SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
PERSONATGES




Ramona, Adèu
Montserrat Roig

 RAMONA, ADÉU     1
ESTRUCTURA DELS PERSONATGES
                                Mundeta
                                 Jover

                                Mundeta
                                Ventura
                   Principals
                                Mundeta
                                 Claret
Personatges
                                Marits i
                                amants
                 Secundaris

                                Familiars

                                 Amics i
                                coneguts
              RAMONA, ADÉU                  2
PERSONATGES PRINCIPALS



               JOVER
 MUNDETA

               VENTURA
 MUNDETA

               CLARET
 MUNDETA




RAMONA, ADÉU             3
Mundeta Jover (àvia) – Francisco Ventura                             La seva història en forma de
                                                                               diari personal:
Nascuda l’últim quart del segle XIX a Siurana, Tarragona.                      •El personatge és caracteritzat per les
Fou filla de família pagesa.                                                   seves pròpies reflexions:
Dona d’una forta personalitat.                                                   – Sobre el marit i el casament
De jove era bonica. La seva pell és molt delicada, molt blanca, i les            – Sobre el viatge de noces
mans són deixades anar, com si fossin raigs de lluna. El seu cabell és           – El rebuig de Gràcia
fort i llarg.(pàg.43)                                                            – La mediocritat de la seva vida
Se sent republicana de tota la vida.(pàg.37)
                                                                               •També anota els canvis externs:
Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els
                                                                                – De segle
somnis que té i la seva vida quotidiana.
                                                                                – De mitjans de transport
Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat, el 8             – De pis, etc.
de desembre de 1894. Ell la va salvar de la bomba del Liceu. El seu
viatge de noces és a París.
Abans de la mort d’aquest diu: ningú no entendrà que, en el fons, tant me fa
quedar-me sola.(pàg. 232)
Patirà un avortament del seu primer fill el 28 de desembre de 1898. La
seva única filla serà la Mundeta Ventura, que naixerà el 1909.
Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques               Contrapunt: referències que en fan la
llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a          Mundeta Ventura (pàg. 197) i la
causa de la formació religiosa i moral que ha rebut.                           Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la
Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta                M. Jover és un model.
a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat.
Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa           Guerra de les Colonies(1898)
amb un estudiant –Víctor Amat- que tampoc respondrà a les seves                Guerra d’Àfrica(1909)
expectatives (pàg. 232).                                                       Setmana tràgica (28 de juliol de 1909)
                                                                               Guerra Gran(1914-1918)
                                                                                                                         4
                               RAMONA, ADÉU
Personatge construït amb procediments:
Mundeta Ventura– Joan Claret (Ignasi Costa)
Filla de la Mundeta Jover i Francisco Ventura, neix el 1909 a      •1. Pel que els altres en diuen. Tothom opina sobre ella:
l’Eixample, Barcelona.                                               – Mare (pàg. 218), diu que la seva filla és lletja i trista,
Durant els estius marxa a Valldoreix.                                té uns solcs a la cara que la fan escarrinsada i els ulls
 Dona bleda, poruga i submisa.                                       sortints.
Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i           – En Joan (pàg. 37), diu que és una beneita i una
després del marit.                                                   bleda.
Descendents amb Joan Claret: Sílvia, Nasi, Mundeta i Gèlia.          – Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia
Vesteix amb faldilles i amb unes ungles decorades amb esmalt         descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una
Rosina amb una llargada adequada, transparents i corbes.             nena quan es queda embarassada (pàg. 38). Vol tenir un
                                                                     fill perquè pensa que ells ho tenen més fàcil per sortir
Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels
                                                                     endavant, ja que, segons ella, les nenes són unes bledes.
pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un
                                                                   •2. Pel seu capteniment en moments històrics molt
dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el
                                                                   importants:
recorda revifa.
                                                                     – Viu els esdeveniments de manera molt superficial;
Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona            contrast entre la seva percepció i la dels que l’envolten.
fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres        (pàg. 62; pàg. 106).S’interessa per la política a partir de la
romàntics).                                                          proclamació de la República.
                                                                     – La recerca del marit per les runes del bombardeig
Primer amor acabat tràgicament: el seu amant Ignasi Costa
                                                                     del Colisèum marcaran un canvi (pàg. 58; pàg. 239).En un
se suïcida.
                                                                     primer moment sent que les cames li fan figa i més tard
Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena
                                                                     tot el contrari.
de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb Joan
Claret, home inflexible, distant i impenetrable, que accepta
                                                                         <<Somio amb l’amor ideal, pur, com el dels dos amorets de
amb resignació. Es casa amb aquest el 1938.
                                                                    marbre blanc i els cabells rinxolats que tinc al rebedor.>>
Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella
no era verge quan es va casar.


                                                                                                                                5
                                    RAMONA, ADÉU
Mundeta Claret (filla) – Jordi Soteras                                                   Personatge caracteritzat a través
                                                                                         de 2 procediments:

Neix el 1949 a l’Eixample, Barcelona.                                                    1. Pels elements que l’envolten i que
Estudia en un col·legit de monges. Més tard va a la Universitat de                          podrien ser comuns als membres de la
Barcelona. També ha fet algun viatge a Anglaterra.                                          seva generació:
Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària,                       –Manera de vestir, pòsters, cançons
compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc.                                      de Bob Dylan i els Beatles, etc. i per
Pertany a la mateixa generació que l’autora.(entre els anys seixanta i                        la manera de relacionar-se.
setanta)                                                                                 2. Per les contradiccions entre allò que
                                                                                            pensa, fa i sent amb el que ella creu
•Personalitat complexa i contradictòria:
                                                                                            que ha de pensar, fer o sentir (pàg. 92;
•En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als
                                                                                            pàg. 99). Ella no era qui realment
condicionaments socials i morals.
                                                                                            pensava que tancarien la Universitat
•En realitat, també és una dona que depèn d’un home, i que viu
                                                                                            de Madrid sinó que ho pensava en
presonera d’una relació que la fa infeliç (pàg. 69), en la qual no pren mai
                                                                                            Jordi.
la iniciativa (pàg. 93-94).
                                                                                              Aquestes contradiccions
•És una persona tímida, insegura, amb un concepte d’ella mateixa no
                                                                                              acompanyen també la relació amb en
gaire positiu. Aquest aspecte es portarà al límit en l’episodi en què
                                                                                              Jordi, l’Anna i l’àvia, personatges a
exerceix la prostitució (pàg. 163-167). A partir d’aquest moment, la
                                                                                              qui admira però que també rebutja
Mundeta inicia un canvi (pàg. 169; 170)
                                                                                              (pàg. 97)
Quan la Mundeta se n’adona de que en Jordi ha estat al llit de l’Anna, ella
                                                                                         A diferència de les altres Mundetes
marxa i ven el seu cos a un altre home.
                                                                                            aquesta si que participa en els
<<Pujà a l’esportiu, un Alpine vermell, mirà de reüll, com qui no vol la cosa, l’home
                                                                                            esdeveniments històrics de la seva
que el conduïa. Un home entre jove i madur, ben clenxinat, un vestit de darrera
                                                                                            generació que són aquests:
moda, una cara relaxada a base de massatge: la cara coneguda dels qui manen al
                                                                                         • Assemblea Constituent.
treball i a casa[...]Em sembla que no he quedat del tot malament.[...] Mil cinc-centes
                                                                                         • Caputxinada (1966).
pessetes, dius? Bé és el que acostumo a rebre per tan poca estona. No cal el meu nom,
                                                                                         • Tancament de la Universitat de
em penso, t’he deixat satisfet, oi?>>
                                                                                            Madrid.
                                       RAMONA, ADÉU                                                                                    6
Punts en comú de les 3 dones:
•Són somniadores.
•Són dones que se senten molt soles.
•L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor.
•Tenen espais de felicitat clandestina.

•Són conscients de les limitacions derivades del fet de ser dones (pàg. 218), però es rebel·len, amb major o menor
mesura, contra una educació patriarcal que els ha reservat un paper passiu.

ÀVIA i MARE: la relació amb els seus marits no les satisfà, però totes dues han trobat l’amor fugaç en Víctor
Amat i Ignasi Costa, i els recorden durant tota la vida.

FILLA: té una visió de l’amor semblant a la de la mare i l’àvia, però amb més contradiccions. És una
privilegiada, si la comparem amb elles. És l’única que pot emprendre un camí propi, anar a la universitat, i cercar
la seva felicitat personal.




                              RAMONA, ADÉU                                                                            7
PERSONATGES SECUNDARIS


                  Francisco Ventura i                 Tieta Sixta i les                          Kati.
Marits i amants




                                          Familiars




                                                                              Amics i coneguts
                  Víctor Amat                         seves filles:                              Patrícia Miralpeix.
                  (Mundeta Jover)                     Jacqueline i
                                                                                                 Vell de la FAI.
                                                      Esmeralda.
                  Joan Claret i Ignasi
                                                                                                 Metge de l’hospital
                  Costa (Mundeta                      Germans de
                                                                                                 clínic.
                  Ventura)                            Mundeta Claret:
                                                      Nasi, Sílvia i Gèlia.                      Amics de la Mundeta
                  Jordi Sotreres
                                                                                                 Claret: Nito, Anna,
                  (manté una relació
                                                                                                 Enric(rival polític d’en
                  amb Mundeta
                                                                                                 Jordi), Rafa i Telele.
                  Claret).




                                  RAMONA, ADÉU                                                                              8
MARITS I AMANTS




RAMONA, ADÉU       9
Francisco Ventura                                                  Trets físics i de caràcter
Fill de la vídua Climent. La seva família és honesta i decent,     És un home de bona planta, un cavaller educat, molt fi i
és d’origen burgès (p.63 i 64).                                    elegant. (p.63)
Neix a Barcelona.                                                  Segons la seva dona no ha estat un home a guanyar,
                                                                   un risc, un perill, un triomf per arravatar a possibles
Abans de morir el 2 de gener de 1919 va estar malalt
                                                                   rivals. Intuïa que el seu amor, tan segur, ordenat i
durant deu anys.
                                                                   meticulós, no li provocaria cap altra sensació que
Treballarà de prestador al llarg de la seva vida però sempre       fàstic o monotonia.(pàg.232)
d’una forma tradicional, sense introduir innovacions a
                                                                   Porta bigoti.
diferència dels seus companys. No invertirà en empreses.
                                                                   A en Francisco li agraden molt els animals i les
Passa tot el dia a la borsa segons la seva dona. (pàg. 97)
                                                                   flors.(pàg.87)
Es casa amb la Mundeta Jover al decembre del 1894, se
l’estima i li demostra el seu amor mitjançant composicions
                                                                   Mundeta àvia:<<En Francisco és un home ordenat,
poètiques en llengua castellana.
                                                                   meticulós. El seu lema és ordre, pau i tranquilitat. I la paraula
Tindrà una única filla, la Mundeta Ventura, donat que la           treball no l’abandona mai. De vegades els préstecs li donen
seva dona patirà un avortament. Sempre recolzarà la seva           bons rèdits i aleshores li agrada comprar-me joies i pells. Però
dona per aquest fet tan dur.                                       no és un home afortunat amb el diner>>
Serà defensor del bàndol nacional.                                 Guerra de les Colonies(1898)
                                                                   Guerra d’Àfrica(1909)
Mundeta àvia: <<li agrada molt escriure poemes. I dedicar-me’ls.
                                                                   Setmana tràgica (28 de juliol de 1909)
Però el que fa més sovint és pintar>>
                                                                   Guerra Gran(1914-1918)




                                  RAMONA, ADÉU                                                                                     10
Victor Amat                       Carta que aquest escriu a Mundeta àvia:

És l’amant de Mundeta Jover,
és estudiant de la Universitat.   <<Ramona, no li faci estrany que sàpiga el seu nom. La cambrera de la meva dispesa me
                                  l’ha dit. No sé com demanar-li perdó per la gossadia d’escriure-li sense que ens hàgim
Mantindran contacte visual,
                                  parlat mai. Si m’he atrevit a fer aquest pas ha estat després de dubtar durant dies i nits
en un inici, des dels seus
                                  sobre la necessitat de demanar un encontre a una desconeguda que solament he pogut
respectius balcons.(15 de
                                  admirar –i no goso dir <<estimar>> perquè podria representar per a vostè precipitació i
febrer de 1901)
                                  atreviment, encara que per a mi fos mil vegades beneït- des del balcó, o pel carrer, i sempre
Més tard, el dia 10 d’abril de
                                  lluny. Cregui’m, Ramona, les grans felicitats són les més temudes, i jo temeria, refusaria el
1901, aquest li envia una
                                  pecat del nostre encontre, si no fos que sento dintre meu una flama vivíssima que em dóna
carta.
                                  força, que m’enlaira, que em fa home, que m’esberla el cor. Vosté, Ramona, s’ha convertit
El dia 15 d’abril de 1901         en la certesa de l’Ideal, en la dona del Somni que porto arrelat dintre meu. I, com la podré
tenen la primera cita a           abastar, si tota vostè se m’escapa, fugissera enemiga, i és tan lluny de la meva pobra
l'església de Santa Maria del     realitat d’home mesquí?...Per apaivagar l’esperit, només voldria tenir el seu consentiment
Mar.                              per a una cita, que per fugaç que sigui, deixaria en el meu ànim la seva subtil i delicada
El seu primer petó és a la        empremta. M’agradaria, per sublimar aquestes paraules, posseir el verb, la fluïdesa d’un
Barceloneta el 18 d’abril         Maeterlink, d’un Kropotkin, i així definir amb el seu geni la meva passió i sinceritat. Li
d’aquell mateix any.              envio, això no obstant, un petit poema fet més amb el cor que no pas amb el cervell, fruit
                                  de la intuïció del delit amorós i escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a
 L’última cita és al Parc de la
                                  descobrir i estimar>>
Ciutadella el dia 18 de juny.
                                  A continuació li escriu la poesia esmentada.
                                  <<El poema ha expressat els meus sentiment. No hi puc afegir ni un sol mot. Si creu
                                  possible un encontre no té més que fer-m’ho arribar per la cambrera de vostè que està en
Escriu poesia en català.          combinació amb la meva.Tot esperant, neguitós i impacient, la seva resposta, li ofereix els
                                  seus somnis.>>


                              RAMONA, ADÉU                                                                                        11
Joan Claret                                                          Trets físics i de caràcter

És un Barceloní negociant.                                           Segons la seva dona és un home molt llest.(pàg. 37)
Va desaparèixer durant uns dies, la seva dona el va                  També inflexible, distant i impenetrable.
estar buscant desesperadament, ja que havia hagut                    Porta uns cabells arrissats i negres com el carbó.(pàg.
una explosió a les Corts Catalanes.                                  53)

Marit de Mundeta Ventura, es casaren l’any 1938.
                                                                     Mundeta Claret: El pare, l’home impenetrable, el rostre
Junt amb aquesta tenen descendència: la Sílvia, en                   misteriós.
Nasi, la Mundeta i la Gèlia.
                                                                     Mundeta Ventura: <<Abans de conèxier en Jordi es
Mundeta: <<Vaig conèixer en Joan una tarda de dissabte a             consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa
Valldoreix.[...]Un dissabte vaig acompanyar la Patricia quan         que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el
va arribar el tren, de seguida el vaig veure.[...]Jo vaig mirar en   sant dia, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de
Joan i em vaig enamorar dels seus blens de cabell, arrissat i        proclamar als quatre vens la seva superioritat. L’acovardia
negres com el carbó>>                                                haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte,
                                                                     d’aquests que penetren, dins el seu cos[...]Havia començat a
                                                                     sentir aquest impuls al seus disset anys.>>
No perdona a la seva dona el secret de no arribar
verge al matrimoni.
                                                                     En Joan diu que regalar llibres a les dones era qüestió
Tracta la seva dona amb amor. (pàg 37)
                                                                     de gent gandula i passada de moda.
Es passa als nacionals.
Fa cada any viatges a Hamburg i a Amsterdam i en
torna ullerós i d’un pèssim humor.(pàg94)



                                 RAMONA, ADÉU                                                                                        12
Ignasi Costa                                                    Història d’amor:
Primer amor de la Mundeta Ventura.                              L’Ignasi i la Mundeta Ventura es van conèixer a
                                                                Valldoreix, al costat del Mas Roig.
Era un activista d’esquerres, es va suïcidar.
                                                                Dos dies més tard, a la festa de la Kati, estava
Estiuejava a l’estiu a Valldoreix(pàg.127)
                                                                allà:
Defineix el sentiment d’estar enamorat com una
                                                                <<Es deia Ignasi i els seus ulls cremaven. Era molt
combinació de fisiologia i de moral ,com si
                                                                prim i els cabells, pentinats cao endarrea i fixos,
tinguessis el futur a les mans. Com una revolució.
                                                                brillaven. Tenia la cara enfonsada isemblava que tot el
<<Això: com el seure més dur, més dramàtic, que pateix          que esguardava es foradava per la seva insistència.>>
l’home en passar pel món. També ens hi juguem moltes coses.
                                                                La Kati i ell eren molt amics, s'escriviren cartes, però no
En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la
                                                                són res més que amics.
gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi
                                                                Kati:<<T’entendràs amb l’Ignasi, té fama d'estrambòtic.
ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la
                                                                Sembla que s’ha embolicat amb política. A Barcelona
incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí>>
                                                                fan córrer que ha parlat en un míting.Amb gent
(pàg.143-144)
                                                                d’esquerres i poc amiga dels capellans, que és la que a mi
No li agrada ballar perquè diu que és un preàmbul               m’agrada. També diuen que és vegetarià>>
molt estúpid de l’intimitat.                                    La Kati els va presentar, i una estona parlant i ell
<<és com si esperéssim, amb resignació, travessar l’antelesa    la va besar. Segons ella, era el primer cop que la
de la felicitat>>                                               besaven i es va posar cursi.
Aquest va canviar la Mundeta, es va tornar molt
enraonadora.




                                RAMONA, ADÉU                                                                                  13
Jordi Soteres                                                                             Diferències
És un estudiant universitari de segon curs i activista.                                   <<Ella era feta a base de petites
                                                                                          lleialtats, mesquines, subjectes als
Fill d’exiliats, criat a Mèxic.
                                                                                          instints, com si l’afecte, l’amor o
                                                                                          l’amistat depenguessin d’una cega
A la Universitat era un líder, malgrat la seva joventut.
                                                                                          relació mercantil.Mentre que en
                                                                                          Jordi estimava les coses del món, no
No creu en l’amor únic. És capaç d’estimar totes les dones, totes les que se
                                                                                          en relació a la seva circumstància
li oferien com a companyes en l’espectacle de l’amor.
                                                                                          personal, històrica i geogràfica, sinó
<<Mira, Mundeta, sóc amic teu, reteu, però això de l’amor ho puc fer amb qualsevol        perquè corresponien a la seva
dona. Són dues coses diferents>>                                                          realitat momentànis.>>
                                                                                          (pàg.149-150)
Una nit a casa de l’Anna van fer una festa. La Mundeta va veure com en                    <<Ella es trobava en un univers
Jordi i aquesta estaven a la seva cambra fent l’amor. Va ser en Nito qui li               en devallada, sense imaginació,
va dir.                                                                                   corromput, l’únic final plausible, a
                                                                                          tot estirar, seria el triomf de la
<<Obrí, amb fúria, la cambra. Els ulls entelats i tristos de l’Anna l’esguardaren un
                                                                                          felicitat personal. El cas d’en Jordi
instant. Dos cosos per estrenar, pensà. Com dos cossos tendrament agafats, donant-se
                                                                                          era molt diferent:ell pertanyia a una
tota una vida o tota una mort , qui sap>>(pàg.156)
                                                                                          familia en què la paraula ‘luita’
                                                                                          posseïa, per tradició, un significat
Al final de la novel·la, la relació amb la Mundeta finalitza. Ella, ja no podia
                                                                                          optimista i ascendent>>
actuar de la mateixa manera des d’aquella nit.
                                                                                          (pàg.150)
Intuïa que la baralla amb en Jordi seria el començament d’un enfilall de malentesos;
pressentia que res, per molt que s’ho proposessin, tornaria a ser com abans. (Pàg. 235)



                                  RAMONA, ADÉU                                                                                     14
FAMILIARS




RAMONA, ADÉU         15
Tieta Sixta                                                 Trets físics i de caràcter


És la germana de Mundeta Jover.                             És una dona garrepa i envejosa. La tieta Sixta sempre
                                                            s’aprofitava per deixar verda a la seva germana quan la Mundeta
Està casada i és mare de dues nenes, Jacqueline i
                                                            Ventura era al davant. Li té enveja […] Té molta barra. Oferia
Esmeralda.
                                                            mitja vida als altres i després no donava res. (Pàg.43)
                                                            La Jacqueline s’assembla molt a ella: té cara d’amargada,
                                                            sempre rondinava, tot ho trobava malament, l’eterna víctima.
                                                            (Pàg.124).
Coneix a la perfecció com funciona això de la               És calba i ha de porta perruca. Té molt poca traça per a vestir-se.
guerra.                                                     (Pàg. 43)
No soporta als republicans.
Els altres la veuen com una dona que és fa la               Crítica per l’esquena a la seva germana i a la seva neboda.
ploramiques i la víctima però que en realirar és una mala   La Jacqueline, en una ocasió li diu a la Mundeta Ventura:
bèstia. (Pàg.45)                                            la mamà diu que tu ets la cosineta pobra, que no en teniu ni per
                                                            comprar-vos un vestit per als diumenges, i diu que la culpa la té la
                                                            tieta Ramona, la teva mamà, que sempre ha dut el cap ple de
Ella, com també la Patrícia Miralpeix, es                   pardals i de fums i que va desprendre tots els quartus que us va
comporta seguint les pautes de La perfecta casada.          deixar el tiet Francisco, al cel sia. [...] i diu que la teva mamà és
Ambdues recitaven passatges sencers, el recuerdo para       una dona que presum de senyora però que, de pempis res. (pàgs.125
la novia, la atención para la esposa. Pueden sacarse del    i 126)
libro enseñanzas provechosas, sobre todo para devolver a
la mujer el puesto que le corresponde dentro del hogar.
(Pàg. 107)

                                RAMONA, ADÉU                                                                                        16
Germans de Mundeta Claret

                      És el germà gran.
                      Viu al Brasil, va marxar ja fa uns quants anys.
                      La Mundeta l’enyora moltíssim ja que ell li explicava històries d’aventures
                      que tant li agradaven, li feia companyia quan el pare la castigava…
                      I desitjaria que estigués al seu costat i sovint pensava: si encara visqués a
                      Barcelona li aconsellaria què calia fer o, millor, es rifaria de les seves qüestions amb en
     Nasi Claret
                      Jordi. (pàg.191).
                      Mantenen contacte per mitjà de cartes però ell ja no és el noi d’abans:
                      […] et torno a repetir que no m’agradaria que em seguissis. Perquè seguir.me significa
                      admirar els egocèntrics, els cruels, els qui no sabem el que volem…
                      No em facis més cas, petita, […] Jo no vull que et facis malbé, perquè ets la meva
                      esperança i, qui sap, la de la família Claret. (Pàg. 192)
                      És una de les dues germanes de la Mundeta Claret.
     Sílvia Claret    Està casada i ja no viu a casa amb els pares.

                      És la petita de la casa.
                      Li fa la guitza a la seva germana sempre que pot: Vull entrar, que sempre
                      l’ocupes tu el labavo, que t’hi estàs hores i hores, ni que fossis una meuca, nena.
     Gèlia Claret
                      […] Si no em deixes entrar li diré a la mamà que aquesta nit tampoc no has dormit
                      a casa; et dono cinc minuts… (Pàg. 100)




                     RAMONA, ADÉU                                                                                   17
AMICS I CONEGUTS




RAMONA, ADÉU           18
Kati

És una amiga de la Mundeta            La Mundeta Ventura parla d’ella de la següent manera: Quan la vaig
Jover, però en especial, de la        conèixer no la podia veure gens ni mica. Em semblava una dona molt
Mundeta Ventura.                      presumida i coqueta . Sempre es reia de tot. Tot el dia parlava de versos i de
                                      llibres i per això s’entenia amb la mamà. [...]
Sempre fou una dona diferent a
les altres: sense marit i defensora   Al Núria mirava tot el que la voltava amb impertinència; jo em pensava que
que la dona servia per molt més       ho feia per xafarderia i per criticar però ara que la conec sé que ho fa per
que per a estar a casa i cuidar els   curiositat, perquè ella diu que s’ha de conèixer tot, al món.
fills.                                A mi em sembla que la Kati és molt llesta i que no necessita els homes. (Pàg.
Se suïcidà l’any 1939.                39)


Celebrava moltes festes a casa i
                                      [...] Les altres dones malparlaven de la Kati, però la convidaven als seus
tenia amistat amb molts estrangers
                                      berenars i a les seves festes perquè estava al corrent del monde. Tot Valldoreix
francesos, sobretot.
                                      criticava que sovintegés sola el Casino de Sant Cugat i, més encara, les seves
Amiga del bàndol anarquista.
                                      descarades tendències vers l’altre sexe. L’única que hi mantenia una certa
                                      intimitat era la mare de la Mundeta; a totes dues els agradava llegir i
Ajuda als més necessitats, per        s’intercanviaven llibres, amb preferència de poesia romàntica o biografies de
exemple, en una ocasió la             reines. Totes, però, cobejaven una secreta enveja contra la Kati. Això de
Mundeta Ventura comenta que la        <<vivre sa vie>> , de ser <<independante>>. Tenia trenta anys, era
Kati no és a casa perquè a marxar     soltera i vivia sola. Organitzava parties d’allò més innocents, però la llegenda
a buscar llet per al nen de la seva   les havia pujada de to i de categoria. (Pàgs. 102 i 103)
portera que està molt malalt.




                            RAMONA, ADÉU                                                                                 19
Patrícia Miralpeix

Va néixer al camp i la seva educació va ser de dona pagesa.


Està casada amb l’Esteve Miràngels, un poeta. Un home que la vol sempre al seu
costat.

Manté relació amb la tieta Sixta i les Mundetes Jover i Ventura, ella també es
reuneix al Núria i visita sovint la casa de la tieta.

De la mateixa manera que la tieta Sixta, ella també es coneixedora dels passatges de
La Perfecta Casada.

La Mudeta Ventura parla d’ella així: [...]El seu home em va dedicar, un Nadal, una poesia
molt bonica, molt sentida. I la Patrícia em portava, els primers dies d’esperar, una cuixa de
gallina gairebé dos cops per setmana.
Encara que de vegades la critica, la Patrícia es portà molt bé amb ella.




                RAMONA, ADÉU                                                                    20
Vell de la FAI
La Mundeta Ventura parla amb aquest home quan visita l’Hospital Clínic en busca del seu marit.
Ell està allà perquè està buscant al seu nebot.
Ambdós, s’expliquen la seva vida.
El vell està cassat i tenia un fill que va ser assassinat. Jo he perdut el fill a Jaca, un tret a la cara, me’l deixaren
sense fesomia, tota foradada.(Pàg.59)
Ja des de jove, es mostrà com un revolucionari: amb 12 anys era aprenent de caixista, i anà a una
manifestació perquè havien apujat 5 cèntims el pa.
El 1913, era tipògraf i s’adherí a una vaga general perquè no volien treballar a preu fet.
És un home valent, que mai ha acceptat la burgesia, els considera uns hipòcrites.


La Mundeta Ventura en se’l descriu com un home que feia pudor de tabac mastegat, o d’esperit de vi i tabac
barrejats, una pudor forta, enganxosa. Com la sang coagulada que quedava a les ferides dels morts i que ningú no
netejava. (pàg.239)

[...] Aleshores em vaig adonar que tenia el nas ratat i que la seva pell no era de color d’oliva ni de color de mel, sinó de
color gerani, rosa. (Pàg.243)




                                RAMONA, ADÉU                                                                                   21
Metge de l’hospital clínic

Treballa com a metge i com que s’encarrega del dipòsit de morts els seus amics el coneixen com
l’ <<adobador de cadàvers>>.
Ell se sent poeta, de fet, fins que s’inicià la guerra havia fet composicions i, fins i tot, havia rebut
una englantina. .
També, abans de la guerra havia format part d’una penya excursionista.


En veu d’aquest personatge podem veure com el conflicte bèlic va canviar molt les coses, com
aquest influí en la vida dels espanyols:La guerra li havia desbaratat la vena poètica, que s’havia tornat com
la púrria. Abans feia els versos amb cura, amb molt d’amor: allò sí que era temps per a la poesia. (Pàg. 57)




                          RAMONA, ADÉU                                                                          22
Amics de Mundeta Claret

          És un company d’Uiversitat de la Mundeta.
          Estima a la Mundeta i no li agrada gens que aquesta estigui amb en Jordi. Per això, se n’alegra molt
 Nito     quan aquest està a la cambra amb l’Anna, de fet, ell és qui ho comunica a la Mundeta.
          Diu en Nito: - No em diràs que esperes en Jordi?
          Ella li respon: - Calla, et dic.
          Nito: - Perquè si l’esperes has begut oli, reina. Ha trobat companyia. [...] Si treus el teu preciós caparru a la cambra de
          l’Anna observaràs una escena que t’agradarà molt... (Pàg.154)

          Les seves paraules posen dels nervis a la Mundeta, l’odia perquè ell li endevina els pensaments, li endevina la
          por, , li endevina la feblesa. (pàg.114)

 Anna     És una companya d’Universitat amb qui la Mundeta acostuma a estudiar.
          La Mundeta ens dona a conèixer com és la seva família  L’Anna no té germanes: ha nascut amb la flor al
          cul. Filla única i amb un pare progre d’aquests que no emprenyen. (Pàg. 101)
          Fa l’amor amb en Jordi a la seva cambra una nit que la Mundeta es troba allà. Des d’aquell moment la
          Mundeta ja no la pot sofrir, la veu com una meuca que s’aprofita de les circumstàncies. (Pàg.154)
 Enric    És un noi de la Universitat, el rival polític del Jordi Soteres.
          En Jordi no aguanta la burgesia, vol fer vaga i posar en crisi a la Universitat.
          Les seves paraules són clares: […] l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet defensa els interessos econòmics
          de les classes que ara són al poder, és el seu instrument. I, en realitat, destrueix el que té de bo un estat
          hegemònic.(Pàg.115)
 Rafa i   Ambdós són companys de la Universitat. Apareixen relativament poc al llarg de la novel·la però sembla
 Telele   ser que entre aquests dos existeix més que una amistat.



                                   RAMONA, ADÉU                                                                                         23
Nuria Caballero i Irene García
               1r batxillerat
               17 d’Abril de 2009



RAMONA, ADÉU                                    24

More Related Content

What's hot

La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratIsabel Pascual García
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedàJudith Zamora
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertranaalbert
 
La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historiajjeennyy
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesprofessor_errant
 
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaTema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaAmparo
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULLLA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULLieslt
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVIAssumpció Granero
 
Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Sílvia Montals
 

What's hot (20)

Joc Dels Diftongs.
Joc Dels Diftongs.Joc Dels Diftongs.
Joc Dels Diftongs.
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
La carta formal
La carta formalLa carta formal
La carta formal
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
Prudenci Bertrana
Prudenci BertranaPrudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
 
La Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La HistoriaLa Dona Al Llarg De La Historia
La Dona Al Llarg De La Historia
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famílies
 
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjanaTema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Proteïnes
ProteïnesProteïnes
Proteïnes
 
Víctor Català
Víctor CatalàVíctor Català
Víctor Català
 
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULLLA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)
 
Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 

Similar to Personatges

Similar to Personatges (20)

Ppt Sobre Lobra
Ppt Sobre LobraPpt Sobre Lobra
Ppt Sobre Lobra
 
tema argument i simbologia
tema argument i simbologiatema argument i simbologia
tema argument i simbologia
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
ALOMA
ALOMAALOMA
ALOMA
 
Ramona adéu
Ramona adéuRamona adéu
Ramona adéu
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Maria Mercè MarçAl I Serra
Maria Mercè MarçAl I SerraMaria Mercè MarçAl I Serra
Maria Mercè MarçAl I Serra
 
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
Pptsobrelobra 090326141205 Phpapp02 (Cristina)
 
Novetats literàries
Novetats literàriesNovetats literàries
Novetats literàries
 
Mercé rodoreda
Mercé rodoredaMercé rodoreda
Mercé rodoreda
 
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. SusannaNovetats Biblioteca de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca de Sta. Susanna
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Historic biblios 3_viles
Historic biblios 3_vilesHistoric biblios 3_viles
Historic biblios 3_viles
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. SusannaNovetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
Novetats Biblioteca Municipal de Sta. Susanna
 
Power Point Mercè Rodoreda
Power Point Mercè RodoredaPower Point Mercè Rodoreda
Power Point Mercè Rodoreda
 
La plaça del diamant
La plaça del diamantLa plaça del diamant
La plaça del diamant
 

Personatges

  • 2. ESTRUCTURA DELS PERSONATGES Mundeta Jover Mundeta Ventura Principals Mundeta Claret Personatges Marits i amants Secundaris Familiars Amics i coneguts RAMONA, ADÉU 2
  • 3. PERSONATGES PRINCIPALS JOVER MUNDETA VENTURA MUNDETA CLARET MUNDETA RAMONA, ADÉU 3
  • 4. Mundeta Jover (àvia) – Francisco Ventura La seva història en forma de diari personal: Nascuda l’últim quart del segle XIX a Siurana, Tarragona. •El personatge és caracteritzat per les Fou filla de família pagesa. seves pròpies reflexions: Dona d’una forta personalitat. – Sobre el marit i el casament De jove era bonica. La seva pell és molt delicada, molt blanca, i les – Sobre el viatge de noces mans són deixades anar, com si fossin raigs de lluna. El seu cabell és – El rebuig de Gràcia fort i llarg.(pàg.43) – La mediocritat de la seva vida Se sent republicana de tota la vida.(pàg.37) •També anota els canvis externs: Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els – De segle somnis que té i la seva vida quotidiana. – De mitjans de transport Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat, el 8 – De pis, etc. de desembre de 1894. Ell la va salvar de la bomba del Liceu. El seu viatge de noces és a París. Abans de la mort d’aquest diu: ningú no entendrà que, en el fons, tant me fa quedar-me sola.(pàg. 232) Patirà un avortament del seu primer fill el 28 de desembre de 1898. La seva única filla serà la Mundeta Ventura, que naixerà el 1909. Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques Contrapunt: referències que en fan la llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a Mundeta Ventura (pàg. 197) i la causa de la formació religiosa i moral que ha rebut. Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta M. Jover és un model. a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat. Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa Guerra de les Colonies(1898) amb un estudiant –Víctor Amat- que tampoc respondrà a les seves Guerra d’Àfrica(1909) expectatives (pàg. 232). Setmana tràgica (28 de juliol de 1909) Guerra Gran(1914-1918) 4 RAMONA, ADÉU
  • 5. Personatge construït amb procediments: Mundeta Ventura– Joan Claret (Ignasi Costa) Filla de la Mundeta Jover i Francisco Ventura, neix el 1909 a •1. Pel que els altres en diuen. Tothom opina sobre ella: l’Eixample, Barcelona. – Mare (pàg. 218), diu que la seva filla és lletja i trista, Durant els estius marxa a Valldoreix. té uns solcs a la cara que la fan escarrinsada i els ulls Dona bleda, poruga i submisa. sortints. Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i – En Joan (pàg. 37), diu que és una beneita i una després del marit. bleda. Descendents amb Joan Claret: Sílvia, Nasi, Mundeta i Gèlia. – Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia Vesteix amb faldilles i amb unes ungles decorades amb esmalt descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una Rosina amb una llargada adequada, transparents i corbes. nena quan es queda embarassada (pàg. 38). Vol tenir un fill perquè pensa que ells ho tenen més fàcil per sortir Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels endavant, ja que, segons ella, les nenes són unes bledes. pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un •2. Pel seu capteniment en moments històrics molt dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el importants: recorda revifa. – Viu els esdeveniments de manera molt superficial; Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona contrast entre la seva percepció i la dels que l’envolten. fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres (pàg. 62; pàg. 106).S’interessa per la política a partir de la romàntics). proclamació de la República. – La recerca del marit per les runes del bombardeig Primer amor acabat tràgicament: el seu amant Ignasi Costa del Colisèum marcaran un canvi (pàg. 58; pàg. 239).En un se suïcida. primer moment sent que les cames li fan figa i més tard Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena tot el contrari. de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb Joan Claret, home inflexible, distant i impenetrable, que accepta <<Somio amb l’amor ideal, pur, com el dels dos amorets de amb resignació. Es casa amb aquest el 1938. marbre blanc i els cabells rinxolats que tinc al rebedor.>> Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella no era verge quan es va casar. 5 RAMONA, ADÉU
  • 6. Mundeta Claret (filla) – Jordi Soteras Personatge caracteritzat a través de 2 procediments: Neix el 1949 a l’Eixample, Barcelona. 1. Pels elements que l’envolten i que Estudia en un col·legit de monges. Més tard va a la Universitat de podrien ser comuns als membres de la Barcelona. També ha fet algun viatge a Anglaterra. seva generació: Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, –Manera de vestir, pòsters, cançons compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. de Bob Dylan i els Beatles, etc. i per Pertany a la mateixa generació que l’autora.(entre els anys seixanta i la manera de relacionar-se. setanta) 2. Per les contradiccions entre allò que pensa, fa i sent amb el que ella creu •Personalitat complexa i contradictòria: que ha de pensar, fer o sentir (pàg. 92; •En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als pàg. 99). Ella no era qui realment condicionaments socials i morals. pensava que tancarien la Universitat •En realitat, també és una dona que depèn d’un home, i que viu de Madrid sinó que ho pensava en presonera d’una relació que la fa infeliç (pàg. 69), en la qual no pren mai Jordi. la iniciativa (pàg. 93-94). Aquestes contradiccions •És una persona tímida, insegura, amb un concepte d’ella mateixa no acompanyen també la relació amb en gaire positiu. Aquest aspecte es portarà al límit en l’episodi en què Jordi, l’Anna i l’àvia, personatges a exerceix la prostitució (pàg. 163-167). A partir d’aquest moment, la qui admira però que també rebutja Mundeta inicia un canvi (pàg. 169; 170) (pàg. 97) Quan la Mundeta se n’adona de que en Jordi ha estat al llit de l’Anna, ella A diferència de les altres Mundetes marxa i ven el seu cos a un altre home. aquesta si que participa en els <<Pujà a l’esportiu, un Alpine vermell, mirà de reüll, com qui no vol la cosa, l’home esdeveniments històrics de la seva que el conduïa. Un home entre jove i madur, ben clenxinat, un vestit de darrera generació que són aquests: moda, una cara relaxada a base de massatge: la cara coneguda dels qui manen al • Assemblea Constituent. treball i a casa[...]Em sembla que no he quedat del tot malament.[...] Mil cinc-centes • Caputxinada (1966). pessetes, dius? Bé és el que acostumo a rebre per tan poca estona. No cal el meu nom, • Tancament de la Universitat de em penso, t’he deixat satisfet, oi?>> Madrid. RAMONA, ADÉU 6
  • 7. Punts en comú de les 3 dones: •Són somniadores. •Són dones que se senten molt soles. •L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor. •Tenen espais de felicitat clandestina. •Són conscients de les limitacions derivades del fet de ser dones (pàg. 218), però es rebel·len, amb major o menor mesura, contra una educació patriarcal que els ha reservat un paper passiu. ÀVIA i MARE: la relació amb els seus marits no les satisfà, però totes dues han trobat l’amor fugaç en Víctor Amat i Ignasi Costa, i els recorden durant tota la vida. FILLA: té una visió de l’amor semblant a la de la mare i l’àvia, però amb més contradiccions. És una privilegiada, si la comparem amb elles. És l’única que pot emprendre un camí propi, anar a la universitat, i cercar la seva felicitat personal. RAMONA, ADÉU 7
  • 8. PERSONATGES SECUNDARIS Francisco Ventura i Tieta Sixta i les Kati. Marits i amants Familiars Amics i coneguts Víctor Amat seves filles: Patrícia Miralpeix. (Mundeta Jover) Jacqueline i Vell de la FAI. Esmeralda. Joan Claret i Ignasi Metge de l’hospital Costa (Mundeta Germans de clínic. Ventura) Mundeta Claret: Nasi, Sílvia i Gèlia. Amics de la Mundeta Jordi Sotreres Claret: Nito, Anna, (manté una relació Enric(rival polític d’en amb Mundeta Jordi), Rafa i Telele. Claret). RAMONA, ADÉU 8
  • 10. Francisco Ventura Trets físics i de caràcter Fill de la vídua Climent. La seva família és honesta i decent, És un home de bona planta, un cavaller educat, molt fi i és d’origen burgès (p.63 i 64). elegant. (p.63) Neix a Barcelona. Segons la seva dona no ha estat un home a guanyar, un risc, un perill, un triomf per arravatar a possibles Abans de morir el 2 de gener de 1919 va estar malalt rivals. Intuïa que el seu amor, tan segur, ordenat i durant deu anys. meticulós, no li provocaria cap altra sensació que Treballarà de prestador al llarg de la seva vida però sempre fàstic o monotonia.(pàg.232) d’una forma tradicional, sense introduir innovacions a Porta bigoti. diferència dels seus companys. No invertirà en empreses. A en Francisco li agraden molt els animals i les Passa tot el dia a la borsa segons la seva dona. (pàg. 97) flors.(pàg.87) Es casa amb la Mundeta Jover al decembre del 1894, se l’estima i li demostra el seu amor mitjançant composicions Mundeta àvia:<<En Francisco és un home ordenat, poètiques en llengua castellana. meticulós. El seu lema és ordre, pau i tranquilitat. I la paraula Tindrà una única filla, la Mundeta Ventura, donat que la treball no l’abandona mai. De vegades els préstecs li donen seva dona patirà un avortament. Sempre recolzarà la seva bons rèdits i aleshores li agrada comprar-me joies i pells. Però dona per aquest fet tan dur. no és un home afortunat amb el diner>> Serà defensor del bàndol nacional. Guerra de les Colonies(1898) Guerra d’Àfrica(1909) Mundeta àvia: <<li agrada molt escriure poemes. I dedicar-me’ls. Setmana tràgica (28 de juliol de 1909) Però el que fa més sovint és pintar>> Guerra Gran(1914-1918) RAMONA, ADÉU 10
  • 11. Victor Amat Carta que aquest escriu a Mundeta àvia: És l’amant de Mundeta Jover, és estudiant de la Universitat. <<Ramona, no li faci estrany que sàpiga el seu nom. La cambrera de la meva dispesa me l’ha dit. No sé com demanar-li perdó per la gossadia d’escriure-li sense que ens hàgim Mantindran contacte visual, parlat mai. Si m’he atrevit a fer aquest pas ha estat després de dubtar durant dies i nits en un inici, des dels seus sobre la necessitat de demanar un encontre a una desconeguda que solament he pogut respectius balcons.(15 de admirar –i no goso dir <<estimar>> perquè podria representar per a vostè precipitació i febrer de 1901) atreviment, encara que per a mi fos mil vegades beneït- des del balcó, o pel carrer, i sempre Més tard, el dia 10 d’abril de lluny. Cregui’m, Ramona, les grans felicitats són les més temudes, i jo temeria, refusaria el 1901, aquest li envia una pecat del nostre encontre, si no fos que sento dintre meu una flama vivíssima que em dóna carta. força, que m’enlaira, que em fa home, que m’esberla el cor. Vosté, Ramona, s’ha convertit El dia 15 d’abril de 1901 en la certesa de l’Ideal, en la dona del Somni que porto arrelat dintre meu. I, com la podré tenen la primera cita a abastar, si tota vostè se m’escapa, fugissera enemiga, i és tan lluny de la meva pobra l'església de Santa Maria del realitat d’home mesquí?...Per apaivagar l’esperit, només voldria tenir el seu consentiment Mar. per a una cita, que per fugaç que sigui, deixaria en el meu ànim la seva subtil i delicada El seu primer petó és a la empremta. M’agradaria, per sublimar aquestes paraules, posseir el verb, la fluïdesa d’un Barceloneta el 18 d’abril Maeterlink, d’un Kropotkin, i així definir amb el seu geni la meva passió i sinceritat. Li d’aquell mateix any. envio, això no obstant, un petit poema fet més amb el cor que no pas amb el cervell, fruit de la intuïció del delit amorós i escrit en la llengua que mossèn Cinto m’ha ensenyat a L’última cita és al Parc de la descobrir i estimar>> Ciutadella el dia 18 de juny. A continuació li escriu la poesia esmentada. <<El poema ha expressat els meus sentiment. No hi puc afegir ni un sol mot. Si creu possible un encontre no té més que fer-m’ho arribar per la cambrera de vostè que està en Escriu poesia en català. combinació amb la meva.Tot esperant, neguitós i impacient, la seva resposta, li ofereix els seus somnis.>> RAMONA, ADÉU 11
  • 12. Joan Claret Trets físics i de caràcter És un Barceloní negociant. Segons la seva dona és un home molt llest.(pàg. 37) Va desaparèixer durant uns dies, la seva dona el va També inflexible, distant i impenetrable. estar buscant desesperadament, ja que havia hagut Porta uns cabells arrissats i negres com el carbó.(pàg. una explosió a les Corts Catalanes. 53) Marit de Mundeta Ventura, es casaren l’any 1938. Mundeta Claret: El pare, l’home impenetrable, el rostre Junt amb aquesta tenen descendència: la Sílvia, en misteriós. Nasi, la Mundeta i la Gèlia. Mundeta Ventura: <<Abans de conèxier en Jordi es Mundeta: <<Vaig conèixer en Joan una tarda de dissabte a consumia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa Valldoreix.[...]Un dissabte vaig acompanyar la Patricia quan que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el va arribar el tren, de seguida el vaig veure.[...]Jo vaig mirar en sant dia, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de Joan i em vaig enamorar dels seus blens de cabell, arrissat i proclamar als quatre vens la seva superioritat. L’acovardia negres com el carbó>> haver de confessar que mai no havia fruït de cap contacte, d’aquests que penetren, dins el seu cos[...]Havia començat a sentir aquest impuls al seus disset anys.>> No perdona a la seva dona el secret de no arribar verge al matrimoni. En Joan diu que regalar llibres a les dones era qüestió Tracta la seva dona amb amor. (pàg 37) de gent gandula i passada de moda. Es passa als nacionals. Fa cada any viatges a Hamburg i a Amsterdam i en torna ullerós i d’un pèssim humor.(pàg94) RAMONA, ADÉU 12
  • 13. Ignasi Costa Història d’amor: Primer amor de la Mundeta Ventura. L’Ignasi i la Mundeta Ventura es van conèixer a Valldoreix, al costat del Mas Roig. Era un activista d’esquerres, es va suïcidar. Dos dies més tard, a la festa de la Kati, estava Estiuejava a l’estiu a Valldoreix(pàg.127) allà: Defineix el sentiment d’estar enamorat com una <<Es deia Ignasi i els seus ulls cremaven. Era molt combinació de fisiologia i de moral ,com si prim i els cabells, pentinats cao endarrea i fixos, tinguessis el futur a les mans. Com una revolució. brillaven. Tenia la cara enfonsada isemblava que tot el <<Això: com el seure més dur, més dramàtic, que pateix que esguardava es foradava per la seva insistència.>> l’home en passar pel món. També ens hi juguem moltes coses. La Kati i ell eren molt amics, s'escriviren cartes, però no En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la són res més que amics. gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi Kati:<<T’entendràs amb l’Ignasi, té fama d'estrambòtic. ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil·litat, la Sembla que s’ha embolicat amb política. A Barcelona incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí>> fan córrer que ha parlat en un míting.Amb gent (pàg.143-144) d’esquerres i poc amiga dels capellans, que és la que a mi No li agrada ballar perquè diu que és un preàmbul m’agrada. També diuen que és vegetarià>> molt estúpid de l’intimitat. La Kati els va presentar, i una estona parlant i ell <<és com si esperéssim, amb resignació, travessar l’antelesa la va besar. Segons ella, era el primer cop que la de la felicitat>> besaven i es va posar cursi. Aquest va canviar la Mundeta, es va tornar molt enraonadora. RAMONA, ADÉU 13
  • 14. Jordi Soteres Diferències És un estudiant universitari de segon curs i activista. <<Ella era feta a base de petites lleialtats, mesquines, subjectes als Fill d’exiliats, criat a Mèxic. instints, com si l’afecte, l’amor o l’amistat depenguessin d’una cega A la Universitat era un líder, malgrat la seva joventut. relació mercantil.Mentre que en Jordi estimava les coses del món, no No creu en l’amor únic. És capaç d’estimar totes les dones, totes les que se en relació a la seva circumstància li oferien com a companyes en l’espectacle de l’amor. personal, històrica i geogràfica, sinó <<Mira, Mundeta, sóc amic teu, reteu, però això de l’amor ho puc fer amb qualsevol perquè corresponien a la seva dona. Són dues coses diferents>> realitat momentànis.>> (pàg.149-150) Una nit a casa de l’Anna van fer una festa. La Mundeta va veure com en <<Ella es trobava en un univers Jordi i aquesta estaven a la seva cambra fent l’amor. Va ser en Nito qui li en devallada, sense imaginació, va dir. corromput, l’únic final plausible, a tot estirar, seria el triomf de la <<Obrí, amb fúria, la cambra. Els ulls entelats i tristos de l’Anna l’esguardaren un felicitat personal. El cas d’en Jordi instant. Dos cosos per estrenar, pensà. Com dos cossos tendrament agafats, donant-se era molt diferent:ell pertanyia a una tota una vida o tota una mort , qui sap>>(pàg.156) familia en què la paraula ‘luita’ posseïa, per tradició, un significat Al final de la novel·la, la relació amb la Mundeta finalitza. Ella, ja no podia optimista i ascendent>> actuar de la mateixa manera des d’aquella nit. (pàg.150) Intuïa que la baralla amb en Jordi seria el començament d’un enfilall de malentesos; pressentia que res, per molt que s’ho proposessin, tornaria a ser com abans. (Pàg. 235) RAMONA, ADÉU 14
  • 16. Tieta Sixta Trets físics i de caràcter És la germana de Mundeta Jover. És una dona garrepa i envejosa. La tieta Sixta sempre s’aprofitava per deixar verda a la seva germana quan la Mundeta Està casada i és mare de dues nenes, Jacqueline i Ventura era al davant. Li té enveja […] Té molta barra. Oferia Esmeralda. mitja vida als altres i després no donava res. (Pàg.43) La Jacqueline s’assembla molt a ella: té cara d’amargada, sempre rondinava, tot ho trobava malament, l’eterna víctima. (Pàg.124). Coneix a la perfecció com funciona això de la És calba i ha de porta perruca. Té molt poca traça per a vestir-se. guerra. (Pàg. 43) No soporta als republicans. Els altres la veuen com una dona que és fa la Crítica per l’esquena a la seva germana i a la seva neboda. ploramiques i la víctima però que en realirar és una mala La Jacqueline, en una ocasió li diu a la Mundeta Ventura: bèstia. (Pàg.45) la mamà diu que tu ets la cosineta pobra, que no en teniu ni per comprar-vos un vestit per als diumenges, i diu que la culpa la té la tieta Ramona, la teva mamà, que sempre ha dut el cap ple de Ella, com també la Patrícia Miralpeix, es pardals i de fums i que va desprendre tots els quartus que us va comporta seguint les pautes de La perfecta casada. deixar el tiet Francisco, al cel sia. [...] i diu que la teva mamà és Ambdues recitaven passatges sencers, el recuerdo para una dona que presum de senyora però que, de pempis res. (pàgs.125 la novia, la atención para la esposa. Pueden sacarse del i 126) libro enseñanzas provechosas, sobre todo para devolver a la mujer el puesto que le corresponde dentro del hogar. (Pàg. 107) RAMONA, ADÉU 16
  • 17. Germans de Mundeta Claret És el germà gran. Viu al Brasil, va marxar ja fa uns quants anys. La Mundeta l’enyora moltíssim ja que ell li explicava històries d’aventures que tant li agradaven, li feia companyia quan el pare la castigava… I desitjaria que estigués al seu costat i sovint pensava: si encara visqués a Barcelona li aconsellaria què calia fer o, millor, es rifaria de les seves qüestions amb en Nasi Claret Jordi. (pàg.191). Mantenen contacte per mitjà de cartes però ell ja no és el noi d’abans: […] et torno a repetir que no m’agradaria que em seguissis. Perquè seguir.me significa admirar els egocèntrics, els cruels, els qui no sabem el que volem… No em facis més cas, petita, […] Jo no vull que et facis malbé, perquè ets la meva esperança i, qui sap, la de la família Claret. (Pàg. 192) És una de les dues germanes de la Mundeta Claret. Sílvia Claret Està casada i ja no viu a casa amb els pares. És la petita de la casa. Li fa la guitza a la seva germana sempre que pot: Vull entrar, que sempre l’ocupes tu el labavo, que t’hi estàs hores i hores, ni que fossis una meuca, nena. Gèlia Claret […] Si no em deixes entrar li diré a la mamà que aquesta nit tampoc no has dormit a casa; et dono cinc minuts… (Pàg. 100) RAMONA, ADÉU 17
  • 19. Kati És una amiga de la Mundeta La Mundeta Ventura parla d’ella de la següent manera: Quan la vaig Jover, però en especial, de la conèixer no la podia veure gens ni mica. Em semblava una dona molt Mundeta Ventura. presumida i coqueta . Sempre es reia de tot. Tot el dia parlava de versos i de llibres i per això s’entenia amb la mamà. [...] Sempre fou una dona diferent a les altres: sense marit i defensora Al Núria mirava tot el que la voltava amb impertinència; jo em pensava que que la dona servia per molt més ho feia per xafarderia i per criticar però ara que la conec sé que ho fa per que per a estar a casa i cuidar els curiositat, perquè ella diu que s’ha de conèixer tot, al món. fills. A mi em sembla que la Kati és molt llesta i que no necessita els homes. (Pàg. Se suïcidà l’any 1939. 39) Celebrava moltes festes a casa i [...] Les altres dones malparlaven de la Kati, però la convidaven als seus tenia amistat amb molts estrangers berenars i a les seves festes perquè estava al corrent del monde. Tot Valldoreix francesos, sobretot. criticava que sovintegés sola el Casino de Sant Cugat i, més encara, les seves Amiga del bàndol anarquista. descarades tendències vers l’altre sexe. L’única que hi mantenia una certa intimitat era la mare de la Mundeta; a totes dues els agradava llegir i Ajuda als més necessitats, per s’intercanviaven llibres, amb preferència de poesia romàntica o biografies de exemple, en una ocasió la reines. Totes, però, cobejaven una secreta enveja contra la Kati. Això de Mundeta Ventura comenta que la <<vivre sa vie>> , de ser <<independante>>. Tenia trenta anys, era Kati no és a casa perquè a marxar soltera i vivia sola. Organitzava parties d’allò més innocents, però la llegenda a buscar llet per al nen de la seva les havia pujada de to i de categoria. (Pàgs. 102 i 103) portera que està molt malalt. RAMONA, ADÉU 19
  • 20. Patrícia Miralpeix Va néixer al camp i la seva educació va ser de dona pagesa. Està casada amb l’Esteve Miràngels, un poeta. Un home que la vol sempre al seu costat. Manté relació amb la tieta Sixta i les Mundetes Jover i Ventura, ella també es reuneix al Núria i visita sovint la casa de la tieta. De la mateixa manera que la tieta Sixta, ella també es coneixedora dels passatges de La Perfecta Casada. La Mudeta Ventura parla d’ella així: [...]El seu home em va dedicar, un Nadal, una poesia molt bonica, molt sentida. I la Patrícia em portava, els primers dies d’esperar, una cuixa de gallina gairebé dos cops per setmana. Encara que de vegades la critica, la Patrícia es portà molt bé amb ella. RAMONA, ADÉU 20
  • 21. Vell de la FAI La Mundeta Ventura parla amb aquest home quan visita l’Hospital Clínic en busca del seu marit. Ell està allà perquè està buscant al seu nebot. Ambdós, s’expliquen la seva vida. El vell està cassat i tenia un fill que va ser assassinat. Jo he perdut el fill a Jaca, un tret a la cara, me’l deixaren sense fesomia, tota foradada.(Pàg.59) Ja des de jove, es mostrà com un revolucionari: amb 12 anys era aprenent de caixista, i anà a una manifestació perquè havien apujat 5 cèntims el pa. El 1913, era tipògraf i s’adherí a una vaga general perquè no volien treballar a preu fet. És un home valent, que mai ha acceptat la burgesia, els considera uns hipòcrites. La Mundeta Ventura en se’l descriu com un home que feia pudor de tabac mastegat, o d’esperit de vi i tabac barrejats, una pudor forta, enganxosa. Com la sang coagulada que quedava a les ferides dels morts i que ningú no netejava. (pàg.239) [...] Aleshores em vaig adonar que tenia el nas ratat i que la seva pell no era de color d’oliva ni de color de mel, sinó de color gerani, rosa. (Pàg.243) RAMONA, ADÉU 21
  • 22. Metge de l’hospital clínic Treballa com a metge i com que s’encarrega del dipòsit de morts els seus amics el coneixen com l’ <<adobador de cadàvers>>. Ell se sent poeta, de fet, fins que s’inicià la guerra havia fet composicions i, fins i tot, havia rebut una englantina. . També, abans de la guerra havia format part d’una penya excursionista. En veu d’aquest personatge podem veure com el conflicte bèlic va canviar molt les coses, com aquest influí en la vida dels espanyols:La guerra li havia desbaratat la vena poètica, que s’havia tornat com la púrria. Abans feia els versos amb cura, amb molt d’amor: allò sí que era temps per a la poesia. (Pàg. 57) RAMONA, ADÉU 22
  • 23. Amics de Mundeta Claret És un company d’Uiversitat de la Mundeta. Estima a la Mundeta i no li agrada gens que aquesta estigui amb en Jordi. Per això, se n’alegra molt Nito quan aquest està a la cambra amb l’Anna, de fet, ell és qui ho comunica a la Mundeta. Diu en Nito: - No em diràs que esperes en Jordi? Ella li respon: - Calla, et dic. Nito: - Perquè si l’esperes has begut oli, reina. Ha trobat companyia. [...] Si treus el teu preciós caparru a la cambra de l’Anna observaràs una escena que t’agradarà molt... (Pàg.154) Les seves paraules posen dels nervis a la Mundeta, l’odia perquè ell li endevina els pensaments, li endevina la por, , li endevina la feblesa. (pàg.114) Anna És una companya d’Universitat amb qui la Mundeta acostuma a estudiar. La Mundeta ens dona a conèixer com és la seva família  L’Anna no té germanes: ha nascut amb la flor al cul. Filla única i amb un pare progre d’aquests que no emprenyen. (Pàg. 101) Fa l’amor amb en Jordi a la seva cambra una nit que la Mundeta es troba allà. Des d’aquell moment la Mundeta ja no la pot sofrir, la veu com una meuca que s’aprofita de les circumstàncies. (Pàg.154) Enric És un noi de la Universitat, el rival polític del Jordi Soteres. En Jordi no aguanta la burgesia, vol fer vaga i posar en crisi a la Universitat. Les seves paraules són clares: […] l’oligarquia terratinent i financera: aquest grupet defensa els interessos econòmics de les classes que ara són al poder, és el seu instrument. I, en realitat, destrueix el que té de bo un estat hegemònic.(Pàg.115) Rafa i Ambdós són companys de la Universitat. Apareixen relativament poc al llarg de la novel·la però sembla Telele ser que entre aquests dos existeix més que una amistat. RAMONA, ADÉU 23
  • 24. Nuria Caballero i Irene García 1r batxillerat 17 d’Abril de 2009 RAMONA, ADÉU 24