Repàs als punts clau sobre el maltractament i abús sexual infantil. Funcionament de l'EFE: Equip Funcional d'Expertesa.

1. Maltractament i Abús sexual infantil,
què aporta l’Equip Funcional d’Expertesa
(EFE) Lleida, Alt Pirineu i Aran
Openmeeting
9 de març de 2022

2. Punt de partida
 Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada cinc
menors pateix abús sexual abans de cumplir els 17 anys.
 A Europa, EE.UU y Canadà, un 20% de les nenes/s han estat abusats
sexualment.
- Canviar els números depèn de tots, hem d'apel·lar a la consciència
individual i col·lectiva perquè aquest “1 de cada 5 nens” es
transformi en un 0. Invertim en prevenció!!
- El perfil majoritari de l'agressor és un home, adult i proper al nen: el
80,8% dels abusadors pertany al cercle de confiança del menor.

3. Cronologia i model global
2010
•Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
2017
• ACORD GOV/97/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Protocol marc d'actuacions contra el maltractament
a infants i adolescents de Catalunya.
2019
• Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut
2019-2020
• Constitució dels EFE + Prova pilot d’Unitat Integrada a Tarragona
2021-Futur
• Consolidació dels EFE
• Extensió de la prova pilot: Unitats Integrades a tota Catalunya

4. Passat
• UFAM (Unitat Funcional d’Abús al Menor -
Hospital Sant Joan de Déu)
• UPS (Unitat de Pediatria Social de l’Hospital
Germans Tries i Pujol de Badalona)

5. Localització dels Equips Funcionals d’Experts - EFE
Present

7. Futur
• Els EFEs constituïts en l’àmbit de la salut, s’incorporen
a les “Unitats Integrades”, que està previst es
despleguin “13 en total” al llarg del territori

8. ACOLLIM

9. Objectius específics de l’EFE
• Promoure el bon tracte i la pevenció. Sensibilització,
visibilització, formació.
• Apoderar infants i adolescents per la detecció i reacció
adequada davant de possibles situacions de violència
exercida sobre ells.
• Incorporar la perspectiva de gènere.
• Garanties processals, assistencials i de protecció, evitant
la victimització secundària, en defensa de la integritat i
dignitat de l’infant: EVITAR DILIGÈNCIES REPETIDES.
• Coordinació entre les diferents institucions i entre els
diferents professionals, establint el procediments de
comunicació i notificació tant si són sospites com si són
certeses.

10. A qui s’atèn a l’EFE? Quina tasca fa?
 Valorar, atendre, tractar i fer el seguiment de:
 els infants i adolescents víctimes de maltractament greu i/o violència
sexual de més de 72 hores.
 Els casos de violència sexual de menys de 72 hores i
maltractament greu, s’han d’atendre als serveis d’urgències
hospitalàries.

11. Qui és el/la referent a l’EFE?
Treball social és qui lidera la gestió del cas

12. Amb qui es coordina l’EFE?
 Professionals d’altres àmbits (departaments de Treball, Afers
Socials i Famílies, d’Educació, de Justícia, d’Interior, etc.) que són
agents imprescindibles per detectar, prevenir, atendre i fer el
seguiment de possibles situacions de violència sexual o
maltractament greu.
 En concret amb justícia es coordina la prova preconstituïda

13. Com es deriva?
• efelleidapirineu.lleida.ics@gencat.cat
– enviant les dades rellevants del cas:
• motiu de la consulta, dades de l’infant, dades
del derivador, dades dels progenitors que
incloguin possibles conflictes de parella i de
l’entorn de l’infant, nivell de protecció de
l’infant i intervencions o comunicacions
efectuades fins aleshores. O bé adjuntant
informe de l’atenció a urgències/cap, …
• Es pot trucar al Telèfon: 634861732 en
horari laboral.

14. Davant d’un cas de sospita o certesa de
maltractament/abús sexual infantil

18. PROTECCIÓ GARANTIDA?
POT ESPERAR A SER ATÈS/A?
PRECISA ATENCIÓ
HOSPITALÀRIA/EFE?
IMPRESCINDIBLES

19. PROTECCIÓ GARANTIDA?
-es valorarà conjuntament amb TS
-si conviu amb l’agressor, hi ha
dubtes i/o no es disposa de TS en
aquell moment contactar amb
infància (en horari laboral
973703600, resta: UDEPMI
116111)
URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR:
-lesions físiques evidents
-maltractament greu
-convivència amb l’agressor
-menor desprotegit
-ASl <72h
PRECISA ATENCIÓ HOSPITALÀRIA?
-ASI <72h
-maltractaments greus
PRECISA ATENCIÓ EFE?
(efelleidapirineu.Lleida.ics@gencat.cat
telf. 634861732)
-ASI >72h
-seguiment dels maltractaments greus i
la resta ASI
IMPRESCINDIBLES

20. COMUNICAT JUDICIAL
(en fer-ho arriba directament al
jutjat)
REGISTRE RUMI (TS: pendent que
tota primaria es pugui fer)
NOTIFICACIÓ A INFÀNCIA EN CAS
QUE S’HAGI ACTIVAT
saialleida.tsf@gencat.cat
FISCALIA DE MENORS
fiscalia.menors.lleida@xij.gencat.cat
NOTIFICACIONS: qui detecta, notifica
No perdem la nostra diana: l’infant!!!

21. Annex 4: Model de Comunicat Judicial
(font Protocol d’actuació davant de
maltractaments en la infància i l’adolescència
en l’àmbit de la salut. Edició actualitzada. Març
de 2019).
• Al moment en què es
genera a la HC ja
arriba directament al
jutjat.

22. 22
 https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/maltractam
ents_dinfants_i_adolescents/comunicacio_de_maltractaments_dinfants_i_adolescents/
Annex: Fitxa notificació a DGAIA des de
salut (font Protocol d’actuació davant de
maltractaments en la infància i l’adolescència en
l’àmbit de la salut. Edició actualitzada. Març de 2019).

23. ELS ALTRES INFORMES HAN DE SER EL MÉS
COMPLERTS I OBJECTIUS POSSIBLES
• Informe mèdic/social: amb qui ve, on han transcorregut els
fets (importància pel jutjat que s’activarà), si han succeït més
d’una vegada (agut o crònic), frases del/la menor entre
cometes, valoració social, ...
• En concret, a l’informe mèdic, si hi ha lesions físiques,
descriure localització, color, tamany i forma.

24. Exemples de casos

25. Nen de 2 mesos que en la revisió d’infermeria al
fer-li l’exploració s’observen hematomes a la
zona lumbar i natges. Què farem?
-Qualsevol actuació ha de seguir Triangle avaluació pediàtrica, ABCDE, ...
-Entre els diagnòstics diferencials hi inclourem el maltractament infantil.
❏ PROTECCIÓ GARANTIDA? No. Valoració conjunta pediatria/TS
❏ URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR? LESIONS FÍSIQUES EVIDENTS i no
podem descartar que en tingui més o de més greus
❏ PRECISA ATENCIÓ HOSPITALÀRIA? SÍ (fer diagnòstic diferencial de
etiologia i valorar tractament adequat)
❏ PRECISA ATENCIÓ EFE? Si finalment es considera maltractament greu es
derivarà a EFE per seguiment
-NOTIFICACIONS/INFORMES:
❏ COMUNICAT JUDICIAL: qui detecta notifica
❏ FISCALIA DE MENORS
❏ INFORME MÈDIC
❏ +/-CORREU A EFE

26. maltractament físic
GLUTIS
ESQUENA
ESPATLLA
EXTREM. PROXIM.
PALMELLS
COLL
CUIR CABELLUT
GENITALS
Són lesions amb forma concreta, són del MATEIX color (el mateix moment) però
d’intensitat diferent i en llocs on ell no s’arriba.
Punts claus:

27. • Les equimosis són la lesió més comuna de maltractament físic.
La segona, les fractures.
• En el 12% al 20% de les fractures en infants de menys de 2 anys
(quan encara no caminen) la causa és el maltractament físic.
• Qualsevol petit traumatisme o hematoma en un nadó,
especialment per sota dels 3-6 mesos, i més si no tenen
capacitat de desplaçar-se, pot ser indicatiu d’haver patit
maltractament, i cal pensar-hi com a primera opció, en benefici
del menor.
maltractament físic
Punts claus:

28. Per a que la fotografia serveixi
de prova hem d’informar al
jutge i guardar-les com ens ho
indiqui (fer-ho constar a
l’informe).
O bé que les faci el forense.
• A l’informe mèdic les lesions
físiques han d’estar ben
detallades: localització, forma,
coloració i tamany.
• Si és possible, fotografiar-les.
Tenim document per signar
consentiment dels pares a la
web (anotar-ho a l’informe).
maltractament físic
Punts claus:

29. Nen de 18 mesos, amb sarna recurrent. Família gitana. S’ha reinfectat
perquè el nucli familiar no fa bé la resta de mesures, porta quasi un any
reinfectant-se. Ara neix germana que té un mes de vida i ja està infectada
de Sarna i ha fet un impetigen a tota l’esquena. Ja els controla TS del CAP.
El nen no guanya bé de pes ni talla. Sembla una família negligent, tot i
que amb bon vincle amb els infants.
❏ PROTECCIÓ GARANTIDA? NO. Valoració conjunta pediatria/TS, s’activa infància.
❏ URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR? Es pot anar seguint al CAP en visites de control
❏ PRECISA ATENCIÓ HOSPITALÀRIA? NO
❏ PRECISA ATENCIÓ EFE? NO.
-NOTIFICACIONS/INFORMES:
❏ COMUNICAT JUDICIAL indicant sospita de negligència i seguiment per TS i infància
❏ FISCALIA DE MENORS
❏ INFORME MÈDIC/SOCIAL

30. Pacient 14 anys que arriba a UCIES de l’hospital a les 23h i
manifesta que ha rebut un Abús sexual fa 15 dies per part del seu
pare. Pares separats i aquesta setmana li toca amb la mare. No ha
de tornar amb el pare fins la setmana que ve. Què farem?
-Si el pacient ho manifesta a Triatge la Infermera mirarà les constants, aturarà
l’interrogatori, reforçarà que ha fet molt bé d’explicar-ho i passarà a l’infant a un box.
❏ PROTECCIÓ GARANTIDA? En aquella franja horària no hi ha TS. Pediatria ha de valorar
si la protecció està garantida, si no és així o hi ha dubtes trucarà a infància (116111).
❏ URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR? ASI >72h, no cal atendre d’urgència.
❏ Si no refereix molèsties que comportin necessitat d’exploració física, no cal explorar. Ja s’explorarà a EFE
❏ Si refereix molèsties físiques consultar al Jutge de guàrdia per si vol ser valorat per forense i ginecòleg
conjuntament i evitem revictimitzar
❏ PRECISA ATENCIÓ EFE? SÍ. És ASI>72h. Un cop notificat a l’EFE, s’atendrà en un màxim
de 72 hores.
-NOTIFICACIONS/INFORMES:
❏ COMUNICAT JUDICIAL : qui detecta notifica. Indicar que es valorarà a EFE
❏ FISCALIA DE MENORS
❏ INFÀNCIA
❏ INFORME MÈDIC
❏ CORREU A EFE

31. Pacient 14 anys que arriba a UCIES de l’hospital a les 23h i
manifesta que ha rebut un Abús sexual fa 15 dies per part del seu
pare. Pares separats i aquesta setmana li toca amb la mare. No ha
de tornar amb el pare fins la setmana que ve. Què farem?
-Si el pacient ho manifesta a Triatge la Infermera mirarà les constants, aturarà
l’interrogatori, reforçarà que ha fet molt bé d’explicar-ho i passarà a l’infant a un box.
❏ PROTECCIÓ GARANTIDA? En aquella franja horària no hi ha TS. Pediatria ha de valorar
si la protecció està garantida, si no és així o hi ha dubtes trucarà a infància (116111).
❏ URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR? ASI >72h, no cal atendre d’urgència.
❏ Si no refereix molèsties que comportin necessitat d’exploració física, no cal explorar. Ja s’explorarà a EFE
❏ Si refereix molèsties físiques consultar al Jutge de guàrdia per si vol ser valorat per forense i ginecòleg
conjuntament i evitem revictimitzar
❏ PRECISA ATENCIÓ EFE? SÍ. És ASI>72h. Un cop notificat a l’EFE, s’atendrà en un màxim
de 72 hores.
-NOTIFICACIONS/INFORMES:
❏ COMUNICAT JUDICIAL : qui detecta notifica. Indicar que es valorarà a EFE
❏ FISCALIA DE MENORS
❏ INFÀNCIA
❏ INFORME MÈDIC
❏ CORREU A EFE
Si fos per exemple AHIR, seria un
ASI<72H, PER TANT S’HAURIA
D’ACTIVAR JUTGE DE GUÀRDIA
PER A FER L’EXPLORACIÓ
CONJUNTA AMB FORENSE I
GINECOLOGIA, Tractament de les
MTS i evitar gestació

32. Punts claus:

33. Nena de 11 anys, que acudeix al CAP per mal de panxa i
amenorrea. La pediatra quan l’explora valora una exploració física
compatible amb una gestació. La nena li revela abusos crònics, el
darrer fa mesos, per part del seu tiet que conviu a casa.
❏ PROTECCIÓ GARANTIDA? NO Valoració conjunta pediatria/TS. S’ACTIVA INFANCIA.
❏ URGÈNCIA QUE NO POT ESPERAR? ASI >72h, no cal atendre d’urgència.
❏ PRECISA ATENCIÓ HOSPITALÀRIA? NO
❏ PRECISA ATENCIÓ EFE? SÍ. Un cop notificat a l’EFE, s’atendrà en un màxim de 72 hores.
-NOTIFICACIONS/INFORMES:
❏ COMUNICAT JUDICIAL: La pediatra del CAP al fer la notificació al Jutjat, ja s’activa la detenció del
pressumpte abusador.
❏ FISCALIA DE MENORS
❏ INFÀNCIA
❏ INFORME MÈDIC/SOCIAL
❏ CORREU A EFE

34. ACOMPANYEM

35. El dia a dia de l’EFE Lleida, Alt
Pirineu i Aran

36. Alt Pirineu i Aran
La Seu:
• Oscar Rosell (Ped)
• Mireia Faus (TS)
Tremp:
• Anna Llusà (Ped)
• Miriam Pla (TS)
• Vanessa Faurat (Psic)
Coordinacions mensuals i sempre que calgui

37. Lleida
-Coordinadora: Teresa Vallmanya
-Treball Social: Rosa Pérez, Gillian Munslow i Ester Costa
-Pediatria: T. Vallmanya i Zaira ibars
-Infermeria: Isabel Miret i Esther Querol
-Psicologia: Susana Nevado i Blanca Manzano.

38. Com ho fem
1. Rep el cas Treball social pel correu o telèfon.
2. Es presenta en la reunió d’equip setmanal.
3. Es cita per visita d’acollida que es realitza conjuntament amb
tot l’equip a excepció de psicologia.
– Acudeix el/la menor afectat/da acompanyat per la família o
tutor/a legal
– Valoració social
– Valoració pediàtrica
4. Es realitzen les coordinacions, notificacions, comunicats, ...
5. Es cita per psicologia
6. Es cita per infermeria/pediatria
7. Es torna a presentar a la reunió d’equip setmanal
8. Coordinacions: Pirineu/Aran (mensual), Justícia (setmanal),
infància, CSMIJ, escoles, atenció primària, ....
9. Sessions de formació/autocura

39. Visita d’acollida
• Està present treball social i pediatria
• Tenim molta cura per procurar fer una bona
vinculació
• Acollida càlida, …
• Després ens dividim:
– Treball social farà la valoració amb els pares/cuidadors
– Pediatria/infermeria: farà valoració de l’infant/adolescent

40. Tasca de treball social
Gestió del
cas i del
procés
Primer
contacte
Acollida
familiar i
anamnesi

41. ATENEM

42. Els espais
• Sala de
Reunions
/Sala
d’acollida

43. Els espais
• Visites psicologia, infermeria, pediatria o treball social.

44. Els espais
• Sala d’exploracions

45. Tasca de Pediatria/Infermeria
• Realitzar l’entrevista exploratòria
– Aquesta primera entrevista no serà la definitiva ni la que
constituïrà una prova preconstituïda (ja ens agradaria)
– L’objectiu principal serà:
• que senti que estem amb ell/a, que pot confiar en nosaltres i que
posarem en marxa el que faci falta per a intentar que no torni a succeïr.
• Qui, Com, On i Quan?

46. Tasca de Pediatria/Infermeria
• Realitzar l’entrevista exploratòria
– Aquesta primera entrevista no serà la definitiva ni la que
constituïrà una prova preconstituïda (ja ens agradaria)
– L’objectiu principal serà:
• que senti que estem amb ell/a, que pot confiar en nosaltres i que
posarem en marxa el que faci falta per a intentar que no torni a succeïr.
• Qui, Com, On i Quan?
En cap cas s’ha d’intentar saber amb detall el que ha
passat. Si ho intentem poden succeïr dues coses:
 Revictimitzar: l’infant ho haurà d’explicar
diverses vegades (ho hauríem d’evitar!) i cada
cop reviu l’experiència, amb el dolor que això
comporta.
 Contaminar el relat de l’infant: si no es saben fer
preguntes obertes, si no s’empatitza amb l’infant,
si es posa en dubte, … el relat pot canviar i per
tant pot afavorir la defensa de l’agressor.

47. Tasca de Pediatria/Infermeria
• Realitzar l’entrevista exploratòria
– Aquesta primera entrevista no serà la definitiva ni la que
constituïrà una prova preconstituïda (ja ens agradaria)
– L’objectiu principal serà:
• que senti que estem amb ell/a, que pot confiar en nosaltres i que
posarem en marxa el que faci falta per a intentar que no torni a succeïr.
• Qui, Com, On i Quan?
• Realitzar l’exploració física, proves
complementàries

48. http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/de
stacats-recerca/guies/
Alguna documentació
que donem a les
famílies en aquesta
visita d’acollida

49. TRES IMPRESCINDIBLES
• Educació afectivo-sexual tant a pares com a
infants
El cos
Les parts íntimes
Els secrets bons
Els secrets dolents
El dret a dir no
(si “sento que no”,
puc dir no)
Tasca d’Infermeria

50. • Educació afectivo-sexual tant a pares com a
infants
Tasca d’Infermeria
CONSCIÈNCIA DE LES EMOCIONS
• Identificar sensacions
– Dolor/ benestar
– Fred / calor
– Net / brut
– Estar bé / no estar bé
• Identificar emocions i en què ho relacionen
– Tristesa
– Felicitat
– Amor
– Preocupació

51. • Educació afectivo-sexual tant a pares com a
infants
Tasca d’Infermeria
PREVENCIÓ-PROTECCIÓ
• Identificar situacions i actuacions de risc
• Aprendre a dir que NO
• Saber diferenciar actituds proactives
d’altres no beneficioses
• Millorar autoestima

52. • Educació afectivo-sexual tant a pares com a
infants
Tasca d’Infermeria
SEXUALITAT ADEQUADA A L’EDAT
• Arribar a totes les sexualitats
• Parlar sense por i aprendre també de més
persones: família, parella, professionals,…
• Anticoncepció: necessitat d’ús, seguretat lligat a
desig i coherència, mètodes i com s’utilitzen
• Com comunicar-se amb la parella
• Recordar que el coït no és l’única possibilitat
d’expresar l’eròtica en parella.
• MTS: Vies de transmissió i prevenció.
Desmitificar i parlar de les pors entorn a la SIDA

53. Tasca de Psicologia

55. Detecció.
Sols es detecta allò que es coneix.
Conèixer les característiques específiques
de la dinàmica relacional que generen els
ASI/MI
Els factors de risc.
Els indicadors que facin sospitar l’existència
d’ASI/MI.
Els efectes que comporten els ASI/MI en el
desenvolupament dels nens, nenes i joves.
Saber que existeixen molts mites i falses
creences amb relació als ASI/MI que
dificulten la detecció.
Objectivar i contrastar la possible detecció
en la reunió d’equip. Integrant els diferents
punts de vista.
Avaluar el nivell d’urgència de la situació:
 Situació de risc
 Situació de sospita
 Situació de certesa
En funció de:
 La necessitat d’assistència mèdica o
psicosocial del menor.
 La necessitat de protecció judicial-
policial-administrativa del menor.
 La necessitat de recollir proves
forenses abans de la desaparició
d’aquestes.

56. Avaluació.
S’ha de fer tant aviat com es pugui.
Quan hi ha prevista la intervenció de l’EATP (prova
preconstituida) i mentre aquesta no es faci efectiva, el
tipus de tractament o teràpia que es faci hauria de vetllar
per NO focalitzar-se en els fets ni abordar-los, ja que es
poden produir interferències i/o preparacions que, una
vegada advertides i evidenciades, poden ser demolidores
per a la víctima en la valoració judicial posterior.
Avaluació clínica que permeti determinar els recursos
cognitius i les estratègies d’afrontament d l’infant.
No es comença la
intervenció fins que s’hagi
fet la valoració de l’EATP
(prova preconstituïda)
excepte que la situació
emocional de l’infant ho
requereixi

57. Avaluació.
S’ha de fer tant aviat com es pugui.
Quan hi ha prevista la intervenció de l’EATP (prova
preconstituida) i mentre aquesta no es faci efectiva, el
tipus de tractament o teràpia que es faci hauria de vetllar
per NO focalitzar-se en els fets ni abordar-los, ja que es
poden produir interferències i/o preparacions que, una
vegada advertides i evidenciades, poden ser demolidores
per a la víctima en la valoració judicial posterior.
Avaluació clínica que permeti determinar els recursos
cognitius i les estratègies d’afrontament d l’infant.

58. Intervenció terapèutica.
En el moment de la revelació la intervenció ha de ser
preferentment de suport tant a l’infant/adolescent com al
nucli familiar no abusador.
Les tècniques s’adapten en funció de l’edat i les
característiques del nen o nena.
El contingut del tractament es focalitza en els aspectes
més afectats que tenen a veure amb la proximitat
relacional amb l’agressor, les circumstàncies i actes
abusius, l'existència o no d’altres maltractes, el suport
familiar i social i la capacitat individual per afrontar i
superar conflictes.
Si es detecta simptomatologia greu que requereixi
tractament farmacològic coadjuvant, l’EFE s’ha de
coordinar amb el servei de psiquiatria (CSMIJ).

59. Sessions de formació/autocura
http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/de
stacats-recerca/guies/

60. • Un infant maltractat sempre mostra indicadors. Cal conéixer-
los per poder identificar-los.
• Qui detecta, notifica (comunicat judicial, …)
• La manera d’apropar-se a un infant maltractat pot millorar o
contaminar el seu relat i, per tant, la informació que
n’obtindré. Cal que n’aprenguem.
• Sempre s’ha d’informar a la família de les nostres actuacions.
Mostrar-nos al seu costat.
Punts clau

61. • Sempre que sigui possible valoració conjunta amb TS.
• Si NO podem garantir la protecció: s’ha d’activar infancia.
• Un ASI:
– <72 hores: s’ha de valorar a l’hospital (risc pèrdua de proves i
administración tractaments)
– >72 hores: es pot atendre a EFE
• Una exploració física normal NO descarta un ASI.
• En cas de jocs sexualitzats inapropiats o abús sexual entre iguals
cal valorar que l’agressor hagi pogut ser víctima d’abusos.
Punts clau

62. Punts clau
• Quan els infants arriben maltractats o abusats ja “hem
fet tard”.
• Treballem a fons en la PREVENCIÓ i en donar eines als
infants, ells son els protagonistes. Si fem educació
afectivo-sexual, fem prevenció d’ASI.
• Parlem tots el mateix idioma. Que a l’escola, que des de
salut (en les revisions del nen sa), que des de el lleure,
... els infants rebin el mateix missatge.

63. ES COSA DE TOTS
Gràcies
El treball en equip,
en xarxa, és el més
adient per afrontar
un cas de
maltractament.
“No estic sol, no el
deixo sol”