arquitectura activitats

1. Mirar i comentar l’Arquitectura (1.
Identificació i materialitat de
l’arquitectura)
Materials d’Història de l’Art per a 2n Curs de
Batxillerat
Ernest Alcoba

2. Salvaguarda legal
Aquests materials, tenen una finalitat purament educativa. Per això, les imatges han estat reproduïdes amb un objectiu didàctic i
divulgatiu. La reproducció d’imatges obtingudes d’Internet o de la bibliografia s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12
d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), que diu:
“És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres
aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analog, sempre que es tractin d'obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de
cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà realitzar-se amb fins docents o de recerca, en la
mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.”
No obstant, volem que aquesta nota serveixi de sol·licitud d’autorització dels propietaris del copyright, si s’escau. Si per qualsevol motiu
algun/a propietari/a no desitja que la seva imatge sigui reproduïda, en el moment que ens ho notifiqui la substituirem.
Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Creative
Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/.

3. 1. Definiu “Arquitectura”
1. Esmenteu el nom d’arquitectes importants que conegueu i intenteu
concretar-ne l’estil i l’època.
1. Què és un arquitecte? Diferències amb l’urbanisme i el paisatgisme.
1. Quins materials arquitectònics coneixeu?
2. L’arquitectura és una de les Belles Arts? Per què?
3. Penseu en els diferents períodes històrics (des de la prehistòria fins a
l’actualitat) i intenteu concretar una història de l’arquitectura segons els seus
usos.
1. Activitats prèvies

4. COMENTARI DE L’OBRA ARQUITECTÒNICA
DOCUMENTACIÓ GENERAL INTERPRETACIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Nom edifici, tipus, emplaçament
Arquitecte: breu referència biogràfica si s’escau
Cronologia
Tècnica, material, mides
Tipologia: Religiós, civil, domèstic, militar...
Estil o època
Característiques econòmiques, socials i polítiques
Valors, creences religioses, tendències estètiques
Encàrrec i recepció
Funció original i actual
Relació amb els poders polític, religiós, militar...
influència de l’època en l’obra
Iconografia i simbolisme de la decoració
Elements simbòlics: Fer referències a l’expressió gràfica del volum
i espai: Planta, secció, alçat
ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA VALORACIONS I CONCLUSIONS
ANÀLISI TÈCNICA I MATERIAL
Tècnica: arquitravada, voltada...
Materials constructius i decoratius: Fusta, pedra, metall, formigó, vidre, altres materials
Tractament del mur: Ciclopi, isòdom, encoixinat, llarg i través, espina de peix…
ANÀLISI ESTILÍSTICA
FAÇANA I ALÇAT EXTERIOR. Sistema constructiu
Elements sustentadors: continus (mur, amb obertures o sense) o no continus (columnes,
pilars, contraforts...)
Elements sustentats: arcs, voltes, cúpules, volta catalana...
Elements de tancament: finestres, vitralls
Elements decoratius exteriors i interiors
ALÇAT INTERIOR
Descripció: nivells, ordres de columnes, obertures, accesos
PLANTA
Tipus: creu grega, creu llatina, basilical…
Descripció general: Forma i dimensions, distribució de l’espai, proporcionalitat. Unitat-
fragmentació. Il·luminació
Dimensions, simetria - dissimetria, Línies dominants (horitzontals, verticals, dinamisme
corbil·lini). Escala humana o no.
INTEGRACIÓ AMB L’ENTORN
ESTIL: De l’època i l’autor. Relació amb l’estil precedent i consegüent. Obra clau o menor
Relació Forma-funció
CONTEXT HISTÒRIC (l’obra com a document històric)
Aspectes econòmics, polítics, socials i culturals
•Significació històrica, obra clau o secundària. Iconologia...
•Importància i influències posterior
2. Una proposta d’esquema de lectura de l’obra arquitectònica

5. 3. Definició d’arquitectura
“Acció, Concepció d'espais o conjunts d'espais per a l'ús i l'ambientació de l'home .”
“Arquitectura”, Enciclopèdia Catalana, www.enciclopedia.cat (consulta 7 de juliol de 2012)
La tensió entre forma i funció, teoria i pràctica, apareixen a moltes definicions d’arquitectura
•"L'arquitecte serà aquell que amb un mètode i un procediment determinats i dignes d'admiració hagi
estudiat el modus de projectar en teoria i també de dur a la pràctica qualsevol obra que, a partir del
desplaçament dels pesos i la unió dels cossos, s'adeqüi, d'una forma molt bella, a les necessitats més pròpies
dels éssers humans” Leon Battista Alberti, 1452
Alguns defineixen l’Arquitectura emfasitzant la seva funció:
•"L'arquitectura és una ciència intel·lectual i pràctica dirigida a establir racionalment el bon ús i les
proporcions dels artefactes i a conèixer amb l'experiència la natura dels materials que els componen" Carlo
Lodoli, 1786
•“La creació arquitectònica és l'aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels
espais per a l'home” Giedion
•“La casa ha d'agradar a tots, a diferència de l'obra d'art que no ha d'agradar a ningú. L'obra d'art és un
assumpte privat de l'artista. La casa no ho és. L'obra d'art es situa al món sense que existeixi cap exigència
que l'obligui a néixer. La casa cobreix una exigència" Adolf Loos, 1910
Uns altres creuen que l’Arquitectura és diferent d’una construcció ordinària perquè ha de tenir,
a més, una dimensió estètica:
•"Un rafal per bicicletes és un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d'arquitectura. El terme arquitectura
s'aplica exclusivament als edificis projectats en funció d'una aparença estètica" Nikolaus Pevsner, 1945
•"L'arquitectura està més enllà dels fets utilitaris. L'arquitectura és el joc savi, correcte, magnífic dels volums
sota la llum" Le Corbusier, 1923 (el subratllat és meu)
•"L'arquitectura és l'art d'aixecar i de decorar els edificis construïts per l'home, sigui quin sigui el seu destí,
per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la força i al plaer de l'esperit" John Ruskin, 1849
Definicions: entre la forma i la funció

6. • Llegiu els textos anteriors i resumiu els aspectes funcionals i estètics dels següents edificis.
Esmenteu materials i tècniques; càrregues, forces i resistències; estils, recepció i funcions...
• Argumenteu si els següents edificis s’han de considerar arquitectura (una de les Belles Arts)
o simplement edificis, segons les teories de Pevsner? Ull, valoreu la practicitat que subratlla
Loos quan diu que “la casa cobreix una exigència”
St Miquel de Pinell (Solsonès, s.XIV – XVIII)
Antoni Gaudí, La Pedrera (Barcelona,
1910)
S.Calatrava, “Torre Telefònica” (Barcelona,
1989-1992)
Salichs, J. i Perpinyà, A. Bloc de vivendes,
Polígon de Bellvitge (l’Hospitalet, 1966-68)

7. • Comenteu com es relacionen les formes amb les funcions dels següents edificis?
• Feu el mateix amb els espais i els volums
Lloc (masia), (Bibigaufà, Menorca)
Frank Gehry, Hotel Marquès de Riscal (Bodegues Marqués de
Riscal, El Ciego, Àlava, 2006)

8. Busqueu a Internet de què
s’encarreguen els professionals de les
següents disciplines. Com han de
col·laborar amb l’arquitectura?
Responeu fent ús de les imatges.
I. Cerdà, Planol del Projecte del Pla d’urbanització
de l’Eixample (Barceona, 1859)
Philippe Starck, Dibuix i cadira Emeco
Hudson Armchair (2000
Urbanisme
Disseny industrial
A. Le Notre, Plànol General de la Villa i del castell
de Versalles (1660)
Barba Corsini, Croquis i imatge de l’interior dels
apartaments de les golfes de la Pedrea(1955,
actualment destruït) Imatge: Català-Roca
Disciplines paral·leles a l’Arquitectura
Interiorisme
Paisatgisme

9. 4. Com es representen els espais i volums arquitectònics
Alçat
E. L. Boullée, Cenotafi de Newton
(1780-93)
Gehry partners, Croquis del Museu Guggenheim Bilbao (1997)
Definiu cadascú dels següents conceptes.
A mà alçada, feu un croquis, una planta, una secció, un alçat i una planta axonomètrica de l’edifici en què
us trobeu.
Croquis
Maqueta
Gehry partners, Maqueta de l’Hotel Marquès de Riscal,
(Bodegues Marques de Riscal, El Ciego, Àlava, 2006)

10. Planta axonomètrica
Planta
Secció
N. Ledoux, Planta de la “Casa del Plaer” (1804)
Secció de la Capella dels Reis. Convent de Sant Doménec (València,
1451)
Planta axonomètrica de la catedral de
Chartres (finals s. XII)

11. 5. Anàlisi Material i Técnica • Seleccioneu un dels següents materials i feu
individualment una breu recerca per Internet
sobre:
1) Definició. Obtenció i elaboració del material
2) Propietats del material com a:
• MATERIAL CONSTRUCTIU
• MATERIAL DECORATIU
3) Breu història del seu ús
• Després, poseu en comú els resultats
Fusta
Brullet – Pineda, “Façana del Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona” (Barcelona, 2007)
“Tresor de Petra”, (Jordània, s. I aC)
Pedra
Tova
Abu Haq Es Saheli, “Mesquita de Djingareyber” (Tombuctú, Mali, 1327)
Maó
Torre “Plaue Gate,” (Brandenburg, 1400)

12. Vidre
Le Corbusier “Església Nôtre Dame du Haut de Ronchamp” (Ronchamp, 1955)
Ferro i metalls
Formigó
Eiffel, G. “Torre Eiffel” (París, 1889)
Ceràmica
Miralles – Tagliabue, “Mercat de
Santa Caterina” (Barcelona, 2005)Jean Nouvel “Torre Agbar”
(Barcelona, 2005)

13. Elements naturals Estudi Miralles – Tabliabue, “Projecte per al pavelló d’Espanya per a l’Exposició
Universal de Shanghai” (2010)
Vímet
Jean Nouvel, “Façana del Museu Quai Branly” (París, 2004)
Jardí Vertical...

14. Identifiqueu els materials que hi ha en el següent edifici. Distingiu-ne els materials
constructius i els decoratius i comenteu com estan integrats
Domènech i Montaner, Ll. “Palau de la Música Catalana” (Barcelona, 1905-1908)

15. 6. Classificació de les obres arquitectòniques
• Mireu les imatges següents i identifiqueu cadascú dels següents edificis segons el seu
caràcter...:
militar; religiós; governamental; residencial; industrial; comercial; esportiu; cultural, d’oci
i educació
• Ompliu la següent taula

16. Mies van der Rohe, “Vil·la Tugendhat” (República Txeca, 1929-30)
Safon, Joan, Capdevila, Blai, “Palau de la Generalitat de Catalunya” (Barcelona,
1410-1619)
Richard Meier, “Museu d’Art Contemporani
de Barcelona” (Barcelona, 1995)
Herzog-de Meuron, “Estadio de Beijing” (Beijing, 2008)
Cultural, d’oci i educació Esportiu
Residencial Governamental
3
1 2
4

17. Martorell Portas - Martorell Otzet, “Caserna del Bruch” (Barcelona,
1939)
“Sant Climent de Taüll” (Alta Ribagorça, Taüll, s
XII)
“Colònia Vidal” (Berguedà, 1901)
Oriol Bohigas, “Remodelació grans magatzems El Corte Inglés” (Barcelona,
1993)
Comercial
Industrial
Religiós
Militar
5 6
7
8