LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1789. Revolució Francesa  por al contagi d’1 revolta popular  fre a les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…) 1792: primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu) 1793: execució Lluís XVI de França  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països)  Guerra Gran (1793-1795) 1795: derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795) - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…) - subordinació d’Espanya a França - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim 1805: batalla de Trafalgar - derrota armada francoespanyola  desastre naval - victòria almirall Nelson

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],CRISI solucions ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],*malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi)

1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó) - autoritza exèrcits francesos a entrar Espanya - excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret.  conflicte per control marítim) - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy 1808. Entrada tropes franceses - acceptació autoritats borbòniques - rebuig de la població - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….)  objectiu: desplegar-se per tot el territori REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808) - ocupació francesa - actitud rei + Godoy - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII - classes populars (malestar) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena 1 nou rei: el seu germà: Josep I JOSEP I  codi de Baiona - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’A.R. - + reformes: - abolició règim senyorial - desamortització de terres Església - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca

GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Febrer 1808. Tropes franceses a BCN - ocupació de punts estratègics (Castell St Ferran, Figueres. Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la família reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napoleó - forta repressió general Murat Ànims per revoltar-se contra la invasió! - També contra autoritats tolerants amb l’invasor. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, també a CAT

Juntes: - assumeixen la sobirania (  tenen el poder) - declaren la guerra a Napoleó - busquen suport a G.Bret. Setembre 1808  Junta Suprema Central  nova forma de govern - dirigir el país - coordinar la lluita - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats) - reconeix a Ferran VII com a rei legítim - assumeix l’autoritat reial fins retorn rei. Trenca institucions monarquia 1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britànics) LLUITA ARMADA

Tardor 1808. Avenç exèrcit napoleònic.  RESISTÈNCIA A L’INVASOR: GUERRILLES - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants, advocats…. - direcció: èlits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament. Pressió pels exèrcits francesos Dificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès. CATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Josep I  abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812 ,[object Object],[object Object],[object Object],ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ - afrancesats ,[object Object],[object Object],[object Object],Col·laboren amb la nova monarquia ,[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Liberalisme basat en: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Majoria població ,[object Object],[object Object]

LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],CONSTITUCIÓ DE 1812 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],19 març 1812  promulgació de la constitució “ la Pepa”

Constitució de 1812 - declaració de drets del ciutadà: - llibertat de pensament i opinió - igualtat davant la llei - dret de petició - llibertat civil - dret de propietat - reconeixement de tots els drets legítims dels individus - definició de NACIÓ  - conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: península i colònies. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària. PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Retorn absolutisme (1814-1820) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Maig 1814  reial decret que anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis. - retorn a l’absolutisme - detenció, assassinat o exili de dirigents liberals ,[object Object],[object Object]

Conseqüències guerra: - molts morts - destrosses de béns materials - pèrdues al camp  ruïna pagesia - paralitzat el comerç + producció manufacturera a les ciutats + - moviments d’independència a les colònies americanes - canvi de mentalitat en grups socials: - pagesia ja no pagava rendes senyorials  protestes pel retorn dels vells tributs. - burgesia tenia llibertat de fabricació (fora gremis) i mercat (llibertat comerç)  desenvolupament empreses i negocis.  NO volen un retorn a la rígida reglamentació gremial. FAM ,[object Object],[object Object],[object Object],Volen reformes  Pronunciaments militars 1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurés la Constitució

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) 1 gener 1820: coronel Rafael de Riego  revolta  pendent d’embarcar per combatre a les colònies americanes. - lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla) - proclama Constitució 1812 - passivitat exèrcit + acció liberals i neutralitat de pagesos ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- objectiu: liberalitzar la indústria i el comerç,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial.

OPOSICIÓ al nou govern  Ferran VII - intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constitució. - busca ajuda en la intervenció de les potències absolutistes d’Europa.. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galícia i el Maestrat.  exèrcit.  guerra contra l’exèrcit liberal. + PROBLEMES: divisió entre els liberals. 2 faccions: 1. moderats  partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials (noblesa, burgesia propietària). 2 . exaltats  reformes més radicals i favorables a les classes mitjana i popular.

LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833) 1823  intervenció de la SANTA ALIANÇA en resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder. ,[object Object],[object Object],Recuperació absolutisme - forta oposició de la població. - les potències restauradores (Sta Aliança) demanen algunes r eformes per frenar agitació popular: - proclamació amnistia - organització administració eficaç per donar estabilitat a la monarquia. Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES - forta repressió contra els liberals (exili, mort o presó) - depuració administració i exèrcit

[object Object],[object Object],[object Object],Fort control de la despesa pública. ,[object Object],[object Object],Opositors dins els absolutistes. No accepten l’entrada de la burgesia.  descontents amb el monarca: - No restabliment Inquisició - No actua de manera més contundent contra els liberals - agitació  guerra dels Malcontents o agraviats a CAT (1827) ,[object Object],[object Object]

CONFLICTE DINÀSTIC 1827: rei sense descendència  successor el germà: Carles Maria Isidre  té el suport del sector + conservador i tradicionalista . 1830: naixement d’1 filla: Isabel  problema successori LLEI SÀLICA implantada per Felip V impedia l’accés de les dones al tro. - Ferran VII promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

1833. Mort de Ferran VII - testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria d’edat. PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comença 1 insurrecció absolutista al nord d’Espanya, i després a CAT.  1ª guerra carlina

LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA ,[object Object],[object Object],- Creixement econòmic  desenvolupament burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object], Ajuda externa  Gran Bretanya vol el control del mercat americà - dóna suport als moviments secessionistes - objectiu: dominar el mercat de les noves nacions.

EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Corts de Cadis  reconeixen: - les colònies com a territori espanyol. - drets dels criolls NO intervenen en el procés d’indep. NO controlaven el territori peninsular!

[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Expansió del moviment d’alliberament: - 1817. Independència de Xile. San Martín derrota els espanyols a Chacabuco. - Simón Bolívar venç els espanyols i posa les bases per la formació de la Gran Colombia (Venezuela, Colombia, Equador, Panamá) - 1821. Independència de México. Líder: Agústín de Iturbide - 1821. Perú - 1824. Bolívia (nom en honor de Simón Bolivar) NO ES SOLUCIONEN TOTS ELS PROBLEMES AMB LA INDEPENDÈNCIA - moltes guerres per interessos de grans terratinents i burgesia comercial. - reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES - Espanya perd pes en la política internacional - Ja només queden les colònies de Puerto Rico i Cuba a les Antilles i Filipines al Pacífic. - Catalunya comericalitzava amb les colònies (indians) - retorn de catalans i repatriació de capitals. - Cuba serà la principal destinació de les exportacions catalanes. Impuls al desenvolupament econòmic de Catalunya. Inversions en negocis industrials, en terres (desamortització!) i impulsen la modernització del camp.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Similar to LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (20)

More from histgeo345

More from histgeo345 (20)

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM