Treball del Màster en Criminalística UAB Monedas Falsas Españolas En aquest tractat s’explica..el mètode de la pedra de toc utilitzat per descobrir la bondat de la moneda amb l’ajuda de l’àcid. Es compara l’efecte cromàtic que fa l’àcid nítric en dues ratlles traçades sobre la pedra de toc, una amb la moneda que es vol provar i la segona amb una vareta de toc la llei de la qual es coneix. Para más información, consulta: "Numismática" en REVISTA ICG Nº 18 Especial Reyes, 2ª Parte http://www.grafoanalisis.com/018.-ICG-18-Especial-Otros-Recurs-Mund.pdf Numismática Ciencia que estudia las monedas y los elementos formal o funcionalmente relacionados con ellas; es decir, todos los objetos que por su apariencia exterior se les asemejan, tales como medallas o fichas, así como todos aquellos que desempeñan una función dineraria en las sociedades antiguas y modernas (papel moneda, dinero tradicional, etc.), y los relacionados con su fabricación, control oficial y uso (balanzas, pesas dinerales y pesas). .

1. La m neda falsa
de l’antiguitat a l’euro
Esther Rodríguez Hernández
MNAC, Juliol de 2011

2. 1. La falsificació antiga: d’Ibèria a Hispània.
La falsificació de la moneda apareix a l’antiguitat clàssica. Les primeres monedes falses de
la península Ibèrica es van fabricar a Empúries. Les troballes arqueològiques constaten, al
llarg del temps, la circulació de peces falses gregues, ibèriques i romanes.
També, excepcionalment, s’han localitzat estris de fabricació monetària utilitzats pels
falsaris. D’altra banda, el dret romà i el seu epígon visigòtic van contemplar mesures penals
molt greus contra els falsaris i el seu entorn que coneixem a través dels textos legals.
Digest. Llibre de la col·lecció del dret romà, compilat l’any 533 per ordre de l’emperador Justinià I.

3. La moneda falsa a l’antiguitat clàssica.

4. 1- Falsificació de la peça 2.
2- Fracció grega d’Emporion, 395-375 aC.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Denari ibèric de Bolskan, segona meitat
del segle II aC- inicis del segle I aC.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Denari ibèric d’ Arekorata, segona meitat
del segle II aC.
La moneda falsa grega i ibèrica.

5. La moneda falsa romana republicana.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Victoriat de Roma, posterior al 211 aC
3- Falsificació de la peça 4.
4- Denari serratus de Roma, 118 aC.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Denari deRoma, 115-114 aC.

6. La moneda falsa romana imperial.
1- Falsificació de la peça 2.
2- August, denari de Lugdunum, 2 aC-4 dC.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Claudi I, as de Roma, 41-51.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Claudi II, antoninià de Mediolanum,
posterior al 270.

7. La persecució de la falsificació al regne
visigot.

8. 1- Leovigild, tremís de Barcino, 573-586.
2- Recesvint, tremís de Tarraco, 649-672.
3- Ervigi, tremís de Toledo, 680-687.
Els reis legisladors.

9. Les monedes disminuïdes de pes.
1- Sisenand, tremís d’Acci, 631-636.
2- Recesvint, tremís d’Emerita, 649-672.
3- Egica, tremís d’ Emerita, 687-698.

10. L’adulteració dels metalls preciosos.
1- Creu visigòtica, or, pasta i pedres dures, segle VII.

11. 2. La falsificació medieval: els reialmes peninsulars.
A l’edat mitjana van prosperar, malgrat la seva persecució, tot tipus de
falsificacions i manipulacions en detriment de la moneda legítima. Són
abundants els testimonis arqueològics i documentals sobre aquestes
pràctiques entre les quals destaquen la fabricació de moneda falsa i el
retall del metall preciós de les peces oficials.
Ocasionalment, alguns monarques també es van dedicar a fabricar de
manera clandestina moneda d’altres regnes o a rebaixar la puresa del
metall de les pròpies. Ambdues accions perseguien el guany i van ser
reprovades com a pròpies de falsificadors per les autoritats morals i
jurídiques coetànies.
Grillons de ferro forjat. A l’edat mitjana la presó no era una pena, sinó una mesura de seguretat.

12. La falsificació de moneda a l’edat mitjana.

13. La falsificació a Catalunya.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Alfons III, croat de Barcelona, 1327-1335.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Martí I, croat de Barcelona, 1396-1410.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Ferran II, croat de Barcelona, 1493-1516.

14. La falsificació a la Corona d’Aragó.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Alfons IV, mig florí de Mallorca, 1416-1458.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Alfons IV, ral de València, 1416-1458.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Martí I de Sicília, pirral de Messina, 1401-1409.

15. La falsificació a la Corona de Castella.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Enric IV, cuartillo de Burgos, 1454-1474.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Enric IV, ral de Toledo, 1454-1474.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Reis Catòlics, ral de Toledo, 1497-1504.

16. Un altre tipus de falsificació. El retall de la
moneda legítima.

17. El problema del retall de la moneda.
1- Peça 2 retallada.
2- Pere III, croat de Barcelona, 1336-1387.
3- Peça 4 retallada.
4- Enric IV, ral de Segòvia, 1454-1474.
5- Peça 6 retallada.
6- Reis Catòlics, ral de Segòvia, 1497-1504.

18. La solució del pesatge de la moneda.
1- Pesal de la peça 2.
2- Alfons VIII, maravedís de Toledo, 1158-1214.
3- Pesal de la peça 4.
4- Martí I de Sicília, pirral de Messina, 1402-1409.
5- Pesal de la peça 6.
6- Ferran II, croat de Barcelona. 1479-1516.

19. La solució del pesatge de la moneda.
7- Plat de balança, aram, segon quart del
segle XIV.
8- Alfons IV, florí de Mallorca, 1416-1458.
9- Pesal de la peça 8.

20. La persecució de la falsificació a l’edat
mitjana.

21. Crònica del regnat de Jaume I (1213- 1276), en que es narra
un procés obert pel rei contra uns falsaris de moneda que
operaven a Aragó.

22. 3. La falsificació moderna a la monarquia
d’Àustries i Borbons.
L’edat moderna va ser testimoni de la introducció dela mecanització en
la fabricació de la moneda que, entre d’altres raons, va cercar dificultar
la falsificació i el retall.
L’aparició de l’encunyació a molí, per exemple, va aconseguir monedes
tècnicament més perfectes mentre que la introducció de l’acordonat del
cantell deixava en evidència qualsevol intent de retall de les peces.
La falsificació, no obstant aquestes mesures tècniques i la pressió de la
persecució legal, no va remetre en absolut.
Model de galera d’època moderna. Era típic fer-la remar com a condemna freqüent.

23. Moneda legal versus moneda falsa: les
tècniques

24. L’encunyació a martell: el sistema tradicional.
1- Felip IV (1621-1665),
4 escuts de Sevilla.
2- Felip III (1598-1621),
8 rals de Mèxic.
3- Falsificació encunyada de la peça 4.
4- Lluís XIII, 5 rals de Barcelona, 1642.

25. La fabricació mecànica a molí: una innovació contra
falsaris.
1- Felip IV, 4 rals de
Segòvia, 1636.
2- Felip III, ardit de Barcelona, 1614.
3- Felip III, ardit de Barcelona amb el cospell
sense retallar, 1616.
4- Felip IV, croat de Barcelona amb defecte
de fabricació, 1654.
5- Carles II (1665-1700), croat de Barcelona
amb defecte de fabricació..

26. La fabricació per fosa: una tècnica de falsaris.
1- Falsificació fosa de la peça 2.
2- Felip IV, croat de Barcelona, 1626.
3- Falsificació fosa de la peça 4 encunyada.
4- Ferran VI, ardit de Segòvia, 1755.
5- Falsificació fosa de la peça 6
encunyada.
6- Carles III, 8 rals de Mèxic, 1761.

27. La circulació de la moneda falsa.

28. Catalunya sota la casa d’Àustria.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Carles I, diner de Girona, 1516-1556.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Felip II, croat de Barcelona, 1598.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Felip III, mig croat de Barcelona, 1611.

29. 7- Falsificació de la peça 8.
8- Felip IV, diner de Barcelona, 1633.
9- Falsificació de la peça 10.
10- Carles II, croat de Barcelona, 1674.
11- Falsificació de la peça 12.
12- Arxiduc Carles , 2 rals de Barcelona, 1710.

30. Catalunya sota la casa de Borbó.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Felip V, 2 rals de Segòvia, 1723.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Ferran VI, mig escut de Madrid, 1758.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Carles IV, escut de Popayán, 1797.

31. La lluita contra el retall de moneda i la
invenció del cantell acordonat.

32. Un problema antic: el retall de la moneda.
1- Peça 2 retallada.
2- Felip II, mig croat de Barcelona, 1596.
3- Peça 4 retallada.
4- Felip II, ral de Sevilla, 1556-1598.
5- Peça 6 retallada.
6- Carles II, croat de Barcelona, 1674.

33. Una solució antiga: el pesatge de la moneda.
1- Pesal de la peça 2.
2- Felip IV, 8 rals de Segòvia, 1651.
3- Pesal de la peça 4.
4- Felip IV, ducató de Milà, 1622.
5- Pesal de la peça 6.
6- Felip V, 8 rals de Sevilla, 1728.

34. Una solució nova: el treball del cantell.
1- Cantell en espiga, Felip V, 8 escuts de Sevilla,
1701.
2- Cantell amb inscripció, Felip V, 8 rals de Madrid,
1709.
3- Cantell en espiga, Felip V, 8 rals de Madrid, 1734.
4- Cantell vegetal, Carles III, 8 escuts de Sevilla, 1767.
5- Cantell amb cordó, Carles III, 8 escuts de Sevilla,
1768.
6- Cantell amb cercles i quadrats, Carles IV, 4 rals de
Guatemala, 1789.

35. 4. La falsificació contemporània: de l’Estat liberal
a la Unió Europea.
La diversitat de formes que han adoptat el diner i els mitjans de pagament –
moneda, paper –moneda, targetes- ha estat seguida de prop pels
falsificadors en els darrers dos segles.
El dret ha emparat totes aquestes formes de pagament enfront el delicte de
falsificació.
Només la millora tecnològica, la pressió policial i un bon coneixement de les
característiques del diner i de les seves mesures de seguretat poden pal·liar
els efectes negatius de les falsificacions en una cursa que sembla no tenir
final.
Proclama de Ramon de la Rocha, capital general de
Catalunya, contra la moneda falsa, 1852.

36. El negoci consolidat: la falsificació als segles
XIX-XX.

37. De la Guerra del Francès a Isabel II.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Ferran VII, 8 rals de Lima, 1813.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Josep Napoleó, 20 reales de vellón de Madrid, 1810.
9- Falsificació de la peça 10.
10- Isabel II, 10 escuts de
Madrid, 1867.
7- Falsificació de la peça 8.
8- Ocupació francesa, pesseta de
Barcelona, 1813.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Ferran VII, 5 pessetes de
Tarragona, 1809.

38. De la Revolució a la Restauració: l’era dels duros
sevillanos i alicantinos.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Govern Provisional, 5 pessetes
de Madrid, 1870.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Amadeu I, 5 pessetes de
Madrid, 1871.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Alfons XII, 5 pessetes de
Madrid, 1875.
7- Falsificació de la peça 8.
8- Alfons XIII, 5 pessetes de Madrid,
1897.

39. La falsificació de la moneda francesa a Espanya.
1- Falsificació de 5
francs de Lille de
Carles X de 1827.
2- Falsificació de 5
francs de Rouen de
Lluís Felip de 1840.
3- Falsificació de 5
francs de París de la
II República de 1849.
4- Falsificació de 20
francs de París de
Napoleó III de 1864.

40. Els sistemes de falsificació més corrents.

41. 1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1885.
2- Encuny fals, inutilitzat,
per encunyar la peça 1.
3 i 4- Encunys oficials de 2 rals de Madrid
d’Isabel II de 1854 que no es van arribar a
utilitzar.
Encunyació.

42. Fosa.
1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
del Govern
Provisional de 1870.
2- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1885.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Francisco Franco, 50 pessetes de Madrid, 1957.

43. Daurat, platejat i xapat.
1- Falsificació de 100 rals de Sevilla d’Isabel II de 1862.
2- Falsificació de 4 escuts de Sevilla d’Isabel de 1865.
3- Falsificació d’escut de Madrid d’Isabel II de 1868.
4- Falsificació de 5 pessetes de Madrid d’Alfons XII
de 1875.
5- Falsificació de 5
francs de Marsella de
Carles X de França
de 1827.

44. Desemmascarar la moneda falsa.

45. La desmonetització: de l’Antic Règim a l’Estat liberal.
1- Falsificació de 2 rals de Lima de Ferran VII
de 1811.
2- Falsificació de 2 rals de Madrid de Ferran VII
de 1832.
3- Falsificació de ral de Madrid d’Isabel II de 1860.
4- Falsificació de 40 cèntims de Madrid d’Isabel II
de 1864.
5- Falsificació de 40 rals de Madrid d’Isabel II de
1862 contramarcada <<falsa>>.
6- Falsificació de 10 escuts de Madrid d’Isabel II
de 1868.

46. La desmonetització: del Govern Provisional a la
Restauració.
1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
del Govern
Provisional de 1870.
2- Falsificació de 5 pessetes de Madrid
d’Amadeu I de 18[..].
3- Falsificació de 5 pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1875.
4- Falsificació de
5 pessetes de
Madrid d’Alfons
XIII de 1888.

47. En aquest tractat s’explica el mètode de la pedra de toc utilitzat per descobrir la bondat de la
moneda amb l’ajuda de l’àcid. Es compara l’efecte cromàtic que fa l’àcid nítric en dues ratlles
traçades sobre la pedra de toc, una amb la moneda que es vol provar i la segona amb una vareta
de toc la llei de la qual es coneix.
Antonio García González. Tratado teórico-práctico para conocimiento de las
monedas falsas españolas, Madrid, 1882.

48. La falsificació del paper moneda.

49. La falsificació dels bitllets del Banc d’Espanya.
1- Fotolit per imprimir la peça 3 (col. particular).
2- Falsificació de la peça 3 (col. particular).
3- Banc d’Espanya, bitllet de 1.000 pessetes, 1971.

50. 4- Falsificació de la peça 5.
La falsificació dels bitllets del Banc Central Europeu.
5- Banc Central Europeu, bitllet de 5 euros, 2002.

51. La falsificació del diner de plàstic.

52. 1- Teclat fraudulent col·locat damunt del teclat real d’un caixer automàtic.
2- Lector de targetes que recull les dades de les targetes.
3- Lector-gravador de banda magnètica que permet duplicar targetes.
4- Targetes en diversos estadis de falsificació.
5- Màquina per gravar en relleu els caràcters de les targetes.
1
2
3
4
5

53. Falsos numismàtics, reproduccions i
imitacions monetàries.

54. Falsos moderns, manipulació i invenció de peces
antigues.
1- Invenció d’un divisor grec de Massalia de
principis segle IV aC.
2- Falsificació moderna de tetradracma de
Siracusa del 317-287 aC.
3- Falsificació moderna de sesterci de Gades
del 8 aC-4 dC.
4- Unitat de Cartagonova, retocada al segle
XIX, amb la inscripció <<SACILI>>, segona
meitat segle II aC.

55. 5- Falsificació moderna d’un auri de Constantí I
per Faustina del 324-325.
6- Invenció moderna d’un tremís de Narbona de
Khindasvint i de Recesvint (649-653).
7- Falsificació moderna
d’una dobla de Burgos
d’Enric IV (1454-1474).
8- Falsificació moderna
d’un cinqunatí de
Segòvia de Felip IV de
1626.

56. Còpies, imitacions i reproduccions legals.
1- Jetó del Bazar de la Enseñanza (Barcelona)
amb anvers inspirat en les monedes d’Alfons
XIII.
2- Jetó de l’Estampería Bañeres (Barcelona)
amb anvers inspirat en les monedes d’Alfons
XIII.
3- Reproducció en plom d’una tetradracma
d’Antíoc VIII i Cleòpatra de Síria, 125-121 aC.
4- Reproducció en plàstic d’un cèntim d’euro
del Banc Central Europeu, sense data..
5- Botó inspirat en una moneda de
Carles III, 1862.
6- Botó inspirat en una moneda de
Ferran VII, segle XIX.