Traball d' a.f. per a discapacitats esgrima en cadira de rodes
1.
2. L'esgrima és una combinació de força, velocitat,
tècnica i tàctica. Els tiradors competeixen subjectes
a les cadires de rodes, que al seu torn van ancorades
a terra, el que els confereix una major llibertat de
moviments en el tronc i el tren superior. La longitud
de l'àrea de joc la determina l'esportista que
aconsegueixi menor distància en estendre el braç, i
pot decidir si la separació entre els dos rivals serà la
del seu abast o la del seu oponent.
3. Tot i que la lluita amb espases es remunta milers d'anys,
l'esport de l'esgrima tal com el coneixem avui prové del segle
XIX. La modalitat en cadira de rodes va ser desenvolupada
pel precursor dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttman, a
Stoke Mandeville, on es rehabilitaven els soldats britànics
ferits a la II Guerra Mundial.
La primera vegada que es va introduir aquest esport va ser
als jocs internacionals de Stoke de 1954.
A partir de l’any 1990, va créixer el nombre de aficionats
d’aquest esport. I es van formar arbitres acreditats per la FIE.
4. L'esgrima paralímpica es practica exclusivament en cadira de
rodes. La major diferència respecte a l'esgrima olímpica és
que la cadira de rodes dels competidors es troba ancorada a
terra, per permetre major llibertat de moviments als braços.
Per compensar la manca de mobilitat, els tiradors paralímpics
arriben a desenvolupar un altíssim nivell en la tècnica de mà.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi
cerebral lleu participen en competicions internacionals tant
en floret, sabre o espasa, individual o per equips.
Igual que l'Esgrima Olímpica, els esportistes estan conectats
a una caixa de senyals electrònica que s'encarrega de
registrar els tocs de l'arma. El primer tirador que
aconsegueixi 5 tocs es declararà guanyador.
5. Quant a la indumentària del tirador podríem distingir una
sèrie d'elements bàsics:
Espasa elèctrica
Jaqueta curta
Pantalons
Careta
Guants
Sabatilles d'esgrima
Peto interior
Mitges d'esgrima
Protectors especials (protector per al pit en dones, conquilla
per a homes)
6. LA CADIRA DE RODES
1 La cadira de rodes forma part de l'equipament del tirador i ha de permetre el control de
l'arma. El material de la cadira no serà rígid.
2 El suport ha de tenir com a mínim 15 cm d'alçada des del seient o coixí quan el tirador
aquest assegut sobre ell, i un angle de 90º a l'horitzontal. Per als tiradors en cadira que
tingui una necessitat física per al suport i el material sigui canviat des dels 90º a
l'horitzontal, és decisió del controlador i un classificador.
3 No tindrà recolzabraços al costat armat.
4 El recolzabraços del costat oposat al armat tindrà com a mínim 10 cm d'alçada des del
seient quan el tirador estigui assegut. El recolzabraços haurà d'estar correctament fixat i
assegurat a la cadira.
5 La cadira ha d'estar totalment aïllada, revestiment de protecció duradora permanent o
mitjançant l'ús d'un revestiment desmuntable. Quan es faci servir un revestiment ha de ser
de construcció resistent i estar fermament fixat.
6 El coixí no és obligatori, però tindrà un gruix màxim de 10 cm, pla i sense forma de falca,
i el controlador ha de poder doblegar de cantonada a cantonada. També es controlarà el
coixí metge autoritzat pel classificador.
7 L'altura màxima de la cadira ha de ser de 53 cm mesurada des del sòl fins a l'àrea plana
del riel del seient.
8 Les rodes tindran una inclinació que s'ha d'ajustar a la fixació oficial.
9 Aquesta permès amarrar al tirador a la cadira de rodes.
7.
8. JOCS PARALÍMPICS
La inclusió de l'esgrima en cadira de rodes
en el programa paralímpic es va produir
ja en els primers Jocs, els de Roma 1960. A
Seül 1988 es va introduir un nou sistema
de classificació que permetia competir
junts als esportistes amb discapacitats
diferents.
9. El tirador de l'C.D. Fortuna Alex Prior Majon ha fet història
en ser el primer tirador basc en classificar-se per una prova
de Copa del Món d'Esgrima en Cadira de Rodes -adaptació
de l'esgrima del carrer per a persones amb una discapacitat
física-.
Aquesta copa del món es va celebrar a Màlaga. Gràcies al
segon lloc aconseguit a Gijón va aconseguir accedir a la
Copa del Món on es va mesurar als millors tiradors i busqués
el seu pas per al mundial de Catània, la competició prèvia als
Jocs Paralímpics de Londres 2012.
Tot un èxit per al club que veu com el treball realitzat per a la
integració de les persones amb l'esport de l'esgrima comença
a donar els seus fruits i els nostres tiradors recullen la seva
recompensa.