LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

2,028 views

Published on

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,028
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
574
Actions
Shares
0
Downloads
41
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  1. 3. REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1789. Revolució Francesa  por al contagi d’1 revolta popular  fre a les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…) 1792: primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu) 1793: execució Lluís XVI de França  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països)  Guerra Gran (1793-1795) 1795: derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795) - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…) - subordinació d’Espanya a França - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim 1805: batalla de Trafalgar - derrota armada francoespanyola  desastre naval - victòria almirall Nelson
  2. 5. <ul><li>Desastre naval  paralitza el comerç colonial </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>conseq. -  ingressos hisenda reial </li></ul><ul><li>-  comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercats </li></ul>CRISI solucions <ul><li>Endeutament </li></ul><ul><li> contribucions  malestar popular </li></ul><ul><li>reformes  desamortització i venda de terres eclesiàstiques </li></ul><ul><li> OPOSICIÓ noblesa i Església (  favor de Ferran VII) </li></ul><ul><li>- contra reformes </li></ul><ul><li>- contra Godoy (origen plebeu!) </li></ul>*malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi)
  3. 6. 1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó) - autoritza exèrcits francesos a entrar Espanya - excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret.  conflicte per control marítim) - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy 1808. Entrada tropes franceses - acceptació autoritats borbòniques - rebuig de la població - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….)  objectiu: desplegar-se per tot el territori REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808) - ocupació francesa - actitud rei + Godoy - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII - classes populars (malestar) <ul><li>Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII </li></ul><ul><li> conscient debilitat monarquia espanyola </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi </li></ul><ul><li>- nou rei: Josep I (Pepe Botella) </li></ul>
  4. 7. 1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena 1 nou rei: el seu germà: Josep I JOSEP I  codi de Baiona - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’A.R. - + reformes: - abolició règim senyorial - desamortització de terres Església - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca
  5. 8. GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Febrer 1808. Tropes franceses a BCN - ocupació de punts estratègics (Castell St Ferran, Figueres. Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la família reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napoleó - forta repressió general Murat Ànims per revoltar-se contra la invasió! - També contra autoritats tolerants amb l’invasor. <ul><li>Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA </li></ul><ul><ul><li>buit de poder per abdicació a Baiona </li></ul></ul><ul><ul><li>alternativa de poder al nou monarca </li></ul></ul><ul><li>Juntes - 1r eren locals </li></ul><ul><ul><ul><li>dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles…) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>objectiu: canalitzar l’agitació popular. </li></ul></ul></ul>- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, també a CAT
  6. 9. Juntes: - assumeixen la sobirania (  tenen el poder) - declaren la guerra a Napoleó - busquen suport a G.Bret. Setembre 1808  Junta Suprema Central  nova forma de govern - dirigir el país - coordinar la lluita - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats) - reconeix a Ferran VII com a rei legítim - assumeix l’autoritat reial fins retorn rei. Trenca institucions monarquia 1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britànics) LLUITA ARMADA
  7. 10. Tardor 1808. Avenç exèrcit napoleònic.  RESISTÈNCIA A L’INVASOR: GUERRILLES - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants, advocats…. - direcció: èlits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament. Pressió pels exèrcits francesos Dificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès. CATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓ <ul><li>1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades. </li></ul><ul><li>1811. Tot el territori ocupat (resistència amb atacs de la guerrilla) </li></ul><ul><li>Intent de Napoleó d’apropar-se als catalans: </li></ul><ul><ul><li>llengua catalana oficial </li></ul></ul><ul><ul><li>gener 1812  annexió a l’imperi </li></ul></ul><ul><ul><li>creació de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el país segons el model francès. </li></ul></ul><ul><ul><li>intent de fer reformes i millores. Col·laboració il·lustrats catalans. </li></ul></ul>
  8. 12. <ul><li>Continua resistència popular  atacs guerrilla </li></ul><ul><li> frena intents de reformes. </li></ul><ul><li>1812  canvi de rumb en la guerra a Europa </li></ul><ul><li>- difícil campanya de Rússia (trasllat de tropes) </li></ul><ul><li>- forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington) </li></ul><ul><li> victòria d’Arapiles (Salamanca) </li></ul>- Josep I  abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812 <ul><li>Napoleó  canvi de plans: Tractat de Valençay (1813) </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>reconeix Ferran VII </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>retira exèrcits </li></ul></ul></ul></ul>ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ - afrancesats <ul><li>intel·lectuals </li></ul><ul><li>alts funcionaris </li></ul><ul><li>part alta noblesa </li></ul>Col·laboren amb la nova monarquia <ul><li>- Vinculats al despostisme il·lustrat </li></ul><ul><li>Volien reformes sense revoltes </li></ul><ul><li>van ser perseguits per Ferran VII </li></ul>
  9. 13. <ul><li>Front patriòtic </li></ul><ul><li>(gruix població) </li></ul><ul><li>Clero i noblesa  retorn absolutisme amb Ferran VII </li></ul><ul><li> defensa tradició + religió catòlica </li></ul><ul><li>- NO canvis socials </li></ul><ul><li>Il·lustrats  reformes i modernitzar el país en el marc de l’A.R. </li></ul><ul><li>liberals: burgesos i professionals  canvi en el sistema polític </li></ul><ul><ul><li>volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat de propietat, comerç i indústria </li></ul></ul>Liberalisme basat en: <ul><li>1 constitució </li></ul><ul><li>sobirania nacional </li></ul><ul><li>divisió de poders </li></ul><ul><li>institucions representatives </li></ul><ul><li>abolició privilegis estamentals </li></ul>- Majoria població <ul><li>La guerra com un moviment de defensa i resistència invasor. </li></ul><ul><li>defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catòlica </li></ul>
  10. 15. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 <ul><li>Gener 1810  dissolució Junta Suprema Central </li></ul><ul><li> no pot dirigir la guerra </li></ul><ul><li>abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació </li></ul><ul><li>Mentre s’elegien els diputats es crea una regència  5 membres </li></ul><ul><li>Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca </li></ul>CONSTITUCIÓ DE 1812 <ul><li>Setembre 1810  obertura de corts </li></ul><ul><li>Formació d’1 cambra única </li></ul><ul><li>Aprovació de principi de sobirania nacional </li></ul><ul><li> reconeix el poder resideix en els ciutadans, </li></ul><ul><li>representats a les corts. </li></ul>19 març 1812  promulgació de la constitució “ la Pepa”
  11. 16. Constitució de 1812 - declaració de drets del ciutadà: - llibertat de pensament i opinió - igualtat davant la llei - dret de petició - llibertat civil - dret de propietat - reconeixement de tots els drets legítims dels individus - definició de NACIÓ  - conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: península i colònies. <ul><li>Estructura de l’Estat: </li></ul><ul><ul><li>monarquia limitada  divisió de poders </li></ul></ul><ul><ul><li>poder legislatiu  corts unicamerals </li></ul></ul><ul><ul><li>*Corts - representaven voluntat nacional </li></ul></ul><ul><ul><li>- elaboració de lleis </li></ul></ul><ul><ul><li>- aprovació dels pressupostos </li></ul></ul><ul><ul><li>- tractats internacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>- comandament sobre l’exèrcit </li></ul></ul><ul><ul><li>- diputats: càrrec per 2 anys i inviolables </li></ul></ul><ul><ul><li>- sufragi universal masculí i indirecte (p.36 “per saber-ne més”) </li></ul></ul>
  12. 17. <ul><li>poder executiu  monarca era el cap </li></ul><ul><li> direcció govern </li></ul><ul><li>- intervenció en l’elaboració de lleis </li></ul><ul><li>- decisions refrendades pels ministres (  responsabilitat penal) </li></ul><ul><li>poder judicial  poder independent: tribunals </li></ul><ul><ul><li>principis bàsics de l’Estat de dret: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>codis únics en matèria civil, criminal i comerical. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>inamovilitat de jutges </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>garanties dels processos </li></ul></ul></ul><ul><li>La constitució també plantejava: </li></ul><ul><ul><li>reforma impostos i hisenda </li></ul></ul><ul><ul><li>creació exèrcit nacional </li></ul></ul><ul><ul><li>servei militar obligatori </li></ul></ul><ul><ul><li>implantació d’1 ensenyament primari, públic i obligatori </li></ul></ul><ul><ul><li>territori dividit en províncies  diputacions provincials per al govern </li></ul></ul><ul><ul><li>formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per al govern </li></ul></ul><ul><ul><li>creació Milícia Nacional (àmbit local i provincial)  policia de l’època </li></ul></ul><ul><ul><li>mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat </li></ul></ul>
  13. 18. ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS <ul><li>Lleis i decrets per eliminar legalment l’A.R. i crear un règim liberal. </li></ul><ul><ul><li>supressió senyories jurisdiccionals </li></ul></ul><ul><ul><li>(les territorials passen a ser propietat privada dels senyors) </li></ul></ul><ul><ul><li> reforma agrària que liquida el règim senyorial </li></ul></ul><ul><ul><li>- PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos. </li></ul></ul><ul><ul><li>eliminació de les primogenitures </li></ul></ul><ul><ul><li>desamortització de terres comunals </li></ul></ul><ul><ul><li> necessitat recaptar diners per amortitzar el deute </li></ul></ul><ul><ul><li>Abolició de la Inquisició  oposició absolutistes i clero. </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió) </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat. </li></ul></ul>Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària. PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.
  14. 19. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Retorn absolutisme (1814-1820) <ul><li>Desconfiança dels liberals en el rei </li></ul><ul><li>Ferran VII acata les condicions dels liberals: </li></ul><ul><ul><li>viatjar a Madrid per jurar la Constitució. </li></ul></ul><ul><li>Absolutistes (noblesa i clero) volent tornar a l’A.R. </li></ul><ul><ul><li>demanen restauració absolutisme (Manifest de los Persas) </li></ul></ul><ul><ul><li>mobilitzen la població (tenien el rei desitjat!) </li></ul></ul>Maig 1814  reial decret que anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis. - retorn a l’absolutisme - detenció, assassinat o exili de dirigents liberals <ul><li>Context internacional: Napoleó derrotat (batalla Waterloo, 1815) </li></ul><ul><ul><li>creació Santa Aliança en el congrés de Viena (restablir el vell ordre a Europa) </li></ul></ul>
  15. 20. Conseqüències guerra: - molts morts - destrosses de béns materials - pèrdues al camp  ruïna pagesia - paralitzat el comerç + producció manufacturera a les ciutats + - moviments d’independència a les colònies americanes - canvi de mentalitat en grups socials: - pagesia ja no pagava rendes senyorials  protestes pel retorn dels vells tributs. - burgesia tenia llibertat de fabricació (fora gremis) i mercat (llibertat comerç)  desenvolupament empreses i negocis.  NO volen un retorn a la rígida reglamentació gremial. FAM <ul><li>Enfortiment oposició liberal. </li></ul><ul><li>Societats secretes i maçòniques </li></ul><ul><li>Caps de guerrilla ara formen part de l’exèrcit. </li></ul>Volen reformes  Pronunciaments militars 1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurés la Constitució
  16. 21. EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) 1 gener 1820: coronel Rafael de Riego  revolta  pendent d’embarcar per combatre a les colònies americanes. - lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla) - proclama Constitució 1812 - passivitat exèrcit + acció liberals i neutralitat de pagesos <ul><li>Març 1820: Ferran VII accepta la Constitució </li></ul><ul><li> es forma un nou govern que va proclamar amnistia i convocar eleccions a corts. </li></ul><ul><li>Govern liberal: - restauren reformes de Cadis </li></ul><ul><ul><li>llibertat indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>liberalització dels intercanvis comercials </li></ul></ul><ul><ul><li>abolició dels gremis </li></ul></ul><ul><ul><li>supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures </li></ul></ul><ul><ul><li>venda de terres dels monestirs </li></ul></ul><ul><ul><li>disminució del delme </li></ul></ul><ul><ul><li>reformes sistema fiscal, codi penal i exèrcit. </li></ul></ul><ul><ul><li>es van formar ajuntaments i diputacions i també la Milícia Nacional (policia) </li></ul></ul>- objectiu: liberalitzar la indústria i el comerç,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial.
  17. 22. OPOSICIÓ al nou govern  Ferran VII - intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constitució. - busca ajuda en la intervenció de les potències absolutistes d’Europa.. <ul><li>Descontentament dels pagesos  pq l’abolició de les senyories jurisdiccionals no els facilitava l’accés a la terra. </li></ul><ul><ul><li>antics senyors ara propietaris </li></ul></ul><ul><ul><li>pagesos ara arrendataris, poden ser expulsats de les terres si no paguen. Pagament en metàl·lic. Díficil aconseguir diners. </li></ul></ul><ul><ul><li>continua agricultura subsistència! Difícil vendre a bon preu els productes. </li></ul></ul><ul><li>Pagesos pobres i indefensos contra les reformes liberals. </li></ul><ul><li>Noblesa i Església  perjudicats per supressió delme i venda de béns monacals. </li></ul>1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galícia i el Maestrat.  exèrcit.  guerra contra l’exèrcit liberal. + PROBLEMES: divisió entre els liberals. 2 faccions: 1. moderats  partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials (noblesa, burgesia propietària). 2 . exaltats  reformes més radicals i favorables a les classes mitjana i popular.
  18. 23. LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833) 1823  intervenció de la SANTA ALIANÇA en resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder. <ul><li>Encarregar intervenció militar de França </li></ul><ul><li> Cent Mil Fills de Sant Lluís </li></ul>Recuperació absolutisme - forta oposició de la població. - les potències restauradores (Sta Aliança) demanen algunes r eformes per frenar agitació popular: - proclamació amnistia - organització administració eficaç per donar estabilitat a la monarquia. Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES - forta repressió contra els liberals (exili, mort o presó) - depuració administració i exèrcit
  19. 24. <ul><li>Resoldre problema econòmica: </li></ul><ul><ul><li>dificultats hisenda </li></ul></ul><ul><ul><li>pèrdua de les colònies americanes </li></ul></ul>Fort control de la despesa pública. <ul><li>Inici col·laboració del sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i BCN. </li></ul><ul><li>mesures proteccionistes per a les manufactures catalanes. </li></ul>Opositors dins els absolutistes. No accepten l’entrada de la burgesia.  descontents amb el monarca: - No restabliment Inquisició - No actua de manera més contundent contra els liberals - agitació  guerra dels Malcontents o agraviats a CAT (1827) <ul><li>Dirigents nobiliaris i clericals + pagesos descontents per la crisi al camp (volen costums tradicionals) </li></ul><ul><li>Exèrcit Ferran VII acaba amb la revolta. </li></ul>
  20. 25. CONFLICTE DINÀSTIC 1827: rei sense descendència  successor el germà: Carles Maria Isidre  té el suport del sector + conservador i tradicionalista . 1830: naixement d’1 filla: Isabel  problema successori LLEI SÀLICA implantada per Felip V impedia l’accés de les dones al tro. - Ferran VII promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro. <ul><li>Partidaris de Carles Maria Isidre NO ACCEPTEN el canvi!!!!  CARLINS . </li></ul><ul><li>1832: aconsegueixen que el rei restauriï la llei sàlica. </li></ul><ul><li>MARIA CRISTINA (mare Isabel, menor d’edat) busca recolzament als liberals moderats per salvar el tron per a la seva filla. </li></ul><ul><li>Ferran VII emmalalteix i Maria Cristina és nomenada REGENT </li></ul><ul><ul><li> forma 1 nou govern de caràcter reformista </li></ul></ul><ul><ul><li>- amnistia pels liberals </li></ul></ul><ul><ul><li>- substitució d’alguns capitans generals, que tots siguin fidels al nou govern. </li></ul></ul>
  21. 26. 1833. Mort de Ferran VII - testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria d’edat. PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comença 1 insurrecció absolutista al nord d’Espanya, i després a CAT.  1ª guerra carlina
  22. 27. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA <ul><li>Segle XVIII  etapa de prosperitat </li></ul><ul><ul><li>reformisme borbònic reactiva el comerç i posa en marxa noves explotacions (plantació  mà d’obra esclava – comerç triangular) </li></ul></ul>- Creixement econòmic  desenvolupament burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica) <ul><li>Coneix el pensament il·lustrat </li></ul><ul><li>Adopta idees liberals (difoses durant Guerra Francès) </li></ul><ul><li>Elabora programes per aconseguir la independència </li></ul><ul><li> Pq volien la independència? </li></ul><ul><li>Tractament discriminatori dels criolls en els càrrecs colonials. </li></ul><ul><li>submissió a forts impostos + control economia (COMERÇ) </li></ul><ul><li>Bon exemple d’independència: Estats Units d’Amèrica (1776) </li></ul><ul><li>- és possible enfrontar-se i guanyar a la metròpoli. </li></ul> Ajuda externa  Gran Bretanya vol el control del mercat americà - dóna suport als moviments secessionistes - objectiu: dominar el mercat de les noves nacions.
  23. 28. EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA <ul><li>1808. Criolls NO accepten autoriat de Josep Bonaparte </li></ul><ul><ul><li>creació de Juntes (= península), assumeixen el poder als seus territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>en teoria eren FIDELS a Ferran VII </li></ul></ul><ul><ul><li>en realitat NO accepten autoritat de Junta Suprema Central </li></ul></ul><ul><li>1810. Algunes juntes que es declaren autònomes en relació amb la metròpoli. </li></ul><ul><ul><li>Virregnat del Río de la Plata  José de San Martín va proclamar la independència de la República d’Argentina a Buenos Aires. (1810) </li></ul></ul><ul><ul><li>Virregnat de Nueva Granada i Venezuela  Simón Bolívar. </li></ul></ul><ul><ul><li>México  Miguel Hidalgo i José María Morelos. </li></ul></ul>- Corts de Cadis  reconeixen: - les colònies com a territori espanyol. - drets dels criolls NO intervenen en el procés d’indep. NO controlaven el territori peninsular!
  24. 29. <ul><li>1814. Fi de la Guerra del Francès + retorn Ferran VII </li></ul><ul><ul><li>NO vol acord amb les colònies. </li></ul></ul><ul><ul><li>enviament d’1 exèrcit per pacificar els territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>resultat: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>es pacifica la zona del Virregnat de Nueva Granada + México </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>independència del Virregnat del Río de la Plata: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Paraguai (1811) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Argentina (1816) </li></ul></ul></ul></ul>Expansió del moviment d’alliberament: - 1817. Independència de Xile. San Martín derrota els espanyols a Chacabuco. - Simón Bolívar venç els espanyols i posa les bases per la formació de la Gran Colombia (Venezuela, Colombia, Equador, Panamá) - 1821. Independència de México. Líder: Agústín de Iturbide - 1821. Perú - 1824. Bolívia (nom en honor de Simón Bolivar) NO ES SOLUCIONEN TOTS ELS PROBLEMES AMB LA INDEPENDÈNCIA - moltes guerres per interessos de grans terratinents i burgesia comercial. - reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.
  25. 32. CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES - Espanya perd pes en la política internacional - Ja només queden les colònies de Puerto Rico i Cuba a les Antilles i Filipines al Pacífic. - Catalunya comericalitzava amb les colònies (indians) - retorn de catalans i repatriació de capitals. - Cuba serà la principal destinació de les exportacions catalanes. Impuls al desenvolupament econòmic de Catalunya. Inversions en negocis industrials, en terres (desamortització!) i impulsen la modernització del camp.

×