.
• Un fet de natura jurídica és un esdeveniment,
  encara que no sigui intencionat, i el seu resultat
  pot ser pres en consideració pel sistema jurídic
  en què aquest es produeix.
FET (exemple)
• Un home rep un fill acabat de néixer de les mans de la seva
  esposa, l’agafa i se’l posa sobre els genolls. Aquest gest, en
  qualsevol sistema jurídic actual, demostra l’afecte i la
  tendresa del pare, però és jurídicament irrellevant, ja que
  el sistema no preveu cap conseqüència específica un cop
  s’ha realitzat.
• En el sistema jurídic de l’Imperi Romà, aquest gest
  significava que l’home reconeixia com a legítim el
  nouvingut, com a fill genuí, i per tant era un fet
  jurídicament rellevant. Era un gest ritual obligatori si es
  volia legitimar el fill.
ACCIÓ

• És una tipologia específica de fets.
• Un acte és el resultat d’una manifestació de
  voluntat destinat a produir uns efectes concrets.
• Realitzar una acció jurídica necessàriament haurà
  de tenir una disposició, la raó per la qual el
  document ha estat creat per primera vegada.
• Aquesta disposició es memoritza en un document
  i esdevé una representació de l’acció jurídica i de
  l’acord adoptat.
• Un document: una acció documentada.
AGENTS
• Les persones que pensen, executen i vetllen
  perquè l’acció jurídica documentada assoleixi els
  efectes volguts.
• Emissor i Receptor. El document és el canal o
  mitjà utilitzat.
• Cal destriar QUI intervé en cada moment i si és a
  títol individual o col·lectiu.
• En els agents recau la responsabilitat i la
  identitat de les accions realitzades. I consignar-
  los correctament es troba a la base de demostrar
  l’autenticitat dels documents.
FORMA
FORMA

• El conjunt d’elements de representació que
  permeten la comunicació d’un contingut.
• La semblança a l’engròs (completa i global) i
  qualsevol altre caràcter menor, intrínsic o
  extrínsic, orientat a significar o manifestar un
  contingut i funcions, adreçat a assegurar i
  convalidar la procedència, dirigit a constituir i
  assenyalar graus o estadis de formació i
  destinació.
FORMA

• Nova Diplomàtica i Història de la
  documentació: la clau de volta de qualsevol
  garantia d’autenticitat.
• Diplomàtica arxivística contemporània: la
  forma deixa de ser definitiva i entra en crisi …
  o això diuen, perquè els documents es
  continuen signant.
ELEMENTS FORMALS

  Unitat
             Procediment   Forma Física
Documental




               Vincle         Forma
Contingut
             diplomàtic    Intel·lectual




  Tradició      Perfil
documental   documental
UNITAT DOCUMENTAL

• Tipus d’unitat documental: composta o
  simple.
• Tipologia documental a les unitats simples.
• El nom de la tipologia ve designat per:
  – L’aspecte formal (butlla, informe, expedient,
    registre)
  – L’acció de natura jurídica que documenta
    (donació, permuta, compra-venda).
PROCEDIMENT
• La morfologia d’una activitat.
• El cos de normes escrites o no escrites a partir de
  les quals es fa un seguit de transaccions
  mitjançant uns determinats passos formals o
  tràmits orientats a aquest objectiu.
• Una transacció és un tracte, un acord,
  l’arranjament que resulta d’una acció d’aquest
  tipus.
• Un procés és un conjunt de moviments no
  normalitzats orientats a realitzar una activitat o
  tràmit.
FORMA FÍSICA

• La representació del document i com el veu
  l’ull humà.
• El suport o matèria escriptòrica (papir, paper,
  pergamí, cintes electromagnètiques).
• Característiques extrínsiques: l’escriptura, els
  segells, els cordills, els signes especials, les
  notes de cancelleria o administratives,
  l’idioma utilitzat.
FORMA INTEL·LECTUAL
• La representació formal a l’interior del document de les
  diferents clàusules constitutives de dret.
• La suma de tots els atributs que representen l’acció
  que ha desencadenat la producció del document i que
  descriuen el document mateix.
• La configuració del contingut: la manera com es
  representa el missatge, un text, una imatge, un so.
• L’articulació del contingut mitjançant unes clàusules
  concretes, una datació. L’articulació clàssica és la de
  protocol, text i escatocol.
• Les anotacions afegides amb posterioritat a la seva
  confecció: notes arxivístiques o el perfil documental.
VINCLE DIPLOMÀTIC
• Vincle Arxivístic: Nexe que relaciona de manera lògica
  la documentació que composa l'arxiu produït per un
  ens o una persona.
• Fons: relació lògica existent entre les diferents sèries
  que contextualitzen cada una de les funcions i activitats
  realitzades per l'ens.
• Sèrie: relació lògica entre cada una de les unitats
  documentals que la composen.
• Unitat documental composta: relació lògica existent
  entre cada una de les unitats documentals simples que
  la composen i la fan considerar com a unitat.
VINCLE DIPLOMÀTIC

• Demostrar una relació lògica i solidària entre els
  elements formals dels documents que ajuden a la
  verificació de la seva autenticitat.
• Es manifesta en cada un dels elements que
  composen la seva forma física i intel·lectual, és a
  dir, en el conjunt de clàusules i fórmules
  utilitzades per a confeccionar un document
  original.
• Cada clàusula, signe o element formal, per petit
  que sigui, aporta un coneixement sobre el
  context, contingut i estructura del document.
VINCLE DIPLOMÀTIC


• Cap d'aquestes clàusules ha estat gratuïta,
  totes acompleixen funcions específiques a
  l'hora de demostrar no només l'autenticitat,
  sinó tot el compendi de propietats essencials
  necessàries perquè un document pugui ser
  considerat complet, primer i efectiu.
CONTINGUT
• El missatge textual, simbòlic, visual i/o sonor que
  se suposa que el document vol transmetre.
• És la informació.
• Perquè el document existeixi d’una manera
  definida i identificable, el contingut ha ser fix i
  estable.
• O en tot cas, ha de ser reconstruïble o construïble
  en quasevol moment (dades extretes de bases de
  dades per a confeccionar una representació
  documental).
TRADICIÓ DOCUMENTAL

• L’estat de transmissió en què es troba el
  document.
• Esborrany: esboç del document.
• Original: Primer, Complet i Efectiu.
• Còpia: no és primer, però ha de ser complet i
  efectiu.
• Fals: simulació d’original o còpia autèntica que
  pretén produir efectes jurídics.
PERFIL DOCUMENTAL

• La manifestació organitzades de les dades de context.
• La inserció de metadades de contingut, estructura i
  context.
• La descripció diplomàtica: des de l’utilització de DTD
  específiques a l’aplicació de la NODAC.
• La representació de tots els atributs del document, que
  permeten verificar-ne totes les propietats essencials i
  associades.
• Propi de la documentació electrònica (anotació que
  pertany a la forma intel·lectual).
• La descripció diplomàtica en els documents ordinaris.
ESSÈNCIA
ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA

• La via per obtenir un mecanisme formal que
  permeti determinar les característiques que
  han de ser preservades en un document a fi i
  efecte de mantenir el seu significat i raó de ser
  al llarg del temps.
• No és un estadi absolut sinó un conjunt de
  marges que poden ser assolits sense que això
  sigui necessari per a l’existència del document.
ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA
• Tot i que un document sempre tindrà
  característiques, no es troba en la seva essència
  acomplir els marges exigibles per a garantir uns
  valors perdurables.
• És una construcció científica per a poder
  delimitar en els documents aquests valors
  perdurables.
• Essència metafísica: això és el que és.
• Essència diplomàtica: això és el que és, però es
  pot perfeccionar. Propòsit essencial + propietats
  significatives.
PROPIETATS

• Propietats significatives: aquelles que formen part
  indisoluble del document.
• Propietats essencials: formen part del propòsit del
  document i són els elements a preservar. Essencials a
  l’hora de dotar de credibilitat el document. Doten de
  fortalesa el document com a expressió social.
  Permeten creure en la seva capacitat dispositiva.
• Propietats legals: permeten creure en la seva realitat i
  la seva capacitat probatòria, i en potencien la seva
  potència judicial. Doten de seguretat el sistema.
ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA


• Nova Diplomàtica: concepte no utilitzat a
  l’anar associat al paradigma de la preservació
  a llarg termini.
• Diplomàtica arxivística contemporània: no la
  menciona de manera independent sinó
  associada al concepte “propietat essencial”.
PROPIETATS ESSENCIALS


  Fiabilitat     Autenticitat   Integritat




Accessibilitat    Usabilitat    Identitat
FIABILITAT



El document és digne de
   confiança i fefahent.
      ME’L CREC!
AUTENTICITAT


El document és i representa
     allò que diu que és i
          representa.
            HO ÉS!
INTEGRITAT

Forma física i intel·lectual
         completa.
Cura en la seva elaboració.
     Suport resistent.
        HI ÉS TOT!
IDENTITAT


Elements d’identitat de la forma
      intel·lectual complets.
  Signes autèntics i certificats.
  ÉS D’AQUESTA PERSONA !!!
USABILITAT

És visible a l’ull humà i a la seva
           intel·ligència.
  L’entenc i el puc interpretar.
Em resulta útil i el puc fer servir.
          FUNCIONA!!!!
ACCESSIBILITAT


      Sé on trobar-lo.
Està ben custodiat i la seva
 integritat està preservada.
         EL TINC!!!
PROPIETATS LEGALS




Certesa         Evidència
CERTESA
• A l’origen dels sistemes jurídics i dels processos
  documentals hi ha la necessitat de reduir la
  inseguretat inherent a les relacions socials,
  jurídiques i econòmiques.
• El convenciment que provoca la síntesis d’elements
  que redueixen la complexitat de les relacions socials,
  jurídiques i econòmiques
• L’estat de credibilitat provocat quan un acte de
  documentació esdevé real i aquest estat és proper o
  igual a la veritat.
CERTESA


• Es una propietat associada als documents
  aportada pel sistema jurídic.
• La capacitat del document en si de certificar la
  pròpia procedència i formació a un jutge que
  en pugui assumir i validar-ne el tenor.
CERTESA

      Confiança i Verificació.
És un fet, el document existeix, és
     intel·ligible a l’ull humà, …
    ÉS REAL, ÉS DE VERITAT …
    TOT I QUE NO SÉ SI HI DIU
       REALMENT LA VERITAT
EVIDÈNCIA

• No és un terme essencialment diplomàtic.
• Perquè no s’associa al document, sinó
  exclusivament al seu contingut (a la informació).
• No hi ha document sense contingut, però sí que
  hi pot haver informació sense document.
• Ara bé, una evidència sense un continent autèntic
  i fiable rarament serà utilitzada com a prova.
• És una propietat associada als documents
  aportada pel seu contingut.
EVIDÈNCIA


Evidència jurídica, evidència
 electrònica, és clarivident a
         l’intel·lecte:
        ÉS PROVA!

More Related Content

More from Joan Soler Jiménez

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Joan Soler Jiménez
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Joan Soler Jiménez
 
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions PúbliquesPer una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Joan Soler Jiménez
 
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de TerrassaPreservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Joan Soler Jiménez
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012
Joan Soler Jiménez
 
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Joan Soler Jiménez
 
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Joan Soler Jiménez
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Joan Soler Jiménez
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
Joan Soler Jiménez
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datos
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del General
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentalsDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Joan Soler Jiménez
 
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Joan Soler Jiménez
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Joan Soler Jiménez
 

More from Joan Soler Jiménez (20)

Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
Dades, informació i documents: què és què? (Joan Soler)
 
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21DArxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
Arxius i Gestió Documental - Comparativa programes 21D
 
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions PúbliquesPer una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
Per una #Transparenciafons a les Administracions Públiques
 
Bebes robados
Bebes robadosBebes robados
Bebes robados
 
Nens robats
Nens robatsNens robats
Nens robats
 
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de TerrassaPreservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
Preservar el Registre General de l'Ajuntament de Terrassa
 
Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012Definició de document. Curs 2011_2012
Definició de document. Curs 2011_2012
 
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica. Curs 2011_2012
 
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
Fonaments de Diplomàtica II. Curs 2011_2012
 
Una Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisiUna Diplomàtica pels documents en crisi
Una Diplomàtica pels documents en crisi
 
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd20110412 preservazione registro_protocollo_vd
20110412 preservazione registro_protocollo_vd
 
Gestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datosGestión y preservación de bases de datos
Gestión y preservación de bases de datos
 
Diplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del GeneralDiplomàtica de la Diputació del General
Diplomàtica de la Diputació del General
 
Descripció Autenticant
Descripció AutenticantDescripció Autenticant
Descripció Autenticant
 
Descripció Diplomàtica
Descripció DiplomàticaDescripció Diplomàtica
Descripció Diplomàtica
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentalsDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Context i Tipologies documentals
 
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
Diplomàtica baixmedieval. El notariat.
 
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectualDiplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
Diplomàtica altmedieval (s.X-s.XII) - Forma Intel·lectual
 
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
Diplomàtica altmedieval (s.VIII-s.IX)
 
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i SortidesPreservacio Registre General Entrades i Sortides
Preservacio Registre General Entrades i Sortides
 

L'Anàlisi Diplomàtica

  • 2. TRES ELEMENTS CONTEXT FORMA ESSÈNCIA
  • 4. CONTEXT • Conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten apropiadament els enunciats (els documents). • Problema del context: On està el límit? El context ho pot ser tot! • Cal destriar allò que és rellevant pel nostre objecte d’estudi i no caure en una deriva hiperinformativa.
  • 5. CONTEXT • Nova Diplomàtica: Context de Producció del document. • Diplomàtica arxivística contemporània: Context necessari per a garantir l’autenticitat dels documents. • Història/Sociologia de la documentació: Context social històric on es desenvolupa aquesta activitat.
  • 6. CONTEXT El marc social que envolta l’esdeveniment que s’està Entorn Social. examinant i proporciona recursos per a la seva intepretació. El marc jurídic, administratiu, procedimental i documental Entorn de Producció. (el fons i l’estructura tecnològica) en el qual el document ha estat produït.
  • 7. ELEMENTS CONTEXTUALS Sistemes Sistema Jurídic legislatiu, judicial Funció i executiu Context de Agents Acte/Fet Producció
  • 8. SISTEMA JURÍDIC • Grup social que disposa d’uns principis organitzatius que doten les seves institucions de la capacitat de formalitzar normes obligatòries. És un Sistema de Dominació. • Col·lectiu de persones que es regulen a partir d’un seguit de SUBSISTEMES com ara el JUDICIAL, el LEGISLATIU i l’EXECUTIU. • No parlem de PODERS a la manera de Montesquieu on el que cal és un Estat vertebrador. Perquè hi hagi sistemes, no calen estats.
  • 9. SISTEMA JURÍDIC • Aquest col·lectiu exigeix que la resolució dels seus drets i deures s’executi a partir de FUNCIONS. • La noció de SISTEMA pressuposa una certa voluntat organitzativa, en cap cas és sinònim d’un mecanisme precís i impecable. • Un sistema està creat a mida per persones i per a persones amb totes les seves inconsistències.
  • 10. SISTEMA LEGISLATIU • Sistema normatiu basat en LLEIS I/O COSTUMS, o altre tipus de manifestació. • La simple manifestació d’una exigència organitzativa del col·lectiu es pot elevar a sistema i estudiar com a tal. • La LLEI és aquella norma que es posa per escrit; el COSTUM és aquell procedir no escrit que és respectat pel col·lectiu. • Establir un marc normatiu que serveixi de guia.
  • 11. SISTEMA JUDICIAL • Sistema que permetrà acomplir el sistema legislatiu d’un sistema jurídic. • Vetllarà per ell, disposarà d’un mètode d’avaluació o aplicarà mesures arbitràries. • Mantenir certa estabilitat dins del sistema jurídic.
  • 12. SISTEMA EXECUTIU • Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de persones orientades a preservar els drets de cadascun dels membres del col·lectiu i orientat a fer que cadascun acompleixi els seus deures. • Permetre que tot funcioni.
  • 13. FUNCIÓ • Qualsevol objectiu d’alt nivell, responsabilitat o tasca assumida o assignada a una institució. • La institució pot ser unipersonal o un col·lectiu organitzat. • Perquè alt nivell? Les funcions de baix nivell són en realitat activitats orientades a complir una funció d’alt nivell. • La funció és missió i objectiu. • La funció és defensa dels deures i dels drets propis. • La funció no és particular, és general.
  • 14. CONTEXT DE PRODUCCIÓ • Qualsevol conjunt de normes, costums, procediments, persones i instruments que permeten la producció d’unitats documentals. • Alguns diplomatistes parlen de la INSTITUCIÓ on es produeix, però no és exhaustiu. • Els documents es produeixen a partir de la manifestació de voluntat d’un membre del col·lectiu que vol realitzar una ACCIÓ dins del sistema. • Els documents també es poden produir com a causa o conseqüència d’un FET succeït dins del sistema. • Els documents es realitzen mitjançant processos i/o procediments.
  • 15. FET • Tota conducta humana o esdeveniment es pot considerar un fet que s’esdevé a l’interior d’un sistema jurídic. • Els fets que NO han estat produïts per algun element propi de l’organització del sistema jurídic es consideren fets jurídicament irrellevants.
  • 16. FET • En canvi, els que són contemplats a dins del cos normatiu definit per un sistema jurídic es poden considerar jurídicament rellevants. I són objecte de la Diplomàtica. • Un fet de natura jurídica és un esdeveniment, encara que no sigui intencionat, i el seu resultat pot ser pres en consideració pel sistema jurídic en què aquest es produeix.
  • 17. FET (exemple) • Un home rep un fill acabat de néixer de les mans de la seva esposa, l’agafa i se’l posa sobre els genolls. Aquest gest, en qualsevol sistema jurídic actual, demostra l’afecte i la tendresa del pare, però és jurídicament irrellevant, ja que el sistema no preveu cap conseqüència específica un cop s’ha realitzat. • En el sistema jurídic de l’Imperi Romà, aquest gest significava que l’home reconeixia com a legítim el nouvingut, com a fill genuí, i per tant era un fet jurídicament rellevant. Era un gest ritual obligatori si es volia legitimar el fill.
  • 18. ACCIÓ • És una tipologia específica de fets. • Un acte és el resultat d’una manifestació de voluntat destinat a produir uns efectes concrets. • Realitzar una acció jurídica necessàriament haurà de tenir una disposició, la raó per la qual el document ha estat creat per primera vegada. • Aquesta disposició es memoritza en un document i esdevé una representació de l’acció jurídica i de l’acord adoptat. • Un document: una acció documentada.
  • 19. AGENTS • Les persones que pensen, executen i vetllen perquè l’acció jurídica documentada assoleixi els efectes volguts. • Emissor i Receptor. El document és el canal o mitjà utilitzat. • Cal destriar QUI intervé en cada moment i si és a títol individual o col·lectiu. • En els agents recau la responsabilitat i la identitat de les accions realitzades. I consignar- los correctament es troba a la base de demostrar l’autenticitat dels documents.
  • 20. FORMA
  • 21. FORMA • El conjunt d’elements de representació que permeten la comunicació d’un contingut. • La semblança a l’engròs (completa i global) i qualsevol altre caràcter menor, intrínsic o extrínsic, orientat a significar o manifestar un contingut i funcions, adreçat a assegurar i convalidar la procedència, dirigit a constituir i assenyalar graus o estadis de formació i destinació.
  • 22. FORMA • Nova Diplomàtica i Història de la documentació: la clau de volta de qualsevol garantia d’autenticitat. • Diplomàtica arxivística contemporània: la forma deixa de ser definitiva i entra en crisi … o això diuen, perquè els documents es continuen signant.
  • 23. ELEMENTS FORMALS Unitat Procediment Forma Física Documental Vincle Forma Contingut diplomàtic Intel·lectual Tradició Perfil documental documental
  • 24. UNITAT DOCUMENTAL • Tipus d’unitat documental: composta o simple. • Tipologia documental a les unitats simples. • El nom de la tipologia ve designat per: – L’aspecte formal (butlla, informe, expedient, registre) – L’acció de natura jurídica que documenta (donació, permuta, compra-venda).
  • 25. PROCEDIMENT • La morfologia d’una activitat. • El cos de normes escrites o no escrites a partir de les quals es fa un seguit de transaccions mitjançant uns determinats passos formals o tràmits orientats a aquest objectiu. • Una transacció és un tracte, un acord, l’arranjament que resulta d’una acció d’aquest tipus. • Un procés és un conjunt de moviments no normalitzats orientats a realitzar una activitat o tràmit.
  • 26. FORMA FÍSICA • La representació del document i com el veu l’ull humà. • El suport o matèria escriptòrica (papir, paper, pergamí, cintes electromagnètiques). • Característiques extrínsiques: l’escriptura, els segells, els cordills, els signes especials, les notes de cancelleria o administratives, l’idioma utilitzat.
  • 27. FORMA INTEL·LECTUAL • La representació formal a l’interior del document de les diferents clàusules constitutives de dret. • La suma de tots els atributs que representen l’acció que ha desencadenat la producció del document i que descriuen el document mateix. • La configuració del contingut: la manera com es representa el missatge, un text, una imatge, un so. • L’articulació del contingut mitjançant unes clàusules concretes, una datació. L’articulació clàssica és la de protocol, text i escatocol. • Les anotacions afegides amb posterioritat a la seva confecció: notes arxivístiques o el perfil documental.
  • 28. VINCLE DIPLOMÀTIC • Vincle Arxivístic: Nexe que relaciona de manera lògica la documentació que composa l'arxiu produït per un ens o una persona. • Fons: relació lògica existent entre les diferents sèries que contextualitzen cada una de les funcions i activitats realitzades per l'ens. • Sèrie: relació lògica entre cada una de les unitats documentals que la composen. • Unitat documental composta: relació lògica existent entre cada una de les unitats documentals simples que la composen i la fan considerar com a unitat.
  • 29. VINCLE DIPLOMÀTIC • Demostrar una relació lògica i solidària entre els elements formals dels documents que ajuden a la verificació de la seva autenticitat. • Es manifesta en cada un dels elements que composen la seva forma física i intel·lectual, és a dir, en el conjunt de clàusules i fórmules utilitzades per a confeccionar un document original. • Cada clàusula, signe o element formal, per petit que sigui, aporta un coneixement sobre el context, contingut i estructura del document.
  • 30. VINCLE DIPLOMÀTIC • Cap d'aquestes clàusules ha estat gratuïta, totes acompleixen funcions específiques a l'hora de demostrar no només l'autenticitat, sinó tot el compendi de propietats essencials necessàries perquè un document pugui ser considerat complet, primer i efectiu.
  • 31. CONTINGUT • El missatge textual, simbòlic, visual i/o sonor que se suposa que el document vol transmetre. • És la informació. • Perquè el document existeixi d’una manera definida i identificable, el contingut ha ser fix i estable. • O en tot cas, ha de ser reconstruïble o construïble en quasevol moment (dades extretes de bases de dades per a confeccionar una representació documental).
  • 32. TRADICIÓ DOCUMENTAL • L’estat de transmissió en què es troba el document. • Esborrany: esboç del document. • Original: Primer, Complet i Efectiu. • Còpia: no és primer, però ha de ser complet i efectiu. • Fals: simulació d’original o còpia autèntica que pretén produir efectes jurídics.
  • 33. PERFIL DOCUMENTAL • La manifestació organitzades de les dades de context. • La inserció de metadades de contingut, estructura i context. • La descripció diplomàtica: des de l’utilització de DTD específiques a l’aplicació de la NODAC. • La representació de tots els atributs del document, que permeten verificar-ne totes les propietats essencials i associades. • Propi de la documentació electrònica (anotació que pertany a la forma intel·lectual). • La descripció diplomàtica en els documents ordinaris.
  • 35. ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA • La via per obtenir un mecanisme formal que permeti determinar les característiques que han de ser preservades en un document a fi i efecte de mantenir el seu significat i raó de ser al llarg del temps. • No és un estadi absolut sinó un conjunt de marges que poden ser assolits sense que això sigui necessari per a l’existència del document.
  • 36. ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA • Tot i que un document sempre tindrà característiques, no es troba en la seva essència acomplir els marges exigibles per a garantir uns valors perdurables. • És una construcció científica per a poder delimitar en els documents aquests valors perdurables. • Essència metafísica: això és el que és. • Essència diplomàtica: això és el que és, però es pot perfeccionar. Propòsit essencial + propietats significatives.
  • 37. PROPIETATS • Propietats significatives: aquelles que formen part indisoluble del document. • Propietats essencials: formen part del propòsit del document i són els elements a preservar. Essencials a l’hora de dotar de credibilitat el document. Doten de fortalesa el document com a expressió social. Permeten creure en la seva capacitat dispositiva. • Propietats legals: permeten creure en la seva realitat i la seva capacitat probatòria, i en potencien la seva potència judicial. Doten de seguretat el sistema.
  • 38. ESSÈNCIA DIPLOMÀTICA • Nova Diplomàtica: concepte no utilitzat a l’anar associat al paradigma de la preservació a llarg termini. • Diplomàtica arxivística contemporània: no la menciona de manera independent sinó associada al concepte “propietat essencial”.
  • 39. PROPIETATS ESSENCIALS Fiabilitat Autenticitat Integritat Accessibilitat Usabilitat Identitat
  • 40. FIABILITAT El document és digne de confiança i fefahent. ME’L CREC!
  • 41. AUTENTICITAT El document és i representa allò que diu que és i representa. HO ÉS!
  • 42. INTEGRITAT Forma física i intel·lectual completa. Cura en la seva elaboració. Suport resistent. HI ÉS TOT!
  • 43. IDENTITAT Elements d’identitat de la forma intel·lectual complets. Signes autèntics i certificats. ÉS D’AQUESTA PERSONA !!!
  • 44. USABILITAT És visible a l’ull humà i a la seva intel·ligència. L’entenc i el puc interpretar. Em resulta útil i el puc fer servir. FUNCIONA!!!!
  • 45. ACCESSIBILITAT Sé on trobar-lo. Està ben custodiat i la seva integritat està preservada. EL TINC!!!
  • 47. CERTESA • A l’origen dels sistemes jurídics i dels processos documentals hi ha la necessitat de reduir la inseguretat inherent a les relacions socials, jurídiques i econòmiques. • El convenciment que provoca la síntesis d’elements que redueixen la complexitat de les relacions socials, jurídiques i econòmiques • L’estat de credibilitat provocat quan un acte de documentació esdevé real i aquest estat és proper o igual a la veritat.
  • 48. CERTESA • Es una propietat associada als documents aportada pel sistema jurídic. • La capacitat del document en si de certificar la pròpia procedència i formació a un jutge que en pugui assumir i validar-ne el tenor.
  • 49. CERTESA Confiança i Verificació. És un fet, el document existeix, és intel·ligible a l’ull humà, … ÉS REAL, ÉS DE VERITAT … TOT I QUE NO SÉ SI HI DIU REALMENT LA VERITAT
  • 50. EVIDÈNCIA • No és un terme essencialment diplomàtic. • Perquè no s’associa al document, sinó exclusivament al seu contingut (a la informació). • No hi ha document sense contingut, però sí que hi pot haver informació sense document. • Ara bé, una evidència sense un continent autèntic i fiable rarament serà utilitzada com a prova. • És una propietat associada als documents aportada pel seu contingut.
  • 51. EVIDÈNCIA Evidència jurídica, evidència electrònica, és clarivident a l’intel·lecte: ÉS PROVA!