18 Roma

2,422 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,422
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
591
Actions
Shares
0
Downloads
64
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • {}
  • 18 Roma

    1. 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITA TS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 PER COMENÇAR MAPA DE LA UNITAT INTERNET TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS SURT
    2. 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa de l’Imperi romà Mapes del món romà PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
    3. 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa de la unitat LA HISTÒRIA DELS ROMANS LÍNIA DEL TEMPS LA MONARQUIA LA REPÚBLICA Els sistemes polítics L’IMPERI L’expansió territorial LA CRISI DE L’IMPERI EXPANSIÓ LES LEGIONS ANTERIOR SURT
    4. 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Enllaços d’interès Tràiler de la pel·lícula Gladiator PASSA AL WEB Mapes del món romà Història de Roma PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
    5. 5. MAPA DE LA UNITA T INICI TEXTOS INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Esquemes i activitats Els sistemes polítics Esquema sobre Roma Patricis i plebeus  El riu _____________ banya la ciutat de Roma  Roma es troba en un lloc estratègic perquè ___________________________  Entre el 500 i el 250 aC Roma conquer í _______________________________ ROMA: DE LA CIUTAT A L’IM PERI LA FORMACIÓ DE L’IMPERI LA CIVILITZACIÓ ROMANA EL LLEGAT DE ROMA  Després, Roma s’annexionà ________________________________________  La màxima expansió de l’Imperi es va produir en els segles _____________________  Els territoris conquerits es van organitzar en _________________, sota l’autoritat d’un ________________  La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar ______________  L’imperi romà va expansionar-se pels continents _________, ____________, i _____________  L’Imperi romà va estendre _______________ , ______________ i AMPLIA LA IMATGE Fases de l’Imperi ALT I MPERI (27 aC - 235 dC) F A S E S CRISI DEL SEGLE III (235 - 284) BAIX IMPERI (284 - 476) PROBLEMES PRI NCI PALS  Període de dificultats econòmiques, socials, pol ítiques i militars.  Època de reformes per superar els problemes de l’I mperi. PERSONATGES MÉS DESTACATS  August (va ser el primer emperador).  Claudi (va conquerir Britània).  Vespasià (va iniciar la construcció del Colosseu).  Trajà (gràcies a les seves conquestes l’I mperi va asso lir la màxima expansió).  Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncies).  Pax romana. Època de desenvolupament i tranquil·litat social i fer mesa a les fronteres.  Disminució del comerç.  Revoltes de pagesos.  Revoltes militars.  Debilitat de les fronteres de l’I mperi.  Abandonament de les ciuta ts.  Economia autosuficient.  Disminució dels ingressos de l’estat.  L’Imperi és massa gran. P O L Í T I C INSTITUCIÓ QUE TÉ REI EL MÀXIM PODER  Era un càrrec vitalici. ESCOLLIT PELS PATRICIS TOTS ELS CÀRRECS ELS VOTAVEN ELS CIUTADANS EN ELS COMICIS L’EMPERADOR DES IGNAVA EL SEU SUCCESSOR SENAT  Dirigia la política exterior i aconsellava sobre les lleis i el govern.  Format per les famílies més importants i els antics cònsols. ASSEMBLEES FETS MÉS RELLEVANTS CONFLICTES  Era un càrrec vitalici.  Dirigia el govern i l’exèrcit.  Era el pontífex màxim.  Presidia el senat, dictava les lleis.  Decidia els tributs.  CENSORS. Eren responsables del cens de ciutadans.  PRETORS. Presidien els tribunals de justícia.  EDILS. Dirigien la vida de ciutat.  QÜESTORS. S’ocupaven de les finances. ALTRES MAGISTRATURES SISTEM A D’ELECCIÓ DE LES MAGISTRATURES DOS CÒNSULS  Eren elegits per un any.  Dirigien el govern.  Dirigien l’exèrcit. IMPER I EMPERADOR COMICIS  Assemblea integrada pels ciutadans romans.  Votaven les lleis.  Designaven els magistrats. _____________ entre els pobles dominats. CARAC TERÍ STIQUES GENER ALS S I S T E M A REPÚBLICA Plebeus. No podien ser magistrats Patricis. Podien ser magistrats PERÍODES DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA MONAR QUIA  Roma està situada a la península _________________ LA CIUTAT DE ROMA AMPLIA LA IMATGE Anàlisi d’una moneda Imperial Els plebeus volien tenir els mateixos drets que els patricis La crisi de la república Les guerres púniques SEGLE IV aC Creació del TRIBÚ DE LA PLEBS Representant de la plebs que en defensava els interessos al senat Els plebeus tenien el dret de ser MAGISTRATS I GUERRA PÚNICA (264 aC - 241 aC) II GUERRA PÚNICA (218 aC - 201 aC)  Conflicte pel control de Sicília i el mar Adriàtic.  Roma obté la victòria i Cartago deixa aquests territoris.  Cartago inicia la colonització d’Hispània després de la derrota.  El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica i arriba a la península Itàlica travessant els Alps.  Escipió l’Africà derrota Anníbal a la batalla de Zama. III GUERRA PÚNICA (149 aC - 146 aC) COMPLOTS POLÍTICS PRIMER TRIUMVIRAT GUERRES PÚNIQUES SEGLE V aC FORMACIÓ DE TRIUMVIRATS  Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras.  Els desacords entre Cèsar i Pompeu pro voquen una g uerra civil.  Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu.  Roma ataca Cartago per impedir la seva renaixença.  Destrucció de Cartago.  Roma inicia la conquesta d’Hispània. Assassinat de Juli Cèsar (44 aC) AMPLIA LA IMATGE Astèrix a Hispània REBEL·LIÓ D’ESCLAUS SEGON TRIUMVIRAT  Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar.  Els desacords entre Marc Antoni i Octavi p rovoque n la gue rra ci vil. Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC) ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La història romana Astèrix i Cleopatra  27 aC Octavi és proclamat emperador August.  64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró.  79. Erupció del Vesubi.  116. Conquesta de Me sopotàmia.  122. Inici de la construc ció de les muralles d’Adrià.  212. Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures de l’imper i. L’IMPERI ROMÀ es divideix en tres etapes entre els segles  375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles germànics.  395. Divisió de l’Imper i: l ’I mperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’I mperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble.  476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul. AMPLIA LA IMATGE CORRUPCIÓ POLÍTICA GUERRES CIVILS  Els ger mànics van envair la frontera del Rin i el Danubi.  Els perses van press ionar sobre la frontera est.  Saqueig de les ciuta ts.  Dioclecià (v a reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians).  Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capita l imperial a Constantinoble).  Teodosi (va prohibir les religions paganes i va dividir l’I mperi a la seva mort). EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS Cartago. Als darrers segles s’havia convertit en una potènci a important i dominava Sicília. Roma. Entre el 500 aC i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia. s’estén per entre es governat els segles per s’estén per entre es governat els segles per s’estén per es governat per trien els AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT AMPLIA LA IMATGE
    6. 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Textos Els emperadors romans PASSA AL TEXT Els bàrbars s’infiltren a l’Imperi PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
    7. 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS L’exèrcit romà: les legions Un legionari i les seves armes Un campament romà Els càrrecs de l’exèrcit romà casc llança armadura de plaques de ferro túnica de llana o de lli escut espasa curta sandàlies de cuir amb claus a les soles faldó de cuir calces de llana AMPLIA LA IMATGE Estratègies de l’exèrcit romà AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Vaixells de combat Màquines de guerra AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    8. 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS Un legionari i les seves armes GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS casc llança armadura de plaques de ferro túnica de llana o de lli escut espasa curta faldó de cuir sandàlies de cuir amb claus a les soles calces de llana ANTERIOR SURT
    9. 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Els càrrecs de l’exèrcit romà Legado legat Tribuno tribú centurió aquilífer (portador Portainsignia de l'estendard principal) ANTERIOR SURT Trompeta trompeta
    10. 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Un campament romà 1. Tenda del general; 2. Porta decumana; 3. Tendes de les tropes auxiliars; 4. Via principal; 5. Tendes dels legionaris; 6. Via pretoriana; 7. Tendes dels centurions; 8. Tanca d’estaques esmolades. ANTERIOR SURT
    11. 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Estratègies de l’exèrcit romà: la tortuga ANTERIOR SURT
    12. 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Màquina de guerra: torre d’assetjament ANTERIOR SURT
    13. 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Vaixell de combat ANTERIOR SURT
    14. 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Esquema de Roma  Roma està situada a la península _________________. LA CIUTAT DE ROMA  El riu _____________ banya la ciutat de Roma  Roma es troba en un lloc estratègic perquè ___________________________.  Entre el 500 i el 250 aC Roma conquerí _______________________________. ROMA: DE LA CIUTAT A L’IMPERI LA FORMACIÓ DE L’IMPERI  Després, Roma s’annexionà ________________________________________.  La màxima expansió de l’Imperi es va produir als segles _____________________.  Els territoris conquerits es van organitzar en _________________, sota l’autoritat d’un ________________. LA CIVILITZACIÓ ROMANA EL LLEGAT DE ROMA  La civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar ______________.  L’Imperi romà va expansionar-se pels continents _________, ____________ i ____________.  L’Imperi romà va estendre _______________ , ______________ i _____________ entre els pobles dominats. ANTERIOR SURT
    15. 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Línia del temps amb les etapes de la història de Roma ANTERIOR SURT
    16. 16. INICI MAPA DE LA UNITA T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS TEXTOS INTE RNE T Esquema sobre els sistemes polítics de Roma PERÍODES DE LA CIVILITZACIÓ ROMANA MONARQUIA S I S T E M A P O L Í T I C INSTITUCIÓ QUE TÉ REI EL MÀXIM PODER  Era un càrrec vitalici. IMPERI EMPERADOR DOS CÒNSOLS  Eren elegits per un any.  Dirigien el govern.  Dirigien l’exèrcit.  Era un càrrec vitalici.  Dirigia el govern i l’exèrcit.  Era el pontífex màxim.  Presidia el senat, dictava les lleis.  Decidia els tributs.  CENSORS. Eren responsables del cens de ciutadans.  PRETORS. Presidien els tribunals de justícia.  EDILS. Dirigien la vida de ciutat.  QÜESTORS. S’ocupaven de les finances. ALTRES MAGISTRATURES SISTEMA D’ELECCIÓ DE LES MAGISTRATURES REPÚBLICA ESCOLLIT PELS PATRICIS TOTS ELS CÀRRECS ELS VOTAVEN ELS CIUTADANS EN ELS COMICIS L’EMPERADOR DESIGNAVA EL SEU SUCCESSOR SENAT  Dirigia la política exterior i aconsellava sobre les lleis i el govern.  Format per les famílies més importants i els antics cònsols. ASSEMBLEES COMICIS  Assemblea integrada pels ciutadans romans.  Votaven les lleis.  Designaven els magistrats. ANTERIOR SURT
    17. 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS La monarquia Els set turons de Roma AMPLIA LA IMATGE La lloba capitolina Història de Roma AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
    18. 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Distribució dels set turons de Roma ANTERIOR SURT
    19. 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS La lloba capitolina ANTERIOR SURT
    20. 20. MAPA DE LA UNITA T INICI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS TEXTOS INTE RNE T La república El sistema polític Les magistratures AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Lluites entre patricis i plebeus Plebeus. No podien ser magistrats Patricis. Podien ser magistrats Una sessió del senat Les guerres púniques AMPLIA LA IMATGE La crisi de la república Mapa de la Segona Guerra Púnica Cartago. Als darrers segles s’havia convertit en una potènci a important i domi nava Sicília. Roma. Entre el 500 aC i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia. EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS CORRUPCIÓ POLÍTICA GUERRES PÚNIQUES CONFLICTES GUERRES CIVILS I GUERRA PÚNICA (264 aC - 241 aC) Els plebeus volien tenir els mateixos drets que els patricis SEGLE V aC SEGLE IV aC Creació del TRIBÚ DE LA PLEBS Representant de la plebs que en defensava els interessos al senat Els plebeus tenien el dret de ser MAGISTRATS AMPLIA LA IMATGE  Conflicte pel control de Sicília i el mar Adriàtic.  Roma obté la victòria i Cartago deixa aquests territoris.  Cartago inicia la colonització d’Hispània després de la derrota. II GUERRA PÚNICA (218 aC - 201 aC)  El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica i arriba a la península It àlica travessant els Alps .  Escipió l’Africà derrota Anníbal a la batalla de Zama.  Roma inicia la conques ta d’Hispània. COMPLOTS POLÍTICS PRIMER TRIUMVIRAT FORMACIÓ DE TRIUMVIRATS REBEL·LIÓ D’ESCLAUS III GUERRA PÚNICA (149 aC - 146 aC)  Roma ataca Cartago per impedir la seva renaixe nça.  Destrucció de Cartago.  Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras.  Els desacords entre Cèsar i Pompeu provoquen una guerra ci vil.  Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu. ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI AMPLIA LA IMATGE Assassinat de Juli Cèsar (44 aC) SEGON TRIUMVIRAT  Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar.  Els desacords entre Marc Antoni i Octavi p rovoquen la guerra civil. Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC) AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    21. 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS El sistema polític a la república ANTERIOR SURT
    22. 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Les magistratures romanes ANTERIOR SURT
    23. 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Reconstrucció d’una sessió del senat ANTERIOR SURT
    24. 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa conceptual de las lluites entre patricis i plebeus Plebeus. No podien ser magistrats Patricis. Podien ser magistrats CONFLICTES Els plebeus volien tenir els mateixos drets que els patricis SEGLE V aC SEGLE IV aC Creació del TRIBÚ DE LA PLEBS Representant de la plebs que en defensava els interessos al senat Els plebeus tenien el dret de ser MAGISTRATS ANTERIOR SURT
    25. 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Esquema del desenvolupament de les tres guerres púniques Cartago. Als darrers segles s’havia convertit en una potència important i dominava Sicília. Roma. Entre el 500 aC i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia. GUERRES PÚNIQUES I GUERRA PÚNICA (264 aC - 241 aC) II GUERRA PÚNICA (218 aC - 201 aC)  Conflicte pel control de Sicília i el mar Adriàtic.  Roma obté la victòria i Cartago deixa aquests territoris.  Cartago inicia la colonització d’Hispània després de la derrota.  El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica i arriba a la península Itàlica travessant els Alps.  Escipió l’Africà derrota Anníbal a la batalla de Zama.  Roma inicia la conquesta d’Hispània. III GUERRA PÚNICA (149 aC - 146 aC)  Roma ataca Cartago per impedir la seva renaixença.  Destrucció de Cartago. ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI ANTERIOR SURT
    26. 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa de la Segona Guerra Púnica ANTERIOR SURT
    27. 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa conceptual de la crisi de la república EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS CORRUPCIÓ POLÍTICA GUERRES CIVILS COMPLOTS POLÍTICS REBEL·LIÓ D’ESCLAUS PRIMER TRIUMVIRAT FORMACIÓ DE TRIUMVIRATS SEGON TRIUMVIRAT  Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras.  Els desacords entre Cèsar i Pompeu provoquen una guerra civil.  Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu. Assassinat de Juli Cèsar (44 aC)  Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar.  Els desacords entre Marc Antoni i Octavi provoquen la guerra civil. Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC) ANTERIOR SURT
    28. 28. MAPA DE LA UNITA T INICI INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS L’Imperi Les fases de l’Imperi CARACTERÍSTIQUES GENERALS ALT IMPERI (27 aC - 235 dC) F A S E S CRISI DEL SEGLE III (235 - 284) BAIX IMPERI (284 - 476) PROBLEMES PRINCIPALS PERSONATGES MÉS DESTACATS  August (va ser el primer emperador).  Claudi (va conquerir Britània).  Vespasià (va iniciar la construcció del Colosseu).  Trajà (gràcies a les seves conquestes l’Imperi va asso lir la màxima expansió).  Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncie s).  Pax romana. Època de desenvolupament i tranquil·litat social i fermesa a les fronteres.  Període de dificultats econòmiques, socials, polítique s i militars.  Disminució del comerç.  Revoltes de pagesos.  Revoltes militars.  Debilitat de les fronteres de l’Imperi.  Abandonament de les ciutats.  Època de reformes per superar els problemes de l’Imperi.  Economia auto suficien t.  Disminu ció dels ingressos de l’estat.  L’Imperi és massa gran. Estàtues d’August FETS MÉS RELLEVANTS  27 aC Octavi és proclamat emperador August.  64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró.  79. Erupció del Vesubi.  116. Conquesta de Mesopotàmia.  122. Inici de la construcció de les muralles d’Adrià.  212. Concessió de la ciutadania a to ts els homes lliures de l’imper i.  Els ger mànics van envair la frontera del Rin i el Danubi.  Els perses van pressionar sobre la frontera est.  Saqueig de les ciutats.  Dioclecià (va reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians).  Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capital imperial a Constantinoble).  Teodosi (va prohibir les religions paganes i va dividir l’Imperi a la seva mort).  375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles ger mànics.  395. Divisió de l’Imper i: l’Imperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble.  476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul. AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Quadre sinòptic dels principals emperadors Els emperadors romans PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    29. 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Les fases de l’Imperi romà CARACTERÍSTIQUES GENERALS ALT Imperi (27 aC - 235 dC) F A S E S CRISI DEL SEGLE III (235 - 284) BAIX Imperi (284 - 476) PROBLEMES PRINCIPALS  August (va ser el primer emperador).  Claudi (va conquerir Britània).  Vespasià (va iniciar la construcció del Colosseu).  Trajà (gràcies a les seves conquestes l’Imperi va assolir la màxima expansió).  Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncies).  Pax romana. Època de desenvolupament i tranquil·litat social i fermesa a les fronteres.  Període de dificultats econòmiques, socials, polítiques i militars.  Època de reformes per superar els problemes de l’Imperi. PERSONATGES MÉS DESTACATS  Disminució del comerç.  Revoltes de pagesos.  Revoltes militars.  Debilitat de les fronteres de l’Imperi.  Abandonament de les ciutats.  Economia autosuficient.  Disminució dels ingressos de l’estat.  L’Imperi és massa gran. FETS MÉS RELLEVANTS  27 aC Octavi és proclamat emperador August.  64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró.  79. Erupció del Vesubi.  116. Conquesta de Mesopotàmia.  122. Inici de la construcció de les muralles d’Adrià.  212. Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures de l’Imperi.  Els germànics van envair la frontera del Rin i el Danubi.  Els perses van pressionar sobre la frontera est.  Saqueig de les ciutats.  Dioclecià (va reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians).  Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capital Imperial a Constantinoble).  Teodosi (va prohibir les religions paganes i va dividir l’Imperi a la seva mort). ANTERIOR  375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles germànics.  395. Divisió de l’Imperi: l’Imperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble.  476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul. SURT
    30. 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Estàtues d’August August emperador AMPLIA LA IMATGE August magistrat August pontífex màxim AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    31. 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS August emperador ANTERIOR SURT
    32. 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS August pontífex màxim ANTERIOR SURT
    33. 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS August magistrat ANTERIOR SURT
    34. 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Dinasties i emperadors ANTERIOR SURT
    35. 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Textos sobre els emperadors romans Neró, la imatge d’un mal emperador Elogi de Trajà Mai no va sentir el menor desig ni la menor esperança de fer créixer i estendre l’Imperi. Primer va manifestar la seva gosadia, el seu desenfrenament, la seva dissolució, la seva avarícia i la seva crueltat de forma gairebé imperceptible, però les seves pràctiques eren de tal manera que ja en aquells dies ningú no dubtava que aquests vicis no eren propis de la seva edat, sinó del seu temperament. Quan fosquejava, entrava a les tavernes i vagava pels barris divertint-se, però no sense causar dany, ja que tenia per costum colpejar les persones que tornaven d’algun àpat, ferir-les i llançar-les a les clavegueres si oferien resistència. Considerava que l’únic plaer que podien oferir les riqueses i els diners consistia a malbaratar-los. Per aquesta raó, la seva prodigalitat i els seus dispendis no van conèixer límit. SUETONI, Vides dels dotze Cèsars. Adaptat Qui va ser millor ciutadà que Trajà quan va obrir les rutes, va satisfer els ports i va unir les diverses nacions mitjançant un comerç tal que els productes d’un lloc qualsevol semblaven pertànyer a tots els pobles. ANTERIOR PLINI, Panegíric de Trajà. Adaptat SURT
    36. 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS La crisi de l’Imperi La divisió de l’Imperi al segle IV Les invasions germàniques AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La fragmentació del Mediterrani al segle VI Els bàrbars s’infiltren a l’Imperi PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    37. 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Divisió de l’Imperi romà al final del segle IV ANTERIOR SURT
    38. 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa de les invasions germàniques ANTERIOR SURT
    39. 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa de la fragmentació del Mediterrani al segle VI ANTERIOR SURT
    40. 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Text sobre els bàrbars a l’Imperi Els bàrbars s’infiltren a l’Imperi No és sorprenent veure aquests germànics rossos donar-nos ordres en la vida pública? Els hem fet aliats de guerra, els fem participar en les magistratures, donem a aquests corruptes porcions de terra romana. Encoratjats, es burlen de nosaltres. SINESI DE CIRENE, Discurs sobre la reialesa, final del segle IV ANTERIOR SURT
    41. 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Anàlisi d’una moneda de l’Imperi DAC (it): Vencedor dels dacis GER (manic): Vencedor dels germànics AUG (ust): August (persona sagrada) TRAIANO: Nom de l’emperador ANTERIOR SURT
    42. 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Astèrix a Hispània: anàlisi d’un còmic sobre el món romà ANTERIOR SURT
    43. 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Astèrix i Cleopatra: anàlisi d’un còmic sobre el món romà ANTERIOR SURT
    44. 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Mapa conceptual sobre la història de Roma La història dels romans es divideix en tres etapes entre els segles entre s’estén per es governat els segles per entre s’estén per es governat els segles per trien els ANTERIOR SURT s’estén per es governat per
    45. 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 18 ESQUEMES I ACTIVITA TS Per començar Tràiler de la pel·lícula Gladiator PASSA AL WEB ANTERIOR SURT

    ×