Educación temprana

ESPECIALISTA UNIVERSITARI EN
ATENCIÓ PRIMERENCA
UIB
Març 2009

1. QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT INFANTIL?
2. QUÈ FER DAVANT UNA SITUACIÓ DE
MALTRACTAMENT INFANTIL?
1. COM ACTUAR DAVANT UN MENOR MALTRACTAT?

1. Maltractament infantil. Què és?
2. Quina prevalença te?
3. Només consideram maltractament quan s’ha pegat a un menor?
4. Per què un menor sofreix maltractament?
5. Quins són els factors de risc que poden portar a una situació de
maltractament?
6. Quin són els factors de protecció que poden mitigar una situació
de maltractament?
7. Mites sobre el maltractament
8. Quins efectes te sobre el menor maltractat?

3. Només consideram maltractament quan s’ha pegat a un
menor?
5. Quins són els factors de risc que poden portar a una
situació de maltractament?
6. Quin són els factors de protecció que poden mitigar una

PROTECCIÓ
DESPROTECCIÓ
1. RESPONSABILITAT
2. PRINCIPIS DE PROTECCIÓ
1. DEFINICIÓ
2. DESAMPARAMENT (Tipus)
MALTRACTAMENT

PROTECCIÓ
DESPROTECCIÓ
RESPONSABILITAT
1r nivell: pares i ciutadans (1/96)
2n nivell: administracions públiques
3r nivell: institucions, comunitats autònomes, sistema judicial
MALTRACTAMENT

PROTECCIÓ
DESPROTECCIÓ
PRINCIPIS DE PROTECCIÓ
Necessitat d’apego
Relacions amb germans
No rompre amb el passat
Intervenció mínima
MALTRACTAMENT

PROTECCIÓ
DESPROTECCIÓ
Acció, omissió o tracte negligent, no accidental que
priva al nin/a dels seus drets i benestar, que
amenaça o interfereix al seu desenvolupament físic,
psíquic i/o social, els autors dels quals poden ser
persones, institucions o la pròpia societat.
Acció, omissió o tracte negligent, no accidental que
priva al nin/a dels seus drets i benestar, que
amenaça o interfereix al seu desenvolupament físic,
psíquic i/o social, els autors dels quals poden ser
persones, institucions o la pròpia societat.
MALTRACTAMENT
(Centre Internacional de la Infància de París)
(Centre Internacional de la Infància de París)

PROTECCIÓ
DESPROTECCIÓ
1. Situacions de risc
2. Situacions de desamparament
MALTRACTAMENT
DDEESSAAMMPPAARRAAMMEENNTT ( (TTipipuuss))
1. Situacions de risc
2. Situacions de desamparament
1. Impossibilitats temporal o definitiva
2. Incompliment dels deures de protecció
3. Inadequat compliment dels deures de la
1. Impossibilitats temporal o definitiva
2. Incompliment dels deures de protecció
3. Inadequat compliment dels deures de la
protecció (*)
protecció (*)

CAUSA COMPLIMENT
DELS DEURES
Orfandat
Pressó dels pares
Malaltia o ingrés hospitalari
Impossible
Abandonament total
Abandonament de la mare
No reconeixement dels pares
Incompliment
Maltractament i abandonament físic
Maltractament i abandonament emocional
Abús i explotació sexual
Mendicitat i explotació laboral
Incapacitat per al control
Inadequat
1.1.

Lesions físiques o psicològiques no accidentals
ocasionades pels responsables del
desenvolupament del menor que es produeixen a
conseqüència d’accions físiques, emocionals o
sexuals de comisió o omisió i que amenacen al
desenvolupament físic, psicològic i
emocional considerat com a normal per al
mA e nmoesrura que ha anat evolucionat la visió de la infància s’han anat
ampliat els límits del que és considerat maltractament infantil.

Més maltractament en nins que en nines.
Molts dels menors han sofert més d’una tipologia de maltractament.
El maltractament físic és més freqüent en menors de 2 anys.
En tots els caos, hi ha una acumulació de factors de risc (*)
PERFIL DEL MENOR MALTRACTAT
-Nin entre 1 i 4 anys
-Víctima de negligència
- No escolaritzat.
-No pateix problemàtica de salut, minusvalidesa física ni psíquica.
-Desenvolupament físic adequat.
-Convui en un patró de familia “tradicional”.
-La seva llar te males condicions d’habitabilitat (44,2%)

Tipus de maltractament Espanya (2001)
Negligència 79,1%
M. Emocional 42,5%
M. Físic 30.1%
Explotació laboral 4,2%
Mendicitat 9,3%
Corrupció 4,2%
Abús sexual 4,2%
M. Prenatal 5,0%
Taxa d’incidència 0,44 per mil
Nombre de casos 189
Nombre d’expedients 32.483

Altres dades I. Balears (2007) IMAS
Menors atesos a la Direcció Executiva al Menor i
1.623
Atenció a la Família
Menors atesos per l’Equip d’Urgència 656
Casos treballats trimestralment (mitjana) per a la
574
Secció de Llevant
Casos oberts per primer cop al 2007 (Llevant) 247
Casos treballats trimestralment (mitjana) per a la
Secció de Ponent
536
Casos oberts per primer cop al 2007 (Ponent) 338
Menors i adolescents en tractament
357
psicoterapèutic per part de la Secció d’Infància i
Família
Menors atesos al conjunt de centres residencials
per a menors de l’IMAS
271
Menors atesos al conjunt de centres residencials
per a menors a centres concertats
352

3. Només consideram maltractament
quan s’ha pegat a un menor?
ACTIU PASSIU
FÍSIC
M. Físic
Assetjament Negligència
sex
EMOCIONAL M. Emocional Aband. Emoc
 S. MÜNCHAUSEN PER PODERS
 MALTRATACTAMENT PRENATAL
 EXPLOTACIÓ LABORAL
 EXPLOTACIÓ SEXUAL
 MALTRACTE INSTITUCIONAL
 ALTRES

M. FÍSIC
M. EMOCIONA L /PSICOLÒGIC
ABANDÓ /NEGLIGÈNCIA
ABÚS SEXUAL
S. MÜNCHAUSEN PER PODERS
MALTRACTAMENT PRENATAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
SUBMISSIÓ QUÍMICO – FARMACÈUTICA
Acció no accidental que
provoca mal físic o malaltia a
un infant o se’l posa en risc de
patir-lo com a conseqüència
d’alguna negligència
intencionada.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Situacions en què les
necessitats psicològiques de
l’infant no són cobertes,
sobretot, les que tenen a
veure amb les relacions
interpersonals i l’autoestima

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Situació en la qual les
necessitats físiques bàsiques
de l’infant i la seva seguretat
no són ateses pels qui tenen
la responsabilitat en la seva
cura.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Utilització que un adult fa
d’un menor per satisfer
desitjos sexuals. Amb
contacte, sense contacte i
consentiment passiu.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Creació de situacions a on
l’agressor indueix al menor a
tenir símptomes reals o
aparents d’una malaltia.
(Trastorn psíquic dels pares o
de les persones que en tenen
cura)

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Situacions o característiques
de vida de la dona
embarassada que, podent-les
evitar perjudiquen els fetus.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Situació en la que s’utilitza un
infant en edat no laboral per
obtenir-ne beneficis
econòmics i minvant les seves
relacions socials com les
activitats escolars. Aquesta
explotació pot anar des de
condicions de treball en
extrema duresa fins a la
mendicitat.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Totes aquelles situacions que
es donen en centres o
institucions que atenen als
infants que, per acció o
omissió no respecten els drets
bàsics d’aquests, és a dir, la
seva protecció, cura,
promoció i estimulació del seu
desenvolupament personal

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Es refereix quan l’infant és
induït o obligat a exercir la
prostitució i/o la
pornografia.

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
Conducta dels adults que
provoquen en els infants
pautes de conducta social o
desviada, sobretot en les
àrees de l’agressivitat, la
propiació indeguda, la
sexualitat, el tràfic o consum
de drogues

M. FÍSIC
ABÚS SEXUAL
EXPLOTACIÓ LABORAL
M. INSTITUCIONAL
EXPLOTACIÓ SEXUAL
ALTRES:
CORRUPCIÓ
El menor sotmès a fàrmacs
sense necessitat mèdica que
l’incapacitat pel
desenvolupament de la seva
autonomia, resistència o
control. Pot ser causada pel
síndrome Münchaussen per
poders.
1.2. Document 1

4. Per què un menor sofreix
maltractament?
1ers Treballs
“Síndrome del nin apallissat”
Estudis sobre les
característiques del
maltractador:
Trastorn psicològic del maltractador.
Anys 70: Model sociològic  Causes contextuals
Actualment. Model etiològic Causes psicosocials i sociointeraccionals

MALTRACTAMENT FÍSIC
Transmissió Intergeneracional del maltractament físic (2 estudis)
1. El maltractament físic no seria un factor de risc d’importància i no tendria
rellevància causal en l’explicació del maltractament.(Sols és un marcador més)
2. Únicament un subgrup dels subjectes amb la història de maltractament físic
de la infància repetiran el cicle del maltractament.
Hunter i Kilstrom (1979, Egeland,Jacobitz i Sroufe (1988)
Absència del suport social
Major freqüència de famílies monoparentals.
Presència de figura paterna masculina sense relació biològica
Alteracions psicopatològiques en els pares maltractats: Alcoholisme,
toxicomanies, baixa autoestima
Hiperactivitat fisiològica: Major activació fisiològica front estímuls infantils
estressants.
Dèficits neuropsicològics: Dificultats pel raonament abstracte i la flexibilitat per
entendre la conducta del nin // Dificultat per generar adequades estratègies
del maneig de la conducta del nin

MALTRACTAMENT FÍSIC Models etiològics explicatius del maltractament físic
1.Models cognitius
2.Models de dos components
3.Models de processament
de la informació
4.Model d’afrontament
de l’estrés
Helfer i Kempe (1968), 3 Precondicions:
-Persona en potencial per maltractar
-Infant percebut com inapropiat
-Situacions de tensió
Bauer i Twentyman (1985), 4 fases:
-Expectatives inadequades
-Incoherència entre conductes de l’infant i les
expectatives
-Interpretacions basades en la intencionalitat
-Resposta inadequada i agressiva cap el nin
En moltes ocasions en el cas del maltractament físic és que les
conductes de l’infant son percebudes de manera distorsionada com
provocatives o molt mes inacceptables de lo normal.

1.Models cognitius
de la informació
de l’estrés
Ross Vasta (1982), dos tipus de condicions:
1.Subjecte ha de tenir una tendència a
elegir el càstig físic.
2.Activació del sistema nerviós autònom.

1.Models cognitius
de la informació
de l’estrés
Milner (1993), errors en el processament d’alguna/es de
les fases del P.I.:
Fase 1: Percepció de la conducta del nin: Menor
habilitat per reconèixer les expressions emocionals del
menor o l’estat afectiu.
Fase 2: Expectatives, interpretacions i avaluacions de
las conductes dels fills. Expectatives distorsionades on
s’atribueix intencionalitat en les conductes del menor
Fase 3: Integració de la informació i selecció de les
respostes: Dificultat per donar resposta als conflictes que
sorgeixen.
Fase 4: Implantació i monitorització de les respostes:
Dificultat per utilitzar respostes alternatives al
maltractament ja que el seu repertori de conductes es
molt limitat
NEGLIGÈNCIA

1.Models cognitius
de la informació
de l’estrés
Hillson i Kuiper (1994), teoria composada per 4
elements principals:
-Possibles factors d’estrès
(parentals, de l’infant i ecològics).
-Avaluacions cognitives
(primàries i secundàries) .
-Components de l’enfrontament
(disposicions i respostes).
-Conductes del cuidador
(facilitativa, negligent i abusiva).
NEGLIGÈNCIA

NEGLIGÈNCIA
El model més freqüent és Sociològic
Carència econòmica + absència d’habilitats + desconeixement de les
necessitats
“Síndrome d’apatia”
Tendència comportamental en l’afrontament de problemes L’evitació
Limitació del coeficient intel·lectual de la mare
(estudi de Tymchuc i Andron, 1990)
Polansky (1972) possibles tipus de mares negligents:
-Mare apàtica
-Mare immadura
-Mare amb retard mental
-Mare amb depressió reactiva
-Mare psicòtica.
1.4.

5. Quins són els factors de risc que poden portar a una situació
de maltractament?
M.FÍSIC M.EMOCIONAL ABÚS SEXUAL NEGLIGÈNCIA
Els problemes que tenen els nins es produeixen en
unes manifestacions que poden ser conductuals,
físiques i/o emocionals. Aquestes senyals d’alarma o
pilots d’atenció és el que anomenam indicadors, ja que
poden indicar una situació de risc o maltractament.

de maltractament?
Perfil de l’agressor
Qualsevol persona frustrada, incapaç de controlar les seves
emocions, amb baixa autoestima i amb inseguretat personal
Perfil del context
Poden influir factors com:
-L’escassa experiència en la tasca de patenitat.
-Problemes en la parella i en la comunicació familiar
-L’alcoholisme i la drogadicció
-L’estrés familiar
-Expectatives irreals entorn a l’infant
-Problemes econòmics i de vivenda
Perfil de la victima
Qualsevol infant pot ser victima de maltractament.
El nin no sap defensar-se davant les agressions dels aldults, no
demana ajuda i això el situa en una posició vulnerable davant
l’adult

de maltractament?
PERFIL DEL MALTRACTADOR/A INFANTIL A ESPANYA
•Mare: 30 a 34 anys / Pare de 35 a 39 anys
•És mare o pare biològic del menor
•Provoca tracte negligent
•Està desocupat
•No pateix malaltia física o psíquica
•No te antecedents penals
•No consumeix drogues
•No existeix violència domèstica
•No manté bones relacions amb els seus familiars (51,4%) i veïnats (61,1%)
•Utilitza les institucions de suport (75,6%)
1.4 Browne i Saqi (1988)

Societat
Nin Familia
Amics Escola
Cultura

Nin
Bona autoestima
Bona disposició a la interacció social
Facilitat per a l’assertivitat, pel processament
de la informació social
Tendència a la cooperació
Absència de dificultats evolutives
Bon desenvolupament escolar
Capacitat per a prediure situacions perilloses i
evitar el mal o protegir-se
Intens vincle d’apego amb un model correcte

Familia Correctes figues d’apego
Estil educatiu democràtic
Bon definides normes i límits
Sensibles a les necessitats del menor
Adequada salut mental
Absència d’aconteixements estresssants
Reconeixement i estima del menor
Bona xarxa de suport social

Escola Bon ajustament al context social
Bones respostes a les necessitats dels
menors
Oportunitat per a potenciar les destresses
del menor

Amics Bons amics, estables i recíprocs
Els amics són bons models
És volgut pels seus companys
Història estable d’acceptació

Societat
La família coneix i manté relacions estretes amb
professors i amics dels seus fills
Sistema de valors familiar molt semblant al grup
d’iguals i al que predomina a l’ambient escolar

Bona situació econòmica, política i social
Valoració de la tolerància, la solidaritat, la protecció als
més dèbils i necessitats
Sensibilitat cap als drets i necessitats de la infància
Cultura

Habilitat Habilitat social social i
i
emocional emocional dels dels nins
nins
Coneixements sobre
com criar als fills i
desenvolupament infantil
Coneixements sobre
com criar als fills i
desenvolupament infantil
CCoonneexxiioonnss s soocciiaallss
Suport concret en
moments de necesitat
Suport concret en
moments de necesitat
Capacitat de recuperació
dels pares
Capacitat de recuperació
dels pares
Familias més
fortes; manco
maltractament
1.5.

El maltractament és infreqüent
La violència i l’amor no coexisteixen a les famílies
El maltractament sols el produexien persones amb malalties
mentals, desordres psicològicso sota els efectes de l’alcohol i de
les drogues
Noció de “trasmissió generacional” del maltractament
El maltractament infantil és fonamentalment físic
El maltractament no existeix en classes socials altes
Els temes psicosocials no són un dels elements claus
Tota intervenció ha de tenir certesa que hi ha hagut
maltractament
Document 2

A curt termini: aquelles que es donen en algun moment
durant els dos anys posteriors al maltractament.
•Aïllament social
•Agressivitat
•Desordres de la conducta Alimentària
•Ansietat
•Problemes d’aprenentatge
•Disminució de l’atenció
•Autoconcepte i autoestima pobre
•Disminució de concentració
•Desordres de la conducta
•Conductes destructives
•Poca cooperació
•Sentiments de culpa
•Conductes delictives
•Depressió
•Hiperactivitat
•Hostilitat
•Canvis d’humor
•Impulsivitat
•Problemes de relació amb iguals,
d'inclinació, d'amistat, d'afecte, de
socialització
•Alteracions de Somni
•Conductes sexuals inadequades,
Conductes sexuals agressives
•Suïcidi (ideacions, autolesions)
•Desajustament emocional
•Escolarització: pobre rendiment,
baixes expectatives escolars,
absentisme
•Estrès postraumàtic
•Desobediència

A llarg termini: aquelles que perduren més de dos anys o be es
manifesten en posteriors etapes de la seva vida.
• Aïllament social
• Agressivitat
• Abús de/ dependència del alcohol
• Desordres de la conducta
Alimentària
• Autoconcepte i autoestima pobre
• Desordres de la conducta
• Conductes destructives
• Conductes delictives
• Dependència en les relacions socials
• Depressió
• Abús de drogues
• Desajustament emocional
• Hostilitat
• Problemes de relació amb iguals,
d'inclinació, d'amistat, d'afecte, de
socialització

Als primers anys....
M. Físic
2/3 dels menors de 3 anys maltractats
sofreixen lesions cerebrals
Abandonament
Desnutrició greu en 6 primers mesos, que
s’associa a seqüel·les neurològies
permanents
“Hiperexcitabilitat permanent”  condiciona un estrés crònic

Seqüel·les Neurològiques
Motores
Visuals
Llenguatge i
aprenentatge
Retard mental i
alteracions de la
memòria
Hematomes degut a moviments d’accelaració o
desaccelaració, efectes de cops per miactes
Hemorragies retinianes (75-90% de M. Físic); dèficits
visuals deguts a danys cerebrals
Normalment a l’àrea de Broca,; afàsies o disfàsies,
normalment mitxes
Retard mental postraumàtic més freqüent (45%) en nins
maltractats físicament que en la resta de traumatismes
accidentals (5%). Alteracions de la memòria
Neurològiques
per mal medular
o espinal
Poc freqüents; mortanlitat alta en lesions cervicals, o efectes
com paraplexia , tetraplexia, ... Acompanyada de no control
d’esfínters

La detecció i identificació no té sentit
sinó va acompanyada de la intervenció.
No existeix una única definició i
classificació dels tipus de maltractament.
Cal evitar els estereotips en quan als
perfils d’agressor i víctima, i de les situació.
1.6.

2. QUÈ FER DAVANT UNA SITUACIÓ DE MALTRACTAMENT
INFANTIL?
1. Legalment, què hem de fer?
2. Quins indicadors hi ha sobre el maltractament?
3. Com podem comprovar que hi ha una situació de
maltractament infantil?
4. Què feim quan un menor ens narra una situació de

2. QUÈ FER DAVANT UNA SITUACIÓ DE MALTRACTAMENT INFANTIL?
3. Com podem comprovar que hi ha una situació de
4. Què feim quan un menor ens narra una situació
de maltractament infantil?

DETECCIÓ
NOTIFICACIÓ
INVESTIGACIÓ
Nivell de prioritat del cas
AVALUACIÓ
PRESA DE DECISIONS:
PLA DEL CAS
EXECUCIÓ, SEGUIMENT I
TANCAMENT DEL CAS

Llei 21 / 1987, d’11 de novembre, de modificació parcial
del Còdi Civil de la Llei de Enjuiciamiento Civil en
matèria d’adopció i acolliment familiar.
Llei Orgànica 1/96 de 15 de gener, de protecció jurídica
del menor.
Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i
dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes
Balears.

1. Legalment, què hem de fer? LLlleeii 2211 // 11998877
ABANDONAMENT DESEMPARAMENT
MESURES DE
PROTECCIÓ
T. AUTOMÀTICA
ADOPCIÓ
A.FAMILIAR
INTERÈS SUPERIOR
DEL MENOR
MINISTERI
FISCAL
Figura
mediadora
entre lo
administratiu i lo
judicial

LLlleeii 11 // 11999966
1. DRETS DEL MENOR
2. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ
3. ACTUACIONS
1. Guarda
2. Tutela automàtica
3. Acolliment familiar
1. Simple
2. Permanent
3. Preadoptiu
4. Acolliment residencial
5. Adopció
6. Adopció internacional
7. Internament en un centre
psiquiàtric
4. SITUACIONS DE
DESPROTECCIÓ
INFANTIL
1. Motius de l’acció
protectora
2. Tipus d’intervenció
3. Nivells de protecció
4. Àmbits de protecció
5. Procès d’intervenció
1. Informació a recollir
(com i qui)
2. Avaluació
3. Pla d’avaluació
4. Recursos (acolliment /
Adopció)

LLlleeii 11 // 11999966
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Actuació protectora absolutament prioritària
Actuació protectora molt necessària
Actuació protectora necessària
Actuacions protectores no prioritàries
Actuacions que s’han de realitzar preferentment

LLlleeii 11 // 11999966
Actuació protectora absolutament prioritària
Actuacions que
reuneixin
Negligència del cuidador
en els tres primers mesos
condicions de
gravetat,
Greus maltractaments
físics fins a 6 anys
màxima
vulnerabilitat,
Renúncia dels pares o
dificultat de
tutors
detecció i visibilitat
Abús sexual intrafamiliar
per part de al
de 0 a 15 anys
comunitat

Actuació protectora molt necessària
Actuacions que
reuneixin
necessàriament
tendran
conseqüències
greus per a la
integritat o
males de detectar
LLlleeii 11 // 11999966
Negligència del cuidador (
3- 6 anys)
Abús sexual intrafamiliar
(15 – 18 anys)
Maltractament greu, físic
o psíquic (7-18 anys)
Inducció a la prostitució
Inducció al delicte
Inducció a la mendicitat

Actuació protectora necessària
Pot tenir
conseqüències greus
per a la integritat
Es deuen a carències
dels pares. Fàcils de
detectar
No inclouen períodes
de màxima
vulnerabilitat pel nin
LLlleeii 11 // 11999966
Negligències greus
(7 -16 anys)
Explotació laboral
Altres formes moderades de
maltractament físic i psíquic
Negligència (7 a 18 anys) i
moderada (3 a 6 anys)
Altres formes moderades
d’abús sexual intrafamiliar

Actuació protectora no prioritària
Menor gravetat, no
conseqüències greus
per a la integritat del
nin
Diferències en la
cultura integrat.
Poden cobrir-se amb
serveis de la
comunitat
LLlleeii 11 // 11999966
Altres formes d’educació i
atenció inadequades des
del punt de vista cultural
Tracte incorrecte que no
afecta a les necessitats
bàsiques ni a la integritat
(7 a 18 anys)
2.1.

Indicadors físics en el nin/a:
1.Presenta senyals de ferides, cops i/o cremades no
justificades.
2.Pega als seus companys
Indicadors emocionals en el nin/a:
1.Amaga l’agressió i/o no dona explicacions coherents.
2.És agressiu amb els companys
3.No respecta el material escola
Indicadors de comportament i actituds en els pares:
1.S’observen actituds violentes i/o agressives amb els fills

1.Plora de forma injustificada
2.No vol tornar a casa
3.Evita parlar de la seva família o de si mateix
4.Sembla trist, aïllat o ensimismat
5.Presenta canvis en l’estat d’ànim
1.Culpen al fill
2.Rebutjen el nin/a
3.Semblen no preocupar-se pels problemes del nin/a

1.Dificultat per caminar, asseure-se…
2.Roba interior ensangretada
3.Picor o dolor en la zona genital
1.Reservat, pot semblar aïllat
2.Conductes agressives
3.Por o fòbies sense explicació
4.Manifesta conductes sexuals estranyes per a la seva edat
5.Trastorn greu d'esfínter
1.Excessivament protectors
2.Problemes de parella
3.Mare ausent
4.Presència en la llar d’un pare no biològic

1.Arriba al centre sense berenar i en el menjador s’observa una actitud de gana.
2. Ve amb la mateixa roba i/o és inadequada al clima, bruta i/o rompuda.
3. presenta habitualment higiene persona deficient.
4.Acudeix malalt al centre
1.Presenta assistència irregular o falta a classe amb freqüència
2.Torna a casa tot sol en edat inadequada
3.Demana o roba menjar
4.No s’integra o es rebutjat pels companys pel mal olor
5.Es dorm a classe, sembla cansat
1.La família no té relació amb el centre
2. No acudeixen quan se’ls cita o quan acudeixen ho fan de forma agressiva
3.Els pares presenten deficiència o malalties
2.2. Document 3 i 4

Per què?
1.No es detecten
2.No es notifiquen
Nivell 3: conegut per
professionals, mestres,
metges,...
Nivell 2: Conegut per
altres institucions
Nivell 1: Conegut pel serveis de
protecció de menors
Document 5 al 7

3. Com podem comprovar que hi ha una situació de maltractament infantil?
OBSERVAM l’aspecte físic, el rendiment, comportament, conductes dels pares
ESCOLTAM el que conta de la família, al que conta als companys
ENS INFORMAN de l’entorn familiar i social del nin
DETECCIÓ PRIMARENCA
Com més aviat es detecta i notifica un cas de desprotecció, augmenta la
probabilitat de que la intervenció que es desenvolupa amb la família i
l’infant sigui eficaç

SITUACIONS URGENT SITUACIONS NO URGENT
Existència d’alt risc per a la integritat física o psíquica o
sospita d’assetjament sexual al menor.
1) Notificació al servei del menor a través del full de
notificació.
2) Avís als cossos i forces de seguretat del estat.
3) Denúncia al jutjat de la zona
4) Ingrés del infant en un hospital o centre de salut davant la
presència de danys físics en aquest, amb posterior
comunicació als pares.
5) Avís a associacions les quals ho comuniquen als serveis
socials especialitzats i realitzen un seguiment de la
intervenció (preserva la identitat del denunciant).

SITUACIONS URGENT SITUACIONS NO URGENT
1. L’equip directiu del centre delega al D.O. /E.O.E.P. la
valoració del cas mitjançant el protocol d’observació.
2. El D.O./ E.O.E.P fa una valoració tant dels pares com de
l’alumne i realitza un informe, una valoració del cas i unes
propostes d’actuació.
3. Les propostes d’actuació es duran a terme en el centre
escolar.
4. Aquestes actuacions es duran a terme en coordinació amb
altres institucions o professionals (treballadors socials,
serveis socials, centres de salut...)

SOSPITA / CERTESA DE MALTRACTE
VALORACIÓ: professorat/equip directiu
URGENT
-Serveis Socials
-Protecció de menors
-Policia municipal
-Jutge
-Hospital
NO URGENT
-Dpt. Orientació
-Serveis Socials

QUÈ FEIM DAVANT UNA SOSPITA DE MALTRACTAMENT?
Davant d’una sospita de risc o de maltractament, les passes a
seguir pels professionals de l’educació són:
1) Protocol d’observació, entrevista als pares i a l’alumne.
2) Enviar el protocol d’observació a l’equip directiu per a que
el tramiti com a representant del centre.
3) Avaluació de la urgència o no urgència de la primera
valoració per part de l’equip directiu i el professional que ha
detectat el cas.

QUINES PASSES HE DE FER?
Anotar i registrar els indicadors que s’han observat i altres qüestions que
el preocupen, així com la freqüència amb què es produeixen. Registrar les
observacions és important perquè no es perdi la informació
Entrevistar al nin per conèixer millor la seva situació i com afecta al seu
benestar
Si és possible, entrevistar als pares per verificar si són conscients de les
dificultats detectades en el nin, conèixer la seva actitud i disponibilitat
davant el problema
Recollir tota la informació possible d’altres professionals que poden
conèixer el nin i la seva família
Maltractament Infantil. Guia per a mestres
2.3. Document 8a

4. Què feim quan un menor ens narra una situació de maltractament infantil?
COM RESPONDRE
Hem d’escoltar-ho seriosament i creure’l
Tranquil·litzar-ho i no culpabilitzar-ho
Prendre nota del que conta
Valorar el fet i demanar ajuda si és necessari
SEMPRE AMB CONFIDENCIALITAT i SENSE INTERFERIR
AMB LA VIDA QUOTIDIANA DEL NIN
2.4. Document 8 al 10

1. Quines intervencions es poden fer amb un menor maltractat un
cop comprovada la situació? Quin paper hi tenim nosaltres?
2. Com actuam amb els altres professionals que intervenen amb el
menor maltractat?. Què és el treball en xarxa?
3. Podem prevenir el maltractament infantil?

1. Quines intervencions es poden fer amb un menor maltractat un cop comprovada la
situació? Quin paper hi tenim nosaltres?
MESURES D’INTERVENCIÓ
NO SEPARACIÓ DE
LA FAMÍLIA
SEPARACIÓ
DE LA FAMÍLIA
No permanent Permanent
Programes
de
preservació
familiar
Programes de
reunificació
familiar:
-Acolliment
familiar/
residencial
Programes de
Separació
definitiva:
-Acolliment
Familiar/
Residencial
- Adopció
Programes
d’emancipació

2. Com actuam amb els altres professionals que intervenen amb el menor maltractat?.
Què és el treball en xarxa?
OBJECTIUS PLA DE CAS
1. Establir un pla de cas per a l’acció protectora del
menor.
2. Garantir la participació de totes les persones
implicades amb la protecció del menor dins d’un
procés que cerqui l’acord per mitjà de la negociació.
3. Garantir la correcta aplicació de la normativa vigent en
matèria de protecció de menors i la seva coherència
amb les actuacions tècniques.
Document 11

QUÈ FER DES DE L’ESCOLA?
Col·laborar amb el procés d’investigació.
Proporcionar i intercanviar informació.
Donar suport al nin.
No interrompre el transcurs diari a l’escola.
3.1.

Discusió en equip
PER QUÈ?
 Seguretat en decisió
 Contrastar
informació
 Cercar elements de
consens
 Allarga procès
 Agenda oculta
ORDRE
• Antecedents
• Hipòtesi
• Proposta

Bones relacions amb tots els serveis
Ser un centre obert a tots els serveis (nous i amb qui ja
treballam)
Informar i ser informats
Mantenir contactes amb familia biològica – acollida -
educadors,…
Promoure campanyes de sensibilització en prevenció
Creació i consolidació d’Escoles de Pares i Mares
Identificar els aspectes positius de les famílies

Conèixer la legislació (1/96)
Promoure la formació i campanyes de sensibilització a tot el personal
Fomentar un treball cooperatiu i conscienciar a equip docent
Crear un manual d’intervenció en situacions de desprotecció
Ampliar Pla d’Acollida a nins amb mesures de protecció
Cursos d’habilitats socials per a tractar amb nins amb desprotecció
Estar informats (segons la llei) de les mesures de protecció dels nins
Establir referents de cas
Adequar els centres a les necessitats reals  adaptar-se al menor
Oferir espais d’interacció en horari escolar i no escolar
Pla de Convivència
Mediació

Elaborar un Pla d’Acció Tutorial a on s’inclogui situacions de
desprotecció infantil
Educar en la participació i desenvolupar capacitat de prendre
desicions
Valorar les necessitats de tots els alumnes per donar-lis
resposta
Tenir present la integració dins aula de tots els alumnes
Informar i treballar a nivell d’aula aspectes de mesures de
protecció (famílies monoparentals, reestructuració familiar, …)
Potenciar les relacions socials amb nins i adults, tracte
afectuós
Treballar normes, interioritzades i seves
Davant problemes, escoltar i que se senti recolçat

Sensibilitzar i conscienciar a tot l’alumnat de l’arribada d’un alumne
nou
Prioritzar les intervencions en àrees més afectades
Planificar i elaborar un horari per anticipar rutines
Mestre transmetre seguretat, confiança, complicitat,
Fomentar la seva autonomia i socialització
Expressió de sentiments, motivar-lo
“Aprendre jugant”  neutralitza situacions de patiment
NO etiquetar a l’alumne ni les seves conductes
Donar molta importància a les relacions que faci amb els companys
Si fa referència a situació familiar  normalitzar-ho
Evitar la sobreprotecció
Visió positiva i realista de la situació
Tenir en compte les seves aportacions dins aula

Mostrar-se natural davant la situació del menor
No mostrar reticència a notificar  esteim obligats
Treball cooperatiu i confiança un amb l’altre
Informar-se sobre diferents mesures de protecció i com actuar
NO percebre al nin com un problema dins la seva aula
NO discriminar positivament
El tutor no ha de delegar a altres especialistes la responsabilitat
NO sentir-se angoixat, demanar ajuda
Tenir una formació bàsica
NO jutjar a la família biològica
Reflexionar sobre la pràctica, ser crític amb un mateix

Subjecte actiu que s’implica en la seva tasca
Coordinar els diferents nivells per a què la feina sigui eficaç
Formació en mesures de protecció, formació contínua
Donar suport al professorat del centre, ajudar-lo a planificar i a
actuar
Actuar directament amb menor quan així es consideri
Elaborar amb professorat un pla d’actuació sobre els alumnes
en situació de risc / desprotegits.
SER UN GRAN SUPORT PEL PROFESSORAT
3.2.

Treball sistemàtic i estable de
col·laboració i complementació
entre els recursos locals d’un àmbit
territorial.

Finalitats clares
Inclusiva
Estructura clara
Planificació sistemàtica
Grans fites en objectius assequibles
Actuacions efectives
Tenir clar el procès de desenvolupament del cas
Avaluació del treball

METODOLOGIA DEL TREBALL EN XARXA
1. . CONSTRUIR LES BASES DDEELL TTRREEBBAALLLL EENN XXAARRXXAA:
Establiment dels acords inicials, anàlisi de necessitats,
incorporació de nous recursos i definició de les grans
línies d’actuació.
2. FFEERR OOPPEERRAATTIIVVAA LLAA XXAARRXXAA CCRREEAADDAA: desenvolupar
protocols de treball col·laboratiu, preparar projectes
articulats o conjunts. És el nivell intermedi d’articulació
de recursos (serveis, entitats, programes, liders, etc.).
3. FFEERR EEFFIICCAAÇÇ LLAA XXAARRXXAA: dinamització dels espais
d’articulació, d’execució i consecució de projectes o
actuacions pactades als protocols des d’una perspectiva
de complementació.

•Centres educatius
•Família
•Serveis socials
d’atenció primària
•Serveis de salut
d’atenció primària
•Policies locals
•Mon associatiu
•Grups informals
Àmbit cultural
Mitjans de comunicació
Àmbit laboral i
econòmic

Família Serveis Socials
MENOR
Menors
Escola Altres Serveis Serveis Mèdics

Família Serveis Socials
Pares T.Social Tècnic
MENOR
Menors
Escola Altres Serveis Serveis Mèdics
Tutor – ES Policia Tutor Pediatra

Escola
Tutor/a
Mestre/a +1
PT
AD
AL
ATE
Fisioterapèuta
M. De reforç
Orientador/a
Psicopedagog
P.T.S.C. (Treb. Social)
Especialistes
Cap d’Estudis
Director/a
Encarregat menjador
M. Acti Extraescolars
Equip de
Suport
E.O.E.P.
Dept.
Orientació
E. Directiu

Família
Pares
Germans
Padrins
Oncles
Cosins
…
Altres familiars que viuen amb el menor

Serveis
Mèdics
Pediatra
Infermer/a
Especialistes
USMIJ (comarcals)
IBAS
SAED
Aula Hospitalària

3 COM ACTUAR DAVANT UN MENOR MALTRACTAT?
Menors
Tècnic del cas
Psicòleg/a
Director/a pis tutelat
Tutor/a pis tutelat
Servei d’Infància i Família
Psicòleg del SIF
Psicomotricista del SIF

Serveis
Socials
Treballadora Social
Educador/a Social
Educador /a de Carrer
Educador /a Familiar
Mediador/a Intercultural
Treballador/a Familiar
Espai Familiar

Altres
serveis
Policia . Policia Tutor
Repàs (associació o no, Probens, Creu Roja)
Altres escoles
Escola d’estiu
Centre d’educació especial
Servei de Mediació Familiar
Pas a Pas
NOUSIS
Servei de Mediació Familiar
3.3. Psicomotricitat

BONES PRÀCTIQUES EN LA PREVENCIÓ
1. Drets del menor
2. Drets dels pares
3. Adolescència
4. Dret a la pròpia família
5. Manteniment i respecte vincles familiars
6. Respecte a la diversitat
7. Participació de la família
8. Participació del menor
9. Individualització del cas

Maltractament  Situacions estressants, inestabilitat,
desorganització familiar
Com prevenim? Mètodes d’educació basats en conceptes sobre
bones pràctiques infantil i familiar
INCREMENTAR EXPERIÈNCIES POSITIVES EN LA PRIMERA
INFÀNCIA

PREVENCIÓ
PRIMÀRIA
PREVENCIÓ
SECUNDÀRIA
PREVENCIÓ
TERCIARIA

Sensibilització i formació de professionals.
Intervenir en el moment de la preparació en el part, habilitats
parentals (cura del bebé, relacions afectives,...).
Intervenir en “Escoles de Pares” en temes de paternitat, infància,...
Prevenir embarassos no desitjats.
Recerca sistemàtica dels factors de risc i dels factors de protecció.
Intervenir en les entrevistes amb pares amb amabilitat, empatia i
discutir metodologies alternatives de disciplines, reforços positius,
reduint moments de confrontació pares – fills,...
Utilitzar “Guies de desenvolupament”, orientar i preparar per a les
noves etapes evolutives.
Identificar els punts valiosos i positius dels pares, alabar esforços,
reforçar autoestima i competència

Reconèixer situacions de maltractament infantil. Avaluar les
situacions i consultar al Servei de Menors
Reconèixer situacions de violència masclista (30 – 70% de famílies a
on s’abusa d’un adult hi haurà abús de menors)
Reconèixer les conductes paternes de disciplina inapropiada, oferir
metodologies alternatives i, en tot cas, derivar a psicòlegs per a adults.
Remetre a centres de salut mental a pares amb addicions a alcohol,
drogues o trastorns psiquiàtrics.
Coneixer i oferir a les families que ho necessitin els recursos
comunitaris per a adults, menors,...
Coordinar amb el treballador socials objectius, plans, estratègies
d’actuació,...

Són aquelles situacions dirigides a evitar la
reaparició de maltractaments o a reduir la
duració en les famílies en les quals el
problema ja ha estat presents, així com a
minimitzar les seqüel-les del maltractament.
Es dóna una vegada que el problema que
preteníem evitar, ja ha estat evident.
Document 12 al 14

4.1.2. CONSELLS INSULARS
Mallorca Menorca Eivissa
IMAS Dprt. de Ciutadania
i Familia
Dprt, de Política Social i Sanitària
Protecció al menor
i atenció a la família

IMAS Família i Menors
Tots els temes relacionats amb qüestions familiars i situacions que afectin a menors
es poden trobar en aquesta secció.
•Acollida residencial per a menors
•Adopcions internacionals
•Adopcions nacionals
•Famílies cangur
•Famílies nombroses
•Intervenció familiar especialitzada en casos de desprotecció infantil severa
•Intervenció sectorial territorial amb famílies i menors en situació de risc de
desamparament
•Menors estrangers no acompanyats
•Menors infractors
•Primera valoració i urgències
•Programa Niu
•Tractament i rehabilitació de seqüeles de maltractes i/o abusos a nins

•Acolliment familiar
•Famílies Cangur
•Programa Niu
•Acolliment residencial
•Acollida residencial per a menors
•Adopcions
•Adopcions internacionals
•Adopcions nacionals
•Famílies nombroses
•Intervenció sectorial territorial
•Intervenció amb famílies i menors en situació de risc de
desemparament i/o desemparament. Aplicació de mesures
jurídiques
•Intervenció Terapéutica
•Intervenció familiar especialitzada en casos de desprotecció
infantil severa
•Tractament i rehabilitació de seqüeles de maltractes i/o abusos a
nins
•Jurídico-Tècnica
•Menors estrangers no acompanyats
•Menors infractors
•Primera valoració i urgències
Protecció al menor i atenció a la família

PROGRAMA ENTITAT PRESENTACIÓ D’ACTIVITAT BENEFICIARIS 2007
Assitència psicoeducatives
a la família d’acollida
Fundació
Nazaret
Seguiment i control dels menors amb mesura
d’acolliment permanent.
Suport psicològic i educatiu per a la bona evolució de
l’acolliment.
356 menors
Intervenció professional
en visites familiars a
menors protegits
Fundació
Aldaba
Supervisió i control professional de les visites
programades a nins amb una mesura de protecció,
separats de la família.
172 menors
Assistència socioeducativa
amb famílies i menors
protegits
GREC Intervenció professional dins el nucli familiar amb
menors i famílies, dins una mesura de protecció, per a la
disminuició del risc o facilitació del retorn.
146 menors
Preparació, suport i
seguiment de
l’emancipació
GREC Facilitació de la transcició del centre a la vida autònomna
als joves que no puguin tornar a l’àmbit familiar propi o
alternatiu
53 menors
Serveis socioeducatiu per
infants i famílies
XAIF Intervenció professional específica amb pares i nins de 0-
3 anys per a la millora de les capacitats parentals
36 menors
Centre d’atenció educativa
i esplai “Es Ferreret”
Associació
veïns /es
camp rodó
Atenció educativa i lúdica a nins amb mesura de
protecció dins un programa de preservació familiar.
23 menors
Inserció laboral per a
joves en situació de
desprotecció: “labor
activ@te”
Fundació
Diagrama
Intervenció socioeducativa i d’inserció sociolaboral
dirigit a adolescents amb mesura de protecció
30 menors

Eivissa
MENORS I FAMÍLIA
És un servei adscrit al Departament de Sanitat i Benestar Social del Consell Insular
d'Eivissa i Formentera. La seva finalitat és exercir les funcions que, competencialment,
marca la llei en relació amb la protecció de menors en desemparament personal i/o social o
en risc de petir-lo. Exerceix la protecció jurídica dels menors i es responsabilitza d'aplicar
les mesures que, en aquest sentit, contempla la Llei Orgànica 1/96 de Protecció Jurídica
del Menor.
SERVEIS QUE OFEREIX:
- Tipus d'atenció: Valoració, diagnòstic i presa de mesures de protecció.
- Serveis específics: Dos centres de protecció
. LLar Mare del Remei: Nens i nenes de 0-11 anys, i nenes de 12-17 anys.
. CREM: Nens de 12-17 anys.
- PERSONAL:
L'equip està format per:
2 Treballadores Socials.
1 Psicòloga.
1 Assessora Jurídica.
1 Oficial Administratiu.
1 Subaltern.
Coordin adora:
Lourdes Juan Torres c. Cosme Vidal Lláser s/n
Cas Serres – 07800 Eivissa
971 19 56 12
971 39 90 94

MOTIVAR: LA SENSIBILITZACIÓ ÉS FONAMENTAL EN LA INTERVENCIÓ
EN EL MALTRACTAMENT INFANTIL EVITANT LES FALSES CREENCES.
OBLIGACIÓ: A MÉS DE L’OBLIGACIÓ MORAL, EXISTEIX L’OBLIGACIÓ
LEGAL DE NOTIFICAR / INTERVENIR EN CASOS DE RISC (SOSPITA) I DE
MALTRACTAMENT INFANTIL EVIDENTS.
SEGUIMENT: LA INTERVENCIÓ REQUEREIX ACTUAR SEGONS ELS
DIFERENTS FACTORS DE RISC EXISTENTS I AL LLARG DEL TEMPS.
BON TRACTE: EL CONCEPTE DE MALTRACTAMENT INFANTIL HA DE
CONTEMPLAR-SE DES DEL EL QUE ES I HAURIA DE SER EL BON TRACTE I
DELS PRINCIPIS D’ACTUACIÓ DES DE L’AJUDA QUE S’HA DE
PROPORCIONAR DES DE DIFERENTS SERVEIS EN MATÈRIA DE
PROTECCIÓ DE MENORS, PER A ACTUAR DAMUNT TOTS ELS FACTORS
DE RISC QUE FACILITAREN LA PRODUCCIÓ DEL MALTRACTAMENT .

Educación temprana

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (11)

Similar to Educación temprana

Similar to Educación temprana (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Educación temprana