2. BIOGRAFIA
Barcelona, 1908 Anys 70 – BCN
Abandona l'escola prest. Mirall trencat
Mor Girona, 1983
Aloma, premi Crexells
Exili – Guerra Civil
Ginebre – Maduresa
La plaça del diamant
El carrer de les Camèlies
3. OBRES
NARRATIVA Contingut
ETAPES DE LA SEVA VIDA
Personatges
Principals
3 ETAPES:
JOVENTUT Novel·les de temteig
4 primeres obres
+ 1ra versio Aloma
MADURESA Pèrdua de la juventut
Desde Vint-i-dos contes , Plaça del diamant,el carrer de les Camèlies
Jardí vora el mar...
VELLESA El mite
Semblava de seda i altres contes, Miral trencat...
4. TEMÀTICA
Superació de situacions difícils, afrontar-les i seguir endavant per molt difícil que
es faci la vida. La protagonista, ens conta la seva vida i les seves emocions per
ensenyar-nos com de difícil pot arribar a ser aquesta quan es mesclen els
records i els sentiments antics a la vegada.
Natàlia conta com viu la guerra i la fam, la sort que te al trobar com a segon
marit a un home capaç de donar-li tot el que vol i treure-la de la desesperació
de la fam i la pobresa.
5. ESTRUCTURA
S'allarga 25 anys.
Abans de la republica
1 part LINEAL
Etapa dels ''maldecaps petits''
Temps – Lentament
2 part Desde la II República – finals G.Civil
''maldecaps grans''
Temps més ràpid
''La vida escapçada''
3 part
la protagonista tracta de recuperar definitivament la seva identitat
Casament Rita – Pauta temporal = 15 anys.
6. TEMPS
EXTERN postguerra
Acció Proclamació República Postguerra
(principis 50)
7. SÍMBOLS
Els coloms: Aquest és el símbol més important de tota l'obra.
Desdoblament de les relacions entre Natalia/Colometa amb en Quimet. . Colometa,
incapaç de suportar aquesta situació, es rebel·la contra l'element que la simbolitza,
trencant els llaços que la unien amb Quimet. Però a la darrera part, la protagonista està
pressa de consciència, perquè el fet d'haver-los matat quan va decidir revelar-se, ara ho
veu com si hagués matat a un altre personatge. Inclòs a un dels darrers capítols ella
mateixa es veu com un colom, el que reflecteix la gran importància que havien tingut a la
seva vida.
Embut: és el símbol de la seva vida, arriba un moment que ja no pot deixar passar les
coses (estreny). Al final de la novel·la, quan està a la plaça, les cases del voltant es tornen
en forma d'embut, perquè havia arribat a un punt, que ja no podia empassar res més. Al
final, la mescla dels coloms (s'han mitificat) i l'embut (s'ha tancat) és el final de la seva
joventut, ja que amb el crit que fa a la plaça, aconsegueix alliberar-se del passat i
recuperar la seva identitat.
Flors i l'aparador de les nines del carrer Gran: són símbols de l'etapa de la infantesa,
que Rodoreda utilitzava a totes les seves obres, perquè li recordaven la infància, el temps
de felicitat perdut. Serveixen per alliberar-se momentàniament de la opressió i l'angonia.
També Rodoreda les fa servir per crear un mite de la infantesa.
8. Jardins i parcs: són símbols que també recorden a la infància. Per a
Rodoreda l'arbre és l'element més important d'un parc o d'un jardí,
l'arbre dóna idea de cosmos, que està en contínua regeneració, que
representa sa recuperació de sa seva identitat.
Cargol de mar: simbolitza l'estabilitat i l'harmonia, enfront a la
inestabilitat del món que representa el mar, ja que el cargol és una forma
de tenir el mar controlat.
Somni del cordó umbilical: és símbol de l'ofegament, de la vida.
Les balances: equilibri que li manca a Colometa per seguir vivint.
Ganivet: de fulla llarga es l'instrument amb que la dona talla amb el seu
passat, gràcies a la maduració.
Entre altres símbols.
9. PERSONATGES
Principals:
Natalia: La Natàlia, és el personatge principal. Al principi, és una noia innocent. Es va fent
gran i veu que la vida no és tan bella com li semblava. És una dona atractiva, bastant
llesta. Al llarg dels anys canvia molt. la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el
món amb altres ulls. Però ella lluita per no ser trepitjada. Després de la guerra, quan es
torna a casar, la vida li canvia a favor seu i viu molt més bé que abans. Ella veu que el pas
del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però almenys, en el final de la novel·la pot viure
tranquil·la.
Quimet: Es el primer marit de la Natàlia. Aquest és un home molt possessiu. Volia que la
Natalia fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar
el nom i li va dir “Colometa”.. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació
pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva. Durant la Guerra civil va haver
d'anar al front, on mori. De vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la
seva dona.
10. Antoni: Es l'adroguer. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt
de matar els seus fills i suïcidar-se, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i
formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol
fer. També va anar a la Guerra i el van ferir i no pot tenir fills.
Toni: Primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt.
També tenia enveja de la seva germana petita. Amb el pas del temps i la guerra entremig es
va fent gran i va anar madurant.
Rita: Filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un
cafeter. És una noia amb molt caràcter.
11. Secundaris:
Cintet: és un dels millors amics de Quimet.Va a veure a Colometa per donar-li notícies del
seu marit. Mor a la guerra al mateix temps que Quimet.
Mateu: és altre amic de Quimet, que és fa molt íntim de Colometa.
Senyora Enriqueta: és una senyora més vella que Colometa que venia castanyes i
moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern, i cacauets i xufles a l'estiu. És una xafardera
que es fica molt a la vida dels altres.
Mare d'en Quimet: és un dona un tant estranya, perquè tenia la casa plena de llaços. Cada
vegada que veia a Colometa li demanava si ja estava embarassada, i quan ja ho està li
dóna una rosa de jericó per ajudar-la a obrir-se a l'hora de tenir al nen. Mor a la meitat de la
novel·la de vellasa.
Julieta: és la millor amiga de Colometa, encara que quan es casa amb Quimet, perd el
contacte amb ella. Quan Colometa està totalment a la misèria, Julieta li fa una visita, i li
conta la seva aventura amb un soldat.
Senyor i senyora: són els amos de la casa a on Colometa va a treballar, quan necessita els
dobles per mantenir a la família.
12. ESTIL
col·loquial n. psicològica
Somnis o visions
Llenguatge poètic surrealistes
Descripció de paisatges
13. CONCLUSIÓ
A aquesta novel·la està clarament reflectit el masclisme, representat per
Quimet, qui no feia res a les feines de casa seva, trobava que Colometa havia
de fer el que ell deia, i les dones no podien tenir la seva opinió. Encara que era
el mascle, no era el que duia els doblers a casa, i Colometa es veu obligada a
posar-se a treballar. El fet que Quimet hagi d'anar a la guerra demostra la seva
condició de mascle, perquè havia de ser un superhome i anar a lluitar.
La dona a l'època de la guerra no estava gens considerada, per això, Colometa
passa tanta fam, perquè com era una dona no trobava treball en lloc.
A la societat de postguerra Colometa ja és més reconeguda com a dona,
encara que en aquesta època ja és més vella, i ja es tractada com una
senyora.
