1. Edat Mitjana

2. Índex Inici de la polifonia Música religiosa :cant gregoria Música profana :joglars i trobadors Introducció Edat Mitjana

3. En la història d'Europa, l'edat mitjana o medieval és el període intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna. Se sol considerar que l'edat mitjana dura des de la caiguda de l'imperi Romà, l'any 476 fins al segle XV. Les dues dates de referència per situar la fi d'aquesta edat són el descobriment d'Amèrica l'any 1492 o la caiguda de l' imperi Romà d'Orient , el 1453. El nom va ser posat pels homes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural. El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme i l'estructura de la població piramidal, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls. Destaca el teocentrisme dominant, els centres religiosos eren també focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat. La llengua de cultura i d'intercanvi era el llatí. Europa estava dividida en regnes de fronteres canviants i petits ducats, comtats i altres divisions sota el poder de nobles que governaven de manera absolutista sobre el seu territori i els seus habitants Edat Mitjana

4. Convencionalment, es considera que l'Alta Edat Mitjana comprèn el període que va des de la caiguda de l' Imperi Romà d'Occident fins al ressorgir de la cultura i economia al voltant de l'any 1000 . És una època de clarobscurs i forts contrasts. Tres imperis conviuen i lluiten entre si. El més antic d'ells és Bizanci que, encara amb alts i baixos, és durant tot aquest període la llum i la guia cultural de la resta de pobles. Es forma un particular civilització grega que continua reclamant l'hegemonia sobre la resta del món com a hereus de la corona de l'emperador August . De tota manera, és precisament quan aquest pretès dominium mundi fracassa després de l'últim intent a càrrec de Justinià I quan de veritat presenciarem un apogeu cultural i una especifitat a la cultura bizantina. Alta edat mitjana

5. Alta Edat Mitjana

6. Començant des de l'any 1000, Europa occidental va experimentar un període d'estabilitat. Llevat de les breus incursions mongoles, les invasions bàrbares ja havien acabat. L'avançament dels regnes cristians i de les ordres militars sobre les regions "paganes" bàltiques i finlandeses van forçar l'assimilació de nous pobles a l'entitat europea. La baixa edat mitjana descriu l'avivament expansionista cultural i intel·lectual del segle II al segle XIV. Aquest va ser un període d'explosió de la població, que seria, però, aturada i revertida per les fams i les pestes del segle XIV. Al centre i nord d'Itàlia i als Països Baixos van sorgir les grans ciutats amb un grau elevat d'autonomia, exemples de la re-urbanització d'Europa Occidental. Baixa edat mitjana

7. Baixa Edat mitjana

8. Etimológicamente, polifonía, viene del griego, polufonia , que significa mucha voz . En la música se reconoce como un conjunto de sonidos simultáneos, en que cada uno expresa su idea musical, conservando su independencia, formando así con los demás un tono armónico. Dentro de la música occidental, el primer tratado que abordó las normas para componer obras polifónicas fue el anónimo del siglo X (Música Enchiriadis). El carácter polifónico de una obra tendrá como pilar no solamente la parte compositiva, es decir, la idea de independencia melódica que el compositor haya ideado, sino también la posibilidad de discriminación auditiva por parte del oyente. Distintas personas podrán escuchar con mayor o menor claridad las melodías independientes dentro de una obra polifónica. Se opone a la monodia. Inici de la polifonia

10. La denominació de cant gregorià s'origina en que aquest tipus de cant es atribuït al Papa Gregori I com una evolució del cant ambrosià . Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com ho deia Sant Pau: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí — «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Per tant, a l'interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol impostació de la veu de tipus operístic que s'intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià és d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental. Música religiosa :cant gregoria

12. Música profana:juglars i trobadors

13. Paral·lelament a la música religiosa, s’estava desenvolupant la música profana o trobadoresca. No coneixem gaires mostres de cançons profanes de l'edat mitjana anteriors al s.XI. La música trobadoresca, fou creada pels trobadors per acompanyar les seves poesies, des de finals del s. XI fins a finals del s.XIII. Aquestes poesies eren generalment dels gènere amorós per lloar i idealitzar la dama, però també tractaven altres temes com la natura, la política, la moral o les gestes heroiques. Música profana

14. La Música profana hi havia: Joglars Trobadors

15. Un joglar era un interpret musical de l' Edat Mitjana . Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc., tal com podem llegir en l'Ensenhamen de Guerau de Cabrera , i sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici. Més tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat. Aquells per als quals el més important era la transmissió d'un text els anomenem els joglars de gestes i els joglars de lírica. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mètriques a què estaven sotmesos- i feien servir músiques més elaborades que els joglars de gestes. Joglars

16. Un trobador és un poeta cantor de l' Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Els trobadors normalment cantaven en occità, sovint en llenguadocià posteriorment, però fou al principi el Llemosí el centre més important de la cultura trobadoresca. Poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de la cort feudal. Trobador

17. Imatges

20. Edat Mitjana