1. L’ ERMITA DE SANTA JUSTA i
RUFINA D’AGOST
BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL
2. AGOST és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la zona més
occidental de la comarca de l'Alacantí, al sud de
la serra del Ventós (905 m). Està situat a 18 km a l'oest d'Alacant, i
actualment té sobre els 4.752 habitants. Es troba situat als lindes de la
planura litoral que circunda la ciutat d’Alacant. Els seus límits són: al
nord, Castalla; l’est, Tibi i Alacante; a l’oest,Monforte del cid i Petrer; i al
sud, Alacant.
3. ELS PRIMERS VESTIGIS DE POBLAMENT AL TERME D'AGOST ES TROBA A LA "COVETA DE SANT MARTÍ", JACIMENT NEOLÍTIC.
MÉS AVANT, DURANT L'EDAT DEL BRONZE L'HÀBITAT HUMÀ DE LA ZONA PASSA AL CIM DE LA "SERRA DEL NEGRET", ON ES
TROBA UN POBLAT FORTIFICAT. TAMBÉ D'ESTA ÈPOCA S'HAN TROBAT RESTES AL CASTELLET DE LA MURTA.
DINS DEL NUCLI URBÀ ACTUAL LA PART MÉS ANTIGA ES DISTRIBUÏX PER LA ZONA MÉS ALTA DEL TOSSAL QUE OCUPA, I SEMBLA
SER D'ÈPOCA IBERA. BONA MOSTRA DE LA PRESÈNCIA D'ESTOS POBLADORS SÓN LES ESFINXS D'AGOST. JUST AL MATEIX LLOC ES
TROBEN LES RESTES DEL CASTELL, QUE POTSER ES VA ALÇAR DESPRÉS DE LA CONQUESTA DE JAUME II D'ARAGÓ. TAMBÉ HI HA
JACIMENTS D'ÈPOCA ROMANA COM LA VILA ROMANA DE L'ESPERANÇA. DESPRÉS DE L'ENTRADA A LA PENÍNSULA IBÈRICA DELS
MUSULMANS, LA ZONA POSSIBLEMENT PERTANYÉ AL REGNE DE TUDMIR. D'ÈPOCA ISLÀMICA, ES CONSERVEN LES RESTES D'UN
POBLAT ALMOHADE DELS SEGLES XII-XIII, SITUAT A LA SERRA DELS CASTELLANS, TOT JUST DAMUNT DEL PARATGE CONEGUT COM
"EL RUGLÓ".
AMB LA CONQUESTA CRISTIANA AGOST VA PERTÀNYER DURANT UN BREU ESPAI DE TEMS AL REGNE DE CASTELLA SOTA EL
REGNAT DE FERRAN III DE CASTELLA. POSTERIORMENT, EN 1296, JAUME II VA ADSCRIURE AGOST DEFINITIVAMENT AL VALÈNCIA,
INTEGRAT A LA CORONA D'ARAGÓ. L'ANY 1681 PASSÀ A PROPIETAT DELS CAVALLERS DE VALLEBRERA. ES VA SEGREGAR
D'ALACANT, AL QUAL PERTANYIA DES DE 1252 A FINALS DEL S. XVIII.
DES D'APROXIMADAMENT ESTES DATES, JA ES TROBA A AGOST UNA PROTOINDÚSTRIA DEL FANG, QUE A MITJANS DEL SEGLE XIX
EVOLUCIONARÀ NOTABLEMENT CONVERTINT-SE EN UNA POTENT INDÚSTRIA CANTERERA. DURANT ELS ANYS SEIXANTA D'EIXE
SEGLE, I AMB L'AUGE DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ, S'HI CREAREN DIVERSES EMPRESES ORIENTADES A L'ESMENTAT SECTOR.
HISTÒRIA D’AGOST
7. L'ERMITA de les SANTES JUSTA I RUFINA del municipi d'Agost ,està situada al carrer
Alfarería y forma part d’un dels punts singulars de la ruta alfarera
Al 1821 deu alfarers d’Agost van fundar l’Ermita de les Santes Justa i Rufina que va ser
restaurada per la Conselleria de Cultura en 1995.
8. Va ser construïda al 1821 i es tracta d'una
ermita de xicotetes dimensiones que es mostra
com l'expressió de l'ofici de terrisser, del qual
les patrones són les santes titulars.
L'edifici és de planta quasi quadrada, la cúpula
sobre petxines, se sustenta sobre un tambor de
poca alçària, remarcat per una cornisa de color
gris que ressalta sobre les parets pintades en
blanc. Este tambor compta amb huit finestres
que li donen a l'espai una gran lluminositat.
A l'exterior els acabats estan enlluïts amb els
colors blanc i groc. Rematant la façana es troba
un campanar de paret amb pinacles de ceràmica
verda i marró, colors de la terrisseria local que
també s'utilitza en les teules envernissades de
la cúpula.
9. Està clasificada segons les Normes Subsidiaries de l’Ajuntament d’Agost com
un edifici del Patrimoni Arquitectònic d’interés
10. L’ermita es un exemple dels rals alfareres d’Agost.
PER QUÉ ES VA CONSTRUIR AQUESTA ERMITA?
Els alfarers van fundar aquesta ermita per lliurar-se del pagament d’impostos al Barón de Cortes.
Aquest fet atestigua el desenvolupament del ofici artesà, en un primer moment es possible que de
manera gremial al voltant del carrer Alfareria, on s’ubica l’ermita, i ve a mostrar l'enraigo de
l’alfareria al poble d’Agost, sent la fundació de l’ermita un exemple del mateix.
Al llegir els cognoms dels fundadors de l’ermita es pot comprovar com molts dels alfarers d’avui
en dia que treballen encara a Agost, són descendents directes dels mateixos.
11. De l’ermita destaca el seu TAMBOR, un prisma de planta octogonal amb Finestres als
huit fronts, que en algun moment de la seua història van ser cegades. La morfologia
de l’ermita no obeeix a cap cànon de l'època en que va ser construïda i pot ser que
estiguera inspirada en la Capella de la Comunió de l’església de San Pedro d’Agost.
TAMBOR
13. Les escultures de les santes no són les
originals ja que les originals van ser
destruïdes durant la Guerra Civil. En aquest
període l’ermita va donar cobejo a persones
que no tenien on dormir. La Societat
d’Alfarers es reconstituïa després de
l’episodi bèl·lic, i en els seus primers anys
van substituir les escultures.
Al costat de l’altar hi ha dues plaques
commemoratives de ceràmica, una dedicada
a l’alfarer Juan Boix Ivorra i l’altra que fa
referència a l’any en el que es va a cometre
la reforma de l’ermita,1912).
14. Les festes de Santa Justa i Rufina es celebren
en Agost probablement des de abans de la
fundació de l’ermita. Al segle XX va ser la
Societat d’Alfarers la que es va encarregar
dels festejos. I després de la última restauració
de l’Ermita es va crear l’”Associació Santa
Justa i Rufina” que es la que se encarrega
d’organitzar-los el 18 de juliol
15. BÉ IMMOBLE DE RELLEVANCIA LOCAL
LLOC PER VISITAR i CONEINER