SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
Download to read offline
L’ ERMITA DE SANTA JUSTA i
RUFINA D’AGOST
BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL
AGOST és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la zona més
occidental de la comarca de l'Alacantí, al sud de
la serra del Ventós (905 m). Està situat a 18 km a l'oest d'Alacant, i
actualment té sobre els 4.752 habitants. Es troba situat als lindes de la
planura litoral que circunda la ciutat d’Alacant. Els seus límits són: al
nord, Castalla; l’est, Tibi i Alacante; a l’oest,Monforte del cid i Petrer; i al
sud, Alacant.
ELS PRIMERS VESTIGIS DE POBLAMENT AL TERME D'AGOST ES TROBA A LA "COVETA DE SANT MARTÍ", JACIMENT NEOLÍTIC.
MÉS AVANT, DURANT L'EDAT DEL BRONZE L'HÀBITAT HUMÀ DE LA ZONA PASSA AL CIM DE LA "SERRA DEL NEGRET", ON ES
TROBA UN POBLAT FORTIFICAT. TAMBÉ D'ESTA ÈPOCA S'HAN TROBAT RESTES AL CASTELLET DE LA MURTA.
DINS DEL NUCLI URBÀ ACTUAL LA PART MÉS ANTIGA ES DISTRIBUÏX PER LA ZONA MÉS ALTA DEL TOSSAL QUE OCUPA, I SEMBLA
SER D'ÈPOCA IBERA. BONA MOSTRA DE LA PRESÈNCIA D'ESTOS POBLADORS SÓN LES ESFINXS D'AGOST. JUST AL MATEIX LLOC ES
TROBEN LES RESTES DEL CASTELL, QUE POTSER ES VA ALÇAR DESPRÉS DE LA CONQUESTA DE JAUME II D'ARAGÓ. TAMBÉ HI HA
JACIMENTS D'ÈPOCA ROMANA COM LA VILA ROMANA DE L'ESPERANÇA. DESPRÉS DE L'ENTRADA A LA PENÍNSULA IBÈRICA DELS
MUSULMANS, LA ZONA POSSIBLEMENT PERTANYÉ AL REGNE DE TUDMIR. D'ÈPOCA ISLÀMICA, ES CONSERVEN LES RESTES D'UN
POBLAT ALMOHADE DELS SEGLES XII-XIII, SITUAT A LA SERRA DELS CASTELLANS, TOT JUST DAMUNT DEL PARATGE CONEGUT COM
"EL RUGLÓ".
AMB LA CONQUESTA CRISTIANA AGOST VA PERTÀNYER DURANT UN BREU ESPAI DE TEMS AL REGNE DE CASTELLA SOTA EL
REGNAT DE FERRAN III DE CASTELLA. POSTERIORMENT, EN 1296, JAUME II VA ADSCRIURE AGOST DEFINITIVAMENT AL VALÈNCIA,
INTEGRAT A LA CORONA D'ARAGÓ. L'ANY 1681 PASSÀ A PROPIETAT DELS CAVALLERS DE VALLEBRERA. ES VA SEGREGAR
D'ALACANT, AL QUAL PERTANYIA DES DE 1252 A FINALS DEL S. XVIII.
DES D'APROXIMADAMENT ESTES DATES, JA ES TROBA A AGOST UNA PROTOINDÚSTRIA DEL FANG, QUE A MITJANS DEL SEGLE XIX
EVOLUCIONARÀ NOTABLEMENT CONVERTINT-SE EN UNA POTENT INDÚSTRIA CANTERERA. DURANT ELS ANYS SEIXANTA D'EIXE
SEGLE, I AMB L'AUGE DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ, S'HI CREAREN DIVERSES EMPRESES ORIENTADES A L'ESMENTAT SECTOR.
HISTÒRIA D’AGOST
HISTÒRIA D’AGOST
ERMITA DE SANTA JUSTA i RUFINA, d’AGOST
CARRER ALFARERIA
L'ERMITA de les SANTES JUSTA I RUFINA del municipi d'Agost ,està situada al carrer
Alfarería y forma part d’un dels punts singulars de la ruta alfarera
Al 1821 deu alfarers d’Agost van fundar l’Ermita de les Santes Justa i Rufina que va ser
restaurada per la Conselleria de Cultura en 1995.
Va ser construïda al 1821 i es tracta d'una
ermita de xicotetes dimensiones que es mostra
com l'expressió de l'ofici de terrisser, del qual
les patrones són les santes titulars.
L'edifici és de planta quasi quadrada, la cúpula
sobre petxines, se sustenta sobre un tambor de
poca alçària, remarcat per una cornisa de color
gris que ressalta sobre les parets pintades en
blanc. Este tambor compta amb huit finestres
que li donen a l'espai una gran lluminositat.
A l'exterior els acabats estan enlluïts amb els
colors blanc i groc. Rematant la façana es troba
un campanar de paret amb pinacles de ceràmica
verda i marró, colors de la terrisseria local que
també s'utilitza en les teules envernissades de
la cúpula.
Està clasificada segons les Normes Subsidiaries de l’Ajuntament d’Agost com
un edifici del Patrimoni Arquitectònic d’interés
L’ermita es un exemple dels rals alfareres d’Agost.
PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AQUESTA ERMITA?
Els alfarers van fundar aquesta ermita per lliurar-se del pagament d’impostos al Barón de Cortes.
Aquest fet atestigua el desenvolupament del ofici artesà, en un primer moment es possible que de
manera gremial al voltant del carrer Alfareria, on s’ubica l’ermita, i ve a mostrar l'enraigo de
l’alfareria al poble d’Agost, sent la fundació de l’ermita un exemple del mateix.
Al llegir els cognoms dels fundadors de l’ermita es pot comprovar com molts dels alfarers d’avui
en dia que treballen encara a Agost, són descendents directes dels mateixos.
De l’ermita destaca el seu TAMBOR, un prisma de planta octogonal amb Finestres als
huit fronts, que en algun moment de la seua història van ser cegades. La morfologia
de l’ermita no obeeix a cap cànon de l'època en que va ser construïda i pot ser que
estiguera inspirada en la Capella de la Comunió de l’església de San Pedro d’Agost.
TAMBOR
CAPELLA de la COMUNIÓ
ESGLÉSIA de SANT PERE D’AGOST
Les escultures de les santes no són les
originals ja que les originals van ser
destruïdes durant la Guerra Civil. En aquest
període l’ermita va donar cobejo a persones
que no tenien on dormir. La Societat
d’Alfarers es reconstituïa després de
l’episodi bèl·lic, i en els seus primers anys
van substituir les escultures.
Al costat de l’altar hi ha dues plaques
commemoratives de ceràmica, una dedicada
a l’alfarer Juan Boix Ivorra i l’altra que fa
referència a l’any en el que es va a cometre
la reforma de l’ermita,1912).
Les festes de Santa Justa i Rufina es celebren
en Agost probablement des de abans de la
fundació de l’ermita. Al segle XX va ser la
Societat d’Alfarers la que es va encarregar
dels festejos. I després de la última restauració
de l’Ermita es va crear l’”Associació Santa
Justa i Rufina” que es la que se encarrega
d’organitzar-los el 18 de juliol
BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL
LLOC PER VISITAR i CONEINER

More Related Content

Similar to ERMITA SANTA JUSTA i RUFINA D'AGOST

SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGETSANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
Manel Cantos
 
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
Manel Cantos
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
Manel Cantos
 
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀPOBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
Manel Cantos
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_eso
Infant Jesús
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
Ainoaim
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
Manel Cantos
 
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAUBANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
Manel Cantos
 
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNTCASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
Manel Cantos
 

Similar to ERMITA SANTA JUSTA i RUFINA D'AGOST (20)

SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGETSANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
 
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUERMONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
MONESTIR DE LES AVELLANES - SANT CRIST DE BALAGUER
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
Apadrinem vinyols i els arcs
Apadrinem vinyols i els arcsApadrinem vinyols i els arcs
Apadrinem vinyols i els arcs
 
Erika Peris
 Erika Peris Erika Peris
Erika Peris
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
 
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀPOBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
POBLES DE CATALUNYA - PERELADA - CATALÀ
 
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
 
Dossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_esoDossier infant jesús_4_t_eso
Dossier infant jesús_4_t_eso
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Convent 5
Convent 5Convent 5
Convent 5
 
Ermita del cristo del llano
Ermita del cristo del llanoErmita del cristo del llano
Ermita del cristo del llano
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
 
Santiago de Compostela
Santiago de CompostelaSantiago de Compostela
Santiago de Compostela
 
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAUBANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
 
Emerita
EmeritaEmerita
Emerita
 
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNTCASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
CASTELL DE MONTCLUS - MUSEU DEL TORRÓ A AGRAMUNT
 
Escala Pau
Escala PauEscala Pau
Escala Pau
 
El renaixement a espanya
El renaixement a espanyaEl renaixement a espanya
El renaixement a espanya
 

More from Mario Vicedo pellin

More from Mario Vicedo pellin (20)

4tESO_TEMA 6_ L'EPOCA DE L'IMPERIALISME.pptx
4tESO_TEMA 6_ L'EPOCA DE L'IMPERIALISME.pptx4tESO_TEMA 6_ L'EPOCA DE L'IMPERIALISME.pptx
4tESO_TEMA 6_ L'EPOCA DE L'IMPERIALISME.pptx
 
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTICTEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
 
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
3r eso tema 5-la industria_feina i material de consulta
 
4t eso tema 7 1r part_1r gm
4t eso tema 7 1r part_1r gm4t eso tema 7 1r part_1r gm
4t eso tema 7 1r part_1r gm
 
2n eso tema 5 la ciutat de l'Europa medieval
2n eso tema 5  la ciutat de l'Europa medieval2n eso tema 5  la ciutat de l'Europa medieval
2n eso tema 5 la ciutat de l'Europa medieval
 
3r eso tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
3r eso  tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ3r eso  tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
3r eso tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
 
3r eso tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
3r eso  tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ3r eso  tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
3r eso tema 4_MINERIA,ENERGIA i CONSTRUCCIÓ
 
1r eso tema 5-els climes de la terra
1r eso tema 5-els climes  de la terra1r eso tema 5-els climes  de la terra
1r eso tema 5-els climes de la terra
 
1r eso tema 6-els paisatges de climes temperats
1r eso tema 6-els paisatges de climes temperats1r eso tema 6-els paisatges de climes temperats
1r eso tema 6-els paisatges de climes temperats
 
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
4t eso tema 6_ l'epoca de l'imperialisme
 
1r eso tema 2 esquemes
1r eso tema 2  esquemes1r eso tema 2  esquemes
1r eso tema 2 esquemes
 
1r eso tema 2 esquemes
1r eso tema 2  esquemes1r eso tema 2  esquemes
1r eso tema 2 esquemes
 
4t eso esquemes - resum_ tema 2
4t eso esquemes - resum_ tema 24t eso esquemes - resum_ tema 2
4t eso esquemes - resum_ tema 2
 
1r ESO TEMA 1: La TERRA un PLANETA SINGULAR
1r ESO TEMA 1: La TERRA un PLANETA SINGULAR1r ESO TEMA 1: La TERRA un PLANETA SINGULAR
1r ESO TEMA 1: La TERRA un PLANETA SINGULAR
 
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
 
2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL
2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL
2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
 
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
 
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
 
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL
 

ERMITA SANTA JUSTA i RUFINA D'AGOST

  • 1. L’ ERMITA DE SANTA JUSTA i RUFINA D’AGOST BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL
  • 2. AGOST és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la zona més occidental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m). Està situat a 18 km a l'oest d'Alacant, i actualment té sobre els 4.752 habitants. Es troba situat als lindes de la planura litoral que circunda la ciutat d’Alacant. Els seus límits són: al nord, Castalla; l’est, Tibi i Alacante; a l’oest,Monforte del cid i Petrer; i al sud, Alacant.
  • 3. ELS PRIMERS VESTIGIS DE POBLAMENT AL TERME D'AGOST ES TROBA A LA "COVETA DE SANT MARTÍ", JACIMENT NEOLÍTIC. MÉS AVANT, DURANT L'EDAT DEL BRONZE L'HÀBITAT HUMÀ DE LA ZONA PASSA AL CIM DE LA "SERRA DEL NEGRET", ON ES TROBA UN POBLAT FORTIFICAT. TAMBÉ D'ESTA ÈPOCA S'HAN TROBAT RESTES AL CASTELLET DE LA MURTA. DINS DEL NUCLI URBÀ ACTUAL LA PART MÉS ANTIGA ES DISTRIBUÏX PER LA ZONA MÉS ALTA DEL TOSSAL QUE OCUPA, I SEMBLA SER D'ÈPOCA IBERA. BONA MOSTRA DE LA PRESÈNCIA D'ESTOS POBLADORS SÓN LES ESFINXS D'AGOST. JUST AL MATEIX LLOC ES TROBEN LES RESTES DEL CASTELL, QUE POTSER ES VA ALÇAR DESPRÉS DE LA CONQUESTA DE JAUME II D'ARAGÓ. TAMBÉ HI HA JACIMENTS D'ÈPOCA ROMANA COM LA VILA ROMANA DE L'ESPERANÇA. DESPRÉS DE L'ENTRADA A LA PENÍNSULA IBÈRICA DELS MUSULMANS, LA ZONA POSSIBLEMENT PERTANYÉ AL REGNE DE TUDMIR. D'ÈPOCA ISLÀMICA, ES CONSERVEN LES RESTES D'UN POBLAT ALMOHADE DELS SEGLES XII-XIII, SITUAT A LA SERRA DELS CASTELLANS, TOT JUST DAMUNT DEL PARATGE CONEGUT COM "EL RUGLÓ". AMB LA CONQUESTA CRISTIANA AGOST VA PERTÀNYER DURANT UN BREU ESPAI DE TEMS AL REGNE DE CASTELLA SOTA EL REGNAT DE FERRAN III DE CASTELLA. POSTERIORMENT, EN 1296, JAUME II VA ADSCRIURE AGOST DEFINITIVAMENT AL VALÈNCIA, INTEGRAT A LA CORONA D'ARAGÓ. L'ANY 1681 PASSÀ A PROPIETAT DELS CAVALLERS DE VALLEBRERA. ES VA SEGREGAR D'ALACANT, AL QUAL PERTANYIA DES DE 1252 A FINALS DEL S. XVIII. DES D'APROXIMADAMENT ESTES DATES, JA ES TROBA A AGOST UNA PROTOINDÚSTRIA DEL FANG, QUE A MITJANS DEL SEGLE XIX EVOLUCIONARÀ NOTABLEMENT CONVERTINT-SE EN UNA POTENT INDÚSTRIA CANTERERA. DURANT ELS ANYS SEIXANTA D'EIXE SEGLE, I AMB L'AUGE DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ, S'HI CREAREN DIVERSES EMPRESES ORIENTADES A L'ESMENTAT SECTOR. HISTÒRIA D’AGOST
  • 5.
  • 6. ERMITA DE SANTA JUSTA i RUFINA, d’AGOST CARRER ALFARERIA
  • 7. L'ERMITA de les SANTES JUSTA I RUFINA del municipi d'Agost ,està situada al carrer Alfarería y forma part d’un dels punts singulars de la ruta alfarera Al 1821 deu alfarers d’Agost van fundar l’Ermita de les Santes Justa i Rufina que va ser restaurada per la Conselleria de Cultura en 1995.
  • 8. Va ser construïda al 1821 i es tracta d'una ermita de xicotetes dimensiones que es mostra com l'expressió de l'ofici de terrisser, del qual les patrones són les santes titulars. L'edifici és de planta quasi quadrada, la cúpula sobre petxines, se sustenta sobre un tambor de poca alçària, remarcat per una cornisa de color gris que ressalta sobre les parets pintades en blanc. Este tambor compta amb huit finestres que li donen a l'espai una gran lluminositat. A l'exterior els acabats estan enlluïts amb els colors blanc i groc. Rematant la façana es troba un campanar de paret amb pinacles de ceràmica verda i marró, colors de la terrisseria local que també s'utilitza en les teules envernissades de la cúpula.
  • 9. Està clasificada segons les Normes Subsidiaries de l’Ajuntament d’Agost com un edifici del Patrimoni Arquitectònic d’interés
  • 10. L’ermita es un exemple dels rals alfareres d’Agost. PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AQUESTA ERMITA? Els alfarers van fundar aquesta ermita per lliurar-se del pagament d’impostos al Barón de Cortes. Aquest fet atestigua el desenvolupament del ofici artesà, en un primer moment es possible que de manera gremial al voltant del carrer Alfareria, on s’ubica l’ermita, i ve a mostrar l'enraigo de l’alfareria al poble d’Agost, sent la fundació de l’ermita un exemple del mateix. Al llegir els cognoms dels fundadors de l’ermita es pot comprovar com molts dels alfarers d’avui en dia que treballen encara a Agost, són descendents directes dels mateixos.
  • 11. De l’ermita destaca el seu TAMBOR, un prisma de planta octogonal amb Finestres als huit fronts, que en algun moment de la seua història van ser cegades. La morfologia de l’ermita no obeeix a cap cànon de l'època en que va ser construïda i pot ser que estiguera inspirada en la Capella de la Comunió de l’església de San Pedro d’Agost. TAMBOR
  • 12. CAPELLA de la COMUNIÓ ESGLÉSIA de SANT PERE D’AGOST
  • 13. Les escultures de les santes no són les originals ja que les originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil. En aquest període l’ermita va donar cobejo a persones que no tenien on dormir. La Societat d’Alfarers es reconstituïa després de l’episodi bèl·lic, i en els seus primers anys van substituir les escultures. Al costat de l’altar hi ha dues plaques commemoratives de ceràmica, una dedicada a l’alfarer Juan Boix Ivorra i l’altra que fa referència a l’any en el que es va a cometre la reforma de l’ermita,1912).
  • 14. Les festes de Santa Justa i Rufina es celebren en Agost probablement des de abans de la fundació de l’ermita. Al segle XX va ser la Societat d’Alfarers la que es va encarregar dels festejos. I després de la última restauració de l’Ermita es va crear l’”Associació Santa Justa i Rufina” que es la que se encarrega d’organitzar-los el 18 de juliol
  • 15. BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL LLOC PER VISITAR i CONEINER