1. EL LLATÍ, UNA
LLENGUA
INDOEUROPEA
El llatí es parlava al principi en una regió
d’Itàlia (Latium) i des d’allí es va
estendre per les terres que envoltaven el
Mar Mediterrani. Però el llatí tenia una
llengua mare: l’indoeuropeu. Les
llengües indoeuropees constitueixen una
de les grans famílies de llengües del món
2. ANTECEDENTS DEL LLATÍ
Des del 3r milenni a. C. els pobles indoeuropeus,
situats en la zona ubicada entre el Mar Negre, el
Mar Caspi i els Monts Urals, començaren a
emigrar i acabaren estenent-se al llarg del
temps per un amplíssim territori que ocupava
gran part d’Europa i d’Àsia.
La llengua originària anà fragmentant-se amb el
pas del temps.
D’aquesta llengua primitiva no tenim testimonis
escrits, però podem deduir la seua existència
per les semblances que hi ha entre moltes
llengües d’aquest àmbit geogràfic.
8. CONCLUSIONS:
Les llengües romàniques vénen del llatí, que era
una llengua del grup itàlic de la família
indoeuropea.
La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a
diferents grups de la família indoeuropea.
El basc, el finés, l’hongarés, l’estonià són
llengües europees, però no se les considera
d’origen indoeuropeu.
9. NOTES SOBRE CRONOLOGIA:
Entre el 3000 i el 2000 a.C els pobles
indoeuropeus es deplacen des del nucli originari.
Cap al 1100 a. C. els pobles indoeuropeus
arriben a la península itàlica.
Els primers testimonis escrits del llatí comencen
el s. V a.C.
L’imperi romà d’occident cau en mans dels
pobles germànics el 476 d. C. (s. V d.C.)
El s. IX d. C es considera el moment del
naixement de les llengües romàniques.
Durant el s. XIX els estudis de lingüística
comparada descobreixen el parentiu entre
moltes llengües d’Europa i Àsia .
10. NOTES SOBRE CRONOLOGIA:
Entre el 3000 i el 2000 a.C els pobles
indoeuropeus es deplacen des del nucli originari.
Cap al 1100 a. C. els pobles indoeuropeus
arriben a la península itàlica.
Els primers testimonis escrits del llatí comencen
el s. V a.C.
L’imperi romà d’occident cau en mans dels
pobles germànics el 476 d. C. (s. V d.C.)
El s. IX d. C es considera el moment del
naixement de les llengües romàniques.
Durant el s. XIX els estudis de lingüística
comparada descobreixen el parentiu entre
moltes llengües d’Europa i Àsia .