Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  1. 3. REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1789. Revolució Francesa  por al contagi d’1 revolta popular  fre a les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…) 1792: primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu) 1793: execució Lluís XVI de França  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països)  Guerra Gran (1793-1795) 1795: derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795) - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…) - subordinació d’Espanya a França - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim 1805: batalla de Trafalgar - derrota armada francoespanyola  desastre naval - victòria almirall Nelson
  2. 5. <ul><li>Desastre naval  paralitza el comerç colonial </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>conseq. -  ingressos hisenda reial </li></ul><ul><li>-  comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercats </li></ul>CRISI solucions <ul><li>Endeutament </li></ul><ul><li> contribucions  malestar popular </li></ul><ul><li>reformes  desamortització i venda de terres eclesiàstiques </li></ul><ul><li> OPOSICIÓ noblesa i Església (  favor de Ferran VII) </li></ul><ul><li>- contra reformes </li></ul><ul><li>- contra Godoy (origen plebeu!) </li></ul>*malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi)
  3. 6. 1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó) - autoritza exèrcits francesos a entrar Espanya - excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret.  conflicte per control marítim) - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy 1808. Entrada tropes franceses - acceptació autoritats borbòniques - rebuig de la població - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….)  objectiu: desplegar-se per tot el territori REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808) - ocupació francesa - actitud rei + Godoy - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII - classes populars (malestar) <ul><li>Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII </li></ul><ul><li> conscient debilitat monarquia espanyola </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi </li></ul><ul><li>- nou rei: Josep I (Pepe Botella) </li></ul>
  4. 7. 1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena 1 nou rei: el seu germà: Josep I JOSEP I  codi de Baiona - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’A.R. - + reformes: - abolició règim senyorial - desamortització de terres Església - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca
  5. 8. GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Febrer 1808. Tropes franceses a BCN - ocupació de punts estratègics (Castell St Ferran, Figueres. Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la família reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napoleó - forta repressió general Murat Ànims per revoltar-se contra la invasió! - També contra autoritats tolerants amb l’invasor. <ul><li>Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA </li></ul><ul><ul><li>buit de poder per abdicació a Baiona </li></ul></ul><ul><ul><li>alternativa de poder al nou monarca </li></ul></ul><ul><li>Juntes - 1r eren locals </li></ul><ul><ul><ul><li>dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles…) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>objectiu: canalitzar l’agitació popular. </li></ul></ul></ul>- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, també a CAT
  6. 9. Juntes: - assumeixen la sobirania (  tenen el poder) - declaren la guerra a Napoleó - busquen suport a G.Bret. Setembre 1808  Junta Suprema Central  nova forma de govern - dirigir el país - coordinar la lluita - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats) - reconeix a Ferran VII com a rei legítim - assumeix l’autoritat reial fins retorn rei. Trenca institucions monarquia 1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britànics) LLUITA ARMADA
  7. 10. Tardor 1808. Avenç exèrcit napoleònic.  RESISTÈNCIA A L’INVASOR: GUERRILLES - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants, advocats…. - direcció: èlits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament. Pressió pels exèrcits francesos Dificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès. CATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓ <ul><li>1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades. </li></ul><ul><li>1811. Tot el territori ocupat (resistència amb atacs de la guerrilla) </li></ul><ul><li>Intent de Napoleó d’apropar-se als catalans: </li></ul><ul><ul><li>llengua catalana oficial </li></ul></ul><ul><ul><li>gener 1812  annexió a l’imperi </li></ul></ul><ul><ul><li>creació de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el país segons el model francès. </li></ul></ul><ul><ul><li>intent de fer reformes i millores. Col·laboració il·lustrats catalans. </li></ul></ul>
  8. 12. <ul><li>Continua resistència popular  atacs guerrilla </li></ul><ul><li> frena intents de reformes. </li></ul><ul><li>1812  canvi de rumb en la guerra a Europa </li></ul><ul><li>- difícil campanya de Rússia (trasllat de tropes) </li></ul><ul><li>- forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington) </li></ul><ul><li> victòria d’Arapiles (Salamanca) </li></ul>- Josep I  abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812 <ul><li>Napoleó  canvi de plans: Tractat de Valençay (1813) </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>reconeix Ferran VII </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>retira exèrcits </li></ul></ul></ul></ul>ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ - afrancesats <ul><li>intel·lectuals </li></ul><ul><li>alts funcionaris </li></ul><ul><li>part alta noblesa </li></ul>Col·laboren amb la nova monarquia <ul><li>- Vinculats al despostisme il·lustrat </li></ul><ul><li>Volien reformes sense revoltes </li></ul><ul><li>van ser perseguits per Ferran VII </li></ul>
  9. 13. <ul><li>Front patriòtic </li></ul><ul><li>(gruix població) </li></ul><ul><li>Clero i noblesa  retorn absolutisme amb Ferran VII </li></ul><ul><li> defensa tradició + religió catòlica </li></ul><ul><li>- NO canvis socials </li></ul><ul><li>Il·lustrats  reformes i modernitzar el país en el marc de l’A.R. </li></ul><ul><li>liberals: burgesos i professionals  canvi en el sistema polític </li></ul><ul><ul><li>volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat de propietat, comerç i indústria </li></ul></ul>Liberalisme basat en: <ul><li>1 constitució </li></ul><ul><li>sobirania nacional </li></ul><ul><li>divisió de poders </li></ul><ul><li>institucions representatives </li></ul><ul><li>abolició privilegis estamentals </li></ul>- Majoria població <ul><li>La guerra com un moviment de defensa i resistència invasor. </li></ul><ul><li>defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catòlica </li></ul>
  10. 15. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 <ul><li>Gener 1810  dissolució Junta Suprema Central </li></ul><ul><li> no pot dirigir la guerra </li></ul><ul><li>abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació </li></ul><ul><li>Mentre s’elegien els diputats es crea una regència  5 membres </li></ul><ul><li>Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca </li></ul>CONSTITUCIÓ DE 1812 <ul><li>Setembre 1810  obertura de corts </li></ul><ul><li>Formació d’1 cambra única </li></ul><ul><li>Aprovació de principi de sobirania nacional </li></ul><ul><li> reconeix el poder resideix en els ciutadans, </li></ul><ul><li>representats a les corts. </li></ul>19 març 1812  promulgació de la constitució “ la Pepa”
  11. 16. Constitució de 1812 - declaració de drets del ciutadà: - llibertat de pensament i opinió - igualtat davant la llei - dret de petició - llibertat civil - dret de propietat - reconeixement de tots els drets legítims dels individus - definició de NACIÓ  - conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: península i colònies. <ul><li>Estructura de l’Estat: </li></ul><ul><ul><li>monarquia limitada  divisió de poders </li></ul></ul><ul><ul><li>poder legislatiu  corts unicamerals </li></ul></ul><ul><ul><li>*Corts - representaven voluntat nacional </li></ul></ul><ul><ul><li>- elaboració de lleis </li></ul></ul><ul><ul><li>- aprovació dels pressupostos </li></ul></ul><ul><ul><li>- tractats internacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>- comandament sobre l’exèrcit </li></ul></ul><ul><ul><li>- diputats: càrrec per 2 anys i inviolables </li></ul></ul><ul><ul><li>- sufragi universal masculí i indirecte (p.36 “per saber-ne més”) </li></ul></ul>
  12. 17. <ul><li>poder executiu  monarca era el cap </li></ul><ul><li> direcció govern </li></ul><ul><li>- intervenció en l’elaboració de lleis </li></ul><ul><li>- decisions refrendades pels ministres (  responsabilitat penal) </li></ul><ul><li>poder judicial  poder independent: tribunals </li></ul><ul><ul><li>principis bàsics de l’Estat de dret: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>codis únics en matèria civil, criminal i comerical. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>inamovilitat de jutges </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>garanties dels processos </li></ul></ul></ul><ul><li>La constitució també plantejava: </li></ul><ul><ul><li>reforma impostos i hisenda </li></ul></ul><ul><ul><li>creació exèrcit nacional </li></ul></ul><ul><ul><li>servei militar obligatori </li></ul></ul><ul><ul><li>implantació d’1 ensenyament primari, públic i obligatori </li></ul></ul><ul><ul><li>territori dividit en províncies  diputacions provincials per al govern </li></ul></ul><ul><ul><li>formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per al govern </li></ul></ul><ul><ul><li>creació Milícia Nacional (àmbit local i provincial)  policia de l’època </li></ul></ul><ul><ul><li>mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat </li></ul></ul>
  13. 18. ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS <ul><li>Lleis i decrets per eliminar legalment l’A.R. i crear un règim liberal. </li></ul><ul><ul><li>supressió senyories jurisdiccionals </li></ul></ul><ul><ul><li>(les territorials passen a ser propietat privada dels senyors) </li></ul></ul><ul><ul><li> reforma agrària que liquida el règim senyorial </li></ul></ul><ul><ul><li>- PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos. </li></ul></ul><ul><ul><li>eliminació de les primogenitures </li></ul></ul><ul><ul><li>desamortització de terres comunals </li></ul></ul><ul><ul><li> necessitat recaptar diners per amortitzar el deute </li></ul></ul><ul><ul><li>Abolició de la Inquisició  oposició absolutistes i clero. </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió) </li></ul></ul><ul><ul><li>llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat. </li></ul></ul>Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària. PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.
  14. 19. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Retorn absolutisme (1814-1820) <ul><li>Desconfiança dels liberals en el rei </li></ul><ul><li>Ferran VII acata les condicions dels liberals: </li></ul><ul><ul><li>viatjar a Madrid per jurar la Constitució. </li></ul></ul><ul><li>Absolutistes (noblesa i clero) volent tornar a l’A.R. </li></ul><ul><ul><li>demanen restauració absolutisme (Manifest de los Persas) </li></ul></ul><ul><ul><li>mobilitzen la població (tenien el rei desitjat!) </li></ul></ul>Maig 1814  reial decret que anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis. - retorn a l’absolutisme - detenció, assassinat o exili de dirigents liberals <ul><li>Context internacional: Napoleó derrotat (batalla Waterloo, 1815) </li></ul><ul><ul><li>creació Santa Aliança en el congrés de Viena (restablir el vell ordre a Europa) </li></ul></ul>
  15. 20. Conseqüències guerra: - molts morts - destrosses de béns materials - pèrdues al camp  ruïna pagesia - paralitzat el comerç + producció manufacturera a les ciutats + - moviments d’independència a les colònies americanes - canvi de mentalitat en grups socials: - pagesia ja no pagava rendes senyorials  protestes pel retorn dels vells tributs. - burgesia tenia llibertat de fabricació (fora gremis) i mercat (llibertat comerç)  desenvolupament empreses i negocis.  NO volen un retorn a la rígida reglamentació gremial. FAM <ul><li>Enfortiment oposició liberal. </li></ul><ul><li>Societats secretes i maçòniques </li></ul><ul><li>Caps de guerrilla ara formen part de l’exèrcit. </li></ul>Volen reformes  Pronunciaments militars 1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurés la Constitució
  16. 21. EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) 1 gener 1820: coronel Rafael de Riego  revolta  pendent d’embarcar per combatre a les colònies americanes. - lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla) - proclama Constitució 1812 - passivitat exèrcit + acció liberals i neutralitat de pagesos <ul><li>Març 1820: Ferran VII accepta la Constitució </li></ul><ul><li> es forma un nou govern que va proclamar amnistia i convocar eleccions a corts. </li></ul><ul><li>Govern liberal: - restauren reformes de Cadis </li></ul><ul><ul><li>llibertat indústria </li></ul></ul><ul><ul><li>liberalització dels intercanvis comercials </li></ul></ul><ul><ul><li>abolició dels gremis </li></ul></ul><ul><ul><li>supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures </li></ul></ul><ul><ul><li>venda de terres dels monestirs </li></ul></ul><ul><ul><li>disminució del delme </li></ul></ul><ul><ul><li>reformes sistema fiscal, codi penal i exèrcit. </li></ul></ul><ul><ul><li>es van formar ajuntaments i diputacions i també la Milícia Nacional (policia) </li></ul></ul>- objectiu: liberalitzar la indústria i el comerç,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial.
  17. 22. OPOSICIÓ al nou govern  Ferran VII - intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constitució. - busca ajuda en la intervenció de les potències absolutistes d’Europa.. <ul><li>Descontentament dels pagesos  pq l’abolició de les senyories jurisdiccionals no els facilitava l’accés a la terra. </li></ul><ul><ul><li>antics senyors ara propietaris </li></ul></ul><ul><ul><li>pagesos ara arrendataris, poden ser expulsats de les terres si no paguen. Pagament en metàl·lic. Díficil aconseguir diners. </li></ul></ul><ul><ul><li>continua agricultura subsistència! Difícil vendre a bon preu els productes. </li></ul></ul><ul><li>Pagesos pobres i indefensos contra les reformes liberals. </li></ul><ul><li>Noblesa i Església  perjudicats per supressió delme i venda de béns monacals. </li></ul>1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galícia i el Maestrat.  exèrcit.  guerra contra l’exèrcit liberal. + PROBLEMES: divisió entre els liberals. 2 faccions: 1. moderats  partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials (noblesa, burgesia propietària). 2 . exaltats  reformes més radicals i favorables a les classes mitjana i popular.
  18. 23. LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833) 1823  intervenció de la SANTA ALIANÇA en resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder. <ul><li>Encarregar intervenció militar de França </li></ul><ul><li> Cent Mil Fills de Sant Lluís </li></ul>Recuperació absolutisme - forta oposició de la població. - les potències restauradores (Sta Aliança) demanen algunes r eformes per frenar agitació popular: - proclamació amnistia - organització administració eficaç per donar estabilitat a la monarquia. Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES - forta repressió contra els liberals (exili, mort o presó) - depuració administració i exèrcit
  19. 24. <ul><li>Resoldre problema econòmica: </li></ul><ul><ul><li>dificultats hisenda </li></ul></ul><ul><ul><li>pèrdua de les colònies americanes </li></ul></ul>Fort control de la despesa pública. <ul><li>Inici col·laboració del sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i BCN. </li></ul><ul><li>mesures proteccionistes per a les manufactures catalanes. </li></ul>Opositors dins els absolutistes. No accepten l’entrada de la burgesia.  descontents amb el monarca: - No restabliment Inquisició - No actua de manera més contundent contra els liberals - agitació  guerra dels Malcontents o agraviats a CAT (1827) <ul><li>Dirigents nobiliaris i clericals + pagesos descontents per la crisi al camp (volen costums tradicionals) </li></ul><ul><li>Exèrcit Ferran VII acaba amb la revolta. </li></ul>
  20. 25. CONFLICTE DINÀSTIC 1827: rei sense descendència  successor el germà: Carles Maria Isidre  té el suport del sector + conservador i tradicionalista . 1830: naixement d’1 filla: Isabel  problema successori LLEI SÀLICA implantada per Felip V impedia l’accés de les dones al tro. - Ferran VII promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro. <ul><li>Partidaris de Carles Maria Isidre NO ACCEPTEN el canvi!!!!  CARLINS . </li></ul><ul><li>1832: aconsegueixen que el rei restauriï la llei sàlica. </li></ul><ul><li>MARIA CRISTINA (mare Isabel, menor d’edat) busca recolzament als liberals moderats per salvar el tron per a la seva filla. </li></ul><ul><li>Ferran VII emmalalteix i Maria Cristina és nomenada REGENT </li></ul><ul><ul><li> forma 1 nou govern de caràcter reformista </li></ul></ul><ul><ul><li>- amnistia pels liberals </li></ul></ul><ul><ul><li>- substitució d’alguns capitans generals, que tots siguin fidels al nou govern. </li></ul></ul>
  21. 26. 1833. Mort de Ferran VII - testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria d’edat. PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comença 1 insurrecció absolutista al nord d’Espanya, i després a CAT.  1ª guerra carlina
  22. 27. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA <ul><li>Segle XVIII  etapa de prosperitat </li></ul><ul><ul><li>reformisme borbònic reactiva el comerç i posa en marxa noves explotacions (plantació  mà d’obra esclava – comerç triangular) </li></ul></ul>- Creixement econòmic  desenvolupament burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica) <ul><li>Coneix el pensament il·lustrat </li></ul><ul><li>Adopta idees liberals (difoses durant Guerra Francès) </li></ul><ul><li>Elabora programes per aconseguir la independència </li></ul><ul><li> Pq volien la independència? </li></ul><ul><li>Tractament discriminatori dels criolls en els càrrecs colonials. </li></ul><ul><li>submissió a forts impostos + control economia (COMERÇ) </li></ul><ul><li>Bon exemple d’independència: Estats Units d’Amèrica (1776) </li></ul><ul><li>- és possible enfrontar-se i guanyar a la metròpoli. </li></ul> Ajuda externa  Gran Bretanya vol el control del mercat americà - dóna suport als moviments secessionistes - objectiu: dominar el mercat de les noves nacions.
  23. 28. EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA <ul><li>1808. Criolls NO accepten autoriat de Josep Bonaparte </li></ul><ul><ul><li>creació de Juntes (= península), assumeixen el poder als seus territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>en teoria eren FIDELS a Ferran VII </li></ul></ul><ul><ul><li>en realitat NO accepten autoritat de Junta Suprema Central </li></ul></ul><ul><li>1810. Algunes juntes que es declaren autònomes en relació amb la metròpoli. </li></ul><ul><ul><li>Virregnat del Río de la Plata  José de San Martín va proclamar la independència de la República d’Argentina a Buenos Aires. (1810) </li></ul></ul><ul><ul><li>Virregnat de Nueva Granada i Venezuela  Simón Bolívar. </li></ul></ul><ul><ul><li>México  Miguel Hidalgo i José María Morelos. </li></ul></ul>- Corts de Cadis  reconeixen: - les colònies com a territori espanyol. - drets dels criolls NO intervenen en el procés d’indep. NO controlaven el territori peninsular!
  24. 29. <ul><li>1814. Fi de la Guerra del Francès + retorn Ferran VII </li></ul><ul><ul><li>NO vol acord amb les colònies. </li></ul></ul><ul><ul><li>enviament d’1 exèrcit per pacificar els territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>resultat: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>es pacifica la zona del Virregnat de Nueva Granada + México </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>independència del Virregnat del Río de la Plata: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Paraguai (1811) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Argentina (1816) </li></ul></ul></ul></ul>Expansió del moviment d’alliberament: - 1817. Independència de Xile. San Martín derrota els espanyols a Chacabuco. - Simón Bolívar venç els espanyols i posa les bases per la formació de la Gran Colombia (Venezuela, Colombia, Equador, Panamá) - 1821. Independència de México. Líder: Agústín de Iturbide - 1821. Perú - 1824. Bolívia (nom en honor de Simón Bolivar) NO ES SOLUCIONEN TOTS ELS PROBLEMES AMB LA INDEPENDÈNCIA - moltes guerres per interessos de grans terratinents i burgesia comercial. - reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.
  25. 32. CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES - Espanya perd pes en la política internacional - Ja només queden les colònies de Puerto Rico i Cuba a les Antilles i Filipines al Pacífic. - Catalunya comericalitzava amb les colònies (indians) - retorn de catalans i repatriació de capitals. - Cuba serà la principal destinació de les exportacions catalanes. Impuls al desenvolupament econòmic de Catalunya. Inversions en negocis industrials, en terres (desamortització!) i impulsen la modernització del camp.

    Be the first to comment

    Login to see the comments

  • AiiddaaRoda

    Oct. 3, 2014
  • raulferri21

    Jan. 7, 2015

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Views

Total views

2,305

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

633

Actions

Downloads

44

Shares

0

Comments

0

Likes

2

×