ESQUEMES i ACTIVITATS

1. TEMA 6

2. IMPERIALISME

3. INTRODUCCIÓ
 S. XIX la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL VA TRANSFORMAR L’ECONOMIA i la SOCIETAT de les
PRINCIPALS POTÈNCIES EUROPEES
 LA PRODUCCIÓ, el COMERÇ i els TRANSPORTS VAN TINDRE un DESENVOLUPAMENT
ESPECTACULAR, FACILITAT PER:
 L’APLICACIÓ DELS DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS i TÈCNICS
 UNA NOVA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
 NOVES FÓRMULES EMPRESARIALS
EUROPA VA APROFITAR LA SEUA SUPERIORITAT TÈCNICA, MILITAR i FINANCIERA PER
DOMINAR POLÍTICA i ECONÒMICAMENT LA RESTA DEL MÓN
 AMB L’EXPANSIÓ D’EUROPA, els MATEIXOS VAN ACONSEGUIR:
 EXPLOTAR ELS RECURSOS D’ÀFRICA, AMÈRICA LLATINA i ÀSIA
 DOMINAR POLÍTICAMENT UNA GRAN PART DELS CONTINENTS AFRICÀ, AMERICÀ i ASIÀTIC
RESPON EN BASE A LA INTRODUCCIÓ DEL TEMA:
a) QUINS ASPECTES VAN FACILITAR EL DESENVOLUPAMENT ESPECTACULAR DE LA
PRODUCCIÓ, EL COMERÇ i els TRANSPORTS, AL SEGLE XIX?
a) QUINS ASPECTES VA APROFITAR EUROPA PER DOMINAR POLÍTICA i
ECONÒMICAMENT A LA RESTA DEL MÓN?
a) QUINS DOS ASPECTES VAN ACONSEGUIR ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS AMB LA
SEUA EXPANSIÓ?

4. L’ÈPOCA de l’IMPERIALISME
DEFINICIONS
IMPERIALISME
METRÒPOLI
COLÒNIES

5. EXTENSIÓ DEL DOMINI D´UN
PAÍS SOBRE UNS ALTRES
ELS TERRITORIS COLONITZATS.
EL PAÍS QUE COLONITZA
L’ÈPOCA de l’IMPERIALISME
DEFINICIONS
IMPERIALISME
METRÒPOLI
COLÒNIES

6. DEFINICIÓ
• L'IMPERIALISME és l'expansió
del propi territori o de la
pròpia influència a base de
dominar altres països i formar
una unitat. La dominació pot
ser territorial, com passava al
colonialisme, cultural o
econòmica, o una combinació
dels tres factors.

7. L’Últim terç del XIX
Potències europees,
EE.UU. i el Japó
Dominar i conquerir el món
1914
85% del món
CAUSES i JUSTIFICACIONS
Passa a... Protagonistes...
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològics
i polítics
1. PER QUÈ HI VA HAVER L’EXPANSIÓ IMPERIALISTA ?

8. A. INTERESSOS ECONÒMIQUES
Tres objectius
1. Recerca de nous
mercats per a
vendre l’excedent
2. Recerca de matèries
primeres en abundància i
a baix cost
3. Utilitzar ma d’obra no
qualificada i amb salaris
molt baixos

9. CAUSES DEMOGRÀFIQUES
descens de mortalitat
Provoca...
A causa de…
Manteniment de la
natalitat
Aplicació d’avenços
tecnològics a la
revolució industrial
Fa
necessari
…
Excedent de
població a
Europa

10. IMPERIALISME
CAUSES DEMOGRÀFIQUES
GRAN AUGMENT DE LA POBLACIÓ EUROPEA
VA ESTIMULAR L’EMIGRACIÓ CAP A ALTRES CONTINENTS
INTERESSOS POLÍTICS i ESTRATÈGICS
ELS ESCASSES POSSIBILITATS DELS ESTATS EUROPEUS D’AMPLIAR els SEUS
TERRITORIS DINS D’EUROPA, ES VA PORTAR A PREPARAR L’EXPANSIÓ PER ALTRES
CONTINENTS
EL VOLER AUGMENTAR EL SEU PRESTIGI i el SEU PODER INTERNACIONAL
AL UNIR-SE TOTA LA NACIÓ EN L’EMPRESA COLONIAL, ELS PROBLEMES
INTERNS QUEDAVEN RELEGATS A UN SEGON PLA
LA RIVALITAT POLÍTICA i MILITAR entre PAÏSOS, VA PROVOCAR CONFLICTES LOCALS i
CRISIS INTERNACIONALS, que van ACABAR en l’ESCLAT de la PRIMERA GUERRA MUNDIAL

11. Les justificacions de l’imperialisme (causa DEMOGRÀFICA)
- Com es justifica en aquest text la causa demogràfica?
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després
d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un
crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai
de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la
solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol
estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors
d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir
nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les
mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal
esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior
del capitalisme, 1917.

12. FACTORS IDEOLÒGICS I POLÍTICS
POLÍTICS IDEOLÒGICS
Control estratègic de les rutes
comercials
Prestigi i poder militar de les
potencies arreu del món
Superioritat de la raça blanca
idea profunda que porta al
RACISME
Control estratègic per explorar
zones del món desconegudes
fins aleshores
Societats geogràfiques
Aconseguir Grandesa
i prestigi nacional
Principals exploradors:
LIVINGSTONE I STANLEY
Es desenvolupa...
Accions missioneres
cristianes d’evangelització

13. IMPERIALISME
MOTIVACIONS IDEOLÒGIQUES
ES DEFENSAVA LA SUPERIORITAT D’ALGUNES NACIONS i el DRET
D’AQUESTES NACIONS a IMPOSAR-SE SOBRE ALTRES POBLES
MISSIÓ CIVILITZADORA DELS EUROPEUS que es CREIEN
SUPERIORS CULTURALMENT i TECNOLOGICAMENT
RACISME, AL CONSIDERAR-SE L’HOME BLANC ERA SUPERIOR a ALTRES
ÈTNIES i DEFENSAR-SE que la seua INTEL.LIGÈNCIA i CAPACITAT el LEGITIMAVEN PER
a IMPOSAR-SE SOBRE LA RESTA de la HUMANITAT
SOLS ALGUNS INTEL.LECTUALS, SINDICALISTES i LIDERS POLÍTICS ES
VAN MOSTRAR CONTRARIS al COLONIALISME
VAN DENUNCIAR L’EXPLOTACIÓ BRUTAL i INHUMANA de les COLÒNIES

14. L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i,
en segon lloc, crec en la raça britànica.
Crec que la raça britànica és la més gran
de les races imperials que el món ha
conegut, [...]. Entre totes les nacions del
globus tan sols nosaltres hem estat
capaços de fundar i de conservar colònies
en les condicions més diverses i a totes les
regions del món. Ens hem assegurat no
només la fidel submissió de tots els
ciutadans britànics, sinó també la simpatia
de totes les races que viuen a l’ombra de
la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

17. - Quina és la idea principal del text?
És un fet incontestable que els negres tenen un cervell
més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie
blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens
dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça
inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a
certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n
distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes
que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i
gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions
intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual
dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la
seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i
protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal
Larousse du XIX siècle”, 1872.

18. 1. PER QUE HI VA HAVER L’EXPANSIÓ
IMPERIALISTA ?
---- :
1. A NIVELL D’INTERESSOS ECONÒMICS, ELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS QUE
NECESSITAVEN i PER A QUÈ, A QUÈ ASPIRAVEN i PER QUÈ i A QUIN LLOC i
PER QUÈ VOLIEN INVERTIR ELS SEUS EXCEDENTS DE CAPITAL?
2. LA RIVALITAT ENTRE LES POTÈNCIES IMPERIALISTES:
• QUIN DESIG VA PROVOCAR i COM HA FORMA DE QUE HO ERA:
• QUE VA PROMOURE:
• COM VAN CONSIDERAR L’EXPANSIÓ COLONIAL ELS PRINCIPALS DIRIGENTS
POLÍTICS EUROPEUS i PER A QUE LA VOLIEN UTILITZAR:
3. QUINES CONCEPCIONS RACISTES i NACIONALISTES S’UTILITZAVEN PER
LEGITIMAR EL IMPOSAR-SE SOBRE ALTRES COMO UNA SUPERIORITAT
CIENTÍFICA?
4. PER JUSTIFICAR L’EXPANSIÓ COLONIAL, COM ERA CONSIDERADA LA
GUERRA i QUIN INCONVENIENT ES VA ESTENDRE PER PART DELS
EUROPEUS?
ACTIVITAT PER PUJAR NOTA, DEL LLIBRE de la PÀGINA 121: 5

19. 2. La VICTÒRIAS del CAPITALISME INDUSTRIAL
FINAL S. XIX SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
EUROPA i ESTATS UNITS VAN CONVERTIR EN ECONOMIES INDUSTRIALITZADES i TENIEN EL
DOMINI FINANCIER DEL MÓN
CARACTERISTIQUES:
- NOVES FONTS D’ENERGIA: ELECTRICITAT i PETROLI
- NOUS SECTORS INDUSTRIALS: QUÍMICA, METAL.LÚRGIA, FABRICACIÓ D’AUTOMÒBILS,
AERONÀUTICA
- GRAN SALT TECNOLÒGIC DEGUT a una UNIÓ ENTRE RECERCA CIENTÍFIA i INDÚSTRIA
- APLICACIÓ RÀPIDA dels DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS a la TÈCNICA i els INSTRUMENTS
- REVOLUCIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA:
- NOVA ORGANITZACIÓ de la PRODUCCIÓ:
- TAYLORISME: - FABRICACIÓ EN SÈRIE
- CADENA DE PRODUCCIÓ
FORDISME ALS ESTATS UNITS
- CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL PER RESTRINGIR LA COMPETÈNCIA:
- CARTEL – TRUST – HÒLDING - MONOPOLI
ACTIVITATS PER PUJAR NOTA, DEL LLIBRE de la PÀGINA 123: 2 – 4 i 5

20. 4. EUROPA, A LA CONQUISTA DEL MÓN
EXPLORACIÓ i CONQUISTA
La RECERCA de NOUS TERRITORIS PER EXPANDIR-SE VA PROPICIAR VIATGES
CIENTÍFICS i D’EXPLORACIÓ GEOGRÀFIQUES, SOBRETOT PER PART DE BRITÀNICS
i FRANCESOS
- BRITÀNICS LIVINGSTONE i STANLEY
- FRANCÉS BRAZZA
CONQUISTA
VA SER RELATIVAMENT RÀPIDA i FÀCIL
PER ACONSEGUIR-LA VAN UTILITZAR les RIVALITATS ENTRE les TRIBUS i les ÈTNIES
INDÍGENES, per MANTENIR-LES DIVIDIDES i RECLUTAR TROPES al seu servei

21. COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ
ECONÒMICA
COLÒNIES DE POBLAMENT
3 TIPUS DE
COLÒNIES
1a
2a
PROTECTORATS
3a
LES EMPRESES DE LES METRÒPOLIS EXTRAUEN LES PRIMERES MATÈRIES
BARATES AMB MÀ D’OBRA SEMIESCLAVA I VENEN ELS PRODUCTES INDUSTRIALS
ÍNDIA, I LA MAJOR PART DE COLÒNIES
AFRICANES,...
LLOCS RICS I POC POBLATS, AMB CLIMA SIMILAR A LA METRÒPOLI ON EMIGREN ELS EUROPEUS
PER OCUPAR I TREBALLAR LES TERRES, DEIXANT DE BANDA LA POBLACIÓ AUTÒCTONA
CANADÀ, AUSTRÀLIA, SUDÀFRICA...
TERRITORIS QUE CONSERVEN EN TEORIA UN GOVERN PROPI, PERÒ EN LA PRÀCTICA ÉS UN
“GOVERN TITELLA” SOTMÈS A LA METRÒPOLI, SOBRETOT EN EL CONTROL DEL COMERÇ
INTERNACIONAL
EGIPTE I MARROC
4. CONQUISTA, ORGANITZACIÓ i EXPLOTACIÓ COLONIAL

22. FORMES
D’ORGANITZACIÓ
COLONIAL
IMPERIALISME DE
FINALS DEL SEGLE XIX COLÒNIES
D’EXPLOTACIÓ
ECONÒMICA
COLÒNIES
POBLAMENT
PROTECTORATS
SOTMESES a la sobirania
de la potència
ADMINISTRADA per la
potència
SUBSISTEIXEN els
governs nadius però
sotmesos a la metròpoli
La potència obté
avantatges comercials
La POTÈNCIA CONTROLA
la política exterior i les
riqueses
Les autoritats locals
controlen la política
interior

23. 4. EUROPA,A LA CONQUISTA del MÓN
---- :
•
5. QUÈ ERA L’IMPERIALISME i QUINS ASPECTES VAN CONDUIR a les
ECONOMIES INDUSTRIALS a BUSCAR NOVES ÀREES D’INVERSIÓ i de
NEGOCIS?
6. QUÈ ES VA DECIDIR A LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN de 1885 i a QUINS
LLOCS i ENTRE QUI ES VAN PRODUIR ELS ENFRONTAMENTS MÉS
DESTACATS ENTRE LES POTÈNCIES COLONIALS?
7. QUIN FOREN ELS PRINCIPALS TIPUS DE COLÒNIES QUE VAN EXISTIR i
QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVEN LES MATEIXES ?

24. 5. COM ES VAN REPARTIR EL MÓN ELS IMPERIS COLONIALS?
EXPLORACIÓ I CONQUESTA Des del segle XVIII els europeus es llancen a la
conquesta del món. En un primer moment serà
EXPLORACIÓ (destaquen Livingstone i Stanley a Àfrica)
La CONQUESTA va ser FÀCIL i RÀPIDA Degut a...
SUPERIORITAT MILITAR i
TÈCNICA DELS EUROPEUS
Segles XVIII i primera meitat del XIX
Exploració geogràfica, control
de rutes comercials i factories a
les costes
prioritat
A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia
bàsicament a…
FASES
1a
2a
Repartició d’Africa entre
Les potències europees
Conferència de
Berlín (1885)

25. Fins 1880 intervenció
limitada a les costes
(factories)
A partir de la
CONFERÈNCIA DE
BERLÍN (1885):
Conquesta total
ACORDS
-Lliure comerç a Àfrica.
-Ocupació efectiva del territori per
reclamar sobirania.
Conflictes
Batalla de Fachoda
(1898)
Zulus, Boers
(1898)
1,20 min

26. Gran Bretanya
Holanda Alemanya
Hong Kong
Singapur
Japó
França
2,15 min

27. - A Àfrica: Àfrica del Nord i Madagascar
- A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
- Arriba tard i provoca conflictes
- Algunes colònies a Àfrica
- Conquesta de l’oest i oceà Pacífic (Filipines).
- Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia).
- Expansió pel Carib: Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba).
- 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió asiàtica.
- Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Austràlia i Nova
Zelanda
- A Àfrica: Intent d’unir la Colònia del Cap fins a Egipte.
Crear un
imperi continu
Unir dues costes d’un mateix continent
Imperi Francès
Alemanya
EUA
Japó
Gran Bretanya de nord a sud,
mentre que França d’est a oest
Motius econòmics
comercial i també
prestigi nacional
5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS.
Gran Bretanya

28. Fachoda
(1898)

30. 5. COM ES VAN REPARTIR EL MÓN ELS IMPERIS
COLONIALS?
---- :
•
8. ASSENYALA CADA COLÒNIA A QUIN IMPERI VA PERTANYER ( POTS
AJUDAR-TE DEL MAPA DE LA PÀGINA 129):
 CANADA: - MOÇAMBIC:
 RIO de ORO - RHODESIA:
 LIBIA: - MARROC:
 INDIA: - NIGÈRIA:
 ALGÈRIA: - ANGOLA:
 COREA: - ALASKA:
 INDOXINA: - SOMÀLIA:
 TANGANYKA: - AUSTRÀLIA:
 EGIPTE: - MALÀSIA:
 MADAGASCAR: - ÀFRICA SUD-OCCIDENTAL:

31. 6. L’ HERÈNCIA DEL COLONIALISME.
1. A NIVELL del TERRITORI:
 CREACIÓ de NOUS PAÏSOS i FRONTERES
 POSADA en CULTIU D’INMENSES TERRES VERGES i TALA de BOSCOS
 CONSTRUCCIÓ d’INFRAESTRUCTURES per EXPLOTAR i COMUNICAR els TERRITORIS CONQUISTATS
 MODIFICACIÓ de l’ESTRUCTURA ECONÒMICA i POLÍTICA d’ÀFRICA
2. IMPACTE DEMOGRÀFIC:
 AUGMENT DE LA POBLACIÓ, MOTIVAT pel NOTABLE DESCENS de la MORTALITAT
 ES COMENCEN A CREAR SITUACIONS de SUBALIMENTACIÓ
3. COLINITZACIÓ CULTURAL ACULTURACIÓ
 ES VAN PERDRE PART de la IDENTITAT, CREÈNCIES i TRADICIONS INDÍGENES, per l’IMPACTE de la CULTURA
OCCIDENTAL
 VA HAVER un EXPANSIÓ de les LLENGUES i DIFUSIÓ de l’ENSENYAMENT
4. ECONÒMIQUES:
 COLONITZADORS VAN IMPOSAR ELS SEUS INTERESSOS ECONÒMICS a les COLÒNIES, ADQUIRINT una
SITUACIÓ de PRIVILEGI
 VAN OBTINDRE MAJORIA de TERRES i es van ABANDONAR els CULTIUS TRADICIONALS
 VAN IMPOSAR GRANS PLANTACIONS de PRODUCTES que BENEFICIAVEN a la METRÓPOLI
 VAN IMPOSAR una ECONOMIA MONETÀRIA i de MERCAT
 L’ARTESANIA LOCAL es va ARRUÏNAR, PER la COMPETÈNCIA dels PRODUCTES INDUSTRIALS de la
METRÓPOLI, QUE EREN MÉS BARATS i ARRIBAVEN a les COLÒNIES en GRAN QUANTITAT
5. DESARTICULACIÓ de les SOCIETATS TRADICIONALS:
 CANVIS a l’ESTRUCTURA SOCIAL
 COLONITZADORS NO VAN RESPECTAR les FORMES de VIDA dels POBLES INDÍGENES, AL DUR A TERME:
 NOUS RITMES de TREBALL QUE VAN DESORGANITZAR la VIDA TRIBAL i l’ANTIC RÈGIM de
JERARQUIES SOCIALS
 DIVISIÓ D’UNITATS ÈTNIQUES i FORÇAMENT a la CONVIVÈNCIA a GRUPS ENFRONTATS
 UTILITZACIÓ de DETERMINATS GRUPS D’INDÍGENES BÉ PEL SEU EXÈRCIT o BÉ COM FUNCIONARIS

32. TERRITORIS COLONITZATS
GRAN IMPACTE PER L’ARRIBADA DELS EUROPEUS
6. L’ HERÈNCIA DEL COLONIALISME.
VAN INTRODUIR ALGUNS DELS SEUS AVANÇOS
PERÒ VAN TRASTOCAR LES SOCIETATS INDÍGENES
VAN GENERAR PROBLEMES
REPERCUSIONS ARRIBEN FINS ALS NOSTRES DIES

33. 6.1. PER A LES METRÒPOLIS
tenen cada vegada més riquesa del que treuen de les colònies (mercats
reservats), però es concentra en la burgesia, mentre que totes les classes
socials paguen impostos per a mantenir l’imperi
ECONÒMIQUES
s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,
evitant conflictes socials greus
DEMOGRÀFIQUES
i SOCIALS
Les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes
POLÍTIQUES
Es crea un sentiment de superioritat de l’home blanc cristià sobre els
“salvatges”
IDEOLÒGIQUES
A les colònies es produeixen
conflictes entre les potències que
conduiran a la formació dels blocs
enfrontats en la
1a Guerra Mundial
ENFRONTAMENTS

34. 6.2. PER A LES COLÒNIES
6.2.1 ECONÒMIQUES
La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses
S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors
-Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació:
-Es produeix per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals
Arriben productes
industrials més barats i de
qualitat de la metròpoli i
l’artesania tradicional
desapareix
Intercanvi
desigual
en el comerç
provoca...
ORGANITZACIÓ
MUNDIAL
DEL COMERÇ
FONS
MONETARI
INTERNACIONAL

35. El creixement demogràfic provoca
subalimentació crònica, fam i morts
6.2.2 Demogràfiques
Creix la població amb l’arribada d’emigrants
europeus i la reducció de la mortalitat
Aplicació dels avenços
mèdicosanitaris dels
europeus

36. Es trenca la societat tribal tradicional i
s’introdueix la societat capitalista occidental
Burgesia de la
metròpoli
Explotació
indígena
6.2.3. SOCIALS

37. Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats
ètniques i culturals existents anteriorment
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes
entre ètnies que han de conviure en un mateix Estat
6.2.4 POLÍTIQUES

38. Els colonitzadors creen escoles i missions per
difondre la cultura occidental i el cristianisme
Els indígenes perden la seva identitat
i s’occidentalitzen (aculturació)
6.2.5. CULTURALS

39. A les METRÒPOLIS
- Una sortida per a l’excedent de
població europea
A les COLÒNIES
- Aculturació
- Pèrdua d’identitat
- Pertorbar les seves creences i tradicions
6.- L’ HERÈNCIA DEL COLONIALISME
DEMOGRÀFIQUES
ECONÒMIQUES
POLÍTIQUES
SOCIALS
CULTURALS
- Increment de la població (reducció de la
mortalitat – vacunes, mesures higièniques -)
- Desequilibri entre població-recursos
- Expropiació de terres indígenes
- Abandó de conreus tradicionals
- Plantacions i nous monoconreus
- Intercanvi comercial desigual
- Estímul per a la industrialització
- Obtenció de matèires primeres
- Obertura de nous mercats
- Acumulació de riquesa
- Forta càrrega sobre el pressupost de
l’Estat
- Va generar molts conflictes entre
països
- Imposició d’una administració forànea
- Enfrontaments entre metròpolis i colònies
- Creació de fronteres artificials
- Creença en la superioritat de la
cultura europea
- Difusió de: llengües, creences i
formes de vida europeus
- Una minoria estrangera s’imposava
sobre els pobles indígenes
- Èlits que servien als europeus (exèrcit
i funcionaris)
- Canvis de les estructures tribals i antigues
jerarquies socials
CONSEQÜÈNCIES

40. 6. L’HERÈNCIA del COLONIALISME
---- :
9. QUINES MODIFICACIONS DEL TERRITORI VAN REALITZAR ELS EUROPEUS ALS NOUS
TERRITORIS COLONITZATS i les MATEIXES QUE VAN COMPORTAR i NO VAN TENIR EN
COMPTE ?
10. L’ACULTURACIÓ, ON ES VA PRODUIR i VA TINDRE MAJOR INCIDÈNCIA, QUINS
ASPECTES NO VAN OFERIR RESISTÈNCIA A LA MATEIXA i QUE ES VA PERDRE O ES VA
VEURE PERTORBAT?
11. INDICA AL RESPECTE de les CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DEL COLONIALISME:
 INTERESSOS ECONÒMICS QUE ES VAN IMPOSAR A LES COLÒNIES:
 TIPUS DE CULTIUS, PRODUCTES i a QUI BENEFICIAVEN QUE ES VAN IMPOSAR:
 TIPUS D’ECONOMIA QUE ES VA IMPOSAR ALS NATIUS i QUE ELLS
DESCONEIXIEN:
 MOTIUS DE L’ARRUÏMA DE L’ARTESANIA LOCAL DE LES COLÒNIES:
12. A L’ESTRUCTURA SOCIAL DE LES COLÒNIES, ELS COLONITZADORS QUE NO VAN
RESPECTAR, QUE VAN DESORGANITZAR DIVIDIR O AGRUPAR i PER A QUÈ VAN
UTILITZAR a DETERMINATS GRUPS?

41. ACTIVITATS FINALS PER ENTREGAR i VALORAR, EL DIA DE LA PROVA i
PRACTICAR DE CARA A LA MATEIXA:
 DE LES ACTIVITATS de SÍNTESIS, DE LA PÀGINA 138 EFECTUAR LES
ACTIVITATS:
L’ ACTIVITAT 1: CONSOLIDA el que HAS APRÉS
L’ACTIVITAT 2: DEFINEIX CONCEPTES CLAU
L’ACTIVITAT 3: IDENTIFICA ELS PERSONATGES
L’ACTIVITAT 4: ESTABLEIX la CRONOLOGIA
L’ACTIVITAT 5: EXPLICA les DIFERÈNCIES
 DE LES ACTIVITATS del TALLER d’HISTÒRIA, DE LA
PÀGINA 140 EFECTUAR les ACTIVITATS:
 2. ORGANITZACIÓ de la INFORMACIÓ. EL TAYLORISME
 3. FONTS GRÀFIQUES. ELS DRETS de CONQUISTA
TEMA 6: L’ÈPOCA de L’IMPERIALISME

42.  PROVA,ASPECTES QUE INCLOURÀ i VALORACIÓ:
1. QÜESTIONS PER A RESPONDRE, DE LES PREGUNTES CLAUS, DE LES 12
REALITZADES EIXIRAN 10 D’ELLES --- valoració 5 punts
2. DEFINEIX CONCEPTES CLAUS, de l’ACTIVITAT 2 de SÌNTESIS del TEMA ---
valoració 1 punts
3. IDENTIFICAR PERSONATGES amb ESDEVENIMENTS i CARACTERÍSTIQUES; de
L’ACTIVITAT 3, DE la SÍNTESIS del TEMA --- valoració 1 punt
4. EFECTUAR UN EIX CRONOLÒGIC, AMB LES DADES i ESDEVENIMENTS del EIX
CRONOLÒGIC de la SINTESIS del TEMA i de l’EIX CRONOLÒGIC de l’INICI DEL
TEMA --- valoració 1 punt
5. FRASES per INDICAR VERITABLE o FALS, CORREGINT els ERRORS PER
CONVERTIR les FRASES FALSES en VERITABLES en base a ASPECTES de
l’ACTIVITA 1 i 5, de la SINTESIS del TEMA --- valoració 1 punt
6. TEXT PER INTERPRETAR, i RESPONDRE A QUESTIONS PLANTEJADES, EN
BASE A UN TEXT DE L’EPOCA --- valoració 1 punt
TEMA 6: L’ÈPOCA de L’IMPERIALISME