SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
ABOCADOR


                           3.1.2 ABOCADORS CONTROLATS

    1. Què és?
    Un abocador és un espai obert a on es dipositen els residus. Aquestes deixalles junt amb la
    pluja que hi cau produeixen: residus mineralitzats (sòlids), lixiviats (líquids) i gasos. Els
    dos últims tendeixen a escapar-se per diverses vies i perquè això no passi es prenen una
    sèrie de precaucions.
    Segons la fermentació que s'hi produeixi, distingirem dos tipus d'abocadors: aeròbics i
    anaeròbics.

    2. Fermentació aeròbica
    És la que es produeix quan l'ambient és ric en oxigen, permetent la vida a
    microorganismes consumidors d'oxigen, els quals descomponen la matèria orgànica.
    Aquest tipus de fermentació desprèn calor i diòxid de carboni. És relativament ràpida.
    Els residus s'han de dipositar en capes no superiors a 30 cm, per tal que l'aire arribi a tota la
    capa, i no es pot abocar altra vegada a sobre fins que no hagin passat 25 dies.
    D'abocadors aeròbics gairebé ja no en queden, degut a que tenen dos problemes afegits:
            • Produeixen més lixiviats, hi ha més superfície de deixalles exposades a la pluja.
            • Necessiten un abocador amb superfície més gran.

    3. Fermentació anaeròbica
    És la que es produeix en absència d'oxigen. Els residus es dipositen en capes d'uns 3
    metres de gruix i es cobreixen amb una capa de terra d'aproximadament 15 cm.
    El procés de descomposició és més lent i pràcticament no desprèn energia. En lloc de
    diòxid de carboni es produeix gas metà.

                                  Secció d’un abocador controlat




                           Detall de la secció d’una abocador anaeròbic




       Camp d’Aprenentatge del Bages
ABOCADOR


                             3.1.3 POSSIBLES PROBLEMES

    1. Els lixiviats
    Els lixiviats són les aigües que surten per la part inferior de l'abocador, procedents de les
    deixalles o que han passat a través seu. Són aigües residuals amb concentracions de
    contaminants superiors a les normals. Per evitar que els lixiviats percolin cap a aqüífers
    propers, el fons de l'abocador ha de ser impermeable. Al llit de l'abocador caldrà fer-hi un
    drenatge per tal que l'aigua pugui circular i sortir cap a l'exterior pel lloc adequat.
    Sens dubte l'aigua és el pitjor enemic dels abocadors controlats. Per una part perjudica el
    trànsit de vehicles i el treball de la maquinària i per l'altra accelera les reaccions de
    descomposició dels residus, activant la formació de gasos i lixiviats.
    Per evitar aquests problemes caldrà desviar les aigües d'escorrentia, que no han tingut
    contacte amb els residus, per una cuneta perimetral per tal de conduir l'aigua no
    contaminada cap a la xarxa hidrogràfica.
    En els abocadors de fermentació anaeròbica la cobertura dels residus amb terres fa
    disminuir la quantitat d'aigua percolada -lixiviats- ja que hi ha més poca superfície de
    residus sense cobrir.
     A l’abocador comarcal del Bages els lixiviats recollits al dipòsit són bombejats i enviats a
     la depuradora d'aigües residuals de Manresa on són tractats.

    2. Els gasos.
    En els abocadors controlats de fermentació aeròbica el diòxid de carboni (CO2) es desprèn
    directament a l'atmosfera. En els de fermentació anaeròbica el gas metà produït té més
    dificultats per sortir a l'exterior a causa de la terra amb que es cobreixen els residus, per
    això es pot acumular i podria explosionar. Per tant, els abocadors han de disposar d'unes
    xemeneies per a la sortida dels gasos. El gas es pot cremar, contamina menys que deixat
    lliure, o millor si s’aprofita com a font d’energia alternativa i renovable, això és factible
    quan el contingut de metà és suficient.

                                 Secció d’un abocador anaeròbic




       Camp d’Aprenentatge del Bages

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Acció geolgica dels rius
Acció geolgica dels riusAcció geolgica dels rius
Acció geolgica dels rius
 
Tasca l'intercanvi de gasos
Tasca l'intercanvi de gasosTasca l'intercanvi de gasos
Tasca l'intercanvi de gasos
 
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_La poesia catalana_fins_al_s._xx_
La poesia catalana_fins_al_s._xx_
 
Notació científica
Notació científicaNotació científica
Notació científica
 
Les glaceres
Les glaceres Les glaceres
Les glaceres
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominització
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
Verb classificació
Verb classificacióVerb classificació
Verb classificació
 
Els signes de puntuació
Els signes de puntuacióEls signes de puntuació
Els signes de puntuació
 
Història Terra
Història TerraHistòria Terra
Història Terra
 
Les preposicions
Les preposicionsLes preposicions
Les preposicions
 
Presentació la narració
Presentació la narracióPresentació la narració
Presentació la narració
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
La crònica
La crònicaLa crònica
La crònica
 
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaCTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Tasca circulació doble i completa
Tasca circulació doble i completaTasca circulació doble i completa
Tasca circulació doble i completa
 
D’on surt el paper
D’on surt el paperD’on surt el paper
D’on surt el paper
 
L’argumentació
L’argumentacióL’argumentació
L’argumentació
 

Similar to Abocadors controlats (20)

M P E D A R2
M P  E D A R2M P  E D A R2
M P E D A R2
 
conseqüències
conseqüènciesconseqüències
conseqüències
 
Els residus
Els residusEls residus
Els residus
 
La fossa sèptica
La fossa sèpticaLa fossa sèptica
La fossa sèptica
 
Funcionament d'una EDAR
Funcionament d'una EDARFuncionament d'una EDAR
Funcionament d'una EDAR
 
Abocador garraf
Abocador garrafAbocador garraf
Abocador garraf
 
Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4
 
Yaya sidib
Yaya sidibYaya sidib
Yaya sidib
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Les dessalinitzadores (grup IV)
Les dessalinitzadores (grup IV)Les dessalinitzadores (grup IV)
Les dessalinitzadores (grup IV)
 
Millora naturals
Millora naturalsMillora naturals
Millora naturals
 
Pluja Acida
Pluja AcidaPluja Acida
Pluja Acida
 
Compostatge
CompostatgeCompostatge
Compostatge
 
Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)
 
Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)Les dessalinitzadores (grup V)
Les dessalinitzadores (grup V)
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
presentacion
presentacionpresentacion
presentacion
 

More from Biologia i Geologia

Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióBiologia i Geologia
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiBiologia i Geologia
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaBiologia i Geologia
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Biologia i Geologia
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Biologia i Geologia
 

More from Biologia i Geologia (20)

Activitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràficActivitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràfic
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Dossier ecosistemes
Dossier ecosistemesDossier ecosistemes
Dossier ecosistemes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolució
 
La meva alimentació 1
La meva alimentació 1La meva alimentació 1
La meva alimentació 1
 
La meva alimentació
La meva alimentacióLa meva alimentació
La meva alimentació
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona llei
 
28 problemes resolts
28 problemes resolts28 problemes resolts
28 problemes resolts
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
 
Feina pendents 3r eso
Feina pendents 3r esoFeina pendents 3r eso
Feina pendents 3r eso
 
Feina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’esoFeina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’eso
 
L'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautesL'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautes
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Recently uploaded (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Abocadors controlats

  • 1. ABOCADOR 3.1.2 ABOCADORS CONTROLATS 1. Què és? Un abocador és un espai obert a on es dipositen els residus. Aquestes deixalles junt amb la pluja que hi cau produeixen: residus mineralitzats (sòlids), lixiviats (líquids) i gasos. Els dos últims tendeixen a escapar-se per diverses vies i perquè això no passi es prenen una sèrie de precaucions. Segons la fermentació que s'hi produeixi, distingirem dos tipus d'abocadors: aeròbics i anaeròbics. 2. Fermentació aeròbica És la que es produeix quan l'ambient és ric en oxigen, permetent la vida a microorganismes consumidors d'oxigen, els quals descomponen la matèria orgànica. Aquest tipus de fermentació desprèn calor i diòxid de carboni. És relativament ràpida. Els residus s'han de dipositar en capes no superiors a 30 cm, per tal que l'aire arribi a tota la capa, i no es pot abocar altra vegada a sobre fins que no hagin passat 25 dies. D'abocadors aeròbics gairebé ja no en queden, degut a que tenen dos problemes afegits: • Produeixen més lixiviats, hi ha més superfície de deixalles exposades a la pluja. • Necessiten un abocador amb superfície més gran. 3. Fermentació anaeròbica És la que es produeix en absència d'oxigen. Els residus es dipositen en capes d'uns 3 metres de gruix i es cobreixen amb una capa de terra d'aproximadament 15 cm. El procés de descomposició és més lent i pràcticament no desprèn energia. En lloc de diòxid de carboni es produeix gas metà. Secció d’un abocador controlat Detall de la secció d’una abocador anaeròbic Camp d’Aprenentatge del Bages
  • 2. ABOCADOR 3.1.3 POSSIBLES PROBLEMES 1. Els lixiviats Els lixiviats són les aigües que surten per la part inferior de l'abocador, procedents de les deixalles o que han passat a través seu. Són aigües residuals amb concentracions de contaminants superiors a les normals. Per evitar que els lixiviats percolin cap a aqüífers propers, el fons de l'abocador ha de ser impermeable. Al llit de l'abocador caldrà fer-hi un drenatge per tal que l'aigua pugui circular i sortir cap a l'exterior pel lloc adequat. Sens dubte l'aigua és el pitjor enemic dels abocadors controlats. Per una part perjudica el trànsit de vehicles i el treball de la maquinària i per l'altra accelera les reaccions de descomposició dels residus, activant la formació de gasos i lixiviats. Per evitar aquests problemes caldrà desviar les aigües d'escorrentia, que no han tingut contacte amb els residus, per una cuneta perimetral per tal de conduir l'aigua no contaminada cap a la xarxa hidrogràfica. En els abocadors de fermentació anaeròbica la cobertura dels residus amb terres fa disminuir la quantitat d'aigua percolada -lixiviats- ja que hi ha més poca superfície de residus sense cobrir. A l’abocador comarcal del Bages els lixiviats recollits al dipòsit són bombejats i enviats a la depuradora d'aigües residuals de Manresa on són tractats. 2. Els gasos. En els abocadors controlats de fermentació aeròbica el diòxid de carboni (CO2) es desprèn directament a l'atmosfera. En els de fermentació anaeròbica el gas metà produït té més dificultats per sortir a l'exterior a causa de la terra amb que es cobreixen els residus, per això es pot acumular i podria explosionar. Per tant, els abocadors han de disposar d'unes xemeneies per a la sortida dels gasos. El gas es pot cremar, contamina menys que deixat lliure, o millor si s’aprofita com a font d’energia alternativa i renovable, això és factible quan el contingut de metà és suficient. Secció d’un abocador anaeròbic Camp d’Aprenentatge del Bages