1. LA CRISI DE LA
RESTAURACIÓ: EL
REGNAT D’ALFONS XIII
Miriam Sierra
Alicia Redondo
Alba Ortega
María Villanueva
Àlex Mollà
2. Índex
•
Els intents de regeneració interna del sistema (1902-1914)
-Fracàs del regeneracionisme i revisionisme polític
-El problema de Marroc
-La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)
-L oposició política al règim
•
La fallida del sistema polític (1914-1923)
-Espanya front la primera guerra mundial
-Crisi general de 1917
-Els governs de concentració i la incapacitat de renovació interna
-L’agitació socials i els efectes de la Revolució russa
-Fracàs militar a Marroc: desastre d Annual (1921)
4. FRACÀS DEL REGENERACIONISME I
REVISIONISME POLÍTIC
Alfons XIII
Va unir en la seua persona
Velles concepcions
decimonòniques
No estava
disposat
Esperit europeista
i modernitzador
renunciar a la seua sobirania
Constitució de
Constitució de 1876
1876
Defecte polític
resideix en el seu esperit castrense
s’inclinava per a afavorir
l’Exèrcit
5. SEGLE XX
Els intents de “revolució
des de dalt”
es va iniciar amb
els intents de reforma del
sistema polític de la
Restauració
Partit conservador
ETAPA DEL
REVISIONISME
POLÍTIC
Partit liberal
GOVERNS
CONSERVADORS
Primers intents de
reforma
Intenció
Fer la “revolució
des de dalt”
Maura
Canalejas
6. Els intents de “revolució
des de dalt”
Mesures que il·lustren
l’esperit i la realitat
Legislació laboral
de la revolució
Llei de Reforma Electoral (1907)
Abolir el frau i
garantir eleccions
leals
Institut
Nacional de
Previsió
1908
Objectiu prioritari
resoldre la situació
dels treballadors
1910
LIBERALS
Canalejas
7. Els intents de “revolució
des de dalt”
Lleis de contingut
social
Es varen promulgar
Revolució
conservadora
Revolució
liberal
Canalejas
Maura
Mesura
il·lustrativa
-Servei militar
obligatori
-Pràctica classista de
Llei de Reforma
Electoral (1907)
Llei de
Reclutament
(1912)
la sustitució
la redempció
8. La crisi del bipartidisme
i del torn de poder
Clau de l’èxit del sistema
polític de la Restauració
Estabilitat política
sustentada per dos
pilars
Els nous líders
L’existència de dos
partits principals
La seua alternància
pacífica al Govern
No tenien la talla política
ni la capacitat de
mantindre unides les
faccions i personalitats
LIBERALS
Començaven a
trontollar
Com
Lluites internas per la
direcció
Cánovas (1897)
Sagasta (1903)
9. La crisi del bipartidisme
i del torn de poder
La crisi interna dels
dos partits dinàstics
Pràctica del torn
Gran
protagonisme per
part del monarca
Imposibilitat de
mantindre-la
amb el Partit
Liberal
Enfrontaments
reals entre
ambdós
11. ESPANYA VA
OBTINDRE
PART DEL
NORT DE
ÀFRICA
CONFERÈNCIA INTERNACIONAL
DE ALGECIRAS (1906)
• OCUPACIÓ MILITAR
Recuperar prestigi nacional
• CONSERVADORS-MAURA
No deixar a Francia com a
única potencia
Equilibri estratègic en el
estret de Gibraltar
Garantitzar el ordre en la
regió del Rif
12. SEMANA TRÀGICA EN BARCELONA (1909)
RECLUTAMENTS FORÇOSSOS DE TROPA
PER A LA GUERRA:
DESCONTENT POPULAR = CLASSE BAIXA
ANTIMILITARISME POPULAR:
Moviment de injusticia que sofrien la
classe baixa quan se’ls emportaven a
la guerra.
31 de Juliol hi va haver- hi una dura repressió
FERRER Y GUARDIA
13. • 1910 es va fundar:
CONFERENCIACIÓ NACIONAL DEL TREBALL (CNT)
14. OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM
Principal força d’oposició al règim
REPUBLICANS
Recolçament de la burgesia fins als treballadors
Defenien: el progrés, la justicia social, el desenvolupament
de la ciència
PARTIT RADICAL
Des de el
segle anterior
PARTIT REFORMISTA
• PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE):
PABLO IGLESIAS
15. (1901): Lliga Regionalista de idees conservadores
(1906): Fundació Solidaritat Catalana
ESQUERRA CATALANA:
1922: Creació d’un Estat Català (FRANCESC MACIÀ)
ELS NACIONALISTES
Nacionalime radical no conservador
NACIONALISME VASC:
PARTIDO NACIONALISTA VASCO (PNV)
(Escaso arraigo social)
NACIONALISME GALLEGO:
1919: PARTIDO NACIONALISTA GALLEGO
17. Espanya davant la primera guerra
mundial
Neutralitat
Divisió de opinions
públiques
Aliadòfils
Germanòfils
L'esquerra
La dreta
Ideal
democràtic
Representaven
Valors d'ordre i
d'autoritat
18. L'eufòria econòmica i les seues conseqüències
Creixement espectacular
de la demanda exterior
Proses inflacionista
Beneficis empresarials
No afectaren als
salaris
Empobriment
Disminució de la qualitat de vida
19. Crisis del 1917
Diverses manifestacions per
motius diferents
Pèrdua de poder adquisitiu
Rebel·lió de les
Juntes Militars
de Defensa
Motiu de
creació
Favoritisme del Ministeri de guerra
El conflicte s'estén
per tot el país
Abril 1917
Dimiteix el
president del
govern
Maig 1917
Principals
líders del
moviment són
arrestats
1 de Juny
Inici de la rebel·lió militar i
presentació del Manifest de
juntes
20. L' assemblea de Parlamentaris
Incapacitat de
renovació del
govern
Augment de la
oposició política
Acabar amb els sistema polític vell i
la seua excessiva influència
Proposta de
convocatòria de corts
Definir nova organització del estat
Segona convocatòria ( Assemblea de Parlamentaris )
Negativa de les Juntes Militars de Defensa
Moviment
desarticulat
per 3 motius
Divergències i desconfiances entre els assembleistes
La participació dels catalanistes
21. CRISI
GENERAL 1917
13 agost de 1917
ESCLAT DE LA VAGA GENERAL
Reacció del govern
1. Tropes al carrer
convocada per
2. Comité de vaga : consell de guerra
UGT
CNT
Unió General de
Treballadors
Confederació
Nacional del
Treballador
Conseqüència
1. Dissuació de nous
intents revolucionaris
Partit Socialista
Obrer Espanyol
PSOE
22. ELS GOVERNS DE CONCENTRACIÓ I LA
INCAPACITAT DE RENOVACIÓ INTERNA
ALFONS XII
Finals
1917
Impulsa el vell
sistema polític
GOVERNS DE
CONCENTRACIÓ
President P. Liberal
- Divisió dels partits
President P. Conservador
- Incapacitat de
renovació del sistema
- Actitud del rei front a
l´apertura democràtica
Decadència del
sistema polític
GOVERN QUE ES
SUCCEïX
23. L´AGITACIÓ SOCIAL I ELS EFECTES DE LA
REVOLUCIÓ RUSSA
I GUERRA MUNDIAL
. Acord entre patrons i obrers
( mantindre la producció )
Influència del
triomf de la
revolució bolxevic
a Rússia
POSTGUERRA
Enfrontament
amb patrons
El govern adopta mesures socials
( jornades de 8 hores )
Trienni bolxevic a Andalusia (1918-1920)
1920
Finalitza com a conseqüència de
l´estat de guerra i repressió
Crisi econòmica
. Misèria dels jornalers
. Encariment de la vida
. Influènica R. russa
Vagues , invasió i repartició de camps ,
toma de ajuntaments…
24. La violència creixent a Catalunya
Dos corrents
importants
Anarcosindicalista
Sindicalista
(majoritària)
Violenta
Partidaria de l’acció directa
Moderada
Pràgmatica
25. Situació
Vagues obreres
Acció directa o
“terrorisme roig”
Mesures:
Lock-out
Tancament
temporal de una
empresa
“Terrorisme blanc”
Contracte de
bandes armades
27. 1919
Per a agrupar totes les
organitzacions obreres
excepte CNT i PSOE
Condicions:
1.
2.
3.
Rebuig al socialisme reformista i parlamentarisme
Organització del partit
Subordinació front als interesos russos
28. Desastre d’Annual (1921)
•Marroc 1912
protectorat d’Espanya i França
•La part espanyola dividida en comandàncies
-Reduïda
-Zona muntanyosa
-Vies de comunicació inaccesibles
-Escassa riquesa econòmica
-Població fragmentada
29. Causes del fracàs militar
La campanya
de Fernández
Silvestre
La ruptura de
l’exèrcit
El poc interès
sobre el
territori
Les fases
d’actuacióparal·lització
Les diferències
entre els
protectorats
30. .
. Precipitació de la caiguda del govern
. Responsabilització del rei
. Colp de Primo de Rivera imposant una dictadura
31. La primera etapa del regnat d’Alfons XIII va estar marcada per l’esperit
regeneracionista i de canvi que s’havia estès després de la crisi del 1898. La nova
actuació seguida des de el poder es va denominar revisionisme , ja que es pretenia
revisar el sistema.
Els primers intents de reforma foren impulsats pels Governs conservadors,
tanmateix al 1910, com a conseqüència de la incompetència d’aquests ,els va tocar
el torn als liberals, però dos anys després va arribar el fi de l’etapa de reformes
per l’assassinat de Canalejas. En aquest mateix any va començar l’enfrontament
real entre els dos partits doncs no eren capaços de mantenir la pràctica de torn.
Durant el govern del partit conservador Espanya va participar en el repartiment
d Àfrica ja que contemplava el Marroc com un objectiu colonial fet que va
desencadenar un descontent popular que desembocaria en la setmana tràgica de
Barcelona al 1909.
Per altra banda sorgiren altres contrarietats com l oposició política al règim per
part dels republicans que fundaren el Partit Radical i Partit Reformista i en els
nacionalistes de Catalunya, Galicia i País Basc.
32. La segona etapa del regnat d´Alfons XII (1914-1923) va estar marcada per la influència de la
primera guerra mundial que provocà la divisió de l´opinió pública espanyola en aliadòfils i
germanòfils ; posteriorment s´iniciaria un període de creixement econòmic espectacular fins
la crisi de l’any 1917 .Durant aquest període es produeix la dimissió del president del govern
així com una rebel·lió militar. Es va convocar una assemblea parlamentaria per part de
l´oposició política ja que el govern era incapaç de renovar-se, però aquest moviment fou
desarticulat.
La població descontenta amb la incapacitat de renovació interna del govern i amb el
deteriorament del nivell de vida de la classe treballadora va organitzar una vaga general a
l´agost de 1917.Els treballadors afiliats als sindicats estaven enfrontats als patrons ,
tanmateix el triomf i la influència de la revolució bolxevic russa donà pas a l´aparició de
millores socials (jornada de huit hores) i a l´aparició de una fase revolucionària a Andalusia
coneguda com trienni bolxevic (1918-1920).
Mentres tant a Catalunya es va produir un enfrontament entre els anarcosindicalistes i els
sindicalistes front a les patronals i autoritats civils fomentant l´aparició d´un clima de
violència als carrers.
Posteriorment al 1920 sorgí el Partit Comunista d´ Espanya (PCE) el qual es va separar del
PSOE qui juntament amb la CNT havia decidit no adherir-se a la Tercera Internacional
Comunista de Moscou.
Per últim , al 1921 es va produir el Desastre d´Annual ,fracàs militar al Marroc front al
dirigent Abdel-Krim que precipità la caiguda del govern , així com el colp d´Estat de Primo de
Rivera al 1923.
