4. Mundeta Jover (àvia) – Francisco Ventura La seva història en forma de
diari personal:
Nascuda l’últim quart del segle XIX a Siurana, Tarragona. •El personatge és caracteritzat per les
Fou filla de família pagesa. seves pròpies reflexions:
Dona d’una forta personalitat. – Sobre el marit i el casament
De jove era bonica. La seva pell és molt delicada, molt blanca, i les – Sobre el viatge de noces
mans són deixades anar, com si fossin raigs de lluna. El seu cabell és – El rebuig de Gràcia
fort i llarg.(pàg.43) – La mediocritat de la seva vida
Se sent republicana de tota la vida.(pàg.37)
•També anota els canvis externs:
Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els
– De segle
somnis que té i la seva vida quotidiana.
– De mitjans de transport
Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat, el 8 – De pis, etc.
de desembre de 1894. Ell la va salvar de la bomba del Liceu. El seu
viatge de noces és a París.
Abans de la mort d’aquest diu: ningú no entendrà que, en el fons, tant me fa
quedar-me sola.(pàg. 232)
Patirà un avortament del seu primer fill el 28 de desembre de 1898. La
seva única filla serà la Mundeta Ventura, que naixerà el 1909.
Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques Contrapunt: referències que en fan la
llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a Mundeta Ventura (pàg. 197) i la
causa de la formació religiosa i moral que ha rebut. Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la
Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta M. Jover és un model.
a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat.
Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa Guerra de les Colonies(1898)
amb un estudiant –Víctor Amat- que tampoc respondrà a les seves Guerra d’Àfrica(1909)
expectatives (pàg. 232). Setmana tràgica (28 de juliol de 1909)
Guerra Gran(1914-1918)
4
RAMONA, ADÉU
5. Personatge construït amb procediments:
Mundeta Ventura– Joan Claret (Ignasi Costa)
Filla de la Mundeta Jover i Francisco Ventura, neix el 1909 a •1. Pel que els altres en diuen. Tothom opina sobre ella:
l’Eixample, Barcelona. – Mare (pàg. 218), diu que la seva filla és lletja i trista,
Durant els estius marxa a Valldoreix. té uns solcs a la cara que la fan escarrinsada i els ulls
Dona bleda, poruga i submisa. sortints.
Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i – En Joan (pàg. 37), diu que és una beneita i una
després del marit. bleda.
Descendents amb Joan Claret: Sílvia, Nasi, Mundeta i Gèlia. – Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia
Vesteix amb faldilles i amb unes ungles decorades amb esmalt descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una
Rosina amb una llargada adequada, transparents i corbes. nena quan es queda embarassada (pàg. 38). Vol tenir un
fill perquè pensa que ells ho tenen més fàcil per sortir
Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels
endavant, ja que, segons ella, les nenes són unes bledes.
pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un
•2. Pel seu capteniment en moments històrics molt
dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el
importants:
recorda revifa.
– Viu els esdeveniments de manera molt superficial;
Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona contrast entre la seva percepció i la dels que l’envolten.
fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres (pàg. 62; pàg. 106).S’interessa per la política a partir de la
romàntics). proclamació de la República.
– La recerca del marit per les runes del bombardeig
Primer amor acabat tràgicament: el seu amant Ignasi Costa
del Colisèum marcaran un canvi (pàg. 58; pàg. 239).En un
se suïcida.
primer moment sent que les cames li fan figa i més tard
Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena
tot el contrari.
de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb Joan
Claret, home inflexible, distant i impenetrable, que accepta
<<Somio amb l’amor ideal, pur, com el dels dos amorets de
amb resignació. Es casa amb aquest el 1938.
marbre blanc i els cabells rinxolats que tinc al rebedor.>>
Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella
no era verge quan es va casar.
5
RAMONA, ADÉU
6. Mundeta Claret (filla) – Jordi Soteras Personatge caracteritzat a través
de 2 procediments:
Neix el 1949 a l’Eixample, Barcelona. 1. Pels elements que l’envolten i que
Estudia en un col·legit de monges. Més tard va a la Universitat de podrien ser comuns als membres de la
Barcelona. També ha fet algun viatge a Anglaterra. seva generació:
Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, –Manera de vestir, pòsters, cançons
compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. de Bob Dylan i els Beatles, etc. i per
Pertany a la mateixa generació que l’autora.(entre els anys seixanta i la manera de relacionar-se.
setanta) 2. Per les contradiccions entre allò que
pensa, fa i sent amb el que ella creu
•Personalitat complexa i contradictòria:
que ha de pensar, fer o sentir (pàg. 92;
•En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als
pàg. 99). Ella no era qui realment
condicionaments socials i morals.
pensava que tancarien la Universitat
•En realitat, també és una dona que depèn d’un home, i que viu
de Madrid sinó que ho pensava en
presonera d’una relació que la fa infeliç (pàg. 69), en la qual no pren mai
Jordi.
la iniciativa (pàg. 93-94).
Aquestes contradiccions
•És una persona tímida, insegura, amb un concepte d’ella mateixa no
acompanyen també la relació amb en
gaire positiu. Aquest aspecte es portarà al límit en l’episodi en què
Jordi, l’Anna i l’àvia, personatges a
exerceix la prostitució (pàg. 163-167). A partir d’aquest moment, la
qui admira però que també rebutja
Mundeta inicia un canvi (pàg. 169; 170)
(pàg. 97)
Quan la Mundeta se n’adona de que en Jordi ha estat al llit de l’Anna, ella
A diferència de les altres Mundetes
marxa i ven el seu cos a un altre home.
aquesta si que participa en els
<<Pujà a l’esportiu, un Alpine vermell, mirà de reüll, com qui no vol la cosa, l’home
esdeveniments històrics de la seva
que el conduïa. Un home entre jove i madur, ben clenxinat, un vestit de darrera
generació que són aquests:
moda, una cara relaxada a base de massatge: la cara coneguda dels qui manen al
• Assemblea Constituent.
treball i a casa[...]Em sembla que no he quedat del tot malament.[...] Mil cinc-centes
• Caputxinada (1966).
pessetes, dius? Bé és el que acostumo a rebre per tan poca estona. No cal el meu nom,
• Tancament de la Universitat de
em penso, t’he deixat satisfet, oi?>>
Madrid.
RAMONA, ADÉU 6
7. Punts en comú de les 3 dones:
•Són somniadores.
•Són dones que se senten molt soles.
•L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor.
•Tenen espais de felicitat clandestina.
•Són conscients de les limitacions derivades del fet de ser dones (pàg. 218), però es rebel·len, amb major o menor
mesura, contra una educació patriarcal que els ha reservat un paper passiu.
ÀVIA i MARE: la relació amb els seus marits no les satisfà, però totes dues han trobat l’amor fugaç en Víctor
Amat i Ignasi Costa, i els recorden durant tota la vida.
FILLA: té una visió de l’amor semblant a la de la mare i l’àvia, però amb més contradiccions. És una
privilegiada, si la comparem amb elles. És l’única que pot emprendre un camí propi, anar a la universitat, i cercar
la seva felicitat personal.
RAMONA, ADÉU 7
8. PERSONATGES SECUNDARIS
Francisco Ventura i Tieta Sixta i les Kati.
Marits i amants
Familiars
Amics i coneguts
Víctor Amat seves filles: Patrícia Miralpeix.
(Mundeta Jover) Jacqueline i
Vell de la FAI.
Esmeralda.
Joan Claret i Ignasi
Metge de l’hospital
Costa (Mundeta Germans de
clínic.
Ventura) Mundeta Claret:
Nasi, Sílvia i Gèlia. Amics de la Mundeta
Jordi Sotreres
Claret: Nito, Anna,
(manté una relació
Enric(rival polític d’en
amb Mundeta
Jordi), Rafa i Telele.
Claret).
RAMONA, ADÉU 8
10. Francisco Ventura Trets físics i de caràcter
Fill de la vídua Climent. La seva família és honesta i decent, És un home de bona planta, un cavaller educat, molt fi i
és d’origen burgès (p.63 i 64). elegant. (p.63)
Neix a Barcelona. Segons la seva dona no ha estat un home a guanyar,
un risc, un perill, un triomf per arravatar a possibles
Abans de morir el 2 de gener de 1919 va estar malalt
rivals. Intuïa que el seu amor, tan segur, ordenat i
durant deu anys.
meticulós, no li provocaria cap altra sensació que
Treballarà de prestador al llarg de la seva vida però sempre fàstic o monotonia.(pàg.232)
d’una forma tradicional, sense introduir innovacions a
Porta bigoti.
diferència dels seus companys. No invertirà en empreses.
A en Francisco li agraden molt els animals i les
Passa tot el dia a la borsa segons la seva dona. (pàg. 97)
flors.(pàg.87)
Es casa amb la Mundeta Jover al decembre del 1894, se
l’estima i li demostra el seu amor mitjançant composicions
Mundeta àvia:<<En Francisco és un home ordenat,
poètiques en llengua castellana.
meticulós. El seu lema és ordre, pau i tranquilitat. I la paraula
Tindrà una única filla, la Mundeta Ventura, donat que la treball no l’abandona mai. De vegades els préstecs li donen
seva dona patirà un avortament. Sempre recolzarà la seva bons rèdits i aleshores li agrada comprar-me joies i pells. Però
dona per aquest fet tan dur. no és un home afortunat amb el diner>>
Serà defensor del bàndol nacional. Guerra de les Colonies(1898)
Guerra d’Àfrica(1909)
Mundeta àvia: <<li agrada molt escriure poemes. I dedicar-me’ls.
Setmana tràgica (28 de juliol de 1909)
Però el que fa més sovint és pintar>>
Guerra Gran(1914-1918)
RAMONA, ADÉU 10
11. Victor Amat Carta que aquest escriu a Mundeta àvia:
És l’amant de Mundeta Jover,
és estudiant de la Universitat. <<Ramona, no li faci estrany que sàpiga el seu nom. La cambrera de la meva dispesa me
l’ha dit. No sé com demanar-li perdó per la gossadia d’escriure-li sense que ens hàgim
Mantindran contacte visual,
parlat mai. Si m’he atrevit a fer aquest pas ha estat després de dubtar durant dies i nits
en un inici, des dels seus
sobre la necessitat de demanar un encontre a una desconeguda que solament he pogut
respectius balcons.(15 de
admirar –i no goso dir <<estimar>> perquè podria representar per a vostè precipitació i
febrer de 1901)
atreviment, encara que per a mi fos mil vegades beneït- des del balcó, o pel carrer, i sempre
Més tard, el dia 10 d’abril de
lluny. Cregui’m, Ramona, les grans felicitats són les més temudes, i jo temeria, refusaria el
1901, aquest li envia una
pecat del nostre encontre, si no fos que sento dintre meu una flama vivíssima que em dóna
carta.
força, que m’enlaira, que em fa home, que m’esberla el cor. Vosté, Ramona, s’ha convertit
El dia 15 d’abril de 1901 en la certesa de l’Ideal, en la dona del Somni que porto arrelat dintre meu. I, com la podré
tenen la primera cita a abastar, si tota vostè se m’escapa, fugissera enemiga, i és tan lluny de la meva pobra
l'església de Santa Maria del realitat d’home mesquí?...Per apaivagar l’esperit, només voldria tenir el seu consentiment
Mar. per a una cita, que per fugaç que sigui, deixaria en el meu ànim la seva subtil i delicada
El seu primer petó és a la empremta. M’agradaria, per sublimar aquestes paraules, posseir el verb, la fluïdesa d’un
Barceloneta el 18 d’abril Maeterlink, d’un Kropotkin, i així definir amb el seu geni la meva passió i sinceritat. Li
d’aquell mateix any. envio, això no obstant, un petit poema fet més amb el cor que no pas amb el cervell, fruit
de la intuïció del delit amorós i escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a
L’última cita és al Parc de la
descobrir i estimar>>
Ciutadella el dia 18 de juny.
A continuació li escriu la poesia esmentada.
<<El poema ha expressat els meus sentiment. No hi puc afegir ni un sol mot. Si creu
possible un encontre no té més que fer-m’ho arribar per la cambrera de vostè que està en
Escriu poesia en català. combinació amb la meva.Tot esperant, neguitós i impacient, la seva resposta, li ofereix els
seus somnis.>>
RAMONA, ADÉU 11
12. Joan Claret Trets físics i de caràcter
És un Barceloní negociant. Segons la seva dona és un home molt llest.(pàg. 37)
Va desaparèixer durant uns dies, la seva dona el va També inflexible, distant i impenetrable.
estar buscant desesperadament, ja que havia hagut Porta uns cabells arrissats i negres com el carbó.(pàg.
una explosió a les Corts Catalanes. 53)
Marit de Mundeta Ventura, es casaren l’any 1938.
Mundeta Claret: El pare, l’home impenetrable, el rostre
Junt amb aquesta tenen descendència: la Sílvia, en misteriós.
Nasi, la Mundeta i la Gèlia.
Mundeta Ventura: <<Abans de conèxier en Jordi es
Mundeta: <<Vaig conèixer en Joan una tarda de dissabte a consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa
Valldoreix.[...]Un dissabte vaig acompanyar la Patricia quan que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el
va arribar el tren, de seguida el vaig veure.[...]Jo vaig mirar en sant dia, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de
Joan i em vaig enamorar dels seus blens de cabell, arrissat i proclamar als quatre vens la seva superioritat. L’acovardia
negres com el carbó>> haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte,
d’aquests que penetren, dins el seu cos[...]Havia començat a
sentir aquest impuls al seus disset anys.>>
No perdona a la seva dona el secret de no arribar
verge al matrimoni.
En Joan diu que regalar llibres a les dones era qüestió
Tracta la seva dona amb amor. (pàg 37)
de gent gandula i passada de moda.
Es passa als nacionals.
Fa cada any viatges a Hamburg i a Amsterdam i en
torna ullerós i d’un pèssim humor.(pàg94)
RAMONA, ADÉU 12
13. Ignasi Costa Història d’amor:
Primer amor de la Mundeta Ventura. L’Ignasi i la Mundeta Ventura es van conèixer a
Valldoreix, al costat del Mas Roig.
Era un activista d’esquerres, es va suïcidar.
Dos dies més tard, a la festa de la Kati, estava
Estiuejava a l’estiu a Valldoreix(pàg.127)
allà:
Defineix el sentiment d’estar enamorat com una
<<Es deia Ignasi i els seus ulls cremaven. Era molt
combinació de fisiologia i de moral ,com si
prim i els cabells, pentinats cao endarrea i fixos,
tinguessis el futur a les mans. Com una revolució.
brillaven. Tenia la cara enfonsada isemblava que tot el
<<Això: com el seure més dur, més dramàtic, que pateix que esguardava es foradava per la seva insistència.>>
l’home en passar pel món. També ens hi juguem moltes coses.
La Kati i ell eren molt amics, s'escriviren cartes, però no
En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la
són res més que amics.
gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi
Kati:<<T’entendràs amb l’Ignasi, té fama d'estrambòtic.
ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la
Sembla que s’ha embolicat amb política. A Barcelona
incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí>>
fan córrer que ha parlat en un míting.Amb gent
(pàg.143-144)
d’esquerres i poc amiga dels capellans, que és la que a mi
No li agrada ballar perquè diu que és un preàmbul m’agrada. També diuen que és vegetarià>>
molt estúpid de l’intimitat. La Kati els va presentar, i una estona parlant i ell
<<és com si esperéssim, amb resignació, travessar l’antelesa la va besar. Segons ella, era el primer cop que la
de la felicitat>> besaven i es va posar cursi.
Aquest va canviar la Mundeta, es va tornar molt
enraonadora.
RAMONA, ADÉU 13
14. Jordi Soteres Diferències
És un estudiant universitari de segon curs i activista. <<Ella era feta a base de petites
lleialtats, mesquines, subjectes als
Fill d’exiliats, criat a Mèxic.
instints, com si l’afecte, l’amor o
l’amistat depenguessin d’una cega
A la Universitat era un líder, malgrat la seva joventut.
relació mercantil.Mentre que en
Jordi estimava les coses del món, no
No creu en l’amor únic. És capaç d’estimar totes les dones, totes les que se
en relació a la seva circumstància
li oferien com a companyes en l’espectacle de l’amor.
personal, històrica i geogràfica, sinó
<<Mira, Mundeta, sóc amic teu, reteu, però això de l’amor ho puc fer amb qualsevol perquè corresponien a la seva
dona. Són dues coses diferents>> realitat momentànis.>>
(pàg.149-150)
Una nit a casa de l’Anna van fer una festa. La Mundeta va veure com en <<Ella es trobava en un univers
Jordi i aquesta estaven a la seva cambra fent l’amor. Va ser en Nito qui li en devallada, sense imaginació,
va dir. corromput, l’únic final plausible, a
tot estirar, seria el triomf de la
<<Obrí, amb fúria, la cambra. Els ulls entelats i tristos de l’Anna l’esguardaren un
felicitat personal. El cas d’en Jordi
instant. Dos cosos per estrenar, pensà. Com dos cossos tendrament agafats, donant-se
era molt diferent:ell pertanyia a una
tota una vida o tota una mort , qui sap>>(pàg.156)
familia en què la paraula ‘luita’
posseïa, per tradició, un significat
Al final de la novel·la, la relació amb la Mundeta finalitza. Ella, ja no podia
optimista i ascendent>>
actuar de la mateixa manera des d’aquella nit.
(pàg.150)
Intuïa que la baralla amb en Jordi seria el començament d’un enfilall de malentesos;
pressentia que res, per molt que s’ho proposessin, tornaria a ser com abans. (Pàg. 235)
RAMONA, ADÉU 14
16. Tieta Sixta Trets físics i de caràcter
És la germana de Mundeta Jover. És una dona garrepa i envejosa. La tieta Sixta sempre
s’aprofitava per deixar verda a la seva germana quan la Mundeta
Està casada i és mare de dues nenes, Jacqueline i
Ventura era al davant. Li té enveja […] Té molta barra. Oferia
Esmeralda.
mitja vida als altres i després no donava res. (Pàg.43)
La Jacqueline s’assembla molt a ella: té cara d’amargada,
sempre rondinava, tot ho trobava malament, l’eterna víctima.
(Pàg.124).
Coneix a la perfecció com funciona això de la És calba i ha de porta perruca. Té molt poca traça per a vestir-se.
guerra. (Pàg. 43)
No soporta als republicans.
Els altres la veuen com una dona que és fa la Crítica per l’esquena a la seva germana i a la seva neboda.
ploramiques i la víctima però que en realirar és una mala La Jacqueline, en una ocasió li diu a la Mundeta Ventura:
bèstia. (Pàg.45) la mamà diu que tu ets la cosineta pobra, que no en teniu ni per
comprar-vos un vestit per als diumenges, i diu que la culpa la té la
tieta Ramona, la teva mamà, que sempre ha dut el cap ple de
Ella, com també la Patrícia Miralpeix, es pardals i de fums i que va desprendre tots els quartus que us va
comporta seguint les pautes de La perfecta casada. deixar el tiet Francisco, al cel sia. [...] i diu que la teva mamà és
Ambdues recitaven passatges sencers, el recuerdo para una dona que presum de senyora però que, de pempis res. (pàgs.125
la novia, la atención para la esposa. Pueden sacarse del i 126)
libro enseñanzas provechosas, sobre todo para devolver a
la mujer el puesto que le corresponde dentro del hogar.
(Pàg. 107)
RAMONA, ADÉU 16
17. Germans de Mundeta Claret
És el germà gran.
Viu al Brasil, va marxar ja fa uns quants anys.
La Mundeta l’enyora moltíssim ja que ell li explicava històries d’aventures
que tant li agradaven, li feia companyia quan el pare la castigava…
I desitjaria que estigués al seu costat i sovint pensava: si encara visqués a
Barcelona li aconsellaria què calia fer o, millor, es rifaria de les seves qüestions amb en
Nasi Claret
Jordi. (pàg.191).
Mantenen contacte per mitjà de cartes però ell ja no és el noi d’abans:
[…] et torno a repetir que no m’agradaria que em seguissis. Perquè seguir.me significa
admirar els egocèntrics, els cruels, els qui no sabem el que volem…
No em facis més cas, petita, […] Jo no vull que et facis malbé, perquè ets la meva
esperança i, qui sap, la de la família Claret. (Pàg. 192)
És una de les dues germanes de la Mundeta Claret.
Sílvia Claret Està casada i ja no viu a casa amb els pares.
És la petita de la casa.
Li fa la guitza a la seva germana sempre que pot: Vull entrar, que sempre
l’ocupes tu el labavo, que t’hi estàs hores i hores, ni que fossis una meuca, nena.
Gèlia Claret
[…] Si no em deixes entrar li diré a la mamà que aquesta nit tampoc no has dormit
a casa; et dono cinc minuts… (Pàg. 100)
RAMONA, ADÉU 17
19. Kati
És una amiga de la Mundeta La Mundeta Ventura parla d’ella de la següent manera: Quan la vaig
Jover, però en especial, de la conèixer no la podia veure gens ni mica. Em semblava una dona molt
Mundeta Ventura. presumida i coqueta . Sempre es reia de tot. Tot el dia parlava de versos i de
llibres i per això s’entenia amb la mamà. [...]
Sempre fou una dona diferent a
les altres: sense marit i defensora Al Núria mirava tot el que la voltava amb impertinència; jo em pensava que
que la dona servia per molt més ho feia per xafarderia i per criticar però ara que la conec sé que ho fa per
que per a estar a casa i cuidar els curiositat, perquè ella diu que s’ha de conèixer tot, al món.
fills. A mi em sembla que la Kati és molt llesta i que no necessita els homes. (Pàg.
Se suïcidà l’any 1939. 39)
Celebrava moltes festes a casa i
[...] Les altres dones malparlaven de la Kati, però la convidaven als seus
tenia amistat amb molts estrangers
berenars i a les seves festes perquè estava al corrent del monde. Tot Valldoreix
francesos, sobretot.
criticava que sovintegés sola el Casino de Sant Cugat i, més encara, les seves
Amiga del bàndol anarquista.
descarades tendències vers l’altre sexe. L’única que hi mantenia una certa
intimitat era la mare de la Mundeta; a totes dues els agradava llegir i
Ajuda als més necessitats, per s’intercanviaven llibres, amb preferència de poesia romàntica o biografies de
exemple, en una ocasió la reines. Totes, però, cobejaven una secreta enveja contra la Kati. Això de
Mundeta Ventura comenta que la <<vivre sa vie>> , de ser <<independante>>. Tenia trenta anys, era
Kati no és a casa perquè a marxar soltera i vivia sola. Organitzava parties d’allò més innocents, però la llegenda
a buscar llet per al nen de la seva les havia pujada de to i de categoria. (Pàgs. 102 i 103)
portera que està molt malalt.
RAMONA, ADÉU 19
20. Patrícia Miralpeix
Va néixer al camp i la seva educació va ser de dona pagesa.
Està casada amb l’Esteve Miràngels, un poeta. Un home que la vol sempre al seu
costat.
Manté relació amb la tieta Sixta i les Mundetes Jover i Ventura, ella també es
reuneix al Núria i visita sovint la casa de la tieta.
De la mateixa manera que la tieta Sixta, ella també es coneixedora dels passatges de
La Perfecta Casada.
La Mudeta Ventura parla d’ella així: [...]El seu home em va dedicar, un Nadal, una poesia
molt bonica, molt sentida. I la Patrícia em portava, els primers dies d’esperar, una cuixa de
gallina gairebé dos cops per setmana.
Encara que de vegades la critica, la Patrícia es portà molt bé amb ella.
RAMONA, ADÉU 20
21. Vell de la FAI
La Mundeta Ventura parla amb aquest home quan visita l’Hospital Clínic en busca del seu marit.
Ell està allà perquè està buscant al seu nebot.
Ambdós, s’expliquen la seva vida.
El vell està cassat i tenia un fill que va ser assassinat. Jo he perdut el fill a Jaca, un tret a la cara, me’l deixaren
sense fesomia, tota foradada.(Pàg.59)
Ja des de jove, es mostrà com un revolucionari: amb 12 anys era aprenent de caixista, i anà a una
manifestació perquè havien apujat 5 cèntims el pa.
El 1913, era tipògraf i s’adherí a una vaga general perquè no volien treballar a preu fet.
És un home valent, que mai ha acceptat la burgesia, els considera uns hipòcrites.
La Mundeta Ventura en se’l descriu com un home que feia pudor de tabac mastegat, o d’esperit de vi i tabac
barrejats, una pudor forta, enganxosa. Com la sang coagulada que quedava a les ferides dels morts i que ningú no
netejava. (pàg.239)
[...] Aleshores em vaig adonar que tenia el nas ratat i que la seva pell no era de color d’oliva ni de color de mel, sinó de
color gerani, rosa. (Pàg.243)
RAMONA, ADÉU 21
22. Metge de l’hospital clínic
Treballa com a metge i com que s’encarrega del dipòsit de morts els seus amics el coneixen com
l’ <<adobador de cadàvers>>.
Ell se sent poeta, de fet, fins que s’inicià la guerra havia fet composicions i, fins i tot, havia rebut
una englantina. .
També, abans de la guerra havia format part d’una penya excursionista.
En veu d’aquest personatge podem veure com el conflicte bèlic va canviar molt les coses, com
aquest influí en la vida dels espanyols:La guerra li havia desbaratat la vena poètica, que s’havia tornat com
la púrria. Abans feia els versos amb cura, amb molt d’amor: allò sí que era temps per a la poesia. (Pàg. 57)
RAMONA, ADÉU 22
23. Amics de Mundeta Claret
És un company d’Uiversitat de la Mundeta.
Estima a la Mundeta i no li agrada gens que aquesta estigui amb en Jordi. Per això, se n’alegra molt
Nito quan aquest està a la cambra amb l’Anna, de fet, ell és qui ho comunica a la Mundeta.
Diu en Nito: - No em diràs que esperes en Jordi?
Ella li respon: - Calla, et dic.
Nito: - Perquè si l’esperes has begut oli, reina. Ha trobat companyia. [...] Si treus el teu preciós caparru a la cambra de
l’Anna observaràs una escena que t’agradarà molt... (Pàg.154)
Les seves paraules posen dels nervis a la Mundeta, l’odia perquè ell li endevina els pensaments, li endevina la
por, , li endevina la feblesa. (pàg.114)
Anna És una companya d’Universitat amb qui la Mundeta acostuma a estudiar.
La Mundeta ens dona a conèixer com és la seva família L’Anna no té germanes: ha nascut amb la flor al
cul. Filla única i amb un pare progre d’aquests que no emprenyen. (Pàg. 101)
Fa l’amor amb en Jordi a la seva cambra una nit que la Mundeta es troba allà. Des d’aquell moment la
Mundeta ja no la pot sofrir, la veu com una meuca que s’aprofita de les circumstàncies. (Pàg.154)
Enric És un noi de la Universitat, el rival polític del Jordi Soteres.
En Jordi no aguanta la burgesia, vol fer vaga i posar en crisi a la Universitat.
Les seves paraules són clares: […] l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet defensa els interessos econòmics
de les classes que ara són al poder, és el seu instrument. I, en realitat, destrueix el que té de bo un estat
hegemònic.(Pàg.115)
Rafa i Ambdós són companys de la Universitat. Apareixen relativament poc al llarg de la novel·la però sembla
Telele ser que entre aquests dos existeix més que una amistat.
RAMONA, ADÉU 23
24. Nuria Caballero i Irene García
1r batxillerat
17 d’Abril de 2009
RAMONA, ADÉU 24
