una de romanos,Juli Cèsar, Pompeu, Octavi, Marc Antoni, Cleopatra, primer triumvirat, segon triumvirat, guerres civils a Roma

2. CRONOLOGIACRONOLOGIA
 Primer triumvirat: Cèsar, Pompeu i Cras (60-53 aC)
Mort de Cras (53 aC)
Guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC)
Victòria de Cèsar, que estableix les bases del futur sistema de govern imperial
Assassinat de Cèsar (44 aC)
Octavi és el successor per testament de Cèsar
Marc Antoni i Lèpid s’associen
Ciceró pren partit per Octavi i pronuncia les Filípiques contra Marc Antoni
Octavi en lloc d’enfrontar-se, s’associa amb M. Antoni i Lèpid (segon triumvirat):
sentència de mort de Ciceró. (43 aC)
Batalla de Filipos entre els triumvirs i els assassins de Cèsar. Victòria dels triumvirs
(42 aC)
Repartiment de les províncies de l’imperi.
Octavi aparta Lèpid de la vida pública (36 aC).
Octavi s’enfronta amb M. Antoni i Cleopatra: guerra civil. Victòria d’Octavi en la
batalla d’Acci i posterior suïcidi de M. Antoni i Cleopatra (31 aC)
Octavi , anomenat August, es converteix en el primer princeps (27 aC)

3. CAPÍTOL XXII: ALEA IACTA ESTCAPÍTOL XXII: ALEA IACTA EST
La sort està tirada: paraules que tradicionalment s’atribueixen a Juli Cèsar en el moment
de creuar el riu Rubicó, que marcava la frontera entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina. El riu
tenia especial importància perquè, segons el dret romà, per tal que Roma quedara
protegida d’amenaces militars internes, a cap general li estava permés creuar-lo amb el
seu exèrcit en armes.
El riu entrà en la història quan Juli Cèsar el 49 aC decidí creuar-lo i provocar la segona
guerra civil de la República de Roma, després d’haver-se detingut un instant a la seua
vora, ple de dubtes. D’aquest esdeveniment prové l’expressió “creuar el Rubicó”, que
expressa el fet de llançar-se deliberadament a una empresa d’arriscades conseqüències,
de la qual és impossible tornar enrere.

4. CAPÍTOL XXII: ALEA IACTA ESTCAPÍTOL XXII: ALEA IACTA EST
Primer triumvirat: Pacte d’interessos, en un
principi secret, entre Cèsar, Pompeu i Cras (60-
53 aC). Cèsar se’n va a conquistar la Gàl·lia, Cras
a Orient, a una campanya contra els parts i
Pompeu es queda a Roma.
Crisi del triumvirat per la mort de Cras en la
batalla de Carras (53 aC) i el posterior assassinat
de Clodi, defensor dels interessos de Cèsar a
Roma (52 aC). En un clima d’anarquia, el Senat
decideix atorgar-li a Pompeu el consolat sine
collega . Aquest reuneix un exèrcit i marxa sobre
Roma, amb la pretensió de salvar la república del
desordre (50 aC)
Reacció de Cèsar: creuar el riu Rubicó
amb el seu exèrcit. Segons l’ historiador
Suetoni, Cèsar es parà a la vora del riu,
indecís, però se li aparegué un espectre
de gran tamany, la deessa Roma, que
l’ajudà a decidir-se (49 aC). Cèsar inicià
la persecució de Pompeu i els senadors,
que fugiren de Roma, sorpresos per la
seua reacció i desorganitzats. Marxaren
des de Bríndisi a Grècia buscant aliances.

5. CAPÍTOL XXII: ALEA IACTA ESTCAPÍTOL XXII: ALEA IACTA EST
Cèsar s’apodera dels fons econòmics d’emergència, diners necessaris per a la guerra.
Escenaris de la guerra civil (49- 45 aC):
Hispània: Cèsar marxa a Hispània i sotmet Afrani i Varró, lloctinents de Pompeu i , per tant,
s’apodera de les millors tropes pompeianes. Grècia: batalla de Farsàlia, derrota dels pompeians i
fugida a Egipte; Egipte: Pompeu és assassinat per un romà renegat. Quan arriba Cèsar es lamenta
de la mala mort del seu rival; Asia Menor: els pompeians s’uneixen al rei Farnaces. Cèsar els
derrota en molt poc temps (veni, vidi, vici); Nord d’Àfrica (Numídia): derrota de les restes de
l’exèrcit pompeià a Tapsos; Hispània: l’exèrcit comandat pels fills de Pompeu és derrotat a la
batalla de Munda.

6. CAPÍTOL XXIII: EL NAS DE
CLEOPATRA
CAPÍTOL XXIII: EL NAS DE
CLEOPATRA
Dos generals romans van ser seduïts per Cleopatra,
reina d’Egipte: Cèsar i Marc Antoni.
Cèsar va arribar a Egipte seguint les tropes pompeianes i
es trobà que el rei Ptolomeu XIII havia fet assassinar
Pompeu intentant congratular-se amb ell per tal que
l’ajudara en el conflicte dinàstic que mantenia amb la
seua germana Cleopatra. Cèsar s’instal·là en la cort d’
Alexandria i accedí a ser-ne árbitre. Segons la tradició,
Cleopatra aconseguí presentar-se davant d’ell dins d’una
estora, burlant la vigilància del seu germà. Prompte es
feren amants i Cèsar apostà en favor d’ella. Per això
Ptolomeu XIII assetjà el palau reial. Cèsar, mentre
esperava reforços de Roma, provocà un incendi en la
flota egípcia, que cremà també la biblioteca
d’Alexandria. Després col·locà en el tron d’Egipte
Cleopatra, embarassada d’ell i casada amb el seu germà
Ptolomeu XIV, de tan sols 10 anys. Cleopatra viatjà a
Roma amb Cesarió, el fill que havia tingut amb Cèsar,
per a presenciar la cerimònia de triomf del general
vencedor. Aquest manà fer una estàtua d’or de
Cleopatra, que col·locà en un temple de Roma. Tots
aquests fets resultaven escandalosos a Roma. Després
de la mort de Cèsar, Cleopatra tornà a Egipte.
Juli Cèsar i Cleopatra, de Jean Leon
Gerome

7. CAPÍTOL XXII: EL NAS DE CLEOPATRACAPÍTOL XXII: EL NAS DE CLEOPATRA
Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, després de la seua
mort, anà a Egipte a demanar ajuda a Cleopatra per a
la guerra civil contra els assassins d’aquest. En
aquells moments M. Antoni mantenia una aliança
(segon triumvirat) amb Octavi i Lèpid. M. Antoni i
Cleopatra tingueren un idili, però ell hagué de tornar
a Roma on es casà amb Octàvia, germana d’Octavi,
per tal de reforçar l’aliança amb ell. No obstant, a la
tornada a Egipte, compartí amb la reina i amant el
govern d’Orient. Octavi apartà Lèpid de la vida
política i assegurà el seu poder polític i militar per a la
imminent ruptura amb M. Antoni, que li facilità les
coses quan començà a sofrir derrotes en les batalles i
repudià Octàvia per casar-se amb Cleopatra.
El 31 aC el Senat romà, controlat per Octavi, declarà
Marc Antoni i Cleopatra enemics públics i s’inicià la
guerra. En la batalla d’Acci van ser derrotats i es
suïcidaren poc temps després, ell amb la seua pròpia
espasa i ella pel verí d’una serp. Així Octavi es
convertí en el primer emperador romà.
És indubtable que Cleopatra, encara que no fora
bella, va saber explotar els seus encants de dona
exòtica i sensual per fer-se un lloc enmig d’un món
dominat pels homes.
Antoni i Cleopatra, Lawrence Alma-Tadema

8. CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?
Tu quoque, fili mi? Són aquestes les últimes paraules que va pronunciar Cèsar ( en llatí
o en grec) abans de morir, en vore entre els seus assassins Brutus, fill seu natural o
adoptat, això és poc rellevant. Shakespeare construeix la tragèdia Juli Cèsar sobre els
fets relacionats amb la mort del personatge.
Després de la guerra civil i la derrota de les tropes pompeianes, Cèsar es converteix en
l’amo de Roma (46 aC): col·locà la seua imatge al costat de la dels reis de Roma, es
vestí de púrpura (color relacionat amb els antics reis), es coronà amb una diadema
d’or, en la reforma del calendari que va emprendre es dedicà un mes de l’any (Iulius),
construí un fòrum, fundà colònies, féu repartiments de blat,…, però ràpidament
desvirtuà les institucions republicanes: tenia el poder suprem de l’exèrcit i es féu
anomenar dictador vitalici. Volia fer una campanya contra els parts en Orient i
convertir-se en un segon Alexandre.

9. CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?
Això no va ser possible, perquè fou assassinat en els idus de març del 44 aC en el senat mateix, als
peus de l’estàtua de Pompeu, el seu antic rival, per un grup de senadors que volien salvaguardar
el govern republicà, entre els quals estaven Brutus i Cassius. Ciceró no hi participà, encara que
s’alegrà de vore mort el tirà.
Llegendes sobre la mort de Juli Cèsar: l’endeví Spurinna, el somni de la seua esposa Calpúrnia…
Els participants en la conjura van fugir de Roma en vore la reacció tan violenta del poble: volien
cremar les cases dels assassins. I és que Cèsar era representant del bàndol popular i durant el seu
govern havia pres moltes mesures polítiques populistes.

10. CAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAECAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAE
Després de l’assassinat de Cèsar, Marc
Antoni, el seu lloctinent, féu fugir els
seus assassins cap a Grècia. Intentà
aprofitar un moment de crisi per a
presentar-se públicament com a
defensor de la memòria de Cèsar i com
a successor seu. Però Juli Cèsar havia
nomenat Octavi, un jove de la seua
família, successor en el seu testament.
El senat i el mateix Ciceró preferiren
Octavi i el recolzaren contra M. Antoni,
que s’havia associat amb Lèpid. Octavi
es dirigí cap al nord a enfrontar-se amb
ells, però acabà associant-s’hi en el
segon triumvirat. Per a aconseguir els
diners per a l’exèrcit confiscaren els
bens de molts senadors i cavallers
proscrits.
Es dirigiren a Grècia contra els
assassins de Cèsar. Batalla de Filipos
(42 a C)

11. CAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAECAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAE
Els triumvirs es repartiren les províncies de l’imperi: Octavi, les occidentals; Lèpid, el nord
d’Àfrica i M. Antoni les orientals.
Lèpid fou apartat de l’escena pública per Octavi. Malgrat el casament de Marc Antoni amb
Octàvia, germana d’Octavi, el pacte acabà en una guerra civil i Marc Antoni i Cleopatra
foren derrotats per les tropes d’Octavi en Acci (31 aC).

12. CAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAECAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAE
El 27 aC Octavi es presentà davant
del senat per tornar-li
símbòlicament els poders que li
havien estat concedits, però el
Senat no acceptà la seua abdicació,
sinó que l’anomenà August, primer
emperador romà.
El seu regnat és conegut per la pax
augustea, després d’un llarg
període de guerres civils. Per això el
13 a C el Senat, controlat per
l’emperador, ordenà la construcció
d’un altar consagrat a la pau
d’August (Ara pacis augustae).
L’emperador va mantindre les
institucions i les magistratures
republicanes, encara que tot estava
sota el seu control. El Senat no
tenia poder decisori, sinó consultiu.
A la seua mort deixà com a
successor Tiberi, fill de la seu
tercera esposa, Lívia.

13. CAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLESCAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLES
Vivam! (Viuré!). Així tanca el poeta
Ovidi la seua obra Les Metamorfosis,
al·ludint a la pervivència de la seua
literatura.
La pau d’August va portar la
prosperitat en les arts i en la
literatura. L’emperador es va rodejar
d’intel·lectuals que van donar suport
al seu programa polític de
recuperació dels valors tradicionals
romans. El seu amic Mecenes, actuà
com un protector dels escriptors per
tal que es desentengueren de les
necessitats materials i es dedicaren a
escriure. Per això el seu nom,
mecenes, s’ha convertit en un
sinònim d’aquell que fomenta i
patrocina les activitats artístiques
desinteressadament.
Així culmina l’edat d’or de les lletres
llatines: Virgili, Horaci, Ovidi, Titus
Livi

14. CAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLESCAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLES
Virgili va escriure l’ Eneida, la gran
epopeia romana, quasi com un
encàrrec d’August, per a enaltir els
orígens del poble romà i justificar el
paper de Roma com a potència
civilitzadora.
Virgili s’inspira en els poemes
homèrics, la Ilíada i l’Odisea, per a
construir un extens poema en versos
hexàmetres, que té com a protagonista
el troià Enees. Virgili morí durant el
viatge que va emprendre per a visitar
els llocs que anomenava en la seua
obra. Abans de morir va demanar que
cremaren l’obra perquè la considerava
inacabada.
A banda de l’Eneida, anteriorment
escriví les Bucòliques (deu èglogues o
poemes pastorils) i les Geòrgiques ( un
elogi de la vida en el camp)

15. CAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLESCAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLES
Ovidi va escriure les
Metamorfosis, un poema
extensíssim sobre
transformacions de diversos
sers mitològics. També és molt
coneguda la seua obra Ars
amandi o recomendacions per
a seduir, els Remedia amoris,
conjunt de consells per a
traure’s de damunt les penes
de l’amor. Amores és una obra
d’elegies dirigides a la seua
amant Corinna. Les Heroides
són cartes ficticies dirigides per
heroïnes als seus amants.
Obres escrites durant el seu
desterrament a la costa del
Mar Negre són Les Tristia i les
Pontica, on li suplica a
l’emperador Octavi que el
deixe tornar a Roma, encara
que no ho aconsegueix.

16. CAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLESCAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLES
Horaci en les seues obres Odes,
Èpodes i Epístoles ens ha deixat
alguns dels tòpics literaris més
famosos:
Beatus ille
Carpe diem
Aurea mediocritas
També algunes frases famoses:
Aliquando bonus dormitat
Homerus
Parturient montes, nascetur
ridiculus mus
Ab ovo usque mala
Rara avis
Titus Livi va escriure una obra
extensíssima sobre la història de
Roma, des dels orígens fins al
seu temps (Ab urbe condita)