SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
Download to read offline
PERSONATGES Ramona, Adèu Montserrat Roig RAMONA, ADÉU
ESTRUCTURA DELS PERSONATGES RAMONA, ADÉU
PERSONATGES PRINCIPALS ,[object Object],[object Object],[object Object],RAMONA, ADÉU
RAMONA, ADÉU Mundeta Jover   (àvia)  –  Francisco Ventura La seva història en forma de  diari  personal: Nascuda l’últim quart del segle XIX  a Siurana, Tarragona.  Fou filla de família pagesa. Dona  d’una forta personalitat .  De jove era bonica. La seva pell és molt delicada, molt blanca, i les mans són deixades anar, com si fossin raigs de lluna. El seu cabell és fort i llarg.(pàg.43) Se sent republicana de tota la vida.(pàg.37) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana.  Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat,  el 8 de desembre de 1894. Ell la va salvar de la bomba del Liceu. El seu viatge de noces és a París.  Abans de la mort d’aquest diu:  ningú no entendrà que, en el fons, tant me fa quedar-me sola.(pàg. 232) Patirà un avortament del seu primer fill el 28 de desembre de 1898. La seva única filla serà la Mundeta Ventura, que naixerà el 1909. Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a causa de la formació religiosa i moral que ha rebut.   Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat. Contrapunt: referències que en fan la Mundeta Ventura (pàg. 197) i la Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la M. Jover és un model. Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant – Víctor Amat - que tampoc respondrà a les seves expectatives (pàg. 232) . Guerra de les Colonies(1898) Guerra d’Àfrica(1909) Setmana tràgica (28 de juliol de 1909) Guerra Gran(1914-1918)
RAMONA, ADÉU Mundeta Ventura – Joan Claret   (Ignasi Costa)   Personatge construït amb procediments: Filla de la Mundeta Jover i Francisco Ventura, neix el 1909 a l’Eixample, Barcelona.  Durant els estius marxa a Valldoreix. Dona bleda, poruga i submisa. Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i després del marit. Descendents amb Joan Claret: Sílvia, Nasi, Mundeta i Gèlia. Vesteix amb faldilles i amb unes ungles decorades amb esmalt Rosina amb una llargada adequada, transparents i corbes. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el recorda revifa. Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres romàntics). Primer amor acabat tràgicament: el seu amant  Ignasi Costa  se suïcida. Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb  Joan Claret , home inflexible, distant i impenetrable, que accepta amb resignació.  Es casa amb aquest el 1938. Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella no era verge quan es va casar.
RAMONA, ADÉU Mundeta Claret (filla)  –  Jordi Soteras  Personatge caracteritzat a través de 2 procediments: Neix el 1949 a l’Eixample, Barcelona.  Estudia en un col·legit de monges. Més tard va a la Universitat de Barcelona. També ha fet algun viatge a Anglaterra. Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. Pertany a la mateixa generació que l’autora. (entre els anys seixanta i setanta) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
RAMONA, ADÉU Punts en comú de les 3 dones:  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PERSONATGES SECUNDARIS RAMONA, ADÉU
MARITS I AMANTS RAMONA, ADÉU
RAMONA, ADÉU Francisco Ventura Trets físics i de caràcter Fill de la vídua Climent. La seva família és honesta i decent, és d’origen burgès (p.63 i 64). Neix a Barcelona. Abans de morir el 2 de gener de 1919 va estar malalt durant deu anys. És un home de bona planta, un cavaller educat, molt fi i elegant . (p.63) Segons la seva dona no ha estat un home a guanyar, un risc, un perill, un triomf per arravatar a possibles rivals. Intuïa que el seu amor, tan segur, ordenat i meticulós, no li provocaria cap altra sensació que fàstic o monotonia.(pàg.232) Porta bigoti. A en Francisco li agraden molt els animals i les flors.(pàg.87) Mundeta àvia: <<En Francisco és un home ordenat, meticulós. El seu lema és ordre, pau i tranquilitat. I la paraula treball no l’abandona mai. De vegades els préstecs li donen bons rèdits i aleshores li agrada comprar-me joies i pells. Però no és un home afortunat amb el diner>> Treballarà de prestador al llarg de la seva vida però sempre d’una forma tradicional, sense introduir innovacions a diferència dels seus companys. No invertirà en empreses. Passa tot el dia a la  borsa segons la seva dona. (pàg. 97) Es casa amb la Mundeta Jover  al decembre del 1894, se l’estima i li demostra el seu amor mitjançant composicions poètiques en llengua castellana. Tindrà una única filla, la Mundeta Ventura, donat que la seva dona patirà un avortament. Sempre recolzarà la seva dona per aquest fet tan dur. Serà defensor del bàndol nacional. Guerra de les Colonies(1898) Guerra d’Àfrica(1909) Setmana tràgica (28 de juliol de 1909) Guerra Gran(1914-1918) Mundeta àvia: << li agrada molt escriure poemes. I dedicar-me’ls. Però el que fa més sovint  é s pintar >>
RAMONA, ADÉU Victor  Amat Carta que aquest escriu a Mundeta àvia: És l’amant de Mundeta Jover, és estudiant de la Universitat. <<Ramona, no li faci estrany que sàpiga el seu nom. La cambrera de la meva dispesa me l’ha dit. No sé com demanar-li perdó per la gossadia d’escriure-li sense que ens hàgim parlat mai. Si m’he atrevit a fer aquest pas ha estat després de dubtar durant dies i nits sobre la necessitat de demanar un encontre a una desconeguda que solament he pogut admirar –i no goso dir <<estimar>> perquè podria representar per a vostè precipitació i atreviment, encara que per a mi fos mil vegades beneït- des del balcó, o pel carrer, i sempre lluny. Cregui’m, Ramona, les grans felicitats són les més temudes, i jo temeria, refusaria el pecat del nostre encontre, si no fos que sento dintre meu una flama vivíssima que em dóna força, que m’enlaira, que em fa home, que m’esberla el cor. Vosté, Ramona, s’ha convertit en la certesa de l’Ideal, en la dona del Somni que porto arrelat dintre meu. I, com la podré abastar, si tota vostè se m’escapa, fugissera enemiga, i és tan lluny de la meva pobra realitat d’home mesquí?...Per apaivagar l’esperit, només voldria tenir el seu consentiment per a una cita, que per fugaç que sigui, deixaria en el meu ànim la seva subtil i delicada empremta. M’agradaria, per sublimar aquestes paraules, posseir el verb, la fluïdesa d’un Maeterlink, d’un Kropotkin, i així definir amb el seu geni la meva passió i sinceritat. Li envio, això no obstant, un petit poema fet més amb el cor que no pas amb el cervell, fruit de la intuïció del delit amorós i escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i estimar>> A continuació li escriu la poesia esmentada. . <<El poema ha expressat els meus sentiment. No hi puc afegir ni un sol mot. Si creu possible un encontre no té més que fer-m’ho arribar per la cambrera de vostè que està en combinació amb la meva.Tot esperant, neguitós i impacient, la seva resposta, li ofereix els seus somnis.>> Mantindran contacte visual, en un inici, des dels seus respectius balcons.(15 de febrer de 1901) Més tard, el dia 10 d’abril de 1901, aquest li envia una carta. El dia 15 d’abril de 1901 tenen la primera cita a l'església de Santa Maria del Mar. El seu primer petó és a la Barceloneta el 18 d’abril d’aquell mateix any. L’última cita és al Parc de la Ciutadella el dia 18 de juny. Escriu poesia en català.
RAMONA, ADÉU Joan Claret Trets físics i de caràcter És un Barceloní negociant. Va desaparèixer durant uns dies, la seva dona el va estar buscant desesperadament, ja que havia hagut una explosió a les Corts Catalanes. Segons la seva dona és un home molt gest.(pàg. 37) També inflexible, distant i impenetrable. Porta uns cabells arrissats i negres com el carbó.(pàg. 53) Mundeta Claret:  El pare, l’home impenetrable, el rostre misteriós. Mundeta Ventura:  <<Abans de conèxier en Jordi es consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el sant dia, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de proclamar als quatre vens la seva superioritat. L’acovardia haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte, d’aquests que penetren, dins el seu cos[...]Havia començat a sentir aquest impuls al seus disset anys.>> En Joan d iu  que regalar llibres a les dones era qüestió de  gent gandula i passada de moda . Marit de Mundeta Ventura, es casaren l’any 1938. Junt amb aquesta tenen descendència: la Sílvia, en Nasi, la Mundeta i  la Gèlia. Mundeta:  << V aig conèixer en Joan una tarda de dissabte a Valldoreix.[...]Un dissabte vaig acompanyar la Patricia quan va arribar el tren, de seguida el vaig veure.[...]Jo vaig mirar en  J oan i em vaig enamorar dels seus blens de cabell, arrissat i negres com el carbó>> No perdona a la seva dona el secret de no arribar verge al matrimoni. Tracta la seva dona amb amor. (pàg 37) Es passa als nacionals. Fa cada any viatges a Hamburg i a Amsterdam i en torna ullerós i d’un pèssim humor.(pàg94)
RAMONA, ADÉU Ignasi Costa Història d’amor: Primer amor de la Mundeta Ventura. Era un activista d’esquerres, es va suïcidar. Estiuejava a l’estiu a Valldoreix(pàg.127) L’Ignasi i la Mundeta Ventura es van conèixer a Valldoreix, al costat del Mas Roig.  Dos dies més tard, a la festa de la Kati, estava allà: <<Es deia Ignasi i els seus ulls cremaven. Era molt prim i els cabells, pentinats cao endarrea i fixos, brillaven. Tenia la cara enfonsada isemblava que tot el que esguardava es foradava per la seva insistència.>> La Kati i ell eren molt amics, s'escriviren cartes, però´no són res més que amics. Kati:<<T’entendràs amb l’Ignasi, té fama d'estrambòtic. Sembla que s’ha embolicat amb política. A Barcelona fan córrer que ha parlat en un míting.Amb gent d’esquerres i poc amiga dels capellans, que és la que a mi m’agrada. També diuen que és vegetarià>> La Kati els va presentar, i una estona parlant i ell la va besar. Segons ella, era el primer cop que la besaven i es va posar cursi. Defineix el sentiment d’estar enamorat com una combinació de fisiologia i de moral Com si tinguessis el futur a les mans. Com una revolució. <<Això: com el seure més dur, més dramàtic, que pateix l’home en passar pel món. També ens hi juguem moltes coses. En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí>> (pàg.143-144) No li agrada ballar perquè diu que és un preàmbul molt estúpid de l’intimitat. <<és com si esperéssim, amb resignació, travessar l’antelesa de la felicitat>> Aquest va canviar la Mundeta, es va tornar molt enraonadora.
RAMONA, ADÉU Jordi Soteres Diferències És un estudiant universitari de segon curs i activista. Fill d’exiliats, criat a Mèxic. <<Ella era feta a base de petites lleialtats, mesquines, subjectes als instints, com si l’afecte, l’amor o l’amistat depenguessin d’una cega relació mercantil.Mentre que en Jordi estimava les coses del món, no en relació a la seva circumstància personal, històrica i geogràfica, sinó perquè corresponien a la seva realitat momentànis.>> (pàg.149-150) <<Ella es trobava en un univers en devallada, sense imaginació, corromput, l’únic final plausible, a tot estirar, seria el triomf de la felicitat personal. El cas d’en Jordi era molt diferent:ell pertanyia a una familia en què la paraula ‘luita’ posseïa, per tradició, un significat optimista i ascendent>> (pàg.150) A la Universitat era un líder, malgrat la seva joventut. No creu en l’amor únic. És capaç d’estimar totes les dones, totes les que se li oferien com a companyes en l’espectacle de l’amor.  <<Mira, Mundeta, sóc amic teu, reteu, però això de l’amor ho puc fer amb qualsevol dona. Són dues coses diferents>> Una nit a casa de  l’Anna van fer una festa. La Mundeta va veure com en Jordi i aquesta estaven a la seva cambra fent l’amor. Va ser en Nito qui li va dir. <<Obrí, amb fúria, la cambra. Els ulls entelats i tristos de l’Anna l’esguardaren un instant. Dos cosos per estrenar, pensà. Com dos cossos tendrament agafats, donant-se tota una vida o tota una mort , qui sap>>( pàg.156) Al final de la novel·la, la relació amb la Mundeta finalitza. Ella, ja no podia actuar de la mateixa manera des d’aquella nit. Intuïa que la baralla amb en Jordi seria el començament d’un enfilall de malentesos; pressentia que res, per molt que s’ho proposessin, tornaria a ser com abans. (Pàg. 235)
FAMILIARS RAMONA, ADÉU
RAMONA, ADÉU Tieta Sixta Trets físics i de caràcter És la germana de Mundeta Jover. Està casada i és mare de dues nenes, Jacqueline i Esmeralda. És una dona garrepa i envejosa.  La tieta Sixta sempre s’aprofitava per deixar verda a la seva germana quan la Mundeta Ventura era al davant. Li té enveja […] Té   molta barra .  Oferia mitja vida als altres i després no donava res. (Pàg.43) La Jacqueline s’assembla molt a ella:  té cara d’amargada, sempre rondinava, tot ho trobava malament, l’eterna víctima. (Pàg.124). Coneix a la perfecció com funciona això de la guerra. No soporta als republicans.  És calba i ha de porta perruca. Té molt poca traça per a vestir-se. (Pàg. 43) Els altres la veuen com una dona que  és fa la ploramiques i la víctima però que en realirar és una mala bèstia. ( Pàg.45) Crítica per l’esquena a la seva germana i a la seva neboda. La Jacqueline, en una ocasió li diu a la Mundeta Ventura:  la mamà diu que tu ets la cosineta pobra, que no en teniu ni per comprar-vos un vestit per als diumenges, i diu que la culpa la té la tieta Ramona, la teva mamà, que sempre ha dut el cap ple de pardals i de fums i que va desprendre tots els quartus que us va deixar el tiet Francisco, al cel sia. [...] i diu que la teva mamà és una dona que presum de senyora però que, de pempis res. (pàgs.125 i 126)  Ella, com també la Patrícia Miralpeix, es comporta seguint les pautes de  La perfecta casada.  Ambdues  recitaven passatges sencers, el recuerdo para la novia, la atención para la esposa. Pueden sacarse del libro enseñanzas provechosas, sobre todo para devolver a la mujer el puesto que le corresponde dentro del hogar. (Pàg. 107)
RAMONA, ADÉU Germans de Mundeta Claret Nasi Claret És el germà gran. Viu al Brasil, va marxar ja fa uns quants anys. La Mundeta l’enyora moltíssim ja que ell li explicava històries d’aventures que tant li agradaven, li feia companyia quan el pare la castigava… I desitjaria que estigués al seu costat i sovint pensava:  si encara visqués a Barcelona li aconsellaria què calia fer o, millor, es rifaria de les seves qüestions amb en Jordi. (pàg.191). Mantenen contacte per mitjà de cartes però ell ja no és el noi  d’abans:  […] et torno a repetir que no m’agradaria que em seguissis. Perquè seguir.me significa admirar els egocèntrics, els cruels, els qui no sabem el que volem… No em facis més cas, petita, […]  Jo no vull que et facis malbé, perquè ets la meva esperança i, qui sap, la de la família Claret. (Pàg. 192) Sílvia Claret És una de les dues germanes de la Mundeta Claret. Està casada i ja no viu a casa amb els pares. Gèlia Claret És la petita de la casa.  Li fa la guitza a la seva germana sempre que pot:  Vull entrar, que sempre l’ocupes tu el labavo, que t’hi estàs hores i hores, ni que fossis una meuca, nena. […] Si no em deixes entrar li diré a la mamà que aquesta nit tampoc no has dormit a casa; et dono cinc minuts… (Pàg. 100)
AMICS I CONEGUTS RAMONA, ADÉU
RAMONA, ADÉU Kati És una amiga de la Mundeta Jover, però en especial, de la Mundeta Ventura. Sempre fou una dona diferent a les altres: sense marit i defensora que la dona servia per molt més que per a estar a casa i cuidar els fills. Se suïcidà l’any 1939. La Mundeta Ventura parla d’ella de la següent manera:  Quan la vaig conèixer no la podia veure gens ni mica. Em semblava una dona molt presumida i coqueta . Sempre es reia de tot. Tot el dia parlava de versos i de llibres i per això s’entenia amb la mamà. [...] Al  Núria mirava tot el que la voltava amb impertinència; jo em pensava que ho feia per xafarderia i per criticar però ara que la conec sé que ho fa per curiositat, perquè ella diu que s’ha de conèixer tot, al món. A  mi em sembla que la Kati és molt llesta i que no necessita els homes. (Pàg. 39) [...]  Les altres dones malparlaven de la Kati, però la convidaven als seus berenars i a les seves festes perquè estava al corrent del  monde.  Tot Valldoreix criticava que sovintegés sola el Casino de Sant Cugat i, més encara, les seves descarades tendències vers l’altre sexe. L’única que hi mantenia una certa intimitat era la mare de la Mundeta; a totes dues els agradava llegir i s’intercanviaven llibres, amb preferència de poesia romàntica o biografies de reines. Totes, però, cobejaven una secreta enveja contra la Kati. Això de <<vivre sa vie>> , de ser <<independante>>. Tenia trenta anys, era soltera i vivia sola. Organitzava  parties  d’allò més innocents, però la llegenda les havia pujada de to i de categoria. (Pàgs. 102 i 103) Celebrava moltes festes a casa i tenia amistat amb molts estrangers francesos, sobretot.  Amiga del bàndol anarquista. Ajuda als més necessitats, per exemple, en una ocasió la Mundeta Ventura comenta que la Kati no és a casa perquè a marxar a buscar llet per al nen de la seva portera que està molt malalt.
RAMONA, ADÉU Patrícia Miralpeix Va néixer al camp i la seva educació va ser de dona pagesa. Està casada amb l’Esteve Miràngels, un poeta. Un home que la vol sempre al seu costat. Manté relació amb la tieta Sixta i les Mundetes Jover i Ventura, ella també es reuneix al Núria i visita sovint la casa de la tieta. De la mateixa manera que la tieta Sixta, ella també es coneixedora dels passatges de  La Perfecta Casada. La Mudeta Ventura parla d’ella així: [...] El seu home em va dedicar, un Nadal, una poesia molt bonica, molt sentida. I la Patrícia em portava, els primers dies d’esperar, una cuixa de gallina gairebé dos cops per setmana.  Encara que de vegades la critica, la Patrícia es portà molt bé amb ella.
RAMONA, ADÉU Vell de la FAI La Mundeta Ventura parla amb aquest home quan visita l’Hospital Clínic en busca del seu marit.  Ell està allà perquè està buscant al seu nebot. Ambdós, s’expliquen la seva vida. El vell està cassat i tenia un fill que va ser assassinat.  Jo he perdut el fill a Jaca, un tret a la cara, me’l deixaren sense fesomia, tota foradada.(Pàg.59) Ja des de jove, es mostrà com un revolucionari: amb 12 anys era aprenent de caixista, i anà a una manifestació perquè havien apujat 5 cèntims el pa.  El 1913, era tipògraf i s’adherí a una vaga general perquè no volien treballar a preu fet.  És un home valent, que mai ha acceptat la burgesia, els considera uns  hipòcrites. La Mundeta Ventura en se’l descriu com un home  que feia pudor de tabac mastegat, o d’esperit de vi i tabac barrejats, una pudor forta, enganxosa. Com la sang coagulada que quedava a les ferides dels morts i que ningú no netejava. (pàg.239) [...] Aleshores em vaig adonar  que tenia el nas ratat i que la seva pell no era de color d’oliva ni de color de mel, sinó de color gerani, rosa. (Pàg.243)
RAMONA, ADÉU Metge de l’hospital clínic Treballa com a metge i com que s’encarrega del dipòsit de morts els seus amics el coneixen com  l’ <<adobador de cadàvers>>. Ell se sent poeta, de fet, fins que s’inicià la guerra  havia fet composicions i, fins i tot, havia rebut una englantina. . També, abans de la guerra havia format part d’una penya excursionista.  En veu d’aquest personatge podem veure com el conflicte bèlic va canviar molt les coses, com aquest influí en la vida dels espanyols: La guerra li havia desbaratat la vena poètica, que s’havia tornat com la púrria.   Abans feia els versos amb cura, amb molt d’amor: allò sí que era temps per a la poesia. (Pàg. 57)
RAMONA, ADÉU Amics de Mundeta Claret Nito És un company d’Uiversitat de la Mundeta. Estima a la Mundeta i no li agrada gens que aquesta estigui amb en Jordi. Per això, se n’alegra molt quan aquest està a la cambra amb l’Anna, de fet, ell és qui ho comunica a la Mundeta.  Diu en Nito: - No em diràs que esperes en Jordi? Ella li respon: - Calla, et dic. Nito: - Perquè si l’esperes has begut oli, reina. Ha trobat companyia. [...] Si treus el teu preciós caparru a la cambra de l’Anna observaràs una escena que t’agradarà molt... (Pàg.154) Les seves paraules posen dels nervis a la Mundeta, l’odia perquè ell  li endevina els pensaments, li endevina la por, , li endevina la feblesa. (pàg.114) Anna És una companya d’Universitat amb qui la Mundeta acostuma a estudiar. La Mundeta ens dona a conèixer com és la seva família     L’Anna no té germanes: ha nascut amb la flor al cul. Filla única i amb un pare progre d’aquests que no emprenyen. (Pàg. 101) Fa l’amor amb en Jordi a la seva cambra una nit que la Mundeta es troba allà. Des d’aquell moment la Mundeta ja no la pot sofrir, la veu com  una meuca que s’aprofita de les circumstàncies. (Pàg.154) Enric És un noi de la Universitat, el rival polític del Jordi Soteres. En Jordi no aguanta la burgesia, vol fer vaga i posar en crisi a la Universitat.  Les seves paraules són clares:  […] l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet defensa els interessos econòmics de les classes que ara són al poder, és el seu instrument. I, en realitat, destrueix el que té de bo un estat hegemònic.(Pàg.115)  Rafa i Telele Ambdós són companys de la Universitat. Apareixen relativament poc al llarg de la novel·la però sembla ser que entre aquests dos existeix més que una amistat.
Nuria Caballero i Irene García 1r batxillerat 17 d’Abril de 2009 RAMONA, ADÉU

More Related Content

What's hot

Vicent andrés estellés
Vicent andrés estellésVicent andrés estellés
Vicent andrés estellésAmparo
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reisjoanmolar
 
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...imsosu
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidaljoanmolar
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metgemsilves8
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames ruralsabouco2
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólaiamoras
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentorjoanmolar
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolar
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardorjoanmolar
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...imsosu
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXneusgr
 

What's hot (20)

Vicent andrés estellés
Vicent andrés estellésVicent andrés estellés
Vicent andrés estellés
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reis
 
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvi...
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Drames rurals
Drames ruralsDrames rurals
Drames rurals
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
 
MIQUEL LLOR
MIQUEL LLORMIQUEL LLOR
MIQUEL LLOR
 
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
DRAMES RURALS de Víctor Català i la novel·la rural
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIX
 

Similar to Personatges

Similar to Personatges (20)

Ppt Sobre Lobra
Ppt Sobre LobraPpt Sobre Lobra
Ppt Sobre Lobra
 
Personatges
PersonatgesPersonatges
Personatges
 
tema argument i simbologia
tema argument i simbologiatema argument i simbologia
tema argument i simbologia
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Maria Mercè MarçAl I Serra
Maria Mercè MarçAl I SerraMaria Mercè MarçAl I Serra
Maria Mercè MarçAl I Serra
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Mercé rodoreda
Mercé rodoredaMercé rodoreda
Mercé rodoreda
 
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. SusannaNovetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Novetats literàries
Novetats literàriesNovetats literàries
Novetats literàries
 
Historic biblios 3_viles
Historic biblios 3_vilesHistoric biblios 3_viles
Historic biblios 3_viles
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3
 
Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3Presentacio S Olitud3
Presentacio S Olitud3
 

Personatges

  • 1. PERSONATGES Ramona, Adèu Montserrat Roig RAMONA, ADÉU
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 9. MARITS I AMANTS RAMONA, ADÉU
  • 10. RAMONA, ADÉU Francisco Ventura Trets físics i de caràcter Fill de la vídua Climent. La seva família és honesta i decent, és d’origen burgès (p.63 i 64). Neix a Barcelona. Abans de morir el 2 de gener de 1919 va estar malalt durant deu anys. És un home de bona planta, un cavaller educat, molt fi i elegant . (p.63) Segons la seva dona no ha estat un home a guanyar, un risc, un perill, un triomf per arravatar a possibles rivals. Intuïa que el seu amor, tan segur, ordenat i meticulós, no li provocaria cap altra sensació que fàstic o monotonia.(pàg.232) Porta bigoti. A en Francisco li agraden molt els animals i les flors.(pàg.87) Mundeta àvia: <<En Francisco és un home ordenat, meticulós. El seu lema és ordre, pau i tranquilitat. I la paraula treball no l’abandona mai. De vegades els préstecs li donen bons rèdits i aleshores li agrada comprar-me joies i pells. Però no és un home afortunat amb el diner>> Treballarà de prestador al llarg de la seva vida però sempre d’una forma tradicional, sense introduir innovacions a diferència dels seus companys. No invertirà en empreses. Passa tot el dia a la borsa segons la seva dona. (pàg. 97) Es casa amb la Mundeta Jover al decembre del 1894, se l’estima i li demostra el seu amor mitjançant composicions poètiques en llengua castellana. Tindrà una única filla, la Mundeta Ventura, donat que la seva dona patirà un avortament. Sempre recolzarà la seva dona per aquest fet tan dur. Serà defensor del bàndol nacional. Guerra de les Colonies(1898) Guerra d’Àfrica(1909) Setmana tràgica (28 de juliol de 1909) Guerra Gran(1914-1918) Mundeta àvia: << li agrada molt escriure poemes. I dedicar-me’ls. Però el que fa més sovint é s pintar >>
  • 11. RAMONA, ADÉU Victor Amat Carta que aquest escriu a Mundeta àvia: És l’amant de Mundeta Jover, és estudiant de la Universitat. <<Ramona, no li faci estrany que sàpiga el seu nom. La cambrera de la meva dispesa me l’ha dit. No sé com demanar-li perdó per la gossadia d’escriure-li sense que ens hàgim parlat mai. Si m’he atrevit a fer aquest pas ha estat després de dubtar durant dies i nits sobre la necessitat de demanar un encontre a una desconeguda que solament he pogut admirar –i no goso dir <<estimar>> perquè podria representar per a vostè precipitació i atreviment, encara que per a mi fos mil vegades beneït- des del balcó, o pel carrer, i sempre lluny. Cregui’m, Ramona, les grans felicitats són les més temudes, i jo temeria, refusaria el pecat del nostre encontre, si no fos que sento dintre meu una flama vivíssima que em dóna força, que m’enlaira, que em fa home, que m’esberla el cor. Vosté, Ramona, s’ha convertit en la certesa de l’Ideal, en la dona del Somni que porto arrelat dintre meu. I, com la podré abastar, si tota vostè se m’escapa, fugissera enemiga, i és tan lluny de la meva pobra realitat d’home mesquí?...Per apaivagar l’esperit, només voldria tenir el seu consentiment per a una cita, que per fugaç que sigui, deixaria en el meu ànim la seva subtil i delicada empremta. M’agradaria, per sublimar aquestes paraules, posseir el verb, la fluïdesa d’un Maeterlink, d’un Kropotkin, i així definir amb el seu geni la meva passió i sinceritat. Li envio, això no obstant, un petit poema fet més amb el cor que no pas amb el cervell, fruit de la intuïció del delit amorós i escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a descobrir i estimar>> A continuació li escriu la poesia esmentada. . <<El poema ha expressat els meus sentiment. No hi puc afegir ni un sol mot. Si creu possible un encontre no té més que fer-m’ho arribar per la cambrera de vostè que està en combinació amb la meva.Tot esperant, neguitós i impacient, la seva resposta, li ofereix els seus somnis.>> Mantindran contacte visual, en un inici, des dels seus respectius balcons.(15 de febrer de 1901) Més tard, el dia 10 d’abril de 1901, aquest li envia una carta. El dia 15 d’abril de 1901 tenen la primera cita a l'església de Santa Maria del Mar. El seu primer petó és a la Barceloneta el 18 d’abril d’aquell mateix any. L’última cita és al Parc de la Ciutadella el dia 18 de juny. Escriu poesia en català.
  • 12. RAMONA, ADÉU Joan Claret Trets físics i de caràcter És un Barceloní negociant. Va desaparèixer durant uns dies, la seva dona el va estar buscant desesperadament, ja que havia hagut una explosió a les Corts Catalanes. Segons la seva dona és un home molt gest.(pàg. 37) També inflexible, distant i impenetrable. Porta uns cabells arrissats i negres com el carbó.(pàg. 53) Mundeta Claret: El pare, l’home impenetrable, el rostre misteriós. Mundeta Ventura: <<Abans de conèxier en Jordi es consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el sant dia, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de proclamar als quatre vens la seva superioritat. L’acovardia haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte, d’aquests que penetren, dins el seu cos[...]Havia començat a sentir aquest impuls al seus disset anys.>> En Joan d iu que regalar llibres a les dones era qüestió de gent gandula i passada de moda . Marit de Mundeta Ventura, es casaren l’any 1938. Junt amb aquesta tenen descendència: la Sílvia, en Nasi, la Mundeta i la Gèlia. Mundeta: << V aig conèixer en Joan una tarda de dissabte a Valldoreix.[...]Un dissabte vaig acompanyar la Patricia quan va arribar el tren, de seguida el vaig veure.[...]Jo vaig mirar en J oan i em vaig enamorar dels seus blens de cabell, arrissat i negres com el carbó>> No perdona a la seva dona el secret de no arribar verge al matrimoni. Tracta la seva dona amb amor. (pàg 37) Es passa als nacionals. Fa cada any viatges a Hamburg i a Amsterdam i en torna ullerós i d’un pèssim humor.(pàg94)
  • 13. RAMONA, ADÉU Ignasi Costa Història d’amor: Primer amor de la Mundeta Ventura. Era un activista d’esquerres, es va suïcidar. Estiuejava a l’estiu a Valldoreix(pàg.127) L’Ignasi i la Mundeta Ventura es van conèixer a Valldoreix, al costat del Mas Roig. Dos dies més tard, a la festa de la Kati, estava allà: <<Es deia Ignasi i els seus ulls cremaven. Era molt prim i els cabells, pentinats cao endarrea i fixos, brillaven. Tenia la cara enfonsada isemblava que tot el que esguardava es foradava per la seva insistència.>> La Kati i ell eren molt amics, s'escriviren cartes, però´no són res més que amics. Kati:<<T’entendràs amb l’Ignasi, té fama d'estrambòtic. Sembla que s’ha embolicat amb política. A Barcelona fan córrer que ha parlat en un míting.Amb gent d’esquerres i poc amiga dels capellans, que és la que a mi m’agrada. També diuen que és vegetarià>> La Kati els va presentar, i una estona parlant i ell la va besar. Segons ella, era el primer cop que la besaven i es va posar cursi. Defineix el sentiment d’estar enamorat com una combinació de fisiologia i de moral Com si tinguessis el futur a les mans. Com una revolució. <<Això: com el seure més dur, més dramàtic, que pateix l’home en passar pel món. També ens hi juguem moltes coses. En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí>> (pàg.143-144) No li agrada ballar perquè diu que és un preàmbul molt estúpid de l’intimitat. <<és com si esperéssim, amb resignació, travessar l’antelesa de la felicitat>> Aquest va canviar la Mundeta, es va tornar molt enraonadora.
  • 14. RAMONA, ADÉU Jordi Soteres Diferències És un estudiant universitari de segon curs i activista. Fill d’exiliats, criat a Mèxic. <<Ella era feta a base de petites lleialtats, mesquines, subjectes als instints, com si l’afecte, l’amor o l’amistat depenguessin d’una cega relació mercantil.Mentre que en Jordi estimava les coses del món, no en relació a la seva circumstància personal, històrica i geogràfica, sinó perquè corresponien a la seva realitat momentànis.>> (pàg.149-150) <<Ella es trobava en un univers en devallada, sense imaginació, corromput, l’únic final plausible, a tot estirar, seria el triomf de la felicitat personal. El cas d’en Jordi era molt diferent:ell pertanyia a una familia en què la paraula ‘luita’ posseïa, per tradició, un significat optimista i ascendent>> (pàg.150) A la Universitat era un líder, malgrat la seva joventut. No creu en l’amor únic. És capaç d’estimar totes les dones, totes les que se li oferien com a companyes en l’espectacle de l’amor. <<Mira, Mundeta, sóc amic teu, reteu, però això de l’amor ho puc fer amb qualsevol dona. Són dues coses diferents>> Una nit a casa de l’Anna van fer una festa. La Mundeta va veure com en Jordi i aquesta estaven a la seva cambra fent l’amor. Va ser en Nito qui li va dir. <<Obrí, amb fúria, la cambra. Els ulls entelats i tristos de l’Anna l’esguardaren un instant. Dos cosos per estrenar, pensà. Com dos cossos tendrament agafats, donant-se tota una vida o tota una mort , qui sap>>( pàg.156) Al final de la novel·la, la relació amb la Mundeta finalitza. Ella, ja no podia actuar de la mateixa manera des d’aquella nit. Intuïa que la baralla amb en Jordi seria el començament d’un enfilall de malentesos; pressentia que res, per molt que s’ho proposessin, tornaria a ser com abans. (Pàg. 235)
  • 16. RAMONA, ADÉU Tieta Sixta Trets físics i de caràcter És la germana de Mundeta Jover. Està casada i és mare de dues nenes, Jacqueline i Esmeralda. És una dona garrepa i envejosa. La tieta Sixta sempre s’aprofitava per deixar verda a la seva germana quan la Mundeta Ventura era al davant. Li té enveja […] Té molta barra . Oferia mitja vida als altres i després no donava res. (Pàg.43) La Jacqueline s’assembla molt a ella: té cara d’amargada, sempre rondinava, tot ho trobava malament, l’eterna víctima. (Pàg.124). Coneix a la perfecció com funciona això de la guerra. No soporta als republicans. És calba i ha de porta perruca. Té molt poca traça per a vestir-se. (Pàg. 43) Els altres la veuen com una dona que és fa la ploramiques i la víctima però que en realirar és una mala bèstia. ( Pàg.45) Crítica per l’esquena a la seva germana i a la seva neboda. La Jacqueline, en una ocasió li diu a la Mundeta Ventura: la mamà diu que tu ets la cosineta pobra, que no en teniu ni per comprar-vos un vestit per als diumenges, i diu que la culpa la té la tieta Ramona, la teva mamà, que sempre ha dut el cap ple de pardals i de fums i que va desprendre tots els quartus que us va deixar el tiet Francisco, al cel sia. [...] i diu que la teva mamà és una dona que presum de senyora però que, de pempis res. (pàgs.125 i 126) Ella, com també la Patrícia Miralpeix, es comporta seguint les pautes de La perfecta casada. Ambdues recitaven passatges sencers, el recuerdo para la novia, la atención para la esposa. Pueden sacarse del libro enseñanzas provechosas, sobre todo para devolver a la mujer el puesto que le corresponde dentro del hogar. (Pàg. 107)
  • 17. RAMONA, ADÉU Germans de Mundeta Claret Nasi Claret És el germà gran. Viu al Brasil, va marxar ja fa uns quants anys. La Mundeta l’enyora moltíssim ja que ell li explicava històries d’aventures que tant li agradaven, li feia companyia quan el pare la castigava… I desitjaria que estigués al seu costat i sovint pensava: si encara visqués a Barcelona li aconsellaria què calia fer o, millor, es rifaria de les seves qüestions amb en Jordi. (pàg.191). Mantenen contacte per mitjà de cartes però ell ja no és el noi d’abans: […] et torno a repetir que no m’agradaria que em seguissis. Perquè seguir.me significa admirar els egocèntrics, els cruels, els qui no sabem el que volem… No em facis més cas, petita, […] Jo no vull que et facis malbé, perquè ets la meva esperança i, qui sap, la de la família Claret. (Pàg. 192) Sílvia Claret És una de les dues germanes de la Mundeta Claret. Està casada i ja no viu a casa amb els pares. Gèlia Claret És la petita de la casa. Li fa la guitza a la seva germana sempre que pot: Vull entrar, que sempre l’ocupes tu el labavo, que t’hi estàs hores i hores, ni que fossis una meuca, nena. […] Si no em deixes entrar li diré a la mamà que aquesta nit tampoc no has dormit a casa; et dono cinc minuts… (Pàg. 100)
  • 18. AMICS I CONEGUTS RAMONA, ADÉU
  • 19. RAMONA, ADÉU Kati És una amiga de la Mundeta Jover, però en especial, de la Mundeta Ventura. Sempre fou una dona diferent a les altres: sense marit i defensora que la dona servia per molt més que per a estar a casa i cuidar els fills. Se suïcidà l’any 1939. La Mundeta Ventura parla d’ella de la següent manera: Quan la vaig conèixer no la podia veure gens ni mica. Em semblava una dona molt presumida i coqueta . Sempre es reia de tot. Tot el dia parlava de versos i de llibres i per això s’entenia amb la mamà. [...] Al Núria mirava tot el que la voltava amb impertinència; jo em pensava que ho feia per xafarderia i per criticar però ara que la conec sé que ho fa per curiositat, perquè ella diu que s’ha de conèixer tot, al món. A mi em sembla que la Kati és molt llesta i que no necessita els homes. (Pàg. 39) [...] Les altres dones malparlaven de la Kati, però la convidaven als seus berenars i a les seves festes perquè estava al corrent del monde. Tot Valldoreix criticava que sovintegés sola el Casino de Sant Cugat i, més encara, les seves descarades tendències vers l’altre sexe. L’única que hi mantenia una certa intimitat era la mare de la Mundeta; a totes dues els agradava llegir i s’intercanviaven llibres, amb preferència de poesia romàntica o biografies de reines. Totes, però, cobejaven una secreta enveja contra la Kati. Això de <<vivre sa vie>> , de ser <<independante>>. Tenia trenta anys, era soltera i vivia sola. Organitzava parties d’allò més innocents, però la llegenda les havia pujada de to i de categoria. (Pàgs. 102 i 103) Celebrava moltes festes a casa i tenia amistat amb molts estrangers francesos, sobretot. Amiga del bàndol anarquista. Ajuda als més necessitats, per exemple, en una ocasió la Mundeta Ventura comenta que la Kati no és a casa perquè a marxar a buscar llet per al nen de la seva portera que està molt malalt.
  • 20. RAMONA, ADÉU Patrícia Miralpeix Va néixer al camp i la seva educació va ser de dona pagesa. Està casada amb l’Esteve Miràngels, un poeta. Un home que la vol sempre al seu costat. Manté relació amb la tieta Sixta i les Mundetes Jover i Ventura, ella també es reuneix al Núria i visita sovint la casa de la tieta. De la mateixa manera que la tieta Sixta, ella també es coneixedora dels passatges de La Perfecta Casada. La Mudeta Ventura parla d’ella així: [...] El seu home em va dedicar, un Nadal, una poesia molt bonica, molt sentida. I la Patrícia em portava, els primers dies d’esperar, una cuixa de gallina gairebé dos cops per setmana. Encara que de vegades la critica, la Patrícia es portà molt bé amb ella.
  • 21. RAMONA, ADÉU Vell de la FAI La Mundeta Ventura parla amb aquest home quan visita l’Hospital Clínic en busca del seu marit. Ell està allà perquè està buscant al seu nebot. Ambdós, s’expliquen la seva vida. El vell està cassat i tenia un fill que va ser assassinat. Jo he perdut el fill a Jaca, un tret a la cara, me’l deixaren sense fesomia, tota foradada.(Pàg.59) Ja des de jove, es mostrà com un revolucionari: amb 12 anys era aprenent de caixista, i anà a una manifestació perquè havien apujat 5 cèntims el pa. El 1913, era tipògraf i s’adherí a una vaga general perquè no volien treballar a preu fet. És un home valent, que mai ha acceptat la burgesia, els considera uns hipòcrites. La Mundeta Ventura en se’l descriu com un home que feia pudor de tabac mastegat, o d’esperit de vi i tabac barrejats, una pudor forta, enganxosa. Com la sang coagulada que quedava a les ferides dels morts i que ningú no netejava. (pàg.239) [...] Aleshores em vaig adonar que tenia el nas ratat i que la seva pell no era de color d’oliva ni de color de mel, sinó de color gerani, rosa. (Pàg.243)
  • 22. RAMONA, ADÉU Metge de l’hospital clínic Treballa com a metge i com que s’encarrega del dipòsit de morts els seus amics el coneixen com l’ <<adobador de cadàvers>>. Ell se sent poeta, de fet, fins que s’inicià la guerra havia fet composicions i, fins i tot, havia rebut una englantina. . També, abans de la guerra havia format part d’una penya excursionista. En veu d’aquest personatge podem veure com el conflicte bèlic va canviar molt les coses, com aquest influí en la vida dels espanyols: La guerra li havia desbaratat la vena poètica, que s’havia tornat com la púrria. Abans feia els versos amb cura, amb molt d’amor: allò sí que era temps per a la poesia. (Pàg. 57)
  • 23. RAMONA, ADÉU Amics de Mundeta Claret Nito És un company d’Uiversitat de la Mundeta. Estima a la Mundeta i no li agrada gens que aquesta estigui amb en Jordi. Per això, se n’alegra molt quan aquest està a la cambra amb l’Anna, de fet, ell és qui ho comunica a la Mundeta. Diu en Nito: - No em diràs que esperes en Jordi? Ella li respon: - Calla, et dic. Nito: - Perquè si l’esperes has begut oli, reina. Ha trobat companyia. [...] Si treus el teu preciós caparru a la cambra de l’Anna observaràs una escena que t’agradarà molt... (Pàg.154) Les seves paraules posen dels nervis a la Mundeta, l’odia perquè ell li endevina els pensaments, li endevina la por, , li endevina la feblesa. (pàg.114) Anna És una companya d’Universitat amb qui la Mundeta acostuma a estudiar. La Mundeta ens dona a conèixer com és la seva família  L’Anna no té germanes: ha nascut amb la flor al cul. Filla única i amb un pare progre d’aquests que no emprenyen. (Pàg. 101) Fa l’amor amb en Jordi a la seva cambra una nit que la Mundeta es troba allà. Des d’aquell moment la Mundeta ja no la pot sofrir, la veu com una meuca que s’aprofita de les circumstàncies. (Pàg.154) Enric És un noi de la Universitat, el rival polític del Jordi Soteres. En Jordi no aguanta la burgesia, vol fer vaga i posar en crisi a la Universitat. Les seves paraules són clares: […] l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet defensa els interessos econòmics de les classes que ara són al poder, és el seu instrument. I, en realitat, destrueix el que té de bo un estat hegemònic.(Pàg.115) Rafa i Telele Ambdós són companys de la Universitat. Apareixen relativament poc al llarg de la novel·la però sembla ser que entre aquests dos existeix més que una amistat.
  • 24. Nuria Caballero i Irene García 1r batxillerat 17 d’Abril de 2009 RAMONA, ADÉU