SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
SORTIDES A L’ENTORN




         Abocador del Garraf

                   Dipòsit controlat de la
                   Vall d’en Joan
El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, al
      massís del Garraf, va entrar en
funcionament l'any 1974. Des d'aleshores
 ha rebut una part important dels residus
municipals generats a l'àrea metropolitana
 de Barcelona, i s'hi han dipositat més de
            22 milions de tones.
El sistema d'explotació utilitzat ve definit per un rebliment del vas del
dipòsit en cel·les que es mantenen aïllades mitjançant una capa de terres
compactades. Únicament la cel·la que està en procés de rebliment manté
el front de la massa de residus al descobert, constituint aquesta
l'anomenat front d'explotació
La distribució i morfologia del conjunt de cel·les respon a una
configuració estructural predefinida basada en la formació de terrasses,
sustentades per dics, que asseguren la estabilitat de la massa de
residus, minimitzen els processos erosius i faciliten i milloren els treballs
posteriors de segellat i restauració.
Els processos biològics que
      comporten la biodegradació de les
          escombraries són sèrie de
      reaccions que depenen de factors
        com són la composició de les
      deixalles, el contingut d'humitat, la
           temperatura, el grau de
         compactació, l'acidesa, etc.


   Els seus components majoritaris són el
      metà (CH2) i el diòxid de carboni
    (CO2) a concentracions aproximades
      del 55 i 40% respectivament. Els
   components minoritaris són el nitrogen
              (N2), l'oxigen (O2)


Cal destacar que el metà és un dels principals
   gasos d'efecte hivernacle, amb un poder
   d'absorció energètica, i en conseqüència
d'escalfament de l'atmosfera, pel cap baix vint
        vegades superior al del CO2.
Esquema bàsic del procés de desgassificació




         1- Pous    2- Col·lector principal     3- Central d’aspiració
4- Torxa de seguretat    5- Motogeneradors         6- Central Transformadora
               7- Torre d’alta tensió       8- Bassa
Els líquids que es generen en el procés de
descomposició de la matèria orgànica continguda als
residus juntament amb l'aigua de pluja que s'infiltra
per la massa de residus i que per dissolució o
arrossegament incorpora compostos orgànics i
inorgànics, reben el nom de lixiviats.




                                     Els lixiviats són recollits mitjançant
                                     un conjunt de drenatges i dirigits per
                                     gravetat i per bombeig cap a una
                                     bassa impermeabilitzada amb una
         Planta de Lixiviats
                                     capacitat de 6.000 m3.
Bassa de lixiviats
Les aigües de pluja caigudes fora del vas del dipòsit
controlat són captades i canalitzades per les cunetes
perimetrals que les desvien fora de la superfície d'explotació
per reduir la quantitat d'aigua de pluja que pugui entrar en
contacte amb els residus, cosa que fa que disminueixi la
quantitat d'aigües seminetes i la generació de lixiviats.
L'emmagatzematge i el
control de les aigües
pluvials     internes    i
lixiviats es troba a la
zona      inferior     del
dipòsit, des d'on per
gravetat                 i
adequadament
canalitzats arriben a les
basses     de    retenció:
dues d'aigües seminetes
-aigües     d'escorrentia
superficial de l'interior
del    vas-     amb   una
capacitat conjunta de
7.200 m3 i una de
lixiviats convenientment
impermeabilitzada i amb
una capacitat de 6.000
m3.
Vista general del parc
de Motogeneradors
Central de transformació
        elèctrica
El procés de disposició controlada
Els criteris d'impermeabilització del vas i drenatge de lixiviats són per evitar la fuita dels lixiviats.
A mesura que la superfície del vas es vagi ocupant definitivament s'haurà de realitzar una
clausura.

La estabilitat del dipòsit haurà de ser acreditada mitjançant les corresponents càlculs.

Els dipòsits controlats s'han de dotar de la següent infrastructura:
1. Pou de registre
2. Rasa perimetral
3. Bassa de decantació de les aigües pluvials
4. Bassa d'emmagatzematge de lixiviats
5. Murs de contenció de residus
6. Xarxa piezomètrica de control de les aigües subterrànies
7. Recollida i evacuació dels gasos de fermentació
8. Tanca perimetral
9. Caseta de control i recepció
10. Magatzem de vehicles i manteniment

Els lixiviats es captaran, s'evacuaran del dipòsit i rebran els tractament previst en cadascuna de
les instal·lacions

Es preveurà una xarxa de xemeneies per a la recollida i evacuació dels gasos de fermentació o
biogas.

Tota instal·lació d'aquestes característiques, un cop finalitzada la seva vida útil haurà de dur a
terme un període obligatori de gestió de post-clausura, on es controlaran tot un seguit de
paràmetres relacionats amb el control del dipòsit
Abocador del Garraf




Dipòsit controlat de la
Vall d’en Joan

More Related Content

Similar to Abocador garraf

QüEstionari Sobre La Visita A La Depuradora
QüEstionari Sobre La Visita A La DepuradoraQüEstionari Sobre La Visita A La Depuradora
QüEstionari Sobre La Visita A La Depuradoralili llu
 
(Presentació vic3) (1)
(Presentació vic3) (1)(Presentació vic3) (1)
(Presentació vic3) (1)psalaman
 
Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4Joel Millan
 
Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)pompeufabrasalt
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaMaria Romero
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsMireia Llobet
 
Síntesi
SíntesiSíntesi
SíntesiPerlle
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]salvadore
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]salvadore
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]salvadore
 
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudociencia
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudocienciaIOC Projecte MO 17 ciencia i pseudociencia
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudocienciaJordi Martinez
 

Similar to Abocador garraf (15)

QüEstionari Sobre La Visita A La Depuradora
QüEstionari Sobre La Visita A La DepuradoraQüEstionari Sobre La Visita A La Depuradora
QüEstionari Sobre La Visita A La Depuradora
 
(Presentació vic3) (1)
(Presentació vic3) (1)(Presentació vic3) (1)
(Presentació vic3) (1)
 
naturals-7
naturals-7naturals-7
naturals-7
 
Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4Tecnologia ambiental tema 3 i 4
Tecnologia ambiental tema 3 i 4
 
Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)Les dessalinitzadores (grup I)
Les dessalinitzadores (grup I)
 
Cicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aiguaCicle urbà de l’aigua
Cicle urbà de l’aigua
 
CTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídricsCTMA Recursos hídrics
CTMA Recursos hídrics
 
Síntesi
SíntesiSíntesi
Síntesi
 
Yaya sidib
Yaya sidibYaya sidib
Yaya sidib
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]Yaya sidibe[1]
Yaya sidibe[1]
 
Els residus
Els residusEls residus
Els residus
 
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudociencia
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudocienciaIOC Projecte MO 17 ciencia i pseudociencia
IOC Projecte MO 17 ciencia i pseudociencia
 
Memòria cgrvo 2003
Memòria cgrvo 2003Memòria cgrvo 2003
Memòria cgrvo 2003
 

Abocador garraf

  • 1. SORTIDES A L’ENTORN Abocador del Garraf Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
  • 2. El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, al massís del Garraf, va entrar en funcionament l'any 1974. Des d'aleshores ha rebut una part important dels residus municipals generats a l'àrea metropolitana de Barcelona, i s'hi han dipositat més de 22 milions de tones.
  • 3. El sistema d'explotació utilitzat ve definit per un rebliment del vas del dipòsit en cel·les que es mantenen aïllades mitjançant una capa de terres compactades. Únicament la cel·la que està en procés de rebliment manté el front de la massa de residus al descobert, constituint aquesta l'anomenat front d'explotació
  • 4. La distribució i morfologia del conjunt de cel·les respon a una configuració estructural predefinida basada en la formació de terrasses, sustentades per dics, que asseguren la estabilitat de la massa de residus, minimitzen els processos erosius i faciliten i milloren els treballs posteriors de segellat i restauració.
  • 5.
  • 6. Els processos biològics que comporten la biodegradació de les escombraries són sèrie de reaccions que depenen de factors com són la composició de les deixalles, el contingut d'humitat, la temperatura, el grau de compactació, l'acidesa, etc. Els seus components majoritaris són el metà (CH2) i el diòxid de carboni (CO2) a concentracions aproximades del 55 i 40% respectivament. Els components minoritaris són el nitrogen (N2), l'oxigen (O2) Cal destacar que el metà és un dels principals gasos d'efecte hivernacle, amb un poder d'absorció energètica, i en conseqüència d'escalfament de l'atmosfera, pel cap baix vint vegades superior al del CO2.
  • 7. Esquema bàsic del procés de desgassificació 1- Pous 2- Col·lector principal 3- Central d’aspiració 4- Torxa de seguretat 5- Motogeneradors 6- Central Transformadora 7- Torre d’alta tensió 8- Bassa
  • 8. Els líquids que es generen en el procés de descomposició de la matèria orgànica continguda als residus juntament amb l'aigua de pluja que s'infiltra per la massa de residus i que per dissolució o arrossegament incorpora compostos orgànics i inorgànics, reben el nom de lixiviats. Els lixiviats són recollits mitjançant un conjunt de drenatges i dirigits per gravetat i per bombeig cap a una bassa impermeabilitzada amb una Planta de Lixiviats capacitat de 6.000 m3.
  • 10. Les aigües de pluja caigudes fora del vas del dipòsit controlat són captades i canalitzades per les cunetes perimetrals que les desvien fora de la superfície d'explotació per reduir la quantitat d'aigua de pluja que pugui entrar en contacte amb els residus, cosa que fa que disminueixi la quantitat d'aigües seminetes i la generació de lixiviats.
  • 11. L'emmagatzematge i el control de les aigües pluvials internes i lixiviats es troba a la zona inferior del dipòsit, des d'on per gravetat i adequadament canalitzats arriben a les basses de retenció: dues d'aigües seminetes -aigües d'escorrentia superficial de l'interior del vas- amb una capacitat conjunta de 7.200 m3 i una de lixiviats convenientment impermeabilitzada i amb una capacitat de 6.000 m3.
  • 12. Vista general del parc de Motogeneradors
  • 14. El procés de disposició controlada Els criteris d'impermeabilització del vas i drenatge de lixiviats són per evitar la fuita dels lixiviats. A mesura que la superfície del vas es vagi ocupant definitivament s'haurà de realitzar una clausura. La estabilitat del dipòsit haurà de ser acreditada mitjançant les corresponents càlculs. Els dipòsits controlats s'han de dotar de la següent infrastructura: 1. Pou de registre 2. Rasa perimetral 3. Bassa de decantació de les aigües pluvials 4. Bassa d'emmagatzematge de lixiviats 5. Murs de contenció de residus 6. Xarxa piezomètrica de control de les aigües subterrànies 7. Recollida i evacuació dels gasos de fermentació 8. Tanca perimetral 9. Caseta de control i recepció 10. Magatzem de vehicles i manteniment Els lixiviats es captaran, s'evacuaran del dipòsit i rebran els tractament previst en cadascuna de les instal·lacions Es preveurà una xarxa de xemeneies per a la recollida i evacuació dels gasos de fermentació o biogas. Tota instal·lació d'aquestes característiques, un cop finalitzada la seva vida útil haurà de dur a terme un període obligatori de gestió de post-clausura, on es controlaran tot un seguit de paràmetres relacionats amb el control del dipòsit
  • 15.
  • 16. Abocador del Garraf Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan