Evolución

1,523 views

Published on

Published in: Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,523
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
420
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Evolución

  1. 1. Por : Dani Ureña y Víctor Carruana Moya
  2. 2. ¿Qué es la evolució ? <ul><li>La paraula evolució significa desenvolupament. </li></ul><ul><li>Es produeix automàticament amb en el contacte amb el medi. </li></ul>
  3. 3. ¿Qui son els maxims exponenets de les teories evolutives? <ul><li>Jean-Baptiste Lamarck naturalista francès. </li></ul><ul><li>Darwin naturalista britànic obra de vital transcendència (1859): L'origen de les espècies, la seva teoria és la més fiable de totes. </li></ul><ul><li>Alfred Russel Wallace. </li></ul>
  4. 5. ¿ Que estudia la paleòntologia? <ul><li>es la ciència que tracta els sers orgànics que hi es troben fossilitzats. </li></ul><ul><li>Va nàixer al segle XVIII amb Cuvier </li></ul><ul><li>La paleòntoligia es una bona forma de vorer tot allò que hi a pasat en un pasat </li></ul>
  5. 6. Història de la geologia <ul><li>D egut a moviments sísmics, la gent va voler conèixer que hi havia baix de terra , per curioses teories . </li></ul>
  6. 7. Teoria neptunista <ul><li>Va ser creada per Werner , S.XVIII </li></ul><ul><li>I aquesta llei diu : </li></ul><ul><li>Que el origen de les roques va ser per la cristal·lització dels minerals en l’oceà </li></ul><ul><li>Poc després es va demostrar que no era certa </li></ul>
  7. 8. Teoria plutonista <ul><li>Va se creada per James Hutton, S. XVIII </li></ul><ul><li>Aquesta llei dui : </li></ul><ul><li>- Que les roques es van formar pes els volcans . </li></ul><ul><li>Però que el mar o el rius també hi havien format roques per sedimentació </li></ul>
  8. 9. ¿qué son els fòssils? <ul><li>Els fòssils son restes o petjades , de un animal o un vegetal iclosos en la capa terrestre i que hi ha viscut abans de la nostra època </li></ul>
  9. 10. ¿Que es la paleontologia? <ul><li>Es la ciència que estudia tota mena de restes de fòssils i amb ella la evolució . </li></ul>
  10. 11. Proves evidents de que hi ha evolució <ul><li>Els fòssils : </li></ul><ul><li>Ens diu com era abans una espècie i com ha canviat </li></ul>
  11. 12. La evolució del caball
  12. 13. El desenvolupament embrionari <ul><li>Tots els animals peixos , rèptils, aus y mamífers, tenim en comú que en les primeres fases de la gestació del embrió es desenvolupem igual degut a que venim de un antecessor comú . </li></ul>
  13. 14. Els pinsans de Darwin <ul><li>Darwin va demostrar amb una sola especie que hi ha agut evolució </li></ul><ul><li>Els pinsans : </li></ul>
  14. 15. Teoria de Darwin <ul><li>Segons Darwin en la naturalesa hi ha una gran diversitat de sers vius i en cadaescuna de les especies tenen alguna variacio qenetica </li></ul><ul><li>Segons Darwin ixes variacions no son ni bones ni roïns en principi però situat eixa població en unes condicions ambientals donaran unes ventatges per a sobreviure . I ocorrerà la secció natural </li></ul>
  15. 16. ¿ Com influeix el aislament en la evolucio de les especies ? <ul><li>La especie rebra les condicios de el seu medi en el que es troba </li></ul>
  16. 17. Genètica de poblacions <ul><li>Es la rama genètica que el seu objectiu es descriure la variació i la distrubició de la frecuencia alelica per a explicar els procesos evolutius </li></ul>
  17. 18. El gen egoista <ul><li>El gen es una unitat evolutiva fonamental . Mitjançant aquesta idea es pretenia ficar fi a algunes conclusions creades per a explicar determinades característiques físiques </li></ul>
  18. 19. Mutació y variació <ul><li>En línies generals, sense estendre'ns massa, els tipus de mutacions són els següents: </li></ul><ul><li>Mutacions gèniques: quan una seqüència de nucleòtids és alterada. Una substitució pot passar desapercebuda, però també poden donar-se alteracions importants en la funció biològica de la proteïna. Les mutacions noves tenen major probabilitat de ser perjudicials que beneficioses per als organismes, i això es deu al fet que són esdeveniments aleatoris pel que fa a l'adaptació, és a dir el que passi o no una mutació particular és independent de les conseqüències que puguin tenir en seus portadors. </li></ul><ul><li>Les taxes de mutació han estat mesures en una gran varietat d'organismes. En humans i en organisme multicelulares, una mutació ocorre entre 1 de cada 100.000 gàmetes o 1 de cada 1.000.000. </li></ul><ul><li>Tot i que la incidència de les mutacions és relativament gran en relació amb el nombre d'organismes de cada espècie, l'evolució no depèn ni de bon tros de les mutacions que sorgeixen en cada generació, sinó de l'acumulació de tota la variabilitat durant l'evolució de les espècies. </li></ul>
  19. 20. <ul><li>Mutacions cromosòmiques: afecten al nombre de cromosomes o la seva estructura o la seva configuració. Per exemple, en l'evolució humana, va tenir lloc la fusió de dos cromosomes relativament petits en un bastant gran, el cromosoma 2. Els ximpanzés, goril i primats conserven la situació original. </li></ul><ul><li>També poden donar-se inversions i translocacions, que no canvien la quantitat d'ADN. La importància d'aquestes mutacions és que canvien les relacions de lligament entre els gens. </li></ul><ul><li>Amb les mutacions cromosòmiques la grandària del genoma pot variar, polipodi situació interessant, ja que només hi ha una raça la raça humana </li></ul>
  20. 21. Les molecules en evolució <ul><li>En comparar la seqüència d'una mateixa proteïna de diferents espècies, Zuckerkandl i Pauling constatar que hi havia una relació lineal entre la quantitat de substitucions aminoacídiques (canvis fixats) entre les parelles d'espècies i el seu temps de divergència. Això significa que per cada proteïna la taxa de substitució (quantitat de substitucions per residu aminoacídic per unitat de temps). </li></ul><ul><li>cada proteïna es comporta com un rellotge molecular en el qual les substitucions es produeixen a un ritme constant. Aquest ritme no pot ser el mateix per a diferents proteïnes, encara que sigui constant per a cada proteïna. Aquesta observació, juntament amb la detecció en els anys 60 de nivells elevats de variabilitat proteica intraespecífica, va conduir a Kimura a proposar la Teoria neutralista de l'Evolució Molecular (1968). </li></ul>
  21. 22. L'espècie i laislament reproductor <ul><li>L'origen d'una nova espècie implica l'evolució de mecanismes o barreres biològiques que impedisquen l'entrecreuament amb individus d'altres espècies. Les propietats biològiques que impedeixen l'aparellament es diuen mecanismes d'aïllament reproductiu, i es poden classificar en dos grups: </li></ul><ul><li>precigóticos, aquells que impedeixen la fecundació de l'òvul, i que poden ser ecològics, estacionals, conductuals, mecànics i gamètics; postcigóticos, els que interfereixen en el desenvolupament de l'individu o ho fan estèril, de manera que no pugui deixar descendència, podent ser la inviabilitat i l'esterilitat dels híbrids. </li></ul><ul><li>Aislamiento ecológico,Aislamiento estacional,Aislamiento conductual,fuerza del aislamiento ecológico entre especies gemelas comprobada en laboratorio agrupando machos y hembras diferentes especies, Aislamiento mecánico,Aislamiento gamético,Aislamiento postcigótico. </li></ul>
  22. 23. La Genètica de les Poblacions <ul><li>La genètica de poblacions és la branca de la genètica que té per objecte descriure la variació i distribució de la freqüència alélica per explicar els fenòmens evolutius. Per a això, defineix a una població com un grup d'individus de la mateixa espècie que estan aïllats reproductivament d'altres grups afins. Aquestes poblacions, estan subjectes a canvis evolutius en els subjacents canvis genètics, els que al seu torn estan influenciats per factors com la selecció natural i la deriva genètica que actuen principalment disminuint la variabilitat de les poblacions, o migració i mutació que actuen augmentant. </li></ul><ul><li>La pèrdua de variabilitat genètica en les poblacions comporta dos greus problemes: </li></ul><ul><li>Coarta la possibilitat que l'home pugui realitzar millorament genètic en l'espècie. </li></ul><ul><li>Disminueix l'eficàcia biològica (fitness) de les espècies davant els canvis ambientals. </li></ul>
  23. 24. La Biologia Molecular i l'Evolució <ul><li>Com apareix en l'epígraf dedicat a les proves clàssiques de l'evolució, una de les que han aportat les noves ciències (ja no tan noves) són les corresponents a les semblances bioquímiques. Es poden esmentar molts exemples de proteïnes, com l'hemoglobina o els citocroms, amb els quals es tracen arbres genealògics entre espècies, i entre individus d'una espècie, comparant proteïnes que exercisquen la mateixa funció. </li></ul><ul><li>També es poden comparar, amb major fiabilitat, els missatges que codifiquen a aquestes proteïnes, és a dir, els seus gens. Sense anar més lluny, quan ocorren epidèmies bacterianes o víriques, es recorre a estudis d'aquest tipus per conèixer la filogènia que relaciona les diferents ceps infectives i conèixer quina ha estat la primera soca i on va ocórrer la primera infecció. </li></ul>
  24. 26. ¿ Què sostenien i quins eren els principals arguments de la posició de la Creació Divina i la teoria de la immutabilitat de les espècies? <ul><li>Es denomina creacionisme al conjunt de creences, inspirada en doctrines religioses, segons la qual la Terra i cada ésser viu que hi ha actualment prové d'un acte de creació per un o diversos éssers divins, l'acte de creació va ser portat a terme d'acord amb un propòsit diví </li></ul><ul><li>Creacionistes autodenominats científics presenten una sèrie d'arguments que neguen els principis més bàsics i elementals de la Geologia i de la Paleontologia, constituint, a més d'un preocupant problema polític, un dels millors exemples de pseudociència i irracionalitat. </li></ul><ul><li>Les observacions biològiques que Darwin va realitzar a través dels seus viatges, el van dur a recopilar dades que no resultaven consistents amb les idees de moda respecte a la immutabilitat de les espècies. Així doncs, la informació empírica que va anar construint la inconsistència de la immutabilitat </li></ul>
  25. 27. <ul><li>La creacio d’Adan, Miguel Anguel </li></ul>
  26. 28. ¿Quines van ser les principals crítiques a les teories de l'evolució? <ul><li>Crítiques molt severes han intentat disminuir la importància de Darwin o desacreditar les seves idees. En les edicions successives de L'origen de les espècies, Darwin va procurar incorporar els nous coneixements i respondre els crítics que argumentaven de bona fe </li></ul><ul><li>Persones alienes al camp científic solen afirmar que l'evolució &quot;és una simple teoria&quot;, S'ha dit que Darwin era un simple aficionat, que no era un professional ni tan sols de les ciències naturals, Darwin desconèixer les contribucions anteriors d'altres investigadors, Els seus experiments estaven mal definits etc... </li></ul>
  27. 29. Precursors del Evolucionisme <ul><li>Fins arribar a una teoria de l'evolució de les espècies perfectament sistematitzada, com ho faria Charles Darwin, van haver de superar certs problemes. A saber: </li></ul><ul><li>El primer problema va consistir en l'edat de la Terra, L'evolució necessita temps, i aquest era més aviat escàs: menys de 6.000 anys. </li></ul><ul><li>El segon problema era la impossibilitat de canvi de les formes vives pel fet que Déu les havia creat tal com eren. </li></ul><ul><li>El tercer problema eren les discrepàncies sorgides entre el que la Bíblia deia i les obrservaciones científiques. Qui discutís la Bíblia es trobava exposat a un greu risc social. </li></ul><ul><li>El quart problema es va resoldre fàcilment, ja que consistia a catalogar i classificar les diferents espècies existents. </li></ul>
  28. 30. Darwin i el Transformisme anglès <ul><li>La publicació de les teories de Darwin es va veure accelerada per una circumstància extraordinària que el va decidir a exposar precoçment als atacs dels creacionistes. Hi havia comentat les seves idees amb alguns amics (Hooker, Lyell), però no havia passat d'aquí fins al dia en que va rebre una carta procedent de l'arxipèlag malai, en què un tal Sir Alfred Wallace resumia, en vint pàgines, una teoria semblant a la que el mateix tenia en curs d'elaboració. Després d'algun titubejos, els seus treballs i els de Wallace van ser presentats davant la Societat Linneana de Londres en 1858. Un any després publica L'Origen de les Espècies. </li></ul>
  29. 31. Wallace i el &quot;Origen de les Espècies&quot; <ul><li>Alfred Russel Wallace (1823-1913), un dels científics que s’afegeix a aquest cercle, el que acabarà fent que Darwin acceleri l’enllestiment i la publicació del seu treball. </li></ul><ul><li>Aquest jove naturalista de formació quasi autodidacta viatja per tot el món aplegant espècimens i venent-los per procurar-se els mitjans que Darwin ja posseïx donada la seva posició social . </li></ul><ul><li>Wallace comença la correspondència amb Darwin a començaments dels anys 50 i durant aquest any queda palès que també treballa sobre la mateixa idea de l’evolució de les espècies, tot aportant proves però sense explicar els mecanismes. </li></ul><ul><li>juny de 1858 Darwin rep de Wallace una carta de vint pàgines que fa que aquell escrigui a la seva autobiografia. </li></ul><ul><li>L’assaig de Wallace i un extracte del treball de Darwin són presentats el primer de juliol de 1858 a la societat linneana, La teoria és rebuda davant la indiferència quasi general. </li></ul>
  30. 33. La Selecció Natural <ul><li>La selecció natural és el procès que dirigeix ​​l'Evolució de les Espècies, d'acordar amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista acceptada actualment. </li></ul><ul><li>segons Charles Darwin a qualsevol població Els individus són diferents entre Ells. Els individus d'una població tinença caràcters que són herètiques a la descendència. Aixi doncs, és sobre aqueste Conjunt de caràcters sobre Els que opera la selecció natural. Els individus mes ben adaptats al Seu ambient tindrà major descendència ja servei de recursos humans s'adaptaran Millor i per tant amb aquell caràcter tendirà a fermentat es mes freqüent a cada generació. </li></ul>
  31. 34. Aclariments a &quot;L'origen de les espècies <ul><li>Per a la sisena edició de 1872, el títol abreujat va ser canviat a L'origen de les espècies . El llibre de Darwin va introduir la teoria que les poblacions evolucionen en el transcurs de les generacions a través d'un procés de selecció natural. Es presenta un conjunt de proves que la diversitat de la vida va sorgir per descendència comú a través d'un patró de ramificació de l'evolució. Darwin inclou la prova que s'havien reunit a l'expedició del Beagle a la dècada de 1830 i les seves posteriors troballes de la investigació, la correspondència, i l'experimentació. </li></ul><ul><li>Diverses idees evolucionistes ja havia estat proposat per a explicar els nous descobriments en la biologia. Hi va haver un suport cada vegada major d'aquestes idees entre els anatomistes dissident i el públic en general, però durant la primera meitat del segle 19 la comunitat científica Anglès es troba estretament vinculat a l'Església d'Anglaterra, mentre que la ciència era part de la teologia natural. </li></ul>
  32. 35. <ul><li>idees sobre la transmutació de les espècies eren discutibles perquè entrava en conflicte amb les creences que les espècies eren parts immutables d'una jerarquia dissenyat i que els éssers humans són únics, no vinculats als animals. </li></ul>
  33. 36. El Neodarwinisme i la Teoria Sintètica <ul><li>El neodarwinisme també anomenat teoria sintètica de l'evolució, és bàsicament l'intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, i va ser formulat en la dècada del 30 i el 40 (segle XX) per científics com ara G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright, i altres. </li></ul><ul><li>Segons aquesta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen bàsicament per mitjà de les sumades a l'acció de la selecció natural. </li></ul><ul><li>Així, evolució s'hauria causat de l'acumulació de petites mutacions favorables, preservades per la selecció natural i per tant, la producció de noves espècies </li></ul><ul><li>A partir de la dècada dels 70 (segle XXesforç per salvar teoria de l'evolució del problema insuperable que representa l'absència de fòssils intermedis, </li></ul>
  34. 37. <ul><li>Segons aquesta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen bàsicament per mitjà de les mutacions (les variacions accidentals que parlava Darwin) sumades a l'acció de la selecció natural. </li></ul><ul><li>Així, l'evolució s'hauria causa de l'acumulació de petites mutacions favorables, preservades per la selecció natural i per tant, la producció de noves espècies (evolució trans específica) no seria res més que l'extrapolació i magnificació de les variacions que ocorren dins de les espècies. </li></ul><ul><li>A partir de la dècada dels 70 (segle XX), i en un esforç per salvar la teoria de l'evolució del problema insuperable que representa l'absència de fòssils intermedis, alguns autors com Stephen Jay Gould i Niles Elredge van proposar la teoria del &quot;equilibri puntuat &quot;en reemplaçament del gradualisme de la teoria sintètica clàssica. </li></ul>
  35. 38. Mutació i variació <ul><li>Mutació en genètica i biologia, és una alteració o canvi en la informació genètica (genotip) d'un ésser viu i que, per tant, produirà un canvi de característiques, que es presenta sobtada i espontàniament, i que es pot transmetre o heretar a la descendència. </li></ul><ul><li>La variabilitat genètica es refereix a la variació en el material genètic d'una població o espècie, i inclou els genomes nuclear, mitocondrial i ribosomal, a més dels genomes d'altres orgànuls. La variabilitat genètica nova pot estar causada per mutacions, recombinacions i alteracions en el cariotip. Els processos que afecten la variabilitat genètica són la selecció natural i la deriva genètica. </li></ul>
  36. 39. ¿Com seria l'evolució d'una mateixa espècie, en dos escenaris diferents? <ul><li>La evolució seria una evolució molt diferent perquè per exemple en un lloc al haver poca variabilitat genètica no hi haurà tantes classes de pells i totes les persones serien iguals i al no haver barreres geogràfiques se podran poblar i mai s'extingiran. </li></ul><ul><li>En ul altre lloc seria per exemple en un lloc on es totalment inversa el primer lloc hi hauran nombroses tipus de persones però al haver barreres geogràfiques no podran poblarse per tot arreu. </li></ul>
  37. 40. Com podria se l'espècie humana dins de cinc milions d’anys i quins els canvis graduals i per què? <ul><li>L'espècie humana dintre de cinc milions podra ser d’una altra forma de com la coneguem ara, pero no tindria uns canvis molt excesius tindre altres mutacions en els cromosomes, que li produiran ser diferents en moltíssims aspectes a l’espècie humana que existeix ara. </li></ul>
  38. 41. ¿Què passaria si colonizarem Mart? <ul><li>Si que podria ser que es formaren diferencies entre els terrícoles i terricolesmarcians, perquè per exemple s'haurien d’adaptar a una atmosfera diferent i altres aspectes del planeta colonitzats diferents. </li></ul><ul><li>Les diferencies podrien ser inmenses perquè els podria eixir un dit mes que a nosaltres o tindre una part del cos mes desenvolupada que nosaltres,que tingueren un ull mes que nosaltres o una boca en conclusió que hi hauria moltissimes diferencies entre ells i nosaltres . </li></ul>

×